dilluns, 29 d’abril de 2013

25 anys del Motí de l’Hesperia

Del llibre: El Barça vist per dins de Josep Mussons
Aquesta setmana es cumpleixen 25 anys de l’anomenat Motí de l’Hesperia, on el 28 d’abril de 1988 la plantilla del Barça amb el seu entrenador Luís Aragonés inclòs, van convocar una roda de premsa a l’Hotel Hesperia i davant de la sorpresa general, van demanar la dimissió del President Josep Lluís Núñez i de la seva junta directiva.
 
Al judici laboral entre Schuster i el Barça, es va destapar que els jugadors del FC Barcelona per estalviar-se de pagar els impostos al tipus màxim del 56%, cobraven a part del contracte federatiu, una part en l’anomenat contracte d’imatge que cotitzava al 36%, i Hisenda no ho va trobar correcte i va determinar que s’havia d’abonar la diferència.
 
Aixó va derivar en un conflicte entre jugadors i directiva per a veure qui es feia càrrec.
 
Els jugadors davant de la impossibilitat de trobar una sol.lució per a la regularitzar el pagament dels impostos i de la intransigència del President Núñez rebutjant principis d’acord aribats entre els advocats dels jugadors i directius, van tirar pel dret sense pensar que no tenien una possició ferma davant de l’opinió de la massa social tot i haver guanyat la Copa del Rei per 0 a 1 amb gol d’Alexanco davant la Real Sociedad, però amb una pèssima temporada a la Lliga i una eliminació lamentable a mans del Bayer Leverkussen a la Copa de la Uefa, que al final seria el recordat guanyador.
 
Segurament la raó amparava als jugadors, i la proba és que setmanes després Núñez va acabar claudicant i el club es va fer càrrec dels imports demanats per Hisenda, però el mal que es va fer a la imatge del Barça va ser gravíssim, amb debats televisius i radiofònics entre jugadors i directius airejant draps bruts d’uns i altres.
 
Només va faltar que dies després del “Motí” es jugava al Camp Nou el Barça-Madrid de la lliga 87-88 amb l’equip blanc ja campió. O sigui els jugadors que defensant els seu interessos econòmics havien possat el nom del club per terra, seguint les normes del fair play havien de fer el passadis d’honor.
 
Aquella tarda al Camp Nou tal com reflexa algun llibre, es va fer difícil saber a qui anava dirigida la xiulada monumental que es va produir quan van sortir els jugadors a la gespa i van muntar el passadis, si al Madrid o als propis jugadors del Barça.
 
La majoria dels jugadors van abandonar el club a l’estiu, i amb l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta s’estava creant el que seria fin a l’eclossió del Barça de’n Pep, un dels millors Barça de la història: el Dream Team.

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano clicka aquí
 

divendres, 12 d’abril de 2013

70 anys d’ajuts estatals al Real Madrid


Foto: Història oculta del Real Madrid (2013) de Carles Torras
Segons ha informat el diari anglès The Independent (clicka aquí), la Comissió Europea en el marc de l’anomenat Fair Play Econòmic, ha iniciat una investigació sobre possibles ajuts públics il.legals al Real Madrid.
 
La veritat és que molts pensem que la financiació estatal, legal o no, al Real Madrid ha estat una pràctica habitual des de diverses administracions i organismes públics, a partir de l’arribada a la presidència del club de Santiago Bernabéu al 1943, i portada a l’extrem durant la presidència de Florentino Pérez.
 
Els primers ajuts, segons explica Relaño al seu llibre “Nacidos para incordiarse”, van consistir en les facilitats per a comprar els terrenys on aixecarien el Nuevo Chamartín. Van fer unes valoracions econòmiques favorables d’uns terrenys expropiables i van cobrar per la cessió dels metres quadrats que afectaven al vell camp, per a urbanitzar els nous carrers, a l’Ajuntament de Madrid.
 
En Carles Torras al seu llibre “La historia oculta del Real Madrid” descobreix el pagament via la DND, de quasi un milió de pessetes, l’any 1957, per a financiar l’obra de la il.luminació del Estadio Bernabéu.
 
El següent organisme públic disposat a “ajudar” va ser TVE, que des de començament dels anys 60 i al llarg de quasi dos dècades, pagava un milió de pessetes al Real Madrid per cada retransmissió que li fes de futbol o bàsket. Curiosament, la resta de clubs no cobraven sinó que havien de pagar.
 
També hi ha altres ajuts puntuals, com aquella publicitat d’Iberia a l’equip de bàsket dels anys 80, o el recent Visit Spain ministerial.
 
El problema actual prové de 1996, on per a solucionar que s’havia permès al Real Madrid a començaments dels anys 90, aixecar part de l’ampliació realitzada, sobre terreny públic, es va signar un Pla Especial revaloritzant uns terrenys, entre Ajuntament i Club.
 
Les quatre torres d’accés al tercer anfiteatre, així com part de la projecció vertical de l’ampliació, quedaven fora dels terrenys propietat del Club, i aquest a més, no va construir el pàrking al qual s’obligava.
 
La financiació estatal, legal o no, al Real Madrid ha estat una pràctica habitual
 
Entremig tenim l’escandalosa requalificació de la Ciudad Deportiva, on d’uns terrenys tipificats d’equipaments i comprats a l’any 1960, l’Ajuntament i la Comunitat li van donar al Madrid més de 150.000 m2 de superfície edificable, i aconseguir així més de 500 milions d’euros: Pelotazo!
 
I ara volen aconseguir que els terrenys municipals de la Castellana, expropiats per a vials, es transformin per l’actuació del poder públic municipal i autonòmic en part de l’ampliació del nou Bernabéu.
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Enlace al castellano clicka aquí 

dijous, 4 d’abril de 2013

El paper del Régimen al Cas Di Stéfano

La Vanguardia 30/7/1953

Sempre he pensat que tots aquells que li retreuren al Barça alló de: “No hay que mezclar política y deporte”, van ser els primers a barrejar-ho i d’una forma descaradara cap el cantó madridista.
 
El passat 25 de febrer del 2013, el periodista Xavier G.Luque va publicar a La Vanguardia, després d’una investigació amb Jordi Finestres i Sid Lowe, la trobada d’uns documents que proben com la política via la Delegación Nacional de Deportes, va entrar en de ple en el Cas Di Stéfano, fent actuar al Ministerio del Movimiento per a posar els primers entrebancs, i dificultar així el seu fitxage pel Barça.
 
Sense aquesta intervenció política no s’enten la ressolució final, fent que el jugador argentí acabés al R.Madrid, donat que una carta de data 17 d’agost de 1953 de Sancho Dávila President de la RFEF al Teniente General Moscardó, explicava que el contracte signat entre Millonarios de Bogotà i el Madrid era “papel mojado”.
 
Però com la RFEF penjava de la DND del Teniente General Moscardó, i aquesta del Ministerio de la secretaria general del Movimiento, en mans de la Falange Española, la Federació sense escrúpuls va canviar d’opinió.
 
També van actuar altres madridistes de diverses institucions com el Instituto Español de Moneda Extranjera (IEME), on el seu Director General Manuel Vila ja era directiu del Madrid des de 1946, i el club al Consell de Ministres de Franco hi tenia dos persones clau amb una relació directa i personal:
- El Ministro del Ejército el General Agustín Muñoz Grandes, amic personal de Bernabéu i exministro del Movimiento;
 
- i el Ministro de Hacienda en Francisco Gómez de Llanos, directiu de la 1ª junta directiva del R.Madrid de Bernabéu;
La junta directiva de la RFEF estava composada per 14 membres i d’aquests n’hi havia un mínim de 7 amb un “currículum” sospitós.
-          President Sancho Dávila, falangista
-          Vicepresident 2on: Agustín Aznar Genner, Falangista, Voluntari de la División Azul i Procurador a Cortes
-          Tresorer: Manuel Motero Valle, Falangista i Procurador a Cortes;
-          Vocal: Mariano Gómez Zamaolla: General del Exèrcit d’Infateria;
-          Vocal: José Antonio Pascual López-Quesada, madridista declarat:
I la gran traca final els:
-          Vocal: Miguel Moscardó Guzman, militar i FILL del Teniente General Moscardó
-          Secretari: Fernando Esquivias Franco, militar i GENDRE del Teniente General Moscardó;
 
Algú creu que amb aquests personatges, que endefinitiva van canviar el rum de la història del futbol a Espanya, el Barça tenia alguna possibilitat?
La Vanguardia,25 de febrer del 2013  CLICKA Pag-1 i CLICKA Pag-2

Salut i Visca el Barça

Quim Molins
 
Enlace al castellano CLICKA AQUÍ