dimecres, 20 de març de 2013

1943, la primera junta “franquista” de Santiago Bernabéu

Diari ABC 16 setembre de 1943

L’accés que dona internet a la informació, s’ha convertit en un enemic de la història del Real Madrid, perquè ens permet confirmar l’estreta, continuada i profitosa relació del R Madrid amb el règim franquista.

Fa unes setmanes vaig explicar la relació de Bernabéu amb el General Muñoz Grandes, iniciada a la Guerra Civil i que es va fer més estreta a partir de 1943 quan aquest va tornar del front de Rússia i es va incorporar com a Jefe de la Casa Militar de Franco.
 
Amb Muñoz Grandes establert a Madrid, es va produir relleu de la directiva del Madrid per l’escàndol de l’11-1 de Copa a Chamartín, i el posterior nomenament al setembre de 1943 de Santiago Bernabéu com a president del club.
 
A partir d’aquest nomenament comença la veritable relació del R Madrid amb el poder central, quan per a guanyar-se els favors del règim franquista i treure’n un profit pel Club, Bernabéu nomena directius a personatges amb poder de les “altes esferes” militars i falangistes i amb influència política real.
 
La 1a junta de Bernabéu presentada al setembre de 1943, tenia com a homes connectats al poder, a:

- Vicepresident 1er al Teniente Coronel d’Infanteria Fernando Càrcer Disdier, que havia estat ajudant del General Muñoz Grandes a la División Azul;

- Vicepresident 2on a Francisco Gómez de Llanos, Director General d’Hisenda, i posterior Ministre d’Hisenda (1951-1957), quan es va tractar el Cas Di Stéfano;

- Secretari: Luís Ávila, Notari amb grans lligams amb l’estament militar, amb la Guàrdia Civil i amb l’Ajuntament de Madrid;

- Tressorer: Luís Corrales, Interventor de la Dirección General del Tesoro y Deuda Pública, i Jefe Superior de l’Administración del Cuerpo Pericial de Contabilidad del Estado; Clau per la financiació del futur nou Chamartin;

- Vocal: Francisco Aylagas, Director General de Prisiones (1945) i Procurador a Cortes (1946)

- Vocal: Pedro Méndez, Arquitecte i Presidente de la Comisaria de Urbanismo de l’Ajuntament de Madrid, clau per les expropiacions, permisos, etc per la construcció del nou Chamartin

- Etc

I el primer gest de Bernabéu va ser, segons Eduardo González Calleja historiador triat per Florentino Pérez per a dirigir la Historia oficial del Real Madrid publicada pel centenari, nomenar President Honorari del club al Teniente General Eduardo Saenz de Buruaga, Gobernador Militar de Madrid i amic personal de Franco.
 
Algú encara s’atreveix a negar la relació directa i estreta entre el Madrid i el Franquisme?

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano clicka aquí 

dijous, 14 de març de 2013

El factor Plaza: Els àrbitres desequilibren el palmarès



Per entendre la diferència, encara existent de titols de lliga entre R.Madrid i FC Barcelona, hem de tenir en compte una sèrie de factors distorsionadors que han alterat i influït en el resultat final dels campionats durant dècades.

Al meu entendre hi ha tres factors, que sumats als errors propis de gestió, fan que avui en dia encara hi hagi una diferència considerable entre el número de títols de lliga entre el Barça (21) i el Madrid (32), però que tendeix a equilibrar-se:

- La resssolució del Cas Distéfano;
- La greu crisi econòmica, per la construcció del Camp Nou;
- L’actuació de Plaza al capdavant del Colegio Nacional de Árbitros (CNA);

Avui em centro en el tercer factor, el resultat de l’actuació de José Plaza al llarg dels 13 anys en que va dessignar en solitari els àrbitres dels partits, en comparació amb els 10 anys entremig, on no era President del CNA o no va designar en solitari.

I finalment, que ha succeït un cop Plaza va plegar definitivament al 1990.

Doncs bé, de les 23 temporades que van des de 1967 al 1990, hi ha dos periodes de 5 anys on, o no era el President del CNA perque havia dimitit arran de l’escàndol Guruceta (1970-1975), o si ho era no dessignava en solitari (1980-1985).

En aquestes 10 temporades els títols de lliga van estar repartits de la següent manera: 2 RM, 2 FCB, 2 RS, 2 ATB, 1 VAL i 1 ATM

A l’estiu de l’any 1975, després d’un lustre on havien guanyat lligues 4 equips diferents, a instàncies del R.Madrid la RFEF va retornar a Plaza el càrrec i el poder al front del CNA.

D’aquesta época són les declaracions de l’exàrbitre Antonio Camacho, on va dir alló de “Mientras Plaza sea Presidente, el Barcelona no va a ganar la liga”  VIDEO Aquest Any Cent!

José Plaza va dessignar directament i en solitari els àrbitres durant 13 temporades en 3 periòdes: de 1967 a 1970, de 1975 a 1980 i finalment de 1985 a 1990.

Amb Plaza dessignant, el Barça ja amb el seu poder econòmic restablert no va poder guanyar cap lliga, i el resultat final no pot ser més clar, de 13 temporades: 11 títols el RM i 2 ATM.

Aquesta teoria del factor Plaza, es referma en veure com han evolucionat els resultats de les darreres 22 temporades,un cop va plegar definitivament al 1990: 11 títols pel FCB, 7 RM, 2 VAL, 1 ATM i 1 DEP.

Però que quedi clar, que no sempre ha estat culpa de Plaza, que molts cops no ens ha calgut cap ajut per a tirar llastimosament algunes lligues, amb Plaza i sense Plaza, però si a un lloc hi veus fum, segurament hi haurà foc.

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano clicka aquí

dimarts, 12 de març de 2013

“Látigo” Serrano, el nou voluntari de la División Azul

El General Muñoz Grandes amb Hitler
Avui en dia qualsevol excusa és bona per a meynsprear, amenaçar i insultar al Barça i a Catalunya, a certs programas esportius.
 
A les darreres setmanes, per a contestar el video de les hienes de TV3 i que va emetre 1 sól cop i del que ja es va disculpar, hem tingut les declaracions de “Látigo” Serrano al programa Futboleros de Marca Tv, on va demostrar un odi a Catalunya pròxim a la xenofòbia al declarar que: “… a esa región (sic), que a mi me cae muy mal…”, la traca de: “… es que a mi me dan ganas de ir ahí con la División Azul, en serio…”, i finalment: “..y el siguente paso después del video, es ir con el ejército ahí.”

Es fa difícil trobar un qualificatiu per l’autor d’aquestes paraules en un programa esportiu, on junta l’odi a un poble, demanar la invassió amb l’excèrcit i fins i tot s’atreveix rescatar de la memòria de la II Guerra Mundial al grup de voluntaris falangistes i feixistes que van lluitar amb el nazisme al costat d’Adolf Hitler al front de Rússia, conegut com la División Azul.

Aquesta Divissió de l’excercit alemany estava comandada pel General Muñoz Grandes, condecorat amb la Creu de Ferro pel propi Hitler, i que amic personal de Santiago Bernabéu, al qual i des de diferents Ministeris i estaments franquistes va ajudar moltes vegades.

La relació amb Bernabéu, ve de la Guerra Civil española, quan el futur president del Real Madrid es va incorporar com a voluntari, a la sanginària 150 Divisió Marroquina, “para reconquistar Cataluña, para España”, dirigida precisament pel General Muñoz Grandes.

Molt s’ha parlat sobre el tipus d’ajut que va tenir Bernabéu al llarg de la seva dilatada presidència, la seva relació estreta amb el Govern franquista, i la seva amistad amb el General Muñoz Grandes és un lligam directe.

Coincideix en el temps, la construcció del Valle de los Caidos i de l’Estadi Bernabéu, amb la mateixa constructora, i amb el General com a Capità General de la 1ª Regió Militar (Madrid), substituint  al General Saez de Buruaga, nombrat al 1943 President d’honor del R.Madrid.

I en la decissió més important del futbol espanyol, al 1953 en el Cas DiStéfano, intervé directement el Ministerio del Movimiento i Muñoz Grandes és Ministro del Ejército.

Potser faltaria una disculpa del “Látigo”, no?
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Enlace al castellano clicka aquí

dilluns, 4 de març de 2013

A remuntar, que ja toca!

Entrada del partit FC Barcelona-Anderlecht
1 de novembre de 1978, signada per Zuviria
Després de dos semifinals de Champions League, Inter al 2010 i Chelsea al 2012, on no hem pugut consumar les remuntades, ara toca afrontar el partit de tornada de l’eliminatòria contra el Milan, sent concients de la dificultat del resultat que tenim, però amb total confiança.

Ipswich Town, Anderlecht, Goteborg, Dinamo Kiev, Chelsea, etc, ara li tocaria viure a aquest grup una de les anomenades nit màgiques del Camp Nou

Pots llegir l'article sencer al Diari d'Opinió 50x7.com CLICKANT AQUÍ

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano: CLICKA AQUÍ