Un Crit Valent!

El cicle guanyador intacte, Campions del Món de Clubs 2011

2011-12-22T14:08:00.006+01:00

Encara que una minúscula part de la "humanitat" no ho vulgui reconeixer i que aquesta "casualment" es troba a Madrid, tenim el millor equip de la història de futbol.

Ni Mourinho, ni Pérez, ni tota la trouppe de la "caverna madridista", poden minimitzar, ni aturar amb les seves provocacions i els seus menyspreus constants envers el nostre club i el nostre joc, el ressó mundial dels nostres èxits.

Per molt que s’esforcin (que ho fan), a la premsa mundial no surt ni una sola línia de tota la porqueria que amb tanta constància ens estan lleçant des de Madrid quasi bé a diari des de fa uns quants anys per a intentar desviar l’atenció.

Tanquem aquest any 2011, amb un espectacular 5 de 6 en títols, i amb un nivell de joc que ens fa sentir inmensament feliços, col.loquen el nostre palmarés de títols mica en mica al nivell del qual ens van apartar durant dècades els poders polítics i esportius.

Escoltar de boca de l’entrenador del Manchester United, poc després de perdre contra el Barça la final de la Champions League a Wembley, que mai ningú els havia donat un bany semblant, fa reflexionar sobre la nostra gran capacitat futbolística, i l’enorme respecte al futbol de Sir Àlex Fergusson.

Diuen que Risto Mejide va escriure que: "Si que no sabes ganar como el Barça, al menos aprende a perder como el Manchester".

A la"caverna" només els ha faltat que Neymar, encara a la gespa de l’Estadi Internacional de Yokohama, després de perdre per 4 a 0 la final de la Copa del Món de Clubs de la Fifa, digués que acabaven de rebre una lliçó de futbol.

Si als resultats d’aquests 3 anys i mig tant espectaculars, els hi sumem els títols dels anys de Rijkaard, on molts jugadors importants del actuals ja hi eren, ens dona que en 7 anys i mig hem guanyat: 3 Champions League, 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 2 Mundials de Clubs, 2 Supercopes d’Europa i 5 Supercopes d’Espanya, endefinitiva BRUUUUTAL.

A tot aixó se li poden sumar les 5 victòries en lliga al Bernabéu, més una 6à en l'eliminatòria de la semifinals de la Champions.

Ha costat molts anys d’esforços però finalment tenim la recompensa del reconeixament i l’agraïment del món del futbol, a un estil de joc i de fer les coses, on si la política i els "polítics" dels anys 50, 60, 70 i part dels 80, no haguessin actuat afavorint al Real Madrid, mai ens hauriem apartar.

I el més important és que a aquest grup de jugadors i tècnics encara se’ls hi veuen uns quants anys de recorregut a un altíssim nivell, i que els possibles recanvis estaran llestos per a continuar ja no un cicle, sino que el que esperem sigui definitivament una era d’èxits constants del nostre Barça.

El mes segur és que aixó últim del futur que ens pot esperar, és el que posa més nerviossos al Madrid, al Sr.Pérez i principalment a tota la "caverna".

Però ara toca brindar per la continuïtat del cicle amb la Champions de Wembley, la Lliga, la Supercopa d’Espanya de les "xancletes", la Supercopa d’Europa i el 2on Mundial de Clubs de la nostra història guanyats enguany i desitjar el millor per a tots en aquestes dates.

Salut, Bon Nadal i sobretot Visca el Barça .

Quim Molins

Un Crit Valent!

Foto: M.Ruiz-FCB

Enlace traducción castellano clicka aquí

Preparats pel Madrid-Barça, i a continuar amb el cicle guanyador

2011-12-09T15:28:00.005+01:00

A diferència de les darreres lligues on sempre s’ha jugat el partit del Bernabéu a poques jornades per acabar la lliga per a posar màxima pressió al Barça, aquesta temporada és al revés i el tenim ara.

El barcelonisme és sent esperançat, perquè més enllà de la punxada a Getafe, veu que en els altres deplaçaments importants l’equip ha donat la cara i ha creat prous ocasions per haver guanyat els partits, i que si no s’ha fet ha estat per mala sort, o per algun error puntual que hem pagat molt greu o fins i tot per mals arbitratges.

Per aixó no tenim cap dubte que demà el Barça, a poc que pugui i que tingui un arbitrage que no permeti la violència blanca que vam patir en el tram final de la temporada passada, podem guanyar i tornar fer callar a coneguda "Caverna".

Curiosament sembla que el partit es jugarà a priori en un ambient sense l’enorme càrrega de violència com els de l’any passat, on des del club blanc i amb l’afegit dels periodistes "cavernaris" es van dedicar a escalfar els enfontaments fins a límits vomitius.

Pels afeccionats és d’agrair, però els que no han callat i si que han continuat erre que erre i "potser" per pròpia iniciativa, són aquests mitjants que han continuat actuant d’altaveu, i com aquell que no vol, si que han contribuït a menysprear-nos.

Aquest periodisme esportiu que tant critiquem, i que més enllà de lloar i defensar al seu Madrid, cosa que es pot entendre, el que fan és insultarnos permanentment, traspassant totes les línies de la decència i que en molt casos podrien ratllar el delicte, demà pot tenir un altre vegada l’antídot amb un bon resultat del Barça.

Crec que treure un resultat possitiu al Bernabéu, seria donar un cop d’efecte davant de tants mitjants nacionals que dessitjen la nostra derrota, i és el que es merexerien per la seva falta d’imparcialitat.

Penso que la TVE del franquisme, tindria enveja de veure com ens tracten avui en dia a Intereconomía, Marca TV, La Sexta, T5, A3, La1, etc.

Els jugadors que suaran la nostra samarreta, segur que a part de guanyar com ja han fet molts cops en els darrers anys, voldran tornar deixar en ridícul a tots aquests "periodistes" que dia rera dia els estan menysprean a ells i al club que defensen.

Demà com molts altres cops juguem contra el Madrid, però també ho fem contra el Siro, Hermel, Sauca, Rocero, Rodriguez, San Martín, Relaño, García Caridad, Luque, Serrano, Gómez, etc…

Salut, Visca el Barça i a guanyar al Bernabéu

Quim Molins

Enlace tradución castellano clicka aquí

Tornen a “segrestar/censurar” imatges.

2011-11-23T22:49:00.005+01:00

En aquest darrer cap de setmana del 20N curiosa coincidència, i a resultes de la darrera jugada del València-Madrid, han explicat que des de La Sexta s’ha intentat evitar que es pugués veure la seqüència de les mans d’Higuaín des d’una perspectiva, on en veia clarament que si que aturava la pilota amb la ma.

Aquest és un gest al qual la TVE del tardo-franquisme de començaments dels 70 ens tenia ben acostumats, per a quan no podien actuar amb una censura prèvia; si alguna cosa no agradava, doncs cap l’arxiu i a classificar-ho com a "secret", i com si fossin aquells documents els quals havien d’esperar 40 anys a ser desclassificats per a poder ser vistos, i es clar, dir que no s’havia gravat o que s’havien fet malbé, etc.

Aixó sembla que va passar amb el famós penal assenyalat per Guruceta al juny de 1970, on sempre s’haviem vist la seqüència en 6 o 9 fotos de la cursa entre Rifé i Velazquez i com aquest darrer es tira fora l’àrea, però mai les imatges en moviment de TVE, ni del NODO.

Sempre s’havia dit que aquestes imatges no existíen, que TVE no gravava el partits (ja ja ja) o que el NODO no l’havia recollit en la filmació. Doncs bé, misteriosament han aparegut, i des de fa uns messos al Youtube, algú va penjat les imatges de TVE, com si 40 anys després s’haguessin desclassificat i aquí estan.

Volem recordar també, que en aquella mateixa temporada el resum del NODO, va censurar la criminal entrada de De Felipe a Bustillo del partit de la 1ª jornada de lliga disputat al Bernabéu entre el Madrid i el Barça. I en el seu resum setmanal no en van fer ni una sola menció. Aquesta entrada la vam recuperar fa poc temps.

Encara que la "desaparició" més cèlebre va ser el 0 a 5 del mes de Febrer de 1974, on a part de desapareixer dels arxius de TVE, també va desapareixer tal com va explicar el periodista de Canal+ Julio Maldonado a l’Aquest Any Cent de TV3, de la videoteca del Real Madrid.

Ara el programa Efectivament, està buscant les imatges de TVE de l’agressió de Villar a Cruyff del partit televisat de la nit del 24 de març del 1974, del qual ara només es poden veure 3 fotos, i TVE evidenment diu que no el té.

I si cap particular no el va gravar com va passar amb el 0 a 5, potser ens haurem d’esperar al 2014, per a que TVE l’ensenyi?…

I ens preguntem: Quantes cintes més deuen tenir "amagades"?

Salut i Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano clicka aquí

És el moment per a canviar el nom del Estadio Santiago Bernabéu?

2011-11-15T21:01:00.010+01:00

Després de les increïbles "facilitats" econòmiques de les que ha tornat a disfrutar el Madrid per part del seu Ajuntament, i que fan que pugui afrontar les reformes multimilionaries del seu estadi, potser ja seria el moment en que pensessin en la possibilitat de canviar finalment el seu nom.

Sempre hem cregut que és poc repectuòs pels que van defensar la legalitat vigent de la República, mantenir aquest nom, donat que ell es va allistar voluntari a una de les divisions més sanguinàries del bàndol feixista (la 150a División), sota les ordres del seu amic el general Muñoz Grandes "para la reconquista para España de Cataluña", entrant a diverses poblacions de Catalunya com Artesa de Segre, Ponts, Solsona i Berga, on un cop "alliberades" les violacions dels drets humans (execucions sense judici, robatoris, tortures, violacions, etc.) en contra de la població civil encara són recordades.

Ara fa més de vuit anys, la revista Sapiens va fer un reportatge d’investigació sobre l’actuació de Santiago Bernabéu a la Guerra Civil, complementat amb diverses declaracions de diferents entrevistes on es veia com destilava per una banda xenofòbia envers Catalunya, un cert racisme i un masclisme recalcitrant, que avui en dia serien fàcilment denunciables.

Ja es veu que els lligams de Santiago Bernabéu i del Madrid amb el poder franquista queden clars des d’abans del seu curiós accés (potser provocat) a la presidència del Madrid a l’any 1943, i que aquests es van mantenir fins a a la seva mort a l’any 1978 (35 anys sense eleccions, tal com els agrada fins i tot avui en dia), o fins i tot més enllà en un aparell completament madridista a la RFEF i CNA.

Amb aquests lligams un cop president, d’entrada va aconseguir aixecar el nou estadi de Chamartin en una època de penúries econòmiques i d’escassetat de materials, lligant a l’arquitecte del Valle de los Caidos per l’elecció del projecte, i escollint la mateixa constructora.

O que aquest amic, el general Muñoz Grandes condecorat personalment per Adolf Hitler, va ser ministre en diferents etapes (entre elles quan s’havia de perpetrar el Robatori en el Cas DiStéfano) i vice-president del govern de Franco de l’any 1962 al 1967.

Cal dir que hi va haver punts de fricció en alguns moments puntuals amb el Règim:

- que un cop es va encarar a un alt militar franquista en el palco del Bernabéu;

- o que a la gent del Règim no li va agradar que donés una insignia a un militar jueu;

- o que l’Ajuntament de Madrid no vulgues requalificar el Bernabéu per a fer el gratacels més alt d’Europa;

- o que va fer plegar ja en democràcia, a un militant de Fuerza Nueva de la Junta Directiva del club;

Però res, comparant-ho amb els impressionants beneficis aconseguits pel Madrid dels estaments i organismes oficials durant les dècades del franquisme i del post-franquisme: on decisions arbitrals a banda, hi ha la curiosa adquisició del terrenys de l’antiga Ciudad Deportiva o d’una part dels terrenys del Bernabéu, la llarga llista de jugadors nacionalitzats tant de futbol com bàsket, etc.

I el 20 de Novembre s’acosta…

Salut, sort i Visca el Barça

Un Crit Valent

Enlace traducción castellano clicka aqui

I si canviem possible penal, per possible fora de joc?

2011-11-07T14:46:00.015+01:00

Ara que ja fins hi tot apareixen "filials blaveres" de l’anomenada Central Lechera, amb el diari Super Deporte i el seu "cas Villa", i la "sueca" amb la biografia d'Zlatan Ibramovic, intentant trencar o desestabilitzar la unitat del nostre vestidor, es curiòs veure com després d’un impresionant i espectacular partit de futbol com el d’ahir entre l’Atlètic Club i el Barça, hi ha llocs (semblo Mou) que es dediquen més temps en analitzar si una jugada era penal o no, en comptes de lloar l’espectacle vist sota una pluja intensa.

Que si l’agafa a fora, que si l’estira dins, que si és una jugada clara, que si el Reglament, que si una circular específica, etc., i curiosament qui no es queixen i qui no es tiren (i és d’agrair) com molts altres, són el jugadors bascos i el seu entrenador.

També crec que si hagués passat al revés, segurament nosaltres demanariem penal; però no és menys cert que d’aquesta jugada analitzada fins i tot amb lupa, aumentant la imatge, encerclant els jugadors per a que no ens despistessim, se’n obvia una analisi detallada del començament de la mateixa, on podria haver fora de joc d’Iraola.

Ara en aquest cas ni es tiren línies correctament o no, es calla no fos cas que se’ls desmontés més de mitja escaleta del programa de tota la setmana.

Ja ho sé que pot semblar que no ho és o potser si que ho és i claríssim, però del que em queixo, és que com sempre utilitzen diferent vares de mesurar, i en aquest cas ni ho debaten.

Menció a part per els locutors del partit a Canal +1, on després de la trepitjada que va patir Cesc, encara es preguntaven lo curiòs que era com de se li havia sortit la bota. Algun cop escriuré algún improperi.

Per sort el Barça ens té a nosaltres. Parafrassejant al President Companys parlant de Catalunya, jo ho aplico al Barça, i es pot dir que:

"Totes les causes justes tenen multitud de defensors, la de Barça només ens té a nosaltres"

Salut, sort i Visca el Barça

Quim Molins

Tornem a estar a tres pams de la glòria

2011-04-20T09:50:00.003+02:00

Vàrem escriu fa només dos anys, a la vigilia de la final de la Copa del Rei del 2009 contra l'Atlètic Club de Bilbao que, parafrassejant el gran llibre de l’Antoni Bassas “A un pam de la glòria”, estavem a tres pams de la glòria (veure escrit maig 2009).

Doncs bé, amb la Lliga a punt de caure, a hores de jugar la final de la Copa del Rei i amb la possibilitat de clasificar-nos per la final de la Champions League de Wembley, estem en dispossició de poder repetir l’èxit del 2009.

Aixó és producte d’una feina ben feta a tots els nivells, del directiu, del periodístic, del social i evidentment de l’esportiu encapçalat per en Pep Guardiola.

L’afició amb un suport incondicional a aquest grup meravellós que ens ha fet tant feliços,i que no para de rebre atacs constantment de la premsa nacionalmadridista no us deixara sols en cap moment.

Segurament els atacs, menyspreus, mofes i fins i tot insults quasi be diaris, ens han fet molt més forts, I per aixó tots tenim més ganes de respondre a on realment sabeu I podeu fer-ho: el terreny de joc.

És el que esperem, estant a tres pams de la glòria.

Salut, sort i Visca el Barça

Joaquim Molins

Florentino, catxondejant-se dels seus propis jugadors!!!

2011-04-12T13:07:00.006+02:00

Després d'uns mesos de silenci, i davant el constant atac que des de la premsa més messetària i cavernària de la capital estem sotmesos, volem treure el cap amb una petita pinzellada.

A partir d'ara es veu que qualsevol gest que impliqui utilitzar la ma oberta on es puguin veure els 5 dits, podrà ser considerat una mostra d'ofensa (i sancionable) contra el Rrrreal Madrid.

O sigui que tothom a vigilar.

Ara venen unes setmanes claus per la història del nostre Barça.

Si tot sortis bé, fariem una revolcada tant forta a la història del futbol d'Espanya, que ens recuperariem de cop i volta de molts dels greuges als quals hem estat sotmesos.

Per tant, avui a classificar-se per la semifical de la Champions League, i a encarar i preparar concientment els enfrontaments de Lliga de dissabte, la Final de la Copa de Rey del dia 20 d'abril i les semis de Champions contra el Madrid.

Fins la propera, salut, sort i Visca el Barça

Joaquim Molins

Tornem durant mes de Febrer

2011-01-28T14:02:00.003+01:00

No hem tancat el blog, només ha estat un descans d'unes setmanes.

Tornem al Febrer per encarrilar, esperem, ja un tram final de temporada ben exitòs amb la final de la Copa, les eliminatòries de la Champions League i la Lliga.

Com sempre:

Visca el Barça

Un Crit Valent

Bon Nadal 2010

2010-12-24T13:12:00.002+01:00

Des d'Un Crit Valent, us volem desitjar un Nadal ben feliç i un 2011 amb tot tipus d'èxits.

Visca el Barça

Un Crit Valent!

Ni publicitat, ni aquest deute; aleshores com ho fem?

2010-12-15T17:32:00.017+01:00

En primer lloc i per a que tothom li quedi ben clar:

D’entrada no ens agrada la publicitat de Qatar Foundation, bé ni aquesta ni cap altre, però tampoc ens agrada el forat econòmic amb un deute net de més de 400 milions i en brut de quasi 600 milions en el qual entenem que està el FC Barcelona.

Ara ens treurem part de la hipocresia, d’anar dient que amb Unicef no portavem publicitat, obviant que a qui va beneficiar directament l’acord, i que ens va millorar el seu contracte va ser a Nike; acord que per cert, la junta anterior tampoc el va passar per l’Assemblea de Compromissaris, que entenem havia d’haver estat consultada.

Doncs bé, un dels trets diferencials del FC Barcelona, el fet de no portar publicitat de pagament a l’espai principal de la nostra samarreta arriba a la seva fi, amb la signatura de l’acord amb la Qatar Foundation per un import total de 165 milions d’euros per 5 anys i mig.

Era un final anunciat i previsible donades les informacions rebudes del gran deute que arrossega el nostre Barça, i que al 2003 l’Assemblea de Compromissaris ja va donar permis per amplíssima majoria, per a que la Junta Directiva busqués una marca publicitària a canvi d’una quantitat important d’euros (parlaven d’uns 12 milions), acord que s’enten que no ha estat mai revocat.

Recordem que va ser a la primera Assemblea del President Laporta, realitzada a l’agost del 2003, on es va consultar i posar a votació el tema de la publicitat, i on en canvi no es va preguntar (ni votar) per la “salvatge” pujada del 40% de mitjana que van aplicar als abonaments del Camp Nou.

Durant els primers anys i després de diversos intents fallits per diversos i variats motius, no es van poder tancar els acords amb Pfizer (laboratori farmacèutic de la viagra), Betandwin.com (casa d’apostes) o Beijing 2008 (Organitzadora dels JJOO), i que es van produir diversos “moviments” econòmics (pujada dels abonaments, vendes de patrimoni, activació dels crèdits fiscals, no pagar a Sogecable, etc, …) que podien posposar un acord publicitari, i veient a mitjans de l’any 2006 la mala imatge de la Junta amb la denúncia d’incumpliment dels Estatuts del Barça, es va acollir la idea del directiu Evarist Murtra de la publicitat solidària amb Unicef.

Amb aquesta acció el Barça pujava un graó en la solidaritat mundial “regalant” la samarreta i aportant 1,4 milions d’euros anuals aUnicef i a més netejava la imatge de Nike amb sospites d’explotació, i de la junta que estava a punt de ser condemnada per no convocar les eleccions.

Nosaltres l’any 2006 vàrem proposar si és que s’havia de posar publicitat a la samarreta, que aquesta servis per a eixugar la pujada del 40% que van patir els abonaments a l’any 2003; i a les darreres eleccions la nostra proposta donat que els números ja es sospitaven “greus”, proposàvem que una marca pagués per a no posar publicitat i així associar-la a Unicef o si no hi havia mes remei, posar la publicitat i destinar més diners a Unicef i a causes més properes, i la resta a eixugar directament el deute.

Ara hi ha les dirverses opinions de si publicitat si o publicitat no, o si en concret aquesta publicitat si o aquesta publicitat no.

Quin embolic, qui sap realment on són els límits de l'ètica o fins i tot dels escrúpuls per a posar una marca o una altra.

A qui hem de fer cas o de qui ens hem de fiar, de la directiva?, de la Qatar Sport Investment (que és la societat que paga)?, d'Aministia Internacional (amb les seves denúncies)?, de l'ONU, d'uns periodistes (que ho veuen bé)?, d'altres periodistes (que ho veuen malament)?, de l'oposició (que ho veu fatal)?, d'Unicef (que sembla que ho beneix)?, o del nostre entrenador (que sembla que ho troba correcte)?.

Però al final pot semblar per alguns comentaris que s'escolten, que només hem estat "més que un club" els darrers 4 anys, i aixó no és cert. Dir que deixem de ser Més que un Club, per ser un club més, és una falta de respecte als nostres pares i avis, que tant han lluitat i defensat el nostre Barça.

Fa dècades que som Més que un Club i ho continuarem sent.

Visca el Barça

Joaquim Molins

EL MILLOR PARTIT DE LA HISTÒRIA ?

2010-12-01T21:47:00.005+01:00

Dilluns a la nit vem ser molt feliços. Fer-li cinc gols al Madrid, assolir el liderat, veure el “tarannà” dels blancs, fer-ho amb deu jugadors del planter ... Aquests 111 anys d´història no mereixien menys.

Però si per alguna cosa es recordarà aquest matx és per l´excel.lència sublim del joc : el control, les passades, les parets, la velocitat d´execució ... fins arribar a porteria tants cops com vàrem voler. S´està debatent si és el millor partit de la història del Barça.

Us suggereixo un divertimento : des d´aquestes línies proposem deu partits que ens semblen – quasi – perfectes ; no tant pel resultat o per la trascendència ( no surt Wembley, ni Basilea, ni París ... ), sinó pel joc. Juguem?

- 1959. Copa d´Europa. Wolwershampton-2, Barça-5 ( els “pross” anglesos fan el passadís als jugadors del Barça camí dels vestidors )

- 1974. Lliga. Madrid-0, Barça-5 ( l´equip de Cruyff els fa una maneta en el declivi del Generalíssim ).

- 1978. Recopa d´Europa. Barça-3, Anderlecht-0 ( el Barça remunta per penals el resultat de l´anada, tot camí de Basilea ).

- 1.990. Lliga. Ath. Bilbao-0, Barça-6 ( amb quatre gols d´Stòitxkov, la primera part és un rondo gegant i un recital de verticalitat ).

- 1991. Recopa d´Europa. Barça-3, Juventus-1 ( després d´avançar-se la Juve, la segona part és d´un futbol extraordinari ).

- 1.993. Champions League. Barça-4, Dynamo Kiiv-1 ( en la major demostració ofensiva del Dream Team, es remunta un 3 a 1 de l´anada ).

- 1.994. Lliga. Barça-5, Madrid-0 ( amb hat trick de Romario, el Barça torna a fer la maneta 20 anys després ).

- 2009. Champions League. Barça-4, Bayern Munich-0 ( amb els quatre gols a la primera part, és la primera gran exhibició europea del “Pep Team” ).

- 2009. Lliga. Madrid-2, Barça-6 ( la major golejada al feu blanc, que resol la lliga del triplet amb una exhibició de Messi i companyia).

- 2009. Champions League. Barça-2, Manchester Utd.-0 ( domini absolut a Roma sobre el campió Anglés en la tercera Champions ).

Són deu meravelles, deu joies del futbol. Jo, honestament, em quedo amb aquest 5 a 0, sublim, excel·lent ... ART !

Visca el Barça

Jordi Medina.

Enlace versión en castellano clicka aquí

Si Bernabéu aixequés el cap (que Déu no ho vulgui) doncs:

2010-11-19T00:20:00.012+01:00

Estaria força orgullòs de veure com tracten al Barça, al seu entrenador i al seus jugadors aquests mitjants de comunicació que semblen més l’antiga premsa del Movimiento al dictat de salvaguardar l’honor patrio, immaculat i intocable del Madrid, i disposats cegament a mentir, crispar i tergiversar el que faci falta, que no pas ser uns mitjans respetuosos, justos i imparcials.

Ens refererim concretament a certs periodistas dels Punto Pelota de turno, del Marca, de l’As, etc, amb un altaveu a nivell estatal complet, cosa que obviament no tenen els mitjans catalans, intentant fer creure a tot l’Estat el que realment no és, i creant com a dogma inqüestionable les seves línies editorials.

Som molts els que ja n’estem farts i volem alguna sol.lució, per part d’algun estament.

El president Bernabéu que segons algún article era una persona discreta però alhora també venjativa i rencorosa, a banda també de xenòfoga envers Catalunya, racista i masclista, no va dubtar mai en utilizar durant dècades tota la influencia en els estament esportius, polítics i militars de la dictadura, per a treure’n el rèdit màxim a tots els nivells posibles pel Madrid, com sembla que en democràcia intenta fer ara l’anomenat ser superior voluntària o involuntàriament amb certs mitjans de comunicación i que ja va fer en sectors polítics fa uns anys.

Ja són masses anys de rebre constantent, un tracte injust i insultant, agreujat en aquests darrers dos anys de triomfs, on qualsevol anècdota d’un fet que no els hi agradi, és tractat directament com quasí bé una afrenta a la Constitución i a la indisoluble unitat d’Espanya, amb tot tipus de menyspreus, mofes, mentides i insults.

I ara ja no és només atacar al Barça i als seus jugadors com Piquè o Xavi, com ha succeït darrerament, ara ja s’ataca a tot el que es bellugui per tal d’afavorir sense cap mena de rubor a l’equip blanc, com ara li ha passat al Sr.Preciado per defensar-se de les insinuacions i mentides del Sr.Mourinho.

Si, perquè el Sr.Mourinho menteix al dir que el que va fer el Sr.Preciado contra el Barça seria sancionable a la Premier League, i aixó és manipular. El que realment és sancionable a la Premier League, i hi ha algún cas recient, és alinear jugadors del 2on equip, que es diferent.

Però no sempre tot pot quedar impune, que els instigadors i provocadors que són indiscutiblement els CULPABLES, quan pasen pel sedàs d’aquesta premsa semblin en molts casos les víctimes, i que qui realment és víctima pel fet de queixar-se de la situación, automàticament passa a ser un provocador, i ara hi una petita oportunitat almenys amb la sol.licitut per part de la Comissió Antiviolència de que hi hagi alguna mena de sanció.

Algún cop alguna comissió deontològica del Col.legi de Periodistes hauria de manifestar-se envers aquest tipus de premsa malintencionada, que només fa que provocar i generar més crispació.

I per acabar, a tots aquells que ens acusen de sempre estar pensant en el passat, que sàpiguen que encara han de pasar anys per poder equilibrar tot el que han arribat a robar, i del que sempre ells són els primers en aprofitar qualsevol mínima ocasió per a presumir i refregar-ho a tothom, creient-se que són el melic del món.

Però què s’han pensat?

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace versión en castellano: Clicka aquí

Dissabte, Diumenge o Dilluns ens ha de ser igual, però...

2010-10-29T09:28:00.006+02:00

Si encara hi ha algú que pensa que no n’hi ha per tant amb aixó del futbol, i menys per un Barça-Madrid, només cal que es fixi en la quantitat de pàgines de diaris, i hores de ràdio i televisió, que se li dediquen només per la tria del dia en que s’ha de jugar, i un cop decidit també.

Molts entenem que el futbol és un espectacle meravellos que es juga normalment els caps de setmana (Europa a banda), i que per alguns alló que deia Bill Shankley de que "El futbol no és qüestió de vida o mort, és molt més important que aixó" és ben cert.

Però resulta que a alguns polítics, que seguraments ni els agrada, ni els importa, ni el futbol, ni el Barça, han pres la decisió de fer coincidir segurament els dos "esdeveniments" mes importants (les eleccions al Parlament de Catalunya i el Barça-Madrid al Camp Nou) en el mateix cap de semana, i ja està liada.

A nosaltres, endefinitiva hi anirem sigui el dia que sigui, bé si es diumenge i et "toca" ser un dels membres de les meses electorals doncs... , però entenem l’afectació que pot produir en les diferents i variades tipologies de seguidors, en funció del dia escollit.

Cada data té punts a favor i en contra, i que depenent del dia, en surten beneficiats uns o altres seguidors, en funció dels desplaçaments, feines, horaris i fins i tot per ser membre l’operatiu voluntari o no de les Eleccions (meses electoral, seguretat, interventors, funcionariat,…).

El problema del dissabte, jornada de reflexió, és significadament esportiu, donat que tindriem només un dia d’entrenament després del desplaçament a Grècia, i aquí és son veiem el gran exemple d’esportivitat per part dels sectors "habituals" de la prensa nacionalmadridista (com no podia ser d’altra manera), apretant per a que sigui el dia escollit, donat que ells tindrien més temps de preparació del mateix, "preocupant-se" i "interessant-se" sospitosament d’una manera espectacular per les Eleccions al Parlament de Catalunya.

L’avantatge del dissabte a les 20h, entenem que és un tema de costums, on molta gent no treballa (restaurants, centres comercials,etc. a banda), i es pot desplaçar des de tot el territori amb tranquilitat, i la diversió de veure els cops de colze per a tenir un bon lloc a la Llotja del Camp Nou.

El diumenge podría semblar el dia perfecte, perque hi ha hores de sobra per anar a votar i després anar al Camp Nou o a veure’l per televisió; però algú s’aturat a pensar amb les desenes i desenes de milers de ciutadans que es quedarien a les 19h "voluntàriament" sense poder sortir dels més de 2700 Col.legis electorals, en les més de 8000 meses electorals d’arreu de Catalunya?

Penseu que l’operatiu engloba directament a més de 77000 persones entre membres de les meses, seguretat, funcionariat de les administracions, a més de 48000 persones marcades com a suplents que han d’estar ocalitzables per a qualsevol incidencia, i periodistes, etc.

Però al final, sigui el dia que sigui dissabte, diumenge o dilluns, el que tots sabem és que l’ambient i la presió del Camp Nou estarà a l’alçada del partit.

Visca el Barça

Joaquim Molins

L’auditoria i la Due Dilligence

2010-10-19T20:12:00.004+02:00

“Disposición séptima de la ley del Deporte 10/1990 de 15 de octubre

4- Los miembros de las Juntas Directivas de estos clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente.”

Segons aquesta part del texte de la disposició (la resta fa referència a altres aspectes), hem d’entendre que els comptes signats, presentats i auditats per la junta sortint del Sr.Laporta no havien de tenir cap salvetat ni incertesa, al finalitzar la temporada 2009-2010.

Si aixó és així, i per posar una mica de llum a tot aquest embolic, els socis hem de saber amb total claretat i vericitat si existia l’informe d’auditoria de Deloitte dels números tancats per la junta sortint, i si aquest existia si contenia salvetats i incerteses.

La llei agradarà o no, els estatuts agradaran o no, però malauradament (o no) s’han de cumplir, i està clar que els comptes de finalització de mandat de la junta del Sr.Laporta, entenem que havien d’incorporar segons sembla deduir-se de la Llei, un informe net de salvetats per a ser pres en consideració i poder ser presentats a l’Assemblea.

Per tant, creiem que les preguntes a fer són clares:

- Existia l’informe d’auditoria del tancament del Sr.Laporta?

- Si existia, aquest contenia salvetats?

- Si existien tals salvetats, podía ser presentat el tancament a l’Assemblea, o els resultats havien d'estar ajustats com diu aquesta disposició?

Si tal com sembla, que si que existia l’informe d’auditoria però aquest, com es reconeix per totes bandes contenia fins a cinc salvetats i vàries incerteses (algunes d’elles prou greus al nostre entendre), i que un cop incorporades o ajustades (encertadament o no, tal com mana la Llei) ens porta a un tancament deficitari de la temporada 2009-2010 en quasi 80 milions d’euros, la decisió de demanar a l’Assemblea que es voti (a favor, en contra, en blanc o abstenció) l’acció de demanar responsabilitat social sembla clara, per molt bona gestió esportiva que s’hagi fet.

Era necessari per la Junta del Sr.Laporta, crear presumptament tal forat econòmic, amb diferents casos (Viladecans, Sant Joan Despí o Sogecable, entre altres) per a conseguir el magnífic èxit esportiu?

A Un Crit Valent creiem que no, i nosaltres no confonem el resultat de l’auditoria amb el de la Due Dilligence, que per cert mereixerà una atenció especial pels resultats dels que d’entrada i a falta d’un estudi més profund, pressuntament mostren unes quantites gastades sense gaire control.

Però si que ens ve de gust comentar avui un dels aspectes de la Due Dilligence que, on a falta d’un estudi més important quan hi hagi l’accés a la mateixa, ens sembla curiòs, com és el cas de la compra de 1.518 entrades per a la Final de la Champions League de Roma a un preu segons el document presentat a l’Assemblea de 631.000 euros.

Segons expliquen, sembla que aquestes entrades eren per a completar les 3.909 entrades del 20% que sempre es quedaven per a “compromisos del club” i que no anaven destinades pas pel sorteig dels socis.

Doncs bé, si agafem el cost de la compra i el dividim pel número d’entrades comprades, ens dona un preu per entrada de 415 euros. Doncs aquest preu per entrada és el doble de l’entrada més cara de les que estaven a la venda per l’Estadi Olímpic de Roma per a la Final de la Champions, que eren de 70, 90, 140 i 200 euros.

La sensació que ens queda, i repetim a falta de que apareixi més información a la Due Dilligence completa, és que a més de l’entrada, el club també pagava el desplaçament als seus amics i compromisos.

O potser hi ha una altre explicació, no?

Visca el Barça

Joaquim Molins

Gespa sota sospita, hi ha algun altre error?

2010-10-06T12:56:00.009+02:00

Arran de la noticia apareguda ahir, en que el Club ha decidit emprendre l’enèssim canvi de gespa del Camp Nou dels darrrers anys, amb un cost segons les informacions d’uns 300.000 euros, volem fer una serie de consideracions més enllà de l’excusa "fácil" del perqué és malmet la gespa donant la culpa (que en part podría ser certa), al propi recinte, a la climatología de Barcelona, o a l’estrany atac d’un fong "assassí" detectat al mes de juny que no ha tingut sol.lució.

Nosaltres pensem que hi podria influir algún altre factor, perquè no entenem que una gespa cuidada, tractada i mimada com la nostra aguanti només 1 any, sense haver patit una temporada climatològicament parlant molt adversa.

Des de l’ampliació de la 1ª graderia del Camp Nou a l’estiu de 1994, en que es va enfonsar uns 4 m el nivel del terreny de joc fins ara, s’han produït uns 9 canvis de gespa per diversos i variats motius. Per les obres a la 1ª gradería, per les destrosses després de concerts (2005 U2, 2008 Bruce Springsteen i 2009 U2), o pel mal arrelament.

Molts recordem la sensació de ridícul amb les experiències de l’empresa Hidroplant (la qual no podia ser molt criticada) que per 2 cops als anys 1994 i a l’any 1996 no va donar amb la solución adequada, i amb la foto inclosa del Sr.Pulido a peu de gespa fent veure que l’estirava i dient que estava pertecte estat, i al cap de pocs dies semblava una platja.

Al setembre del 1996 i després d’un Barça-Espanyol, en que la gespa semblava més un camp de talps que un camp de futbol, on fins i tot hi va influir en la trajectòria de la pilota en el nostre gol de la victoria, es va decidir el canvi total de la gespa amb un nou sistema i el canvi d’Hidroplant per l’empresa Garden Tona.

Aquesta nova gespa si va arrelar correctament i va aguantar perfectament fins l’estiu del 2004, o sigui 8 anys sense problemes i amb el manteniment i tractament per part de l’empresa Garden Tona.

Aleshores aquell estiu es van efectuar unes obres a la tribuna, zona de premsa, vestidors i a la zona de les banquetes i es va decidir el canvi de la gespa que havia durat 8 anys.

En els primers mesos de la temporada 2004-2005, i amb la nova gespa es van encadenar una sèrie de lesions greus de lligaments de genolls a jugadors com Motta, Edmilson, Gabri i Larsson, de les quals es van "culpabilitzar" a l’estat de la gespa i/o del seu suport, encara que no es va demostrar mai la relació causa-efecte i que el seu aspecte era bo.

Per a exculpar la gespa es va comentar la curiositat que cap jugador dels equips contraris que es van enfrontar al Barça aquella temporada, va prendre mal al nostre estadi per culpa de la gespa, i que les lesions podien ser causa de la "casualitat" o per un escalfament "insuficient".

Encara que la gespa presentava un bon aspecte, i vàrem fer en ella un gran futbol guanyant la lliga, al final de la mateixa (juny del 2005), es va decidir canviar l’empresa de manteniment Garden Tona per Royal Verd.

Aquesta nova empresa Royal Verd, ja es va encarregar aquell estiu del 2005, després del concert d’U2, d’arreglar l’estat en que havia quedat la gespa no fent una actuació total, sino parcial volent salvar-ne la meitat, que al final es va demostrar com una actuació insuficient i amb un resultat final bastant lamentable, donat que no va arrelar correctament per molts tractaments i cuidados que se li van donar.

Veient que no hi havia res a fer, al febrer de 2006, es va efectuar el canvi de tota gespa del Camp Nou, amb un resultat final excelent.

Aquesta gespa va aguantar perfectament 2 temporades i mitja, des de febrer del 2006 fins als concerts de Bruce Springsteen a finals de juliol del 2008, en que la gespa va quedar tant malmesa que es va decidir canviar-la juntament amb el seu suport.

El resultat va ser perfecte des del 1er partit, contribuint segurament en la seva part corresponent a la consecució final del triplet amb un futbol especacular, però es va decidir fer 2 concerts d’U2 a l’estiu del 2009, i la conseqüència va ser una altre gespa a fer punyetes, i un nou canvi per la que ara s’està aixecant.

Donats aquests antecedents, ens preguntem si: - aquest any s’ha variat o baixat la guardia en quan a tractaments, mesures preventives, respecte els altres anys?

- S’ha modificat el manteniment, el reg, etc..?

- el substrat i/o el drenatge inferior van quedar malmesos per l’acció del pes de tants milers i milers de persones en els darrers concerts, i no es va canviar?

- Es van disminuir els recursos destinats a Royal Verd?

- realment la qualitat d’aquesta gespa subministrada des de França és l’addient pel nostre clima, o no?

- el tractament de Garden Tona que va conseguir mantenir la gespa 8 anys (1996-2004) sense canvis, és molt diferent de l'actual?

- La gespa pel transcurs d’un any normal sense concerts, no està assegurada en cap companyia?

Esperem que aquesta nova gespa arreli correctament i que el seu manteniment tant de prevenció com el del dia a dia, comportin una durabilitat més important i llarga al nostre mantell verd.

Aquí qui hi surt guanyant quasi cada any, és aquesta empresa de Burdeos subministradora de la gespa. Ja ens podrien enviar als socis, unes caixetes de vi de la zona, que amb tants canvis les tenim pagades de llarg, no?

Visca el Barça

Joaquim Molins

Inda casi té el seu heroi

2010-09-21T11:51:00.007+02:00

El Sr.Eduardo Inda, director del diari esportiu amb més vendes a Espanya, a l’abril passat va dir/demanar fastigosament que: "A Messi hay que pararlo por lo civil o por criminal", i es va quedar tant ample.

Sense entrar a valorar si aquestes paraules per si mateixes haurien d‘haver estat preses en consideració pel Comité d’antiviolència, si que entenem que mereixerien algun expedient davant el Col.legi de Periodistes.

La paciència té un límit, i ja n’estem farts d’aquest periodistes que per lloar "las (antigues) glorias deportivas que campean por España" del seu R.Madrid, ens ho fassin menyspreant i insultant a diari, des dels múltiples i variats programes d’àmbit nacional, dissimulant-ho amb un tó burleta i creant un clima "bèlic" i de crispació amb les seves manifestacions en contra del nostre Barça.

Doncs bé, tots aquest periodistes de la premsa nacionalmadridista han estat a punt de tenir un nou heroi (Franco, Bernabéu, Arieta, De Felipe, Goikoetxea), en la figura del defensa txec de l’Atlético de Madrid Tomas Ujfalusi.

Només la sort i la fortuna van fer que el peu de Messi continués engaxat a la seva cama dreta, després de l’esgarrifosa entrada que va patir, i que no es produís una lesió molt més greu.

En un primer moment la reacció de premsa nacionalmadrista va semblar que lamentaven la lesió i que criticaven l’entrada d’Ujfalusi, però acte seguit, artistes com són de desviar atencions, van agafar les ponderades, però directes declaracions postpartit d’en Pep Guardiola, en que els deixava un cop més en evidència, les van tergiversar al seu gust i van decidir que aixó si que era greu, i que el Comité Antiviolència hauria d’actuar. Lamentable un cop més.

Per tant, ens hem de creure les seves lamentacions? Doncs nosaltres creiem que NO.

De moment i per molt poc, Messi ha evitat entrar a llista negra de les estrelles del Barça lesionades per "energumens" del futbol:

- Kubala lesionat per Arieta a San Mamés;

- Bustillo lesionat per De Felipe al Bernabéu;

- Schuster i Maradona lesionats per Goikoetxea, un a San Mamés i l’altre al Camp Nou;

Avui, donat que el vol rassant de Goikoetxea impactant contra turmell de Maradona és fàcil de trobar i veure, rescato les oblidades imatges en blanc i negre de la també terrorífica entrada de Pedro De Felipe, defensa del R.Madrid, contra Miguel Angel Bustillo, la nostra jove promesa.de 22 anys a començaments de la temporada 69-70.

Val a dir que l’àrbitre Ortiz de Mendivil (un altre personatge digne d’estudi) no va pitar ni falta, ni es va dignar a aturar el joc, i que els jugadors del R.Madrid no van tirar la pilota fora, amb un clar exemple de manca d’esportivitat.

Bustillo mai més va poder recuperar el seu magnífic nivell després d’aquella Triada, i molts anys després va declarar que De Felipe no s’havia disculpat mai.

I amb tot aixó no oblidem que la víctima ha estat Messi i no Ujfalusi, perque ja ens ho veiem a venir, que ara tot serà que poster no n’hi havia per tant i que el "pobre" només havia arribat tard. Potser si que no volia lesionar-lo (només faltaria), però va entrar a fer mal.

O no recordeu que Goikoetxea després de lesionar a Maradona, mentres estava sancionat finalment amb 10 partits, com a "premi" va poder jugar amb la selecció espanyola?.

Tot plegat fastigos.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace en castellano

Xavi és molt bo, ….però Messi és el millor

2010-09-15T14:31:00.005+02:00

Des de fa unes setmanes s’ha mal instaurat en la premsa nacionalmadridista que si o si, el guanyador de la Pilota d’Or d’enguany ha d’anar parar a les mans (o als peus) d’un jugador "patrio", per haver guanyat el Mundial de futbol de Sudàfrica aquest estiu.

Molts anys hem vist injustícies en concedir aquest premi (i d’altres) a jugadors que creiem que no havien fet prous mèrits durant tot l’any, per davant de jugadors que si que ho haurien merescut tant pel seu joc, com pels resultats obtinguts.

Però ara es fa campanya per a "espanyolitzar" el joc de Xavi i d’Iniesta, pels mèrits contrets amb la selecció espanyola i no pas amb el Barça, tapant així i minimitzar el seu joc al nostre club.

I a sobre el que és més pervers, és que fins i tot ja diuen que pel cas que no guanyessin la Pilota d’Or, el següent de la seva "llista" ha de ser Sneijder o fins i tot Robben, subcampions del Mundial, però com a guanyadors de la Champions amb l’Inter (de Mourinho), com excusa pel seu passat madridista, i perquè van evitar (injustament) que el Barça pugués jugar i potser guanyar la final de la Lliga de Campions al Bernabéu.

"Espanyolitzant" o fent-se seu el joc de Xavi i d’Iniesta, magnífics jugadors, dels quals en cap cas nosaltres volem minimitzar la vàlua del seu impressionant futbol, volen amagar el joc brutal de la temporada passada i de l’inici de l’actual, de la també nostra estrella: Messi.

La Pilota d’Or i el FIFA Worl Player, que ara s’han ajuntat, són per a premiar el joc, el futbol i la trajectòria d’un jugador al llarg d’un any, i no com a premi d’un sol campionat (per molt important que sigui) de tres setmanes.

Al 2006 va fer molt mal al futbol que el galardonat fos injustament Cannavaro, per molt que guanyés amb Italia el Mundial, i la lliga amb la tramposa Juventus, per davant d’altres com Ronaldinho (a l’inici dels seu declivi) guanyador de la Lliga espanyola i de la Lliga de Campions, juntament amb Eto’o o Deco.

Messi va acabar la temporada passada com a Campió i màxim golejador de la Lliga, semifinalista (eliminat injustament) i màxim golejador de Lliga de Campions, i Bota d’Or com a màxim golejador europeu, i amb el "parèntessi" estival ha tornat un altre cop amb gols a la Supercopa d’Espanya, a la Lliga i a la Lliga de Campions. Ells mateixos.

Per tant Xavi és molt bo, i Iniesta, i Valdés, i Puyol, i Piqué, i Busquets i Pedro, però Leo Messi és el millor jugador de futbol del món d’aquests moments.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Bon estiu, i bona feina President!

2010-08-02T10:42:00.003+02:00

Ja ha passat un mes des del nomenament de Sandro Rosell com President del nostre Barça, i segons per a quins foros s’intueix que pel "nou Entorn", no es voldrà deixar passar-ne una. Repetim, només és una intuició.

A molts ens hagués agradat que aquest "control" que es vol exercir ara, que a nosaltres ens pot semblar correcte, se’n haguessin preocupat per a la gestió Institucional, Patrimonial i Social del President Laporta i de la seva junta.

A resultes de la interpretació feta per la junta dels números auditats, ens deixa una sensació que alguna cosa ha succeït, a l’espera de veure l’auditoria de Deloitte (ara hem vist la interpretació que n'ha fet la junta).

Ara nosaltres ens agafem uns dies de vacances, i desitgem a tots un bon estiu.

Tornarem a noves forces amb la Supercopa d’Espanya i amb el començament de la Lliga, per a continuar donant suport al nostre Club.

Salut i Visca el Barça

Un Crit Valent!

Ara toca fer balanç (Encara que costi)

2010-06-09T09:51:00.014+02:00

Cal fer un balanç sobre aquest trajecte electoral´2010, en el qual Un Crit Valent ha participat en coalició, i de manera gens lluïda, tot sigui dit de pas.

Cal considerar una sèrie d´elements generals que han influït ( moltes candidatures i, una en especial, que ha deixat poc marge tant en espai mediàtic com en la recollida dels avals ), però no es poden buscar excuses: ha estat un fracàs.

Es va sortir tard, el precandidat, Santi Salvat, no era prou conegut ( tot i això, cal dir que en Santi va fer una bona campanya, i hauria estat un magnífic candidat ), es varen prendre decisions de campanya i de comunicació errònies i/o tardanes, no tothom hi va posar el coll de la mateixa manera ...

En fi, inexcusable. El resultat final, en part immerescut, en part, conseqüència d´errors que no podem el·ludir, ha estat el que ha estat, i punt.

En tot cas, no vull deixar de donar les gràcies a aquells que ens han ajudat : signants, mitjans de comunicació que ens han permès el seu espai per difondre el missatge, voluntaris que han treballat, Penyes que ens han acollit, persones anònimes que han mostrat afecte, i, com sempre, companys d´Un Crit Valent.

Ara toca seguir donant suport el Club i fer costat els diversos equips esportius (tenim en joc l´ascens del Barça Atlètic a 2ª A i el títol de lliga de l´ACB).

En quant al procés electoral que acaba aquest diumenge dia 13, només podem demanar :

als candidats, seny i joc net.
donar prioritat a l´exposició dels programes.
el qual compliment, caldrà exigir a qui guanyi.
a la nova Junta Directiva, que eviti els "ismes", i busqui la unitat del barcelonisme, i no la ruptura.
i, sobretot, seguir en el camí dels èxits esportius.

En aquest cas, sempre estarem al costat de qui dirigeixi el Club. Si no hi ha joc net, si no es compleix el programa, si es fomenten els "ismes" davant la unitat, ho direm.

Dit això, que guanyi el millor, i tots a votar diumenge !

Visca el Barça

Jordi Medina

El Camp Nou que necessitem

2010-05-19T21:09:00.010+02:00

Clicka per a engrandir

Avui la Candidatura de Santi Salvat, ha presentat amb l’arquitecte Joan Pau Mitjans, la nostra proposta per poder donar el màxim de solucions als socis del Barça que no poden disposar d’un abonament.

És un projecte que en dues fases, fa que es guanyin més de 15.000 seients nous al Camp Nou, amb cost allunyat de la caríssima caixa de colorets del Projecte Foster, que tant agradava i del que sembla que ara reneguen certs precandidats que l'any 2007 ocupaven càrrecs (Ferrer, Ingla i Benedito).

Amb aquesta proposta fem que no sigui necessària ni la recalificació ni la venta dels terrenys dels Miniestadi, que tant preocupa als veïns del barri de Les Corts per l’increment de vivendes, i als socis per la disminució del nostre patrimoni.

El cost total de les dues fases, estaria al voltant dels 90 milions d’euros, per tant res a veure amb els 300 milions inicials del Projecte Foster, i s’autofinanciaria practicament sol, amb la venta dels abonaments als socis de la llista d’espera, tal com ja es va fer amb l’ampliació de la 3ª graderia a començaments dels anys vuitanta, i amb l’ajut si fos necessari d’una entitat bancària.

Clicka per a engrandir

El Projecte de Joan Pau Mitjans contempla per un cantó la creació de 4 noves files de seients ampliant la 3ª graderia amb un nou acabament superior, i per altre banda la creació de 2 grades noves a la Tribuna i una nova coberta.

Esperem que us agradi

Visca el Barça

Joaquim Molins

La feina ja està feta

2010-05-14T15:12:00.008+02:00

Si, ja és divendres i els deures de la temporada ja estan fets, encarpetats i entregats.

Només resta el darrer examen per a proclamar-nos Campions de Lliga un cop més, després d'una temporada lluitada fins a la darrera jornada magníficament.

Després d'aguantar gran part de l'any amb els atacs teledirigits, els menyspreus i els insults de la premsa nacionalmadridista, i callant per a no interferir en el bon funcionament del nostre equip, ara ja estem només a un sol partit d'acabar la temporada, per a respondre'ls.

Tampoc volem oblidar que es tractarà del darrer partit en que el President Laporta es sentarà a la llotja del Camp Nou com màxim dirigent del Barça, amb un bagatge de triomfs esportius espectacular en aquests 7 anys de mandat.

A partir de la propera setmana es jugarà una altra competició a Can Barça: Les Eleccions a la Presidència del FC Barcelona, i que demanem que per una vegada el comportament del President sigui digne del càrrec, encara que entenem que no ha començat amb bon peu.

Només caldria pensar, que hagués dit el Sr.Laporta Elefant Blau, d'un President que convoca les eleccions de tal manera que no facilita als socis donar la signatura a un precandidat qualsevol, perque per un dia no coincideix amb dia de partit?

O que diria també el Sr.Laporta Elefant Blau, d'un President que es salta a conciència els Estatuts amb l'aplaudiment de Ferrer, Ingla i Benedito (per nombrar uns precandidats) en el cas de les eleccions del 2006, i que ara amb l'apaludiment de Ferrer es salta la recomanació de que les eleccions han de ser en dia de partit?

Ara a guanyar diumenge, a felicitar al Sr.Laporta pels èxits aconseguits i a preparar unes setmanes decisives per a la nostra història.

Ens veiem després del partit a l'Hotel Rallye, Travessera de Les Corts 150.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Han tingut 7 anys per fer-ho

2010-05-06T14:58:00.007+02:00

Des d’Un Crit Valent no queda més que felicitar a l’Associació Blaugranes en Cadira de Rodes per l’èxit de l’acte cel.lebrat a les Cotxeres de Sants, en la seva presentació i per a "reivindicar" si se’m permet l’expressió, l’equiparació de drets entre els culés amb problemes de mobilitat i la resta, per a disposar d’una localitat digna a les instal.lacions blaugranes, i sobretot al Camp Nou.

A l’acte al qual han assistir coneguts representants del món de la política, i de l’escena cultural des d’escriptors, músics i actors, també hi estaven convidats tots els precandidats coneguts fins al moment, tots els quals del primer a l’últim havien confirmat la seva assistència.

Al final, dels precandidats a la Presidència del FC Barcelona, hi han assistit personalment, el Sr.Agustí Benedito, el Sr.Jaume Ferrer, el Sr.Jaume Guixà i el Sr.Alexis Plaza.

El Sr Alfons Godall hi ha assistit en representació del des d’avui precanditat Marc Ingla, i el Sr. Armand Sanz en representació del nostre precandidat Santi Salvat, que per un problema mèdic no va poder assistir.

Un dels "ridículs" sonats de la tarda, ha estat quan ja era hora de començar l’acte, de la precandidatura del Sr.Rosell que havia confirmat l’assistència, no havia ningú, i deixava dos cadires buides amb els seus noms a primera fila.

Ha estat un lleig que ningú, i menys aquesta associació es mereixen, arreglat en part una hora i mitja més tard amb l’arribada del germà del Sr.Rosell i un membre de la precandidatura, excusant l’assistència del Sr.Sandro Rosell per motius d’agenda, segons surt publicat.

Però la reflexió o recordatòri que vol fer Un Crit Valent davant d’aquesta justa reivindicació, i de la signatura posterior d’un Manifest per a la Mobilitat per part de les precandidatures (la del Sr.Rosell finalment també), acordant entre tots un pacte que surtis qui surtis escollit President del Barça es cumpliria el Manifest, és el següent:

Cuatre de les set precandidatures signants (Benedito, Ferrer, Ingla i Rosell), a les eleccions de l’any 2003 anaven tots junts amb el Sr.Laporta, i un dels punts del seu Programa Electoral enmarcat en les tasques a fer per la Fundació del FC Barcelona, i defensat i explicat en diferents mitjans del moment pel Sr.Enric Ordoñez, era precisament un Projecte d’accessibilitat a les localitats per a la gent a mobilitat reduïda.

Per a dir-ho facilment i que tothom ho entengui, la reivindicació que sota signatura es van comprometre a solucionar, precisament és semblant al que van prometre i que en set anys no han cumplert encara.

Un Crit Valent, dins de la precandidatura d’en Santi Salvat, proposarà una solució ràpida, fàcil, efectiva i definitiva per aquests barcelonistes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Només ens queda un pas

2010-04-26T12:12:00.003+02:00

Per arribar a la Final de la Copa d’Europa d’aquest any al Bernabéu, només ens queda un pas.

Un pas difícil i complicat, però en cap cas ni impossible, ni èpic, perquè per a donar la volta a l’eliminatòria contra l’Inter de Milà, només ens cal un bon partit de futbol, i aixó tots sabem i som conscients (i els de l’Inter també ho saben) que ho podem fer.

Està molt bé recordar i apel.lar a les nits màgiques del Camp Nou, on tots hem vibrat amb les grans remontades a l’Ipswich Town de la Copa de la UEFA 1977-1978, a l’Anderlecht de la Recopa 1978-1979 o al Goteborg a la semifinal de la Copa d’Europa de l’any 1986, on a mes de jugar bé s’havien de superar en els tres casos uns resultats pitjors, com eren uns 3 a 0 en contra.

O de més recents de l’època del Dream Team, o l’eliminatòria de la Copa del Rei amb l’Atlético de Madrid, on a la mitja part perdiem 0 a 3, i el partit va acabar 5 a 4 amb Robson i Mourinho a la banqueta.

Hem de ser conscients que ens enfrontarem a un Inter molt fort, entrenat per un Mourinho que tot el que té de de xulesc i provocador, ho té també de campió, i que intentarà com ja ens va fer amb el Chelsea, travar al màxim el partit i sortir al contratac.

Però que penseu, que els italians estan tranquils? Tant Figo com Mourinho ja saben com les gasta el Camp Nou a favor i en contra, perquè ho han viscut i patit, i per molt que ho dissimulin, o treguin la seva faceta mes provocativa per a desviar la pressió, ja deuen haver avisat que apretarem, i molt.

Confiem amb el nostre Barça, perquè sabem que aquest grup no ens fallarà i que lluitarà fins al darrer suspir per a poder superar l’eliminatòria, i que ens tindrà a tots els socis i seguidors, ja no al darrera, sino al davant i tal com ells faran, nosaltres també ens hi deixarem la pell, la veu i el que faci falta.

El premi és massa important com per a fallar ara, jugar una altra final de la Copa d’Europa.

Per a nosaltres que la final sigui a Madrid és important, però en cap cas és determinant, perquè el premi és igual d’important jugant-la a Madrid com a Londres, Paris o Roma. El important és jugar la final i guanyar-la, el lloc és secundari, però es clar que no negarem un morbo especial pel lloc escollit aquest any.

Figo i Mourinho han de tornar a veure, notar i sentir, que amb el Barça no s’hi juga, que no se’ns pot trair, menysprear o provocar, i quedar esportivament impunes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Perquè ningú enten als pericos?

2010-04-16T15:02:00.009+02:00

Dissabte vàrem donar un cop de puny a la taula de la lliga, amb una nova victòria al Bernabéu, la cuarta en set anys (i serien 5 en 10 anys si Losantos Omar a la temp.2000-2001, no hagués anul·lat injustament aquell gol de Rivaldo al temps de descompte).

I també vàrem sumar els 3 punts de dimecres passat, en un partit plàcid que serà recordat indiscutiblement pel gol des del mig del camp d’en Pedro.

Però ara toca jugar amb l’Espanyol, que ens esperen com cada any, amb ganes tal com confesen, per a poder fastidar-nos.

El que queda ben clar sempre, és que ells (jugadors, directius, seguidors… de l’Espanyol) poden dir i declarar el que vulguin sobre el Barça, institucions (Ajuntament de BCN i Generalitat), mitjans de comunicació, ofenent a la que poden o intentar menysprear-nos o menystenir-nos, i ens ho hem d’empassar i callar.

Es clar, després es queixen que no tenen suficient suport, que no es senten estimats, que no els fan prou cas, etc, amb unes cantarelles ja "cansines".

La gent d’Un Crit Valent, i la majoria de barcelonistes esperem guanyar un cop més al espanyolistes, ara ja la seva nova seu a Cornellà-El Prat a la bonica comarca del Baix Llobregat, tal com ja haviem fet Barcelona als camps de Sarrià i al Lluís Companys de Montjuic.

Amb els números freds de les estadístiques dels darrers 20 anys a la mà (9 victòries i 7 empats) i amb el futbol que estem desenvolupant, sóm clarament favorits, però com sempre hem de superar el plus de ràbia (o mala llet) que hi gastaran.

Entenem que l’Espanyol i part de la seva gent, mai ha sabut conviure amb amb la resta del territori, i que sempre ha buscat escuses exteriors per a justificar els seus fracassos esportius i socials durant molts anys.

A gran part del poble català els costa entendre la filosofia d’aquest club que:

- Com a club català de futbol es diu Espanyol;

- Ells poden criticar, i que no suporten una crítica;

- Els va costar anys i anys catalanitzar el nom i el seu himne;

- Tenen un president que fa anys i anys que anuncia que plega i que no ho fa mai;

- Es nega a vendre entrades a seguidors i afeccionats correctes del Barça, per no saber controlar l’accés dels Boixos;

- Partit rere partit permet i recolça que s’escolti el Put…Barça i Put.. Tv3, o pitjors; i després volen i demanen comprensió;

- Es neguin a portar una petita senyera, es col.loquin la bandera d’Anglaterra;

- Que desconeixent l’origen (com altres clubs) dels seus colors blanc i blau, es creuen la invenció de mitjans dels anys setanta fent creure que són en honor de l’Almirall Roger de Llúria;

- Que per guanyar uns anys d’història menteixen sobre la seva creació/fundació que va ser a l’any 1909, i no a l’any 1900 com diuen;

- Etc.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Imatge: diverses pàgines d'internet, autor desconegut

Institucionalment preocupats i esportivament optimistes

2010-04-09T13:56:00.005+02:00

Esportivament:

A les vigílies del determinant Madrid-Barça d’aquest cap de setmana, ens embarga un sentiment d’un optimisme moderat, donat que confiem en el nostre grup, que fins ara no ens ha fallat.

Som conscients que juguem al Bernabéu i que d’entrada i perquè anem empatats a quasi bé a tot, i a uns certs dubtes sobre l’arbitratge de Mejuto, podriem considerar als blancs algo més favorits que a nosaltres.

Però no és menys cert, i volem recordar a tots que ens els darrers anys hem tret resultats favorables en bastants enfrontaments; Tres victòries en 6 anys. I que el joc que hem desevolupat darredament amb un Messi estelar, ens convida a un optimisme prudent.

Institucionalment:

Finalment ja s’ha produït l’acte en que el Sr.Laporta ha premiat al seu assessor, amic i client (l’ordre es pot canviar, si es desitja) amb la distinció de la Presidència d’Honor del nostre club al Sr. Johan Cruyff.

Un Crit Valent enten que realment el Sr.Cruyff pels seus mèrit com a jugador, entrenador i/o el que sigui, si que podria d’optar a dit o designació directe per part de la junta directiva, com diu l’article 16 dels estatuts a un reconeixament d’honor, com altres jugadors, entrenadors o presidents de la història del nostre Barça.

Però no trobem addient ni el moment en que s’ha produït el nomenament, al final del mandat del Sr.Laporta; ni el rang assignat per la manca real de consens en la figura de Cruyff.

Entenem que la Junta pot designar a dit a qui consideri oportú per a distingir-lo com a Membre d’Honor del FCBarcelona, però que no li pot otorgar cap càrrec sense el vist-i-plau del socis.

Visca el Barça

Joaquim Molins

PD. Potser no estaria de més, que repassin les dates històriques del nostre Club, i més si en volem fer ús d'elles en un discurs d'un acte en que es va voler donar quasi bé una relevància de Cap d'Estat.

Ho diem perquè trobem intolerable que el presentador de l'acte, errés en la data de la Final de la Champions de Paris de 2006, quan va dir que va ser el 16 de maig i realment era el 17, glossant l'origen dels noms de les diverses sales de les instal.lacions.

Sr.Laporta, creu que ens ho empassarem tot?

2010-03-25T13:33:00.002+01:00

Se’ns fa difícil deixar de comentar el sorprenent darrer moviment que ha efectuat el Sr.Laporta, respecte a no voler sota cap concepte, mantenir-se neutral en el proper procés electoral.

Amb sorpresa hem assistit a un d’aquells rampells o "canvis d’humor" als quals ja ens té tant acostumats, quan hem passat d’escoltar/llegir en un parell de messos, que el Sr.Laporta li digués al Sr.Ferrer que "Ets un merda, i et merexeries una hòstia" per voler encapçalar una candidatura, a "Estic content que el Jaume Ferrer hagi pres la decisió de liderar aquesta candidatura. És un home que defensarà aquest model, que és el que convé al barcelonisme."

Però realment el Sr.Laporta creu que ens ho empassarem tot?

Una presidència tant exitosa esportivament parlant, a la qual li han plegat mes de 15 directius, sembla que acabarà amb les mateixes convulsions per l’actitud del propi president.

Aquestes actituds i reaccions han fet que després de "cremar" a la familia, directius, coneguts, polítics, periodistes i certs amics, ara li ha tocat el torn a l’Alfonso, al seu amic de tota la vida i en paraules seves, a qui li deu que ell fos president del Barça. Doncs poca broma.

El paper de tots plegats és lamentable, i si una tercera via forta i potent no ho evita, malauradament posen en ventatja la candidatura (no presentada) del Sr.Rossell.

Visca el Barça

Joaquim Molins

FUTBOL en majúscules, i a quarts de finals

2010-03-19T00:24:00.004+01:00

S’han acabat els vuitens de finals de la Champions League, i hem presentat les millors credencials per a poder optar a repetir el títol, amb gols, ocasions i un Camp Nou ple i ambientat, en resum un partidàs.

Però d’entrada i com sempre ens ha ensenyat el nostre entrenador i quasi be guia, hem de ser prudents perquè només ha estat un pas, però nosaltres volem afegir, que aquesta prudència no amagi l’alegria i la il.lusió que tenim, en la possibilitat d’aconseguir la nostra cuarta Copa d’Europa.

Ara que coneixarem realment quin és el veritable Cami a Madrid, amb el sorteig de tot el quadre de quarts de final i semifinals fins a la final del dissabte 22 de maig, veiem que el nostre equip està recuperant el nivell i el to futbolístic, que tant ens va fer disfrutar la temporada passada.

A Madrid ja poden anar parlant de Villaratos, fin de ciclos, montant campanyes intentant fer veure Messi com un jugador violent, o altres en les que volen presentar al nostre entrenador com un instigador i un provocador, i per altra banda muntar les campanyes que facin falta per a intentar santificar a CR9, que nosaltres intentarem fer història.

A veure quina sort ens depara el sorteig entre Manchester, Arsenal, Girondins, Olimpyc de Lyó, CSKA, Inter i Bayern.

Aixó si mentres tothom parla de futbol, uns es despenjen amb una importantíssima notícia a tota portada de boxa, és que no n’aprenen.

Visca el Barça

Joaquim Molins

En l’ADN el R.Madrid no porta la paraula Europa, sinó “TRAMPOSO” i “RIDÍCULO”

2010-03-11T13:06:00.007+01:00

Quan l’altre dia el president del R.Madrid el Sr.Pérez, es despatxava a gust fent aquelles declaracions en que deia que ells portaven marcat a l’ADN la paraula Europa, a molts ens va agafar per riure, perquè creiem que no era possible tanta falta d’humilitat i tanta prepotència, faltant el respecte a la gent amb memòria.

Aquests madridistes viuen permanentment instal.lats en l’engany i la mentida, perquè no volen ni poden reconneixer que l’origen de tots els seus deliris de grandesa, estan marcats per la història d’España i per la forma en que vàren aconseguir les 5 primeres Copes d’Europa.

Fem directament referència al fet de que sense l’estret lligam del R.Madrid amb les altes esferes del Règim, amb els organismes oficials i fins i tot amb El Pardo, no haguessin aconseguit ROBAR-NOS a DiStéfano, ni tampoc formar un gran equip ple de jugadors extrangers, nacionalitzats espanyols pels "servicios al régimen".

Volem recordar que el R.Madrid que es "passejava" per Europa a finals dels anys cincuanta, "el mejor embajador de España" en paraules d’un ministre del Règim, estava ple de jugadors extrangers (nacionalitzats o no) com, Rogelio, Santamaria, DiStéfano, Kopa, Didi, Canario, Rial o Puskas, i que quan havien de jugar el Campeonato de España sense extrangers (pel reglament), feien el ridícul davant dels clubs que tenien millors plantilles nacionals com el Barça o l’Atlétic de Bilbao.

Voler fer creure a tothom que ells han estat sempre el melic del món futbolístic europeu amb l’antecedent històric explicat, i sabent que a partir de la sisena Copa d’Europa guanyada amb els "ye-yes" a l’any 1966, van haver de passar 32 anys, per a poder guanyar la següent (en fora de joc) a l’any 1998, és actuar d’una forma irrespetuosa i "chulesca".

Estudiant aquest periòde de 32 anys, que pels madridistes sembla que no hagi existit:

1.- Veiem que un R.Madrid que guanya 16 de les 32 lligues d’Espanya (11 d’elles amb Plaza), només és capaç d’arribar a una final de la Copa d’Europa a l’any 1981 i la va perdre amb el Liverpool;

2.- Que juga dos finals de la Recopa d’Europa, l’any 1971 amb el Chelsea i l’any 1983 amb l’Aberdeen i també les va perdre;

3.- I finalment juga dos finals de la Copa de la UEFA, l’any 1985 amb el magnífic Videoton i l’any 1986 amb el Colònia, i aquestes si que les guanya;

O sigui, que el resum d’aquest 32 anys és: 5 finals europees ( 1 CE, 2 RE, 2 UE) amb només els 2 títols de la UEFA.

El nostre Barça, en aquest mateix periòde:

1.- Només pot guanyar 6 lligues d’Espanya, però consegueix arribar a 3 finals de la Copa d’Europa, als anys 1986, 1992 i 1994, guanyant la de l’any 1992 a Wembley;

2.- I juga 6 finals de la Recopa d’Europa, en perd dos l’any 1969 i l’any 1991, però en guanya quatre, els anys 1979 Basilea, 1982 Barcelona, 1989 Berna i 1997 Rotterdam;

Per tant, el resum europeu del Barça en aquests mateixos 32 anys és superior, amb 9 finals disputades (3 CE i 6 RE), i 5 títols europeus aconseguits amb 1 Copa d’Europa i les 4 Recopes.

I en l’actualitat afagant les classificacions estadístiques que fa la IFFHS, per a veure realment on està el R.Madrid, veiem que la possició històrica que li correspon futbolíticament és la 4ª, i si es fa referència no a la històrica sinó a l’actual, la possició baixa a la 33ª. A les dues classificacions, és el Barça el que les encapçala.

Amb tot aixó volem dir que actuar amb tanta prepotència com ho han fet el President, els jugadors i tota premsa nacionalmadridista, té el risc que si punxes com ha passat, es decobreix la gran mentida del R.Madrid un altre cop: que la seva històrica aureola europea té un origen, i aquest és extremadament fosc.

Mentres tant, nosaltres hem de continuar amb la línia marcada de respecte envers a tots els rivals, i ser concients que fent les coses be arribar a jugar finals europees no és fàcil, però que és aquest és el camí.

Aixó si, 300 milions d’euros després, ahir alguns ja començaven com que lo del "triplete" o "doblete amb la décima" ja no és possible, que la lliga ja veuen que és blanca, i a resar amb que nosaltres no arribem a la Final; és que no n’aprenen.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano: Clicka aquí

Més aixecades de camisa (II), de l'11 a la 18

2010-03-04T12:43:00.006+01:00

L’escrit de la setmana passada en que esmentavem uns primers 10 punts, en que considerem que el President i les seves directives des de ja la de l’any 2003, ens han aixecat la camisa, va tenir ressó en certs foros lligats a una precandidatura.

Una de les respostes obtingudes per part d’un responsable de la mateixa, a part de calificar aquest blog de "Planflet Infecte, que no para d’insultar" (sic), va ser fer simplement una relació dels triomfs obtinguts en aquests anys, com si nosaltres els desconeixéssim o com si no ens alegréssim, sense donar cap més explicació "oficial".

Però de la llista de 1.- Beckham, 2.- Els 8 dies de juny, 3.- Certs fixatges, 4.- Catífes, 5.- Pujada del 40%, 6.- Cunyat, 7.- Vendre patrimoni, 8.- Incumplir els estatuts, 9.- Les entrades de Paris y 10.- El cas Sogecable, els comentaris es van centrar en justificar a qualsevol preu que no es va mentir en el Cas Beckham i que la majoria de la gent ho va entendre malament, i en segón terme i per molt que hi hagin sentències en contra, que no es van saltar els Estatuts.

Realment ha estat curiosa la reacció, de no voler veure el que és obvi, amagar sotaterra els escàndols i el cap sota l’ala, i actuar amb una fidelitat com si no hagués passat res de res, sense entedre que el Barça sempre ha estat gran i no només ara per obra i gràcia de la seva gestió.

Hem guanyat molts títols i amb un joc envejable, per lo qual ens alegrem com els primers, però s’han deixat de banda altres aspectes que amb els comportaments i les actuacions del President i de la Junta Directiva, han fet minvar greument la imatge i els valors del nostre Barça.

Doncs be, avui relacionem 8 punts més continuant la numeració de la setmana passada, per a recordar els comportaments i les actuacions fetes nomes en 7 anys, que des d’Un Crit Valent considerem que es podien haver evitar, i que ens han perjudicat socialment i institucional:

11.- El Cas de la Flàvia Massoli, on entenem que el President ha de tenir la seva vida privada i pot fer el que cregui convenient, possant la frontera moral i ètica a on ell vulgui, però que no és de rebut tenir l’amiga/parella/amant a sou del Club, i que els directius li permetin;

12.-El canvi de la normativa per a accedir a les entrades de la final de la Champions de Roma, quan el procés de sol.licitud d’elles ja havia començat; A més, amb una aturada informàtica que vist el resultat final, va fer pensar molt malament;

13.- Els lios de publicitat de la samarreta del 1er equip, amb les explicacions de la millor oferta "fantasma" de la història amb Beijing 2008, i amb la tira de viatges a la China per a tancar el contrate; o la de la casa d’apostes Betandwin, desconeguda fins aquell moment, i que es va fer una publicitat brutal a costa del Barça "impagable";

14.- Vendre el nom de les seccions, permeten que per "cuatre" euros suplantint el nom del FC Barcelona;

15.-La compra d’uns terrenys a Viladecans per un preu m2 que sembla multiplicat per 5 ó 6 , segons s’ha publicat i que a sobre està protegit i no es pot construir-hi res;

16.- El comportament del President a l’aeroport de Barcelona, on sembla ser que després de que l’arc de detecció de metalls sonés diversos cops, es va baixar els pantalons quedant-se en calçotets; Aixó va ser vist per un periodista que li va recriminar l’acció allà mateix i va rebre per resposta un "Si s’havia excitat". Aquest periodista ho va escriure, i el primer que es va fer va ser negar-ho, per acabar reconexent l’acció, i demanant dispculpes;

17.- La quantitat innecessària de directius viatgers per tot el món, a costa del Club, tant sigui pels partits, com per altre tipus d’actes. Molts pensem que no són necessàries aquestes expedicions tant numeroses que es monten, i es clar a càrrec del Club. A vegades hem arribat a creure que el cost d’aquests desplaçaments (despeses, hotels, avions, viatges previs de preparació etc) a un país del tercer món per a fer un acte humanitari, és molt més alt del que realment s’acaba donant;

18.- El revés judicial, i van uns quants i d’importants, i ara per l’Audiència Provincial (TSJC) en el cas del avals;

Continuarem amb una tecera part.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano: Clicka aquí

No ens torneu a aixecar la camisa (I)

2010-02-24T19:01:00.010+01:00

A falta que pugui apareixer l’anomenada Tercera Via, avui farem un primer recordatori d’algunes de les aixecades de camisa "més célebres" que hem patit els socis, per part dels precandidats en relació a la seva vinculació al Club, des de que hi van accedir al juny del 2003.

De l’autoerigit representant del cava català, potser en parlarem més endavant.

Que quedi ben clara i per endavant, la nostra alegria pels resultats esportius obtinguts, però aixó no treu que lamentem el deteriorament de la imatge social i institucional del nostre Barça en aquests mateixos anys, quan el més normal donat que la pilota entrava, haguéssin estat uns mandats sense tanta convulsió interna (15 directius dimitits), sense tantes mentides i sense haver provocar tants escàndols.

A Un Crit Valent, sóm conscients del diferent grau d’implicació, d’acceptació i de responsabilitat en els fets, d’uns i d’altres en plegar abans o més tard.

- El Sr.Rossell, amb el seu grup a l’estiu de l’any 2005;

- El Sr.Soriano i d’altres a l’estiu de l’any 2008, en l’intent fallit de "cop d’estat" que va intentar per a accedir a la presidència i fracasar, pel resultat del Vot de Censura;

- El Sr.Benedito, al març del 2009, ara fa només un any, en trobar poc ètic i amb raó, però amb la de coses greus que ja havien succeït, que el despatx professional del president fes un negoci de comissions amb un client del club. Client acusat pels organismes oficials internacionals de ser un dictador i un tirà, amb un nul respecte al seu país pels drets humans; Però que aquest no era el motiu de la seva queixa;

- I el Sr.Godall i el Sr.Ferrer, aguantant bous i esquelles, fins al darrer dia;

Sembla mentida com s’oblida (encara que alguns no ho fem!) que tots ELLS (Rossell, Godall, Ferrer, Benedito i Soriano) van fer creure a molts socis que tenien fitxat a Beckham; Que segurament sense aquesta primera "mentida" que va capgirar totes les enquestes i que el candidat favorit no va saber respondre, no haguessin pogut dedicar o passar alguns dels millors anys de la seva vida en el Barça.

Des del ja llunyà 2003, creiem que ens han "aixecat la camisa" en:

1.- El Cas Beckham;

2.- Els 8 dies de juny de 2003, i el TSJC així ho ha dit;

3.- Els fixatges de Rustu (porter extracomunitari), Mario, Cuaresma, Maxi López, etc;

4.- No aixecar les catifes, amagant la Due Dilligence a qui va sol.licitar veure-la, amb sentència del TSJC recorreguda al Tribunal Suprem, que els condemnava a fer-ho. Fem la següent reflexió, si no hi ha res a amagar perquè no s’ensenya, i si hi ha alguna cosa a amagar perquè no s’ensenya?;

5.- Pujada estratosfèrica del 40% de mitjana dels abonaments del Camp Nou, gran idea econòmica;

6.- L'embolic del cunyat i de la Fundación Franco, mentint dos cops a l’Assamblea de Socis, i els directius aplaudint amb les orelles;

7.- Vendre patrimoni, amb l’eufemisme de possar-los en valor, i així equilibrar els balanços, una altre gran idea econòmica;

8.- Saltar-se els estatuts, no convocant les eleccions quan tocava a la primavera del 2006, i obligats a fer-ho judicialment i confirmat posteriorment pel TSJC;

9.- L’escandalosa gestió del repartiment de les entrades de la Final de Champions de Paris al maig del 2006, amb quasi 4.000 entrades per a "compromisos";

10.- Quedar-se amb els diners dels drets televisius que corresponien a Sogecable, i condemnats posteriorment a retornar-los, i així aquells anys equilibrar balanços, una altre gran idea econòmica.

Continuarem en una segona part.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Foto: Portada de "El Crack 10" 28 de maig de 2003

Enlace castellano: Clicka aquí

Els vuit dies d’or, del 2003

2010-02-18T07:50:00.008+01:00

Aprofitem el célebre slogan d’uns grans magatzems, per a tornar fer referència a aquells famosos vuit dies que anaven des de la presa de possessió del càrrec de President del FC Barcelona i de la seva Junta directiva fins al 30 de juny del 2003, data del tancament econòmic de la temporada 2002-2003, i que va realitzar, signar i presentar aquesta nova junta entrant.

Ens sembla que mai vuit dies han donat tant a parlar, pàgines de diaris, hores de ràdio i televisió, judicis, sentències, apelacions i fins i tot celebrar unes eleccions en mig de l’estiu del 2006 per obra i gràcia, i diccionari en mà del Sr.Xavier Sala.

Doncs embolica que fa fort: Quan ja ningú (o molt poca gent) hi pensava, salta la notícia que l’Audiència de Barcelona revoca, la sentència de 1ª instància del cas dels avals en pricipi favorable als interessos de la Junta directiva, i que estima i deixa ben clar dues coses:

- Que aquells famosos vuit dies de juny, corresponen a la junta del Sr.Laporta;

- I que els van utilitzar per a inflar les pèrdues ja de per si altes d’aquella temporada, en quasi 70 milions euros de mes;

I en resum ens ve a dir que la junta continuista, a les eleccions de l’estiu del 2006, tenia l’obligació d’avalar el 15% de pressupost i que no ho van fer, justificant-se en que havien presentat prou exercicis positius, i resulta que no és cert.

Al final es demostra que tot plegat, el famós "miracle" econòmic producte de la coneguda i "legal" enginyeria comptable del vicepresident Ferran Soriano, que alguns ja haviem avisat (pujades d'abonaments, vendes de patrimoni, aprofitar crèdits fiscals,...), tampoc era per a tirar coets.

Ara, no un jutje, sino un tribunal format per tres magistrats, ens diu que el Sr Laporta i la Junta directiva, s’han saltat per segon cop els Estatuts del Club i la Llei de Esport, i que els directius que continuin en l’actualitat de les eleccions del 2006, han de presentar l’aval.

Serà interessant veure ara, si la comissió jurídica del Club pot estudiar obrir un altre expedient disciplinari al President i la Junta, per saltar-se per segon cop els Estatut, i. compte que ja hi ha una sol.licitud cursada per la primera infracció, que va ser no convocar les eleccions en les dates que corresponia.

Els "sentenciats" han estat el membres de la Junta directiva actual escollida al 2006, i que en l’actualitat continuin en el càrrec, però entenem que tots els altres exdirectius dimissionaris tant del 2003 com del 2006, moralment i ètica també els hi afecta de ple. Crec que no cal dir tots els noms a qui ens referim, no?

I sobretot que quedi ben clar que nosaltres entenem que el FC Barcelona no ha estat condemnat a res, i per tant el club no pot, ni ha de presentar cap recurs al Tribunal Suprem.

Ara que no li obrin també un expedient disciplinari al soci, que vetllant al nostre entendre pel be del Barça, ha arribat fins al final en aquest assumpte.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano: Clicka aquí

Manipulant les línies; capítol previ, juny 1970

2010-02-10T07:50:00.004+01:00

Ara que ja ha passat mes d’una setmana, del intent de manipulació massiu que van perpetrar certs mitjans de comunicació de la premsa nacional-madridista, per a fer creure als seus lectors i espectadors, que Pedro es trobava en fora de joc, a Un Crit Valent volem recuperar unes imatges del programa de TV3 "Aquest Any Cent!" dedicat als àrbitres.

En aquest clip es diu i es mostra, com des de la revista oficial del Real Madrid van manipular les fotografies, de la lluita entre Rifé i Velázquez per a fer creure, donat que no existien les imatges de televisió, ni curiosament del NO-DO, que la possible falta assenyalada semblés dins de l’àrea i que Guruceta ho havia encertat.

La realitat era, que la possible falta s’havia produït a uns 2 metres de la frontal de l’àrea, i que l’àrbitre Guruceta va assenyalar el punt de penal.

Mira el clip també al youtube: Clicka aquí

Aquell vespre a part de Guruceta, només el president del Real Madrid Santiago Bernabéu, personatge extremadament lligat amb la seva directiva al poder franquista i al qual properament li dedicarem un informe, va veure penal en aquella jugada i així ho va anar pregonant xulescament.

Creiem que a tots aquests periodistes de l’actual nacional-madridisme instal.lats en la manipulació i la mentida, que repeteixen les mateixes trampes de fa 40 anys o pitjors, els hauria de caure la cara de vergonya, i en canvi sense cap mena de pudor, continuen amb la mateixa cantarella diària i cada cop mes fastigossa.

A Un Crit Valent n’estem farts d’aquests atacs diaris, sense cap tipus de raó, ni justificació, amb mentides i manipulacions quasi delictives i denunciables, creats i encaminats exclusivament per a intentar desestabilitzar-nos

Per tant demanem el cessament immediat d’aquest tipus periodisme, i a la nostra directiva algun gest de fermesa encaminat a exigir el respecte que el nostre club mereix.

Desconec si els periodistes han de cumplir un codi deontològic o no, però si fos així el mes segur és que la gran majoria d’ells, no és que se l’hagin saltat, sino que se l’han passat pel forro dels pantalons, amb tantes manipulacions, mentides i declaracions ventatgistes.

Un Crit Valent, sempre intentarà donar-hi resposta.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano: Manipulando las lineas, junio 1970. Clicka aquí

Els fills de Plaza i el Villarato

2010-02-04T08:00:00.011+01:00

Molts barcelonistes que als anys setanta ja anàvem al futbol i seguiem el Barça, sempre hem tingut la idea, que hi va haver moltes lligues que no les vàrem saber guanyar i altres que no les vàrem poder guanyar per factors externs.

Aquests factors externs ja els vàrem explicar l’any passat, en el informe de "El gran frau de 19 lligues", en que en un capítol (al final teniu l’accés) vàrem estudiar els números de les lligues afectades per les designacions arbitrals del Sr.José Plaza i els seus resultats, en contrapossició de les lligues en que no designava, i els resultats no deixaven cap dubte.

A Un Crit Valent, quan fem aquesta mena informes, no ens agrada estudiar els resultats i les accions d’un sol partit, ni fins i tot d’una sola temporada, perquè volem abarcar periodes ben amples, per poder observar clarament les tendències en un sentit o en un altre.

Així creiem que podem treure conclusions mes justes estudiant les 23 temporades afectades per les designacions o no del Sr.Plaza i dels 21 anys de la presidència del Sr.Villar:

- Amb el Sr.Plaza designant en solitari, en 13 temporades, 11 títols pel RM, 2 per l’ATM i 0 pel FCB.

- Entremig, en 2 periodes de 5 anys, en que el Sr.Plaza no designava o no ho feia en solitari, van guanyar: 2 títols el RM, 2 títol el FCB, 2 títol RS, 2 títols ATB, 1 títol VAL i 1 títol ATM.

I si ara mirem els guanyadors de les lligues amb el Sr,Villar, veiem que el FCB guanya 9 títols, el RM guanya 8, el VAL 2 i el DEP i l’ATM 1. O sigui, que entre Barça i Madrid està igualat.

Per tant a nivell de resultats finals, entenem que voler comparar les nostres queixes de l’època Plaza amb les actuals de certs mitjans sobre el villarato, és un insult inacceptable la inteligència, a la nostra història, i a la memòria de tants barcelonistes que no van poder disfrutar d’un Barça victoriòs, i que aquestes queixes no eren producte d’un victimisme, sinó de la realitat.

També ens preguntem: Però quines temporades estan afectades pel villarato?, Les darreres? Les primeres?, Les del mig?, Unes si i unes altres no? Les 21? És que ni ells mateixos ho saben.

Un "exemple" del rigor i de la paranoia que gasten, el tenim en la temporada passada, en que guanyant-la amb un futbol per a recordar tota la vida, i treient 9 punts sobre el RM, al llarg de la mateixa, estava a l’ordre del dia parlar moltes setmanes del villarato.

Doncs resulta que en "La otra Liga" del diari Marca, al final conclouen que després de tant villarato, el FCB hagués tret el mateixos punts, i que el RM havia tret 4 punts de mes, i que la diferència final hagués estat de 13 punts i no de 9.

Per tant, davant d’aquesta nova campanya i que la història demostra que menteixen un altre cop, creiem que ha arribat l’hora de tornar demanar i fins i tot a exigir a aquests mitjans, respecte i educació.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enllaç informe Plaza

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FZjA5MTk0MTgtMjAwOS00MGRiLTkxNjMtZDI4YTk5ZDMyY2My&hl=es

Versión en castellano:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FYjI5MzMzYjUtZjQ3OS00NzgwLWE3MTAtNmM3ZWQ2OGFhOGVi&hl=es

Al 2006 podien i no ho van fer

2010-01-28T11:06:00.008+01:00

Des de fa unes setmanes i sobretot des de la presentació del Sr.Godall com a aspirant a la Presidència del Barça, anem sentint sobretot per part del President Laporta una série de missatges respecte a la data de les "pròximes" eleccions, que mereixen unes reflexions.

Ja estem acostumats a les grans frases grandiloqüents i plenes d’obvietats (que no aporten normalment res) del Sr.Laporta, i ara, les que dedica a les eleccions a la Presidència del Barça, són del mateix estil.

Ara toca repetir fins a l’esgotament, que el President de Barça vol que les eleccions siguin exemplars i modèliques, i que la data que s’esculli ha d’afavorir la participació de la majoria dels socis.

Aquesta gran frase, a la qual ens hi sumem, nosaltres hi afegim un "només faltaria, que el President no ho volgués", i en boca del Sr.Laporta ara ens sobta molt.

Ens sobta, perque el Sr.Laporta i la seva Junta Directiva (amb el Sr.Godall, amb el Sr.Ferrer, amb el Sr.Soriano, etc.) i de retruc el Sr. Sala i Martín ja van tenir l’oportunitat de fer-ho a l’any 2006; si, que fossin exemplars i modèliques i que afavorissin la participació de la majoria dels socis, i entre tots ells ho van evitar.

El President per una banda es va negar a convocar-les quan tocaven, i així ho han corroborat els tribunals de justícia; Un jutjat els va condemnar a que les convoquessin, i el Sr. Sala i Martín fent-se els graciòs i diccionari en mà, va ser l’encarregat de convocar-les quan mes afavorien al seu "amiguet" i no als socis: en ple mes d’agost.

Per tant, que ara no vulguin donar-nos moltes lliçons, perquè quan van tenir l’oportunitat de fer-ho, no ho van fer; I el que és pitjor, que avui en dia encara no ho volen reconéixer.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Amb foto, però sense signar

2010-01-22T08:00:00.007+01:00

L’escenificació de l’acord verbal per a la continuitat d’en Pep Guardiola al front de la plantilla del Barça, entenem que és una gran notícia per tots els seguidors barcelonistes.

D’una vegada i per totes, el tema de la renovació queda aparcat ja definitivament fins a l’elecció del nou President, però amb la diferència important que ara ja sabem que en Pep ja ha dit i confirmat, que te ganes, forces i il.lusió per a continuar entrenant al Barça.

I és que amb tots els comentaris i rumors que hem anat llegint i escoltant, que si té ofertes marejants de mig món, que si vol descansar un temps i estar amb la família, etc., a vegades, fins i tot els més optimistes podíem tenir dubtes.

En Pep ha comunicat oficialment que negociarà amb el proper president, la renovació per un any mes; però entenem que aquesta duració potser hauria de modificar-se, donat que pocs mesos després de signar-se, ja hi tornarem a ser amb la mateixa cantarella per la seva continuïtat.

Aquest acord assolit comporta pel Barça, un motiu o un argument menys per a possibles intents de desestabilització per part dels nostres "enemics" pels propers mesos, i prova d’aixó són ja les declaracions d’alguns periodistes, queixant-se per l'avançament (al qual té hi tot el dret) de la seva decisió.

Creiem que hagués estat molt dur per a tots els afeccionats, que l’entrenador que ens ha portat al cim del futbol mundial, tant pel joc, com pels títols aconseguits (i falten encara els d’aquest any), plegués al final de temporada.

I com molts recorden aquests dies, també fem nostres aquelles paraules de que "en cas de dubtar, pensem que és el millor pel Barça", i el millor avui en dia és la seva continuïtat.

Gràcies Pep i Visca el Barça

Joaquim Molins

Foto: Diari Sport

La Masia del segle XXI, a un preu del segle XXII

2010-01-14T08:00:00.007+01:00

En aquest primer escrit del 2010, volem fer referència a la nova venda patrimonial que ha perpetrat la directiva del Barça, i que va comunicar la setmana passada el Director General del Club el Sr.Joan Oliver, i curiosament sense la presència en la compareixença davant la premsa, del directiu responsable de l’Àrea de Patrimoni. Tot plegat ben estrany, no?.

Amb les explicacions donades pel Sr.Oliver, amb aquest celebre "Potser no m’he explicat prou bé" que tant sembla que li agrada utilitzar, doncs no entenem prou bé, el destí final dels 21,5 milions d’euros, cobrats per la venda d’una parcel.la d’us comercial, segons la web del club d’uns 18.000 m2, i que segons les explicacions en la comparexença feia 20.000 m2 o 28.000 m2 (sic).

Avui deixarem de banda que alguna xifra no quadra; O no són 18.000 m2 com diuen, o el preu m2 no és de 1.050 €. (18.000m2 x 1.050 €/m2 = 18.900.000 €).

L’explicació de que 9 milions d’euros serviran per a enllestir la nova Masia i que la resta de 12 milions d’euros se’ns diu que s’invertiran en la reparcel.lació dels terrenys de Sant Joan Despí, queda una mica pobre donat que poc ens queda per reparcel.lar a la zona i 12 milions, són molts milions, i que els 9 milions d’euros per la Masia trobem que és una barbaritat.

Avui ens centrarem en el preu de les obres de la Masia del segle XXI, basant-nos en les explicacions de la revista Barça (Revista Oficial del FC Barcelona) d’Octubre de 2008, on anunciaven:"…que les obres s’adjudicarien ben aviat, perquè els treballs puguin començar abans que s’acabi el 2008" (sic). Estem a gener del 2010, i el màxim que han fet allà, va ser utiitzar l’estructura com a tanca publicitària per a una cervesa.

Doncs bé, ens diuen que la Masia necessita per acabar-se uns 8 milions d’euros, mes 1 miló mes pel mobiliari i pel tractament d’aigües; i la veritat és nosaltres opinem que és un preu altíssim i difícilment justificable.

Ho diem perquè avui en dia, en el món de la construcció (crisi a banda), els preus no tenen molt marge (en condicions normals) per a poder oscil.lar, i per m2 segons la tipologia a construir els preus estan molt marcats, i de cap manera es poden acostar al preu per m2 que ens volen fer creure els nostres dirigents.

Aquesta tipologia d’obra, sense cap tipus de complicació a nivell de terreny, accessos, etc, per molt que els acabats puguin ser d’un nivell alt, no pot anar mes enllà dels 1.000 € o 1.100 € el m2, amb el moviment de terres, la fonamentació i l’estructura inclosa. O sigui que amb 6 milions d’euros o una mica mes, tindriem tota la Masia feta.

Ara resulta que ens diuen que per acabar els 6.000 m2 de superfície a Masia, mobiliari a banda, es necessiten 8.milions d’euros, o sigui uns 1.300 €/m2. Entenem que aquest preu, amb el moviment de terres fet, la fonamentació realitzada i l’estructura completament aixecada, és una presa de pel.

En condicions normals, sense la intervenció de cap element que distorsiones cap preu (intermediaris, comissionistes, etc…que entemen que no hi són), de cap manera el preu per a la seva finalització, pot acostar-se als 8 milions comentats.

Un preu mes ajustat a la realitat per a finalitzar la Masia, sortiria d’entrada d’aplicar una reducció per l’obra ja realitzada (moviments de terres, fonamentació i estructura) en aquest cas sobre un 20%, al preu per m2 que es pot aplicar per a la construcció d’un edifici amb aquestes característiques; O sigui s’ha de reduïr el 20% dels 1.100 €/m2, i ens dona un preu orientatiu de 880 €/m2, molt lluny del preu de 1.300 €/m2 que ens volen fer creure.

Aquest preu de 880 €/m2 multiplicat pel 6.000 m2 de superfície, ens donaria que per a finalitzar la Masia del segle XXI, serien necessaris 5,3 milions d’euros mes el import del mobiliari, i no els que ens diu la directiva, que seria un preu del segle XXII .

Visca el Barça

Joaquim Molins Un Crit Valent!!!

2009, no ha estat un somni

2009-12-24T08:00:00.000+01:00

Ja s´ha dit tot, però no podíem acomiadar aquest any inoblidable i etern sense fer una reflexió : no, no ha estat un somni, al contrari, obrim els ulls, guardem-ho a la memòria, perquè d´aquí molts anys ho podrem explicar.

El Barça de les 6 Copes !!!

Una lliga brillant, coronada amb l´històric 2 a 6. Una Copa exitosa. Una Champions on vam fer-ni 5 al Lió, 4 al Bayern, vam arribar a l´èxtasi amb Iniesta, i als llorers romans davant el Manchester United. La Supercopa d´Espanya. La d´Europa amb el golàs de Don Pedro el Gran, i la culminació, el primer Mundial, amb els gols també inoblidables de Pedro i Messi.

6 títols ! Mai s´havia aconseguit, i serà molt difícil que algú ho repeteixi.

Però encara es fa més gran la llegenda, si pensem com juga aquest equip, que la columna vertebral és de la pedrera ( Victor, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro, Bojan... ) que han assolit la categoria de millors jugadors del Món ( Pilota d´Or i FIFA World Player ), i la destresa, humiltat, categoria, lideratge i sentiment pur del Pep Guardiola.

Les llàgrimes d´Abu Dhabi reflexen el tarannà del tècnic, del grup i del club, de tots els qui estimem el Barcelona, quan van mal dades i quan el vent bufa de cara.

Ara, caldria demanar que aquest grup segueixi assolint títols, i passi a la història no només per un o dos anys, sinó per marcar l´estil del futbol mundial durant aquesta década. Pensem també que perdrem competicions, cal estar preparats, i seguir amb el suport i sense esquinçar el carnet.

Deixem clar ara i en aquests moments que tots som tan culers quan es guanya com quan es perd. És un joc. Però els sentiments ningú ens els ha pogut arrabassar, ni ho faran mai. Celebrem, gaudim i donem suport incondicional.

Una felicitació també per a l´equip d´handbol, brillant campió de la Copa Asobal ( malgrat l´arbitratge ) i de l´equip de básquet, ja amb dos títols, líder en les dues competicions, i amb un balanç increïble : 23 victòries per 1 derrota.

El Barça sempre ha estat el Club més gran del món. Ara, també és el millor equip de la història.

De les eleccions, ja en parlarem aviat …

Bones Festes i millor ( no serà fàcil ) 2010.

Jordi Medina.

Per fi Campions del Món

2009-12-22T12:12:00.006+01:00

Joan Gamper el 19 de febrer de 1922, en la Cerimònia de col.locació de la Primera Pedra del camp de Les Corts; va dir que: "Als jugadors els hi demano fidelitat. Que damunt del pit porten l’escut del Barcelona, i dessota l’escut els batega el cor. Una cosa lligada amb l’altra, fan al jugador ideal.

Per tant Messi amb el seu gol del dissabte, que ens va fer Campions del Món, va donar vida a la frase del nostre fundador, tancant així un 2009 perfecte.

Tots els que érem a Abu Dhabi i els que ho varen veure per televisió, som conscients que acabàvem de viure un moment històric, i ens va abraçar un sentiment inmens de felicitat, en el moment que l’àrbitre (que mereixeria un escrit apart) va pitar el final del partit, i que ens "coronava" Campions del Món.

A partir d’ara, amb el lema "Tot guanyat. Tot per guanyar", s’obren nous reptes per aquest magnífic equip, per aquest 2010 que estem a punt de començar.

Repetir-ho un altre cop som conscients que és impossible, però també ho semblava l’any passat, i s’ha conseguit. Del que estem segurs, és que aquest grup ho intentarà, i ens tornarà a tenir al seu costat.

Podem marcar un cicle en el futbol modern, que farà perdre els papers i els nervis a tots aquells que han fomentat històricament els seus triomfs amb el "robatòri" d’un jugador, la proximitat al poder i a l’ajut arbitral de l’època Plaza (de 13 lligues designant, 11 RM i 2 ATM).

Si seguim així d’units equip i seguidors, abans atraparem en Lligues i Champions al RM, que ells es puguin acostar mínimament al que hem fet aquest any.

Senyors: Visca el millor equip del Món, Visca el Barça .

Joaquim Molins .

Mes fotos del desplaçament a Abu Dhabi, clickant a la pantalla de "Fotos desplaçaments UCV"

Preparant Abu Dhabi amb el Racc

2009-12-16T11:38:00.003+01:00

Per endavant vagi la nostra consideració pel Racc, l’emblàtic Real Automòbil Club de Catalunya, tant per la seva història centenària, pels seus milers de socis, com pels seus serveis, però el que realment no entenem, són els preus que ofereixen als seguidors, quan volen seguir al Barça.

Ara en vigilies de disputar el Mundial de Clubs de la Fifa a Abu Dhabi i a punt de gravar amb lletres d’or el nom del FC Barcelona en els llibres d’història del futbol, ja tornen a sortir comparacions entre els preus que ofereix l’agència oficial del Barça, i els preus que qualsevol persona, sense ser professional del turisme, pot aconseguir vellugant-se només una mica.

La diferència és tant important, que mereixeriem una explicació, perquè sino la imaginació ens pot portar a pensar, que els seguidors paguem els desplaçaments a tots aquells que viatgen "per la cara", i aixó no seria del tot just.

Sinó com s’enten que alló que un particular, com explica i detalla en una carta a La Vaguardia, pot aconseguir per uns 1000 euros (400€ avió+300€ 6 nits d’hotel+140€ lloguer cotxe), l’agència oficial del Barça, que ha de vetllar primer per nosaltres, no ho pot oferir?.

Les ofertes del Racc pels seguidors per anar a Abu Dhabi han estat aquestes:

Viatge exprés a la final per 595 euros (trasllats i taxes incloses)

Viatge i 5 nits en hotel de 5 estrelles 2040 euros

Viatge expedició amb 7 nits d’hotel, 5380 euros

Un Crit Valent es pregunta com pot ser que si tenim un preu base de l’avió que pot oscilar entre els 400 euros de la carta de La Vanguardia i els 595 euros del xarter exprés del Racc, i que per exemple hotels de 5 estrelles d’Abu Dhabi, com un Sheraton es pot contractar per uns 75 euros la nit (375 euros 5 nits), o el mateix Park Rotana (de la oferta del Racc) a 130 euros , com poden "oferir" aquests preus tant alts.

Entenem que un preu base de 5 nits hauria d’haver estat ofert per la meitat de preu (595+375=970 euros), perquè hi caldria sumar un visita guiada a la ciutat.

Després la gent es sorpren que a certs desplaçaments, hi vagin tants pocs seguidors pagant, perquè com a curiositat en els darrers desplaçaments de Kazan (1900 euros) i Kiev, quasi hi han anat mes "enxufats" que seguidors.

Potser algun dia, igual que va succeir amb l’escàndol de les entrades de la Final de la Champions de Paris del 2006, on el Racc va haver de sortir en roda de premsa a explicar que el club se li havia quedat 1300 entrades del seu cupo, perque deien que havien fet curt amb els compromisos, també ens haurien d’explicar les raons d’aquestes diferències de preu.

O potser ens ho podem imaginar.

Visca el Barça, i cap a Abu Dhabi a tancar l’any mes històric del nostre club.

Joaquim Molins

L'altre equip de la "ciutat"

2009-12-10T15:02:00.003+01:00

Deixeu-nos fer algunes reflexions històriques sobre certes actituds extraesportives per part blanc-i-blava, que amb el temps sembla que cauen en un cert oblit, i que amb raó o sense han contribuït a que durant alguns periòdes, les relacions entre Barça i Espanyol, no fossin les mes exemplaritzants.

No volem parlar ara, ni de partits ni d’arbitratges, sinó de les actituds. D’actituds de certs dirigents espanyolistes, que moguts per un populisme mal entès, aprofiten qualsevol excusa per per a difondre un "mal rotllo" que en general i majoritàriament no existeix.

Segurament per part de l’Espanyol també podrien fer una llista on remarcarien en que creuen que han estat perjudicats per l’acció del Barça, però aquí és el nostre torn.

O és que no ens hem de sentir molestos per la històrica cantarella dels darrers presidents del RCD Espanyol en no anomenar conscientment i sota cap concepte el nom del Barça?.

O és que no podem criticar que durant anys i anys van acollir, voluntàriament o involuntària, al madridisme i a certs sectors d’un espanyolisme que entenem que fan mal a Catalunya?;

O és que no ens podiem sentir molestos, perquè sense que vingués a res (Leverkussen va ser posterior), després de la final de Sevilla, durant partits i partits al Gol Sud de Sarrià hi hagués la pancarta del "Duckadam t’estimo"?;

O és que tampòc podem explicar la poca esportivitat de l’any 92, en negar-se a fer, el passadis a Sarrià al Campió d’Europa, amb el famós: Pasillo no?;

O és que tampoc no podem trobar curiòs, les dificultats d’assumir una catalanitat normal, no volent portar la senyera a la samarreta i acabar posant-se la Creu de Sant Jordi, bandera oficial d’Anglaterra o Georgia, entre altres.

I així podriem continuar, amb "anecdotes" passades i d’altres mes actuals (reqüalificacions, impugnacions…), però el que volem dir, es que els dirigents haurien de donar exemple als afeccionats.

Aixó si, des d’Un Crit Valent el que trobem mes divertit dels darrers presidents de l’Espanyol (el Sr.Perelló i el Sr.Sánchez) es la gran quantitat de vegades que van dir/amenaçar que plegaven, i que no ho van fer.

Esperem tirar endavant sense cap baixa, abans del Mundial de Clubs d’Abu Dhabi, aquest derby sigui metropolità o no.

Visca el Barça

Joaquim Molins

El President els hi posa massa fàcil

2009-12-04T11:41:00.004+01:00

Cada cop el nostre president ens fa mes difícil trobar arguments per a justificar certes actuacions fetes al "marge" de la Presidència del FC Barcelona.

El Sr.Joan Laporta és President del Barça les 24 hores del dia li agradi o no (que sembla que si li agrada, i molt), i per tant, si li apliquem aquesta màxima quan li critiquem els excessos en les declaracions i actuacions polítiques, també l’hem de criticar els excessos en altres tipus de celebracions.

I quan no exerceixi com a tal, se li ha de demanar un comportament adeqüat, perquè a partir d’unes edats aquestes imatges mes que fer riure el que fan és pena.

Realment és encomiable la vitalitat que mostra, però no em direu que si la foto d’un tipus "grassonet" (segons va dir ell mateix "baconet"), amb traje i corbata, suat o mullat amb un puro a una ma (en una zona prohibida) i amb l’ampolla a l’altre, un diumenge a la nit, fos la d’algú altre, mereixeria alguna reflexió de part dels seus pares, i quasi dels seus fills, no?

Ara be, era una festa privada pagada amb els seus diners (segurament), però s’estava cel.lebrant en un local de concurrència pública, i per tant si sap (com tots sabem) que certa part de la premsa, sigui per atacar-lo a ell o per a intentar dessestabilitzar l’equip, aprofiten qualsevol "relliscada" seva per a poder furgar i esbombar-ho, per favor, no els hi posis fàcil tants cops.

D’altra banda no sembla que sigui la millor forma de donar exemple, després de pregonar per tot el món la imatge solidària del Barça amb els desprotegits, amb els nens, amb els malalts, amb el tercer món, etc, amb la donada de despilfarrar "champagne" a 100 euros l’ampolla.

També us prometem que tots aquells que estaven allà a costa de qui fos, no estaven mes contents que tots nosaltres per haver guanyat al Madrid aquella nit, i no vàrem acabar amb aquella imatge.

Aixó si, ja posats a tirar per terra un vi espumós, mes val que sigui el francés que no pas un bon cava català.

Visca el Barça

Joaquim Molins

I si el Madrid no hagués existit, ens hauria canviat la història a tots, no?

2009-11-27T07:50:00.006+01:00

Previ: Un Crit Valent, com a associació barcelonista, amb profund arrelament catalanista, amb sentit de País i sensible als esdeveniments de la nostra societat, valora, felicita i s'adhereix a la iniciativa editorial d'ahir dels mitjans de comunicació catalans. En defensa de l'Estatut i de la dignitat de Catalunya davant les agressions d'institucions, partits i mitjans estatals, i a les portes de la visita del R. Madrid al nostre Estadi, alcem la veu per cridar : Visca el Barça i Visca Catalunya !

I ara a vigilies del Barça-Madrid, aixó d’anomenar-lo "clàssic" no m’agrada, ja s’acosta aquell neguit de cada de any, on es vulgui o no, sempre ens hi juguem alguna cosa mes que els punts.

Aquest partit concentra sentiments i emocions extraesportives provocades per les actuacions polítiques del passat.

La història és la que és, i està per a recordar i almenys pel nostre cantó, apendre i no repetir errors.

Per aixó quan ara sentim a barcelonistes que portats per un excés de correcció o ves a saber perquè, consideren que si el Madrid no existís, s’hauria d’inventar, no hi estem d’acord.

Però és que de cop i volta ens oblidem de tot el que ens han arribat fer, continuen fent i encara se’n vanaglorien a la nostra cara?

Potser aleshores s’hauria de fer una segona pregunta, que seria que de tots els Madrids que hem patit, quin és el que tant els hi agrada, que si no existis, s’hauria d’inventar?.

El Madrid que gaudia de la protecció del Règim?
El Madrid que va presidir un personatge que es va allistar voluntari a l’exercit de Franco, i va participar a l’ocupació de Lleida i va desfilar "victoriòs" a Barcelona, i amb declaracions en contra dels catalans?
El Madrid que rebia favors arbitrals durant anys i anys amb Plaza?
El Madrid que ens va robar DiStéfano, amb l’ajut dels estaments oficials?
El Madrid que el seu president ens va tractar de Polacos?
El Madrid que el seu president (guanyant pel vot per correu, sic) ens roba a Figo, i li permeten el "pelotazo"?
El Madrid que permet que la premsa nacionalmadridista es dediqui a menyprear-nos i/o a insultar-nos?
El Madrid sobervi i prepotent?
Etc..

Doncs nosaltres diem que NO, que aquest Madrid no calia que hagués existit mai.

Si aquest Madrid no hagués existit, els èxits de la resta de clubs del futbol espanyol haguessin estat molt mes diversificats, amb molts mes títols per l’Ath.Club de Bilbao, València, Sevilla, At.Madrid, nosaltres, etc, com així passava abans de l’any 1953.

Però tornant ara a la realitat, el partit de diumenge ha de servir per a deixar ben clar, que el Barça és l’equip fa el millor futbol i que enguany mereixerem repetir el major número de titols.

Som el Barça, juguem al Camp Nou i el futbol que fem i la història fan que ens creiem i considerem favorits, ara només quedarà demostrar-ho a la gespa.

Unes dades, en els Barça-Madrid dels darrers 30 anys, 20 victòries nostres, per només 3 dels blancs, les estadístiques i el joc mostrat contra l’Inter, ens fan ser optimistes

I siguem concients que diumenge és 29 de novembre, i que mentre nosaltres celebrem els 110 anys d’història del Barça, per ells fa pocs dies es van cumplir 34 anys del seu principi de la fi.

Visca el Barça

Un Crit Valent!

Link castellà

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FYzM3ODY4ZjgtNDIzNy00NzljLWJiMmQtOGM5NTI3YmIyZGNh&hl=es

Figo al Camp Nou? No gràcies

2009-11-24T12:57:00.002+01:00

Es veu que com a ambaixador de l’Inter de Milà, l’exjugador portuguès té la intenció d’assistir al Camp Nou, per a donar suport (com no) a l’equip italià pel qual treballa.

Aixó ho ha declarat en una entrevista al diari Público, que podeu llegir en el link seguent:

http://www.publico.es/deportes/271965/vuelvo/camp/nou/tranquilo/ilusion

La ferida que va provocar el jugador en el sentiment barcelonista amb la seva traïció al nostre club, no està tancada, ni de bon troç, i en aquests anys no ha mostrat ni un mínim arrepentiment per la seva acció, i continua donant la culpa del que va passar a l’Estadi a la premsa catalana.

Si no ha estat capaç d’entendre que va actuar malament, permeten l’acord del seu representant amb l’aspirant a "pirata" Florentino, vol dir que de moment no mereix rebre cap honor del nostre Barça.

Sense un mínim arrepentiment de la seva acció, no hi haurà "perdó" possible.

Els socis i els afeccionats del Barça, som persones generosses i capaces de perdonar-ho tot, però es clar, el primer pas entenem que l’ha de fer qui va cometre l’error i no nosaltres.

El fet de ser professionals i "mercenaris" del futbol, no els dona cap dret a jugar amb els sentiments de milions d’afeccionats, que dipositent en ells la il.lusió d’un joc i devenir del nostre Club.

Per tant, i de moment:

Figo al Camp Nou? No gràcies

Visca el Barça

Un Crit Valent!

El Consell Sènior, el Senat, o com es digui

2009-11-19T07:50:00.004+01:00

Des d’Un Crit Valent aplaudim la idea de la creació d’aquest Consell Sènior Blaugrana, com no pot ser d’una altre manera, donat que una idea semblant, la vàrem presentar nosaltres en roda de premsa el dia 9 de juliol del 2008. . Es va anomenar Pacificació del Barça, i la vàrem presentar dies després de la votació de la Moció de Censura, que va interposar l’advocat i soci Oriol Giralt.

Volem recordar que estàvem en uns moments molt convulsos, i que en una època molt curta van succeir molts episodis (dimissions, denúncies TCE, judicis, la no convocatòria de les eleccions, etc) que perjudicaven greument la imatge de la Directiva i del nostre club.

Per a intentar posar fre a tantes convulsions vam aportar el nostre granet de sorra, donant unes pautes del que creiem hauria de ser un Organ Consultiu oficial del FC Barcelona sota la presidència del Síndic del Soci, amb la proposta de:

Redacció d’un Codi Barcelonista, que regularia oficialment la relació entre la Directiva i el que col.loquialment anomem Entorn.
Creació d’un Senat, amb destacats representants del barcelonisme, des de directius a representants dels mitjans de comunicació.

Un Crit Valent va fer arribar el document a tots els agents implicats, des del President a directors de mitjans de comunicació, passant per exdirectius de diverses juntes, a periodistes i a destacats membres de la societat barcelonista, rebent un acolliment favorable i esperavem que algú (enteniem que havia de ser el Club), donés el impuls per a la seva creació.

Al nostre entendre, aquest Organ ajudaria a la Directiva donant una opinió imparcial a l’exterior, davant d’assumptes que puguessin comportar alguna controvèrsia, evitant i resolvent qüestions que sorgeixin a nivell de l’entorn.

Potser si ja hagués estat operatiu, els darrers escàndols i els episodis de denúncies i querelles interposades s’haguéssin pogut evitar.

Per tant que quedi clar que aplaudim i recolzem la creació d’aquesta figura, però entenem que alguns dels paràmetres explicats s’haurien de modificar, donat que avui en dia marcar 20 anys d’antiguetat i 60 anys d’edad no seria per si mateix prou representatiu i ni democràtic.

I tot i confiant en el bon fer de les persones que l’encapçalen, entenem que la forta vinculació de certs noms que han sortit a la palestra, no queden del tot correcte, o com a mínim sobten molt.

Finalment us deixem el link d’accés al document en pdf que vàrem presentar, i desitjar molta sort i bona feina a aquest Consell Sènior Blaugrana.

Document en pdf:

www.uncritvalent.com/Documents/Informe1_UCV_Pacificar_FCB.pdf

Visca el Barça

Joaquim Molins

Ha valgut la pena esperar quinze dies

2009-11-13T08:00:00.002+01:00

Ha valgut la pena esperar aquestes setmanes després del 4 a 0 del partit d’anada de l’Alcorcón, contenir les emocions, mostrar-nos respectuosos i callar, mentre observavem un altre show d’intentar una remontada apel.lant a la "història"(sic), a l’èpica, al espíritu de Juanito (que dit de pas, ja el podrien deixar descansar), i casi al del propi Franco.

I tot aixó perquè no es podia permetre que al mes de Novembre, el Madrid no optés a igualar la increible temporada passada del Barça, després d’omplir portades i portades de diaris amb declaracions de Cristiano, Benzema, Pellegrini i Kaká, on venien a dir, que no calia jugar ja les competicions, i que on podien anar a recollir les copes del triplet.

Doncs ves per on, que ja no ho prodràn fer! La gesta de l’Alcorcón, un Segona B ha tirat per terra el muntatge "artificial" del projecte del Sr Pérez amb la col.laboració de la premsa, destinat via el pagament d’autèntiques fortunes, a amagar, dissimular i minimitzar el nostre èxit.

Ha estat com a mínim curiós tornar a veure la diferència de tracte que reben de part d’aquesta premsa, els clubs "petits" i els seus resultats, quan s’enfronten a al Madrid o al Barça.

Aixó ho diem perquè des del ja llunyà enfrontament de Copa del Rei amb el Numància, és habitual i constant la falta de respecte que mostra la premsa nacionalmadridista envers el nostre club. Encara recordem la portada de l’ABC "España, pendiente de otra gesta numantina", esperant que l’equip de Sòria pugués eliminar al Barça.

Mentre històricament en els enfrontaments del Barça amb un equip inferior els Marca, As, ABC…, sempre es posicionen a favor de l’equip petit (s’ha de donar suport al futbol humil, enfront del totpoderòs i del ric), quan l’enfrontament d’un equip modest és contra el Madrid, el suport és total per l’equip blanc.

Pot semblar una fixació, per nosaltres només intentem donar resposta a tot el seguit d’intents de desestabilitzar el nostre equip, que fan part de la premsa "mesetària" o nacionalmadridista.

Aquest és el tracte injust que sempre denunciem, que és condicionar als seus lectors en contra del nostre Club.

Visca el Barça

Joaquim Molins

La Flàvia i la Chelo al DEC

2009-11-03T07:30:00.001+01:00

No és interés d’Un Crit Valent entrar a comentar avui cap dels aspectes que ha relatat l’extreballadora del Club, l’ara públicament coneguda Flàvia Massoli al programa DEC d’Antena 3 del divendres passat, mes enllà de reafirmar-nos en que no creiem que tot un President del Futbol Club Barcelona, hagi de col.locar a la seva amant a sou dels socis.

Però sobre el programa i seus periodistes si que hi hauria moltes coses a dir.

Creiem que si volien apretar al President Laporta per les seves idees independentistes i aspiracions polítiques i del que es tractava divendres era de posar-lo contra les cordes descobrint aspectes de la seva vida personal i íntima, es van equivocar no preparant-se una mica millor la història.

Estem convençuts que qualsevol periodista esportiu de Barcelona, que tots eren concients de la relació, hagués pogut treure més suc i més titulars, que els especialistes en "salsa rosa" que estan més acostumats a les "juergues" i sortides dels "pseudo-galàctics" i del "nivell" d’algunes les seves acompanyants.

Segurament ells (aquests tipus de periodistes) no poden entendre com una història d’aquestes, coneguda per tots el periodistes d’aquí, es silencii i no sigui automàticament carn per aquests programes.

No valorem l’actitud de l’extreballadora del Club acudint a aquest programa, potser s’ho hagués pogut estalviar, però un cop fet, si que creiem que va estar molt mes discreta del que tothom pensava, segurament per lo malament que ho varen fer els entrevistadors, perquè obsesionats en voler incidir en els temes de "llit", no van saber interpretar tot el que la Flàvia estava explicant.

Ja va ser espectacular el moment en que el conductor de DEC en un "alarde" de coneixements deixa anar que era molt greu que el Sr. Laporta li digués "gilipollas" o "hijo de p.." al President d’Extremadura, i acte seguit haver de rectificar per que per l’auricular li havien dit que el que havia dit era "imbécil".

Però creiem que el moment de traca i mocador, va ser quan la periodista Chelo Garcia Cortés, amiga i defensora de Pantojas, Borjas, etc (nivelón brutal), afincada a Barcelona, després del tercer cop de ser totalment incapaç de pronunciar correctament el nom del nostre Club, l’anomenava "el Club Futbol Barcelona", i s’escolta perfectament com algú li diu que es diu Futbol Club Barcelona, i la Chelo molesta respón:

"…bueno si, pero es que a mi no me gusta el fútbol y además yo soy del Real Madrid, que quieres que te diga."

La frase es filosòficament pura, i de la que si apliquem la lògica, es pot concloure que als que no els agrada el futbol són del Real Madrid. i per tant als que ens agrada el futbol som del Barça.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Dedicado a nuestros amigos de la Penya Barcelonista de Caracas (Venezuela)

2009-10-08T08:11:00.012+02:00

A finales de Septiembre, por motivos profesionales, tuve que viajar a Venezuela.

La estancia, muy exigente a nivel de compromisos, unicamente tuvo un escaso pero magnifico asueto : poder visitar el Centre de Catalunya, donde radica la Penya Barcelonista, y visionar el Malaga – Barça.

Debo decir que las instalaciones son magnificas, ejemplares, muy cuidadas y destinadas al ocio del socio.

Tuve el placer de compartir mesa con amigos barcelonistas de Venezuela, y poder celebrar la trabajada victoria del Barcelona en Malaga, pese a Welligton y el trencilla de turno. Finalmente, compartir sobremesa con catalanes que viven en Caracas, o descendientes de emigrantes o, simplemente – que es mucho – gentes que simpatizan con el Barcelona y Catalunya, fue inolvidable. Queria volver, y dedicar estas lineas a vuestra amabilidad, vuestro esfuerzo y vuestro barcelonismo.

La organización de una Penya, y por extension, de un Casal o Cercle de Catalunya, es una misión que debe reconocerse, valorarse, ponderarse y darla a conocer. Estas organizaciones, allende de nuestras fronteras, no solo permiten agrupar vuestro sentimiento, sino dimensionar, engrandecer y universalizar el Barça.

Cuando estas lejos, te sientes en casa, y percibes un sentimiento tan profundo a nuestros colores, que emociona.

Espero, en otra ocasión, en breve, reencontrarnos y seguir haciendo Barça a miles de kilometros.

Un abrazo para los barcelonistas de Caracas y de Venezuela y, por extensión, a todos aquellos que con su proselitismo hacen del Barça cada dia el club mas grande del Mundo.

Jordi Medina

Nosaltes no li tenim ganes, pero...

2009-09-29T07:30:00.012+02:00

Des de l’arribada d’en Joan Laporta a la presidència del Barça, ja són molts cops que en surt esquitxat per una cosa tant voluntària i al mateix temps evitable com és el fet de mentir.

Algún dia algú hauria de fer un resum del les mentides del President, des de la ja llunyana del fitxage d’en Beckham, fins a la de negar el coneixement de l’auditoria/espionatge dels seus companys de junta.

I donem per fet que en aquest darrer cas va mentir, perquè de moment ja hi ha una divergència entre les explicacions del Sr.Oliver i les declaracions del Sr.Laporta, en el punt de que el primer va afirmar que un cop va tenir els informes, el President i els "auditats/espiats" es van enterar al mateix moment; i el President a Màlaga va donar una versió diferent, consistent en que el Sr.Oliver li va ensenyar els informes, i que va se ell i solament ell, el que va considerar un cop els havia vist, que s’havia d’explicar el que havia passat als afectats.

Ens preguntem com un mandat com el del Sr.Laporta tant ple d’èxits esportius, pot estar tant continuament tacat per aspectes que embruten la imatge ètica del club, per les actuacions provocades per ell mateix, per certs directius i pel Director General. I denunciar aixó, no és tenir-ne ganes.

Ja des dels casos antics dels Beckham, la pujada d’abonaments, les ventes de patrimoni, les entrades de Paris, al darrer, a molts en queda la sensació de que ens aixequen la camisa, amb un discurs encaminat a donar la volta a tot, i presentar-se ell com a víctima amb escuses "barates". Però el mes trist és, que en la majoria de casos s’han demostrat les mentides.

I ens preguntem quants cops mes ens han mentit, i encara no ho sabem?

Ara una de les escuses que ens van donar, és que aquestes actuacions a Estats Units són molt comunes, i es clar, nosaltres voldriem aclarir que no tot el que a USA és considera normal, aquí és legal.

Volem recordar que hi ha altres actuacions de la parella Oliver-Laporta que també han generat dubtes. Recordem la roda de premsa del Sr.Oliver explicant la magnífica oportunitat d’entrar a MSL, sense cap cost pel Barça i amb una espectativa de negoci brutal, tractant de "tontets" als periodistes que hi vàren assistir perque no ho entenien.

Clar que mes esperpèntica va ser aleshores retirar-se, si tot era tant idíl.lic. De tota aquesta història, ja només quedaria saber realment quants diners ens va costar.

De moment el que queda ben clar, és que de les declaracions dels tres vicepresidents que han parlat, s’extreu que 2 d’ells no s’ho van prendre gaire esportivament. Ferrer afirma que el tema es va tractar amb contundència (sic) i Boix declara una conversa dura (fins i tot molt dura) amb Oliver i que es va cabrejar molt. Per tant el que es diu normal, no ho van trobar.

I repetim que el problema no és com, ni quan apareixen aquest tipus de noticies. El problema real, es que en la majoria de casos les notícies són certes. I denunciar-les no és, tenir-li ganes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Ho sento, però no ens els creiem

2009-09-25T07:30:00.001+02:00

Ja ho hem dit mes d’un cop, no cal que vingui ningú de fora per a desestabilitzar-nos, nosaltres solets en tenim ben prou per a fer-ho perfectament.

Tenim la sensació un cop sentides les explicacions del Sr.Oliver sobre el greu escàndol destapat per El Periódico de Catalunya, que molta gent ha actuat malament. Però el mes greu no és l’aparició, sino la notícia.

En primer lloc és estrany que el Sr.Franquesa si té uns indicis d’una activitat al seu voltant que creu que pot ser "sospitosa" no vagi als Mossos d’Esquadra.

Poca gent creu que el President no sabes que el Sr.Oliver va encarregar investigar a 4 dels seus 5 vicepresidents, però es clar amb l’antecedent de que també deia que "desconneixia" que el seu cunyat pertanyia a la Fundación…

Però si realment és així, el Sr.Oliver havia de ser cessat automàticament i sense cap tipus d’indemnització.

I on queda la dignitat dels investigats, que un cop assabentats de la investigació es queden ben aferrats a la cadira?

La situació de la Junta el dia en que es van repartir els informes, deuria ser espectacular. Els 4 vicepresidents investigats, al.lucinats i preguntant-se que, amb aquesta "auditoria" (sic) de qui se’ls protegia i de que se’ls defensava.

Una interpretació que es pot donar a tota aquesta història, és que sembla que s’ha investigat/espiat/auditat/….als vicepresidents per a poder "eliminar" a algun candidat i col.locar tranquilament al continuista que mes interessi al President Laporta i al Sr.Oliver. Potser algú de Catalunya Oberta?

I finalment, i és una sensació particular després de que el Sr Oliver digui que una "auditoria de seguretat" no va mes enllà de revisar registres públics i poca cosa mes, que el import de 56.000 euros potser és una mica exagerat.

En un moments en que en els mitjans de comunicació semblava que callaven tota informació que podia afectar al Sr.Laporta (Flavia, Kuwaits, Mallorca, Uzbekistains, Giralt,…), una noticia com aquesta ens retorna una a la vida

Visca el Barça

Joaquim Molins

Els números blancs d'en Ramos Marcos

2009-09-15T19:49:00.017+02:00

La setmana passada al programa "Que has dinat" d’en Sergi Mas a Com Ràdio, l’exàrbitre Sergi Albert va explicar que l’exàrbitre internacional Joaquin Ramos Marcos, fardava i presumia en algunes reunions d’haver dirigit un Barça-Madrid, amb una samarreta de l’equip blanc a sota de l’equipació arbitral.

La noticia recollida a l’e-noticies.cat, així com la resposta posterior de l’exàrbitre al programa Punto Pelota d’Intereconomia TV en el qual col.labora, són espectaculars

http://esports.e-noticies.cat/sinverguenza-bocazas-falso-imbecil-jeta-mala-persona-32530.html

A Un Crit Valent no sabem si la noticia es certa o no, però que un excompany es tiri a la piscina i ho expliqui ens dona prou peu per a creure-ho, i potser només faltaria algú que assistís a aquelles reunions "s’atreveixi" a confirmar-ho.

A resultes del mal anomenat informe d’UCV de les "19 lligues robades" presentat el 23 de març passat (si voleu el poder llegir i descarregar al link de la columna blava de la dreta), on entre altres arguments questionavem la feina arbitral en l’anomenada època Plaza, alguns tertulians del Punto Pelota sense haver-lo ni llegit com anaven reconeixen, en mig de crits i vermells de ràbia a punt d’explotar, ens van dedicar una sèrie de comentaris (alguns d’ells amb molt mala baba) que no van caure en sac trencat.

Entre els tertulians, Ramos Marcos inicialment menys encés que els seus companys va venir a dir-nos que per molt que els números diguin una cosa que ell mai se’ls creuria i fins i tot va amenaçar amb anar als jutjats, i aleshores per a desacreditar l’informe, als que pensem d’aquesta manera i endefinitiva a la història del Barça, va mentir deliberadament afirmant que l’exàrbitre Rigo (al qual "acusaven" de barcelonista) UN ANY VA ARBITRAR AL BARÇA 36 PARTITS SEGUITS i es va quedar tant ample.

No cal dir que aquest discurs va ser confirmat, secundat i afirmat completament pels seus companys de programa Roncero, Siro López, José Damiàn González…..

Video: Comentaris Punto Pelota (Intereconomia TV) 24/3/09

Aixó ens va portar a pensar a fer un petit estudi comparatiu, dels partits que va arbitrar Ramos Marcos en lliga al Barça (33 partits) i al Madrid (30 partits), i veure els números fredament de com ens havia afectat.

Doncs el resultat final és que amb Ramos Marcos:

- El Madrid va guanyar el 60% dels partits que va arbitrar i va perdre el 23,3%

- El Barça va guanyar el 45% dels partits i va perdre el 30,3%

- Va xiular els mateixos penals a favor (4 a cadascú), però mentres al Barça li va assenyalar 9 en contra al Madrid només 1

- També hi ha una diferència important en quan a les amonestacions, 55 pel Barça i 39 al Madrid

Són interessants també els números dels enfrontaments directes entre Barça i Madrid, on veiem que dels 5 clàssics que va xiular 3 els van guanyar els blancs per 1 empat i 1 victòria del Barça, amb 2 penals a favor del Madrid i un a favor del Barça.

I si centressim els números en les 6 temporades de l’època Plaza que va enganxar, veiem com aquests, encara es tornen mes blancs.

Link:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FY2NkN2MyYTMtZGQyZC00OGUxLWJhZWEtNzdhNjViMTljNDBm&hl=es

Fes un click per a engrandir el quadre

Els números i les estadístiques poden ser només casualitats, i que tots els barcelonistes que hem vist/patit els seus arbitratges estessim equivocats; I que el clauer del Madrid que parlava en Sergi Mas, amb el que deien que es passejava per Salamanca, i que del qual també haviem sentit parlar, potser no va existir mai.

I finalment, afirmar que el Barça dels seus arbitratges en té mes mal records que altres. Visca el Barça Un Crit Valent!!! PD: Amb Ramos Marcos vàrem guanyar la Copa del Rey de l’any 1988, per 1 a 0 contra la Real Sociedad

Enlace traducción castellano:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FZWMzYjJhNjMtNzczNi00MjQ4LWI1MWItZmNlOTk1MDIwY2Rl&hl=es

Nou horari, televisions i TDT

2009-09-11T11:41:00.002+02:00

Com cada any, després de la primera jornada de lliga s’ha produït l’habitual aturada de la competició per a la disputa d’un parell de partits de les seleccions; Volem recordar que a mitjans d’agost també se’n van disputar, paralitzant així les preparacions físiques dels jugadors.

Aquest fet no per esperat i conegut no deixa de sorprendre'ns, però si ara que s’ha llençat el globus sonda (o no) de la possibilitat de disputar partits a les 3 de la tarda, amb les excuses de certes audiències a l’altre punta del món i amb el justificant o excusa que a Europa també ho fan.

Un Crit Valent no està en contra del futur, ni de la globalització del nostre Barça, però no està d’acord que es facilitint les audiències a gent de l’altre punta del món i no als seguidors d’aquí.

Si tant volem fer i copiar el que fan a altres lligues europees, fem-ho i copiem-ho tot, no? Per exemple:

- A Anglaterra, França i Alemania, ja porten disputades 4 jornades, a Holanda 5, a Portugal 3 i a Italia 2 (Aquí recordem que només 1).

- És per molts conegut, perquè així s’ha dit, que a la Premier League ja estan marcats amb dia i hora, tots els partits de totes les jornades. (Aquí a falta de pocs dies no sabem ni dia, ni hora, i si es retransmet per quin canal serà)

Fins quan anirem transigint a costa dels interessos econòmics d’unes poques persones, en contra dels interessos dels seguidors directes dels clubs?

Ara es veu que volen fer la prova de passar de deixar-nos sense sopar, amb tants partits a les 10 de la nit, a que no dinem en condicions, amb possibles partits a le 3 de la tarda.

Un Crit Valent sempre ha pensat que el problema, no era tant de jugar a les 10 de la nit, sino que va ser la gran quantitat de cops que ho vàrem fer, i les nostres queixes anaven en aquesta direcció.

I si finalment s’ha de jugar a les 3 hi juguem, però TOTS, i després que no hi hagin queixes per insolacions, digestions pesades, o si els partits són dolents migdiades en males postures

Visca el Barça i Bona Diada

Joaquim Molins

PD:

Per cert, a data d’ahir 10 de setetembre de 2009 continuo sense descodificador de TDT, i a la majoria de llocs em van dir que fins a l’Octubre….

Ni al Carrefour de Gran Via 2, ni a Glòries; Ni Corte Inglés de Diagonal (aquí almenys van oferir-me la CAM, però jo tinc una tele "normal"), ni Portal de l’Àngel; Ni als Hipercors de Meridiana, ni al de Cornellà; I finalment ni al Media Mark de l’Hospitalet, ni al de La Maquinista.

Les Cinc Copes, les actuals i les antigues

2009-09-02T19:20:00.009+02:00

Ja estem de tornada, i esperem poder passar tots junts un altre magnífic any.

Com cada setembre des de que els Carnets de Soci porten foto, he acudit a les oficines del Club amb els meus fills per actualitzar-les, ja se sap que els nens creixen depressa.

I també com cada any i aquest amb mes raó, hem aprofitat per anar a veure les instal.lacions del Camp Nou i el Museu amb les noves Cinc Copes.

Ens vàrem fer les fotos amb elles, però vaig trobar que estaven col.locades en un lloc massa fosc i amb poca il.luminació per la importància que tenen i pel que representen (potser és cosa de disseny). A continuació vaig voler retre un petit homenatge a les antigues Cinc Copes de la temporada 51-52 Campionat de Lliga, Campionat d’Espanya, Copa Llatina, Copa Eva Duarte (per fer el doblet), la Copa Martini-Rossi (per la diferencia de gols), ara que tant s’ha tornat a parlar d’elles.

Doncs a la vitrina central de l’espai dedicat a les cinc copes, on suposadament haurien d’estar exposades n’hi ha cinc, però no són les que es van guanyar aquella temporada.

En aquest lloc preferencial estan esposades les cincs copes dels títols que es van guanyar en tres temporades: 2 Lligues (51-52 i 52-53) i 3 Copes del Generalísimo (51, 52 i 53).

Aixó es pot deure a que encara que aquella temporada 51-52 es van guanyar Cinc Copes, hi va haver gent (encertadament o no) que va considerar mes les cinc copes com un periòde de dos anys en que es va dominar el futbòl espanyol, fins al robatori d’en DiStéfano.

Potser s’hauria de refer l’espai i posar les Cinc Copes juntes, encara que aixó és feina d’un especialista en museus. Ara la Copa Llatina, la Eva Duarte i la Martini Rossi estan camuflades entremig altres copes i no destaquen tal com entenem que hauria de ser.

El Museu necessita un rentat de cara tant en l’aspecte de l’exibició de les Copes i Trofeus guanyats, com en el seu concepte.

Les Copes Llatines i la Copa de Fires, per la importància que realment van tenir, creiem que haurien d’estar en un lloc mes preferèncial.

I finalment no es seriòs ni acceptable que a la vitrina principal del Museu hi manquin Copes. Dona un aspecte lamentable i tercermundista veure que on hi ha d’haver una Copa d’Europa (la de Paris) i la segona Supercopa d’Europa, només hi hagi una petita ressenya. Es que en tenim tant poques, que de seguida es detecta, no?

Les vitrines no són una llibreria per anar agafan copes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Tornem aviat

2009-08-24T14:23:00.002+02:00

Hola amics: L'activitat al blog tornarà la propera setmana, després de la primera jornada de lliga. Tornarem amb força després de les vacances d'agost. Amb els nous títols al museu i amb comentaris sobre les actuacions del club d'aquest estiu. Gràcies i fins la setmana vinent

La pilota ja roda (o bota), però els números NO

2009-07-28T12:07:00.004+02:00

Han estat quasi dos mesos amb un sindrome d’abstinència futbolística brutal, però per fi ja hem jugat els primers partits amistosos, després de la Final de la Champions League i la pilota ja ha començat a rodar.

Bé, diem rodar per a no dir botar, perquè veient per televisió un altre cop el mal estat de la catifa verda del "nou" Wembley, segurament un dels estadis del món on es mima més l’estat de la gespa, ens fan venir tremolors ja que l’arquitecte autor d’aquest nou estadi, és el mateix pel qual el Sr.Laporta i la seva junta directiva, volen dilapidar tot el que es treurà (i més) per malvendre els terrenys del Mini-estadi un cop aconseguida la reqüalificació, per a reformar el Camp Nou.

Realment la mala venda dels terrenys del Mini i la posterior reforma del Camp Nou, són dos aspectes que condicionaran greument l’economia del Barça en un futur pròxim, i que s’haurien d’evitar.

Aixó ho diem basant-nos en les següents dades:

Un Crit Valent recorda que ara no és moment de vendre ni un sól m2 quadrat de terreny. Hauriem d’evitar la venda automàtica un cop tinguem els terrenys reqüalificats i esperar potser un parell d’anys a que el seu preu pugui pujar i doblar així els ingressos.

Un Crit Valent també vol recordar, que una de les característiques dels projectes, cars ja d’entrada sense cap justificació del senyor Norman Foster, és seu posterior encariment respecte el pressupost inicial. En casos fins i tot doblat (el nou Wembley és exemple).

Però mentre els Srs.Laporta, Boix, Sala Martín i Oliver, facin com el Màgic Andreu o el Mag Lari, il.lusionisme amb els números, fent veure que són bons, i que la gent no vegi que només d’un any a un altre:

Ha pujat l’endeutament net de 190 a 202 milions;

Ha pujat el deute a curt plaç de 217 a 276 milions

I ha pujat el deute a llarg plaç de 43 a 44 milions

I surtin tots cofois "fardant" d’un benefici de 8,8 milions(abans d’impostos), fins i tot inferior al pressupostat, i incloent segons algunes informacions la venda d’una altra parcel.la de ara de Sant Joan Despí, per a quadrar una mica els números.

Un Crit Valent també troba irresponsables les manifestacions del Sr.Oliver dient que la capacitat d’endeutament del Barça és infinita, quan són ells els que han creat aquests deutes, i no sembla que tinguin intenció d’avalar-los.

I si tornem ara a la pilota, volem donar la benvinguda a Ibrahimovic i desitjar-li els majors èxits possibles amb el Barça.

Invasió del camp a banda, va ser lleig fer esperar a la gent mes de dues hores quan tot semblava que "estava fet", i també va ser molt lleig veure com una pastilla de seients de Tribuna del costat de la llotja estaven guardats/reservats per a "enxufats".

Visca el Barça

Joaquim Molins

L'economia del Barça, tocada

2009-07-10T08:30:00.004+02:00

Encara que la gent no ho vegi, perquè qui té possibilitat per a explicar-ho no ho fa, el Barça està en una situació econòmica delicada, i no és per haver fet el triplet.

Mentrestant sembla que el President i la junta directiva, estan més preocupats en decidir qui serà el candidat de continuitat, que intentarà amagar el resultat de la mala gestió econòmica d’aquests anys.

Davant de l’augment espectacular d’ingressos que ha conseguit la gestió d’aquesta directiva, no s’ha d’amagar l’augment igual de despeses que han provocat.

Els risc que hi ha avui en dia, és que mentres les grans despeses anuals del Club són fixes i per molts anys, certs ingressos podrien davallar per la crisi econòmica i altres no estan garantitzats.

Ara no serveix dir (com fan alguns “palmeros”) que ens trobem amb un “desajust” per haver pagat una quantitat tant elevada (per sort) en primes, o que es varen haver de pagar els milions de la sentència del cas Sogecable.

Com va dir el mateix President: “Al loro, que no os embauquen!”, aquests “palmeros” ens parlen d’una magnífica gestió econòmica d’aquesta directiva, i per l’altre ens enterem que s’està negociant ampliar i/o renegociar nous crèdits.

I a tot aixó que hi diuen els responsables econòmics, doncs tant els anteriors (el dimitit i l’actual directiu) com els actuals, doncs res, miren cap un altre cantó, i continuen dient que ho fan molt bé.

Després de l’autocomplença esportiva, ara toca l’autocomplaença econòmica.

Aixó no vol dir que Un Crit Valent, estigui per un model que comporti un malgastament de diners, a base de d’un endeutament monumental, sino que el model actual del Barça és molt bó, però ajustant la despesa.

I una setmana després el cas Eto’o continua, i el President continua parlant pels descosits, i repetim que potser l’entrenador hauria d’haver dit alguna cosa.

Visca el Barça Joaquim Molins

Són millors Keirrison o Villa, que Eto'o? Tant se val

2009-07-01T20:54:00.005+02:00

Doncs sembla que tant és, perquè després d’un any meravellòs, ens trobem un altre cop que no sabem evitar un incendi que tira per terra la tranquilitat i la unitat del Club. Potser cal preguntar-se si aquesta (tranquilitat o unitat) era fictícia, forçada o falsa

En l’estat general pot haver influït alguna cosa el retorn del Sr.Pérez, gastant a mans obertes i invocant el seu anyorat Madrid del franquisme, amb Bernabéu a la llotja i amb Di Stéfano i la troupe d’extrangers (molts d’ells nacionalitzats per decret) al camp.

Però aixó creiem que finalment no és prou escusa, donat que nosaltres solets ja som capaços de cometre i repetir cíclicament els mateixos errors de sempre a la que tenim un bon grup.

Entre el President amb una incontinència verbal digne de rècords i amb el mutisme total (almenys públicament) del nostre entrenador al qual uns assenyalen com el responsable de no voler a l’Eto’o, i amb el representant del jugador acussant a vegades a la directiva, a vegades a l’entrenador i a vegades a la premsa, els socis anem una mica desorientats i preocupats.

Els socis ens mereixem saber, quin dels agents que intervenen (President-Entrenador-Representant-Secretari …) no diu la veritat, perquè es clar que algun d’ells està en fals.

Podria ser que no sigui només un dels agents, sino que siguin un parell, donat que ja sabem ampliament la capacitat del President per admetre coses que abans havia negat, i que ara esbombi una oferta del City (que potser si que sigui veritat) d’un bon traspàs i un sou “estratosfèric” pel jugador, i que el representant ho negui, tot plegat fa mala olor.

I que el representant ara admeti, que no va dir tota la veritat a la premsa a començaments de juny, a la sortida de la primera reunió i que si li havien comunicat que l’entrenador no comptava amb Eto’o, tampoc el deixa en un bon lloc.

Volem saber si el cas Eto’o és una qüestió de negoci (per a equilibrar els malmesos números del Club) com per a una banda pot semblar, o es tracta d’una qüestió esportiva, i que per alguna raó ha passat alguna cosa i ara l’entrenador ja no el vol.

Finalment i “traffic” a banda, s’enten que hi hagi més clubs interessats en el tal Keirrison a preu d’or, que per l’Eto’o? Doncs no, ningú es creu que pel brasiler hi hagi tres clubs interessats, i que pel nostre davanter centre només el vulgui el City.

Visca el Barça Joaquim Molins

El Madrid si que rebenta el mercat

2009-06-18T00:34:00.005+02:00

Hi ha part de l'anomenada premsa nacional-madridista que per amagar la indecència dels preus que està pagant el president del Madrid per a fer-se a correcuita amb uns jugadors al preu que sigui, tenen la cara dura de posar per exemple els fitxatges de Cruyff i de Maradona que va fer el Barça.

Per endavant volem deixar clar, que cadascú amb els seu diners fa el que mes li convé, donat que estem en una societat on mana el lliure mercat.

Però hi ha un petit detall que s'escapa, o que s'amaga; Aquest és que :

Qui ha deixat diners al president del madrid per a fer aquesta despesa qualificada per a molts sectors com a mínim d'immoral i indecent, són bancs i caixes que han rebut l'ajut del govern per a intentar reactivar l'economia, salvant-los de possibles problemes de liquidat amb la contraprestació de donar facilitats a les petites i mitjanes empresses que tant ho necessiten en aquests moments, i per les notícies que es saben es veu que no ho fan.

Vés a saber per a quina raó, i per a nosaltres millor, els madridistes es deixen entabanar un altre cop per un personatge (Florentino), que a part de pulir-se en 6 anys el "pelotazo" va deixar uns números vermells per sobre dels 200 milions d'euros, i li riuen la gràcia.

I ara el Barça que ha de fer? Ha de jugar en la tendència de preus alts que ha marcat el president del madrid?, pensem que no.

Una altra cosa es preguntar-se, si es que el Barça necessitava reforços, ja s'haurien d'haver fet o no.

Recordem que la temporada passada ens van vendre que el fet de començar a presentar jugadors a finals de maig o començament de juny, abans de la votació de la moció de censura, només obeïa a la magnífica feina feta per en Txiki al llarg de l'any i que les presentacions eren el fruit de les gestions fetes.

Doncs ara a 17 de juny que hem de pensar? No hem fitxat a ningú, hi ha renovacions de contractes conflictives; i aixó que és? mala previsió o es que no era necessari?.

Està clar que nosaltres pensem que ara no hem de perdre el cap. Ja que les possibles contractacions de reforços que no estaven fetes, ara no sembla que sigui el millor moment per a fer-les.

Creiem que continuem tenint una millor plantilla, molt més unida i conjuntada, amb uns cracks que volen continuar guanyant títols pel Barça.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Qui vigila als dirigents del futbol?

2009-06-11T09:35:00.003+02:00

Ens ho preguntem, perquè no veiem del tot clar la política de "nen" ric a costa d’endeutar-se fins mes enllà de les orelles que vol tornar a aplicar el president del Real Madrid, gastant-se una quantitat immoral de milions d’euros.

La mateixa premsa nacional-madridista que s’ha passat tota la temporada parlant de "canguelos", "decretazos",… etc, ara continua amb la mateixa cantarella per a maquillar i callar, fent de "complice" i donant cobertura així al despilfarro.

La pregunta d’avui en dia, no és ja d’on surten tants milions d’euros per als pagaments d’aquets traspassos tant sobrevalorats, que la resposta és fàcil (dels bancs), sino que seria el perquè i amb quines garanties es donen aquests diners a un club que segons es comenta deu més de 550 milions d’euros, i que amb aquests fitxatges, aquest deute pujarà a més de 800 milions, i sembla que tothom ho troba bé.

Pensem que algun organisme hauria de fiscalitzar i vigilar, al igual que el Banc d’Espanya fa amb els Bancs i Caixes, o la CNMV amb a les empreses que cotitzen en Borsa, etc, les "disbauxes" de certs dirigents del món del futbol, i no permetre certes operacions i moviments que puguin posar en perill als propis clubs.

És només una idea que també ens afavoriria a nosaltres i a la resta de clubs de la lliga espanyola, donat que els socis i afeccionats estaríem més tranquils pensant que algú més vetlla pel futur i la seguretat econòmica dels mateixos clubs.

Per tant l’actuació del Real Madrid aquest estiu serà un mal exemple de com s’ha de portar un club, ja que dóna la impressió que s’ho juga al tot o res, i si a la propera temporada la jugada no els hi surt bé, em sembla que riurem i molt.

Nosaltres creiem que els que estan realment nerviosos i alhora envejosos són ells, la mateixa premsa i el seu nou president, quan han vist com ha funcionat la política de predrera i d’alguns fitxatges que ha aplicat el Barça, i el magnífic resultat d’aquest any.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Copa, Lliga i Champions, sóm TRICAMPIONS

2009-06-03T12:32:00.003+02:00

Hem fet els tres pams,… i ja estem a la glòria

Ha estat un mes de maig meravellòs i històric. Des dels "afussellaments del 2 de maig" al Real Madrid amb l’espectacular 2 a 6, ha estat un no parar d’alegries i d’emocions, fins rematar-ho el dia 27 guanyant la final de la Champions League a Roma enfront del Manchester United.

Entremig l’eliminatòria agònica amb el Chelsea, i la victòria per 4 a 1 a l’Atlètic Club de Bilbao a la final de la Copa del Rei disputada a València.

Creiem que ha estat, i amb el màxim de respecte per les mítiques plantilles del passat, el millor Barça de la història, pels resultats, per les xifres i sobretot pel joc que hem desenvolupat tot l’any. Al final no ha estat el "Record team", però poc li ha faltat.

Ara que hem assolit aquests èxits, hem de mirar de mantenir-nos més temps a l’èlit, i que la plantilla no s’ensorri en un no rès com va passar després de la final Paris 2006. Ara estem en disposció de marcar un cicle d’èxits esportius que vagi més enllà de dos anys magnífics.

Per nosaltres, i així ho reconeixem, ha estat una sorpresa com en Pep Guardiola ha portat i ha dirigit l’equip al llarg de la temporada, així com la resposta de TOTS el jugadors, després de la gran convulsió soferta pel club l’estiu passat, amb els moviments de la Moció de Censura, canvi d’entrenador, dimissions de la junta, acomiadaments de Ronaldinho, Deco, etc….

Pensem que amb aquesta Champions el futbòl restitueix poc a poc al Barça a un lloc de prestigi dins l’èlit europea, d’on actuacions polítiques per una banda i altres esportives dirigides (sense oblidar els errors propis), van fer que durant molts anys no hi tinguessim accés.

Disfrutem ara del que hem aconseguit entre tots, fins al començament de la propera temporada, on ens tornarem a il.lusionar amb els reptes que ens queden com la Supercopa d’Europa a l’agost i el Mundial de Clubs al desembre.

Gràcies Barça .

Un Crit Valent

Ja només queda un pam, …però quin pam!!!

2009-05-25T13:37:00.001+02:00

Uns quants que ja tenims anys i panys en aixó de ser socis del Barça, i que les hem vist de tots colors, veiem amb incredulitat tot el que ha passat aquesta temporada.

Es clar que ho diem des d’una òptica totalment positiva, donat que estem a punt de jugar, i esperem de guanyar, la final de la Champions de Roma, i tot per sort, és una bassa d’oli.

Amb la Lliga i la Copa del Rei guanyades i celebrades oficialment d’una forma continguda i educada, esperem poder fer història el dimecres a la nit, i concloure així de forma espectacular la temporada.

Aleshores podrem afirmar sense cap tipus de reserva, que ens trobarem davant de la millor temporada de la història, donat que doblets ja els hem viscuts, i per sort no fa pas gaire, però guanyar les tres competicions actuals, i a un nivell competitiu tant fort com és ara, no ho hem fet mai.

Aixó ho diem amb el màxim respecte al Barça de les Cinc Copes (temp.1951-1952, que va guanyar totes les competicions en les quals va participar.

Per tant demanem que tot continui tranquil, i que res ni ningú, destorbi a la plantilla abans del partit, i que l’actitud de certs mitjans que sembla que miren cap un altre cantó, en temes que podrien afectar al Club, continuin així uns dies més.

Ja hi haurà temps després d’analitzar, si com pot semblar, hi torna a haver problemes amb les entrades amb la decisió del canvi de les bases del sorteig, i amb la distribució dels quasi bé 4.000 "compromisos ineludibles" del club ( o dels directius).

També voldriem fer una crítica o millor dit una reflexió, tant als revenedors d’entrades, com als socis que han aprofitat l’oportunitat per a fer-ho.

Que pensin en els socis que es van apuntar al sorteig i s’han quedat sense poder assitir a una final de la Champions, perquè hi ha una sèrie de gent que s’apunta només per a fer negoci.

. És una situació lamentable que té diversos culpables, que són qui ho fa, qui ho provoca i qui ho permet.

Ara ja només queda que el dimecres fem el darrer pas per a tocar la glòria i entrar a la història. .

Ave Barça

Joaquim Molins

A tres pams de la glòria

2009-05-08T12:12:00.003+02:00

Doncs bé, després del recorregut del Barcelona, Berlín, Madrid i Londres (que comentàvem en l’article anterior), arribem ja al final, i és el moment de demanar i donar el darrer esforç per a poder completar la temporada de manera espectacular.

L’afició estarà al costat de l’equip com sempre ha fet, deixant-se la pell, la veu, el temps i els diners, per ajudar a aconseguir finalment els títols. Val a dir que aquest any amb molta més fe, perquè tal com va prometre en Pep a començament de la temporada, la gent veu que els jugadors també es deixen la pell en el camp.

En un any hem passat:

- Del 4 a 1 del Bernabéu al 2 a 6; - De la moció a l’emoció; - De que haviem d’estar "Al loro", a que tothom està "Al loro" de nosaltres; - De no guanyar res, a estar en disposició de guanyar tres títols; - Etc;

La traca final ha estat la classificació en el darrer suspir del partit, per a la final de la Lliga de Campions del proper 27 de maig a Roma, amb el GOL de l’Andrés Iniesta.

Ha estat "divertit" escoltar com molts periodistes que sempre s’omplen la boca, parlant de que quan juga un equip "espanyol" (referint-se al Barça) ells "sempre volen" que guanyi (je je je…), i s’han dedicat més a intentar defensar els interessos del Chelsea, denunciant l’actuació de l’àrbitre en els possibles penaltis a l’àrea del Barça, oblidant i ocultant del tot les jugades en que també ens va perjudicar a nosaltres (les mans de Ballack, l’expulsió d’Abidal, i no comentar res del partit d’anada), com si els hi anés la vida.

Ara quedarà per veure la parcialitat i o imparcialitat de la premsa nacional-madritista, davant de les properes finals del nostre Club, on ens enfrontarem a l’Atletic Club de Bilbao (equipo de "jugadores españoles") i contra el Manchester United, on juga en Cristiano Ronaldo, jugador pel qual suspiren des de fa anys i ja el consideren "seu".

Em permeto homenetjar el llibre de l’Antoni Bassas, "A un pam de la glòria", dient que el nostre Barça avui està "A tres pams de la glòria", a tocar els tres títols. .

Visca el Barça .

Joaquim Molins

Barcelona, Madrid, Berlín, Londres...

2009-04-29T08:10:00.003+02:00

Hem arribat a la gran setmana.

Per sort, som en disposició de guanyar-ho tot.

L´eliminatòria amb el Chelsea que ja ha començat, promet grans emocions. Per tercera vegada en 5 anys som a les semifinals, cosa que pocs poden dir ... Som en el bon trajecte que duu a Roma.

No cal dir que serà un dur enfrontament, amb un estil de joc del Chelsea molt fisic, molt tàctic. Com l´any passat, el Barça s´enfronta a l´imperi futbolístic britànic.

Després ve l´enfrontament de Lliga al Bernabeu, amb un clar avantatge – diguin el que diguin – i un elevat nivell de joc mostrat durant tot el Campionat. Podria ser decisiu per a la conquesta de la Lliga, però si no va massa bé, cal estar tranquils, seguirem líders, amb avantatge ( potser també amb l´average ), un millor calendari i nous reptes per assolir.

De retruc, el cap de setmana hi ha festa grossa a Berlin, amb la desena Final Four de la nostra història. Tanta intensitat esportiva dóna peu a veure la grandesa del Barça. Confiem que els Navarro, Lakovic, Ilyasova, Fran Vazquez, Andersen ... ens donin una nova alegria.

I, finalment, per tancar una setmana plena de compromisos a alt nivell, la tornada a Londres ...

En fi, la primera reflexió a fer és la seguent : que bonic és arribar a aquestes alçades de la temporada amb totes les opcions de títol en joc!

Si algun compromís no surt bé, cal tenir serenitat i seny.

I, per suposat, a gaudir de l´espectacle i animar el Barça.

Molt sort. Gràcies. Visca el Barça !

Jordi Medina. UN CRIT VALENT ¡

Mereix ser directiu en Xavier Sala i Martín? Doncs no

2009-04-22T11:49:00.004+02:00

Davant de les notícies on s’anuncia l’entrada a la Junta directiva del Barça d’en Xavier Sala i Martín, President de la Comissió Econòmica, brillant i reconegut economista, voldriem fer una sèrie de consideracions al respecte.

Sense entrar a valorar de si es el moment oportú de fer-ho, volem recordar el seu comportament, en diversos episodis de la història recent del nostre Club.

A l’estiu del 2006, i a resultes de la sentència que obligava al Barça a "convocar" (que no celebrar) les eleccions a la Presidència del Club de forma immediata, perquè un jutge va entendre que el President Laporta i la seva Junta Directiva no van cumplir els Estatuts, en X.Sala i Martín com a President de la Comissió Econòmica va ser nomenat President de la Junta Gestora del FC Barcelona.

Ell en aquest càrrec, va ser el responsable de convocar unes eleccions a la Presidència del Club a correcuita, la qual cosa no era necessària, en mig de les vacances de l’estiu, privant així una participació majoritària, i afavorir d’aquesta manera els interessos de la Junta Directiva condemnada.

Un Crit Valent, hi va participar per a que hi hagués un procés electoral obert, cosa que va succeir, i en cap cas vàrem rebre del President de la Junta Gestora (Xavier Sala i Martín) del Barça, ni el mes mínim contacte, ni una trista salutació, ni una trucada interessant-se en tota la precampanya.

Volem dir que a diferència del que va ocorrer a les anteriors eleccions (2003), on el President de la Junta Gestora del Club en aquell moment, el Dr. Joan Trayter, va tenir la gentilesa de convidar-nos a casa seva per a comentar aspectes de les eleccions (entre altres, les possibles dates…) i després també va tenir la cortesia de visitar-nos ell, a la nostra seu electoral.

En canvi en Xavier Sala i Martí ens va ignorar com si li molestessim. Només una freda i distant salutació a la tarda d’entregar les signatures recollides i de signar l’acta electoral a les oficines del Club.

Un segon episodi, va ocorrer a la temporada passada, on unes declaracions seves (potser amb raó o no, i potser induïdes o no) van deixar en evidència al cos tècnic i mèdic del Club, dient alló que certs jugadors no estaven lesionats (com oficialment es deia), sino que estaven apartats. Aixó va provocar un fort terratrèmol a la plantilla, i dies després va haver de demanar disculpes.

Els darrers episodis ja van ocorrer en el transcurs del procés de la Moció de Censura que va endegar el soci i advocat Oriol Giralt, on a sobre de dubtar de la validesa d’un possible nombre de signatures presentades, fent-se el "xuleta" dient que si no n’hi havia de falses dimitiria (la qual cosa no va fer), va arribar a declarar que en el cas que prosperés i ell tornés a ser nomenat President de la Junta Gestora, que·digin el que digin els Estatuts, jo no faré res.

Realment necessitem un personatge així per a un càrrec d’honor, com es ser directiu del FC Barcelona?

Nosaltres creiem que NO.

Joaquim Molins

Enlace traducción castellano http://www.uncritvalent.com/Documents/Sala_Martin_cast.pdf

Reflexions sobre les repercussions del nostre informe

2009-04-14T07:00:00.002+02:00

Davant de l´impacte que ha assolit el nostre informe sobre les "19 lligues", voldria fer publiques una sèrie de reflexions :

Primera.- Encara estem sorpresos de l´elevat nombre de visites (15.000 en una setmana), així com del ressò mediàtic, mitjans audiovisuals, internet, premsa escrita i radiofónica, tant la catalana propera al barcelonisme, com d´altra més "anti".

Segona.- Vull fer alguns agraïments especials : -Al Joaquim Molins, per la seva tasca impagable d´investigació I difusió. -Als visitants del nostre blog. -A tots els qui ens heu donat suport, tant via comentaris, com en forma d´adhesió personal. -Als mitjans de comunicació, no només als pro-barcelonistes (amb alguna curiosa i sospitosa excepció, producte d´un servilisme exempt d´imparcialitat i equidistància ), sinó a d´altres, d´abast estatal, gallecs i, àdhuc, alemanys.

Tercera.- També vull fer una sèrie de necessàries precisions : -Amb aquest informe s´hi podrà o no estar d´acord, però no ens inventem res, ens limitem a incoporar informació històrica de carácter estadística o científica. -En cap moment es va pensar desenvolupar aquesta idea per molestar ningú, ni generar cap polémica. -Creiem que l´exercici de la memòria històrica , no només és legítim, sinó necessari. -En cap moment hem manifestat que el Madrid hauria perdut les 19 lligues, ni que totes elles haguessin anat en benefici del Barça ; sostenem, això sí, que el repartiment hauria estat un altre. El Madrid n´hauria guanyat, sí, però també el Barça, i l´Athletic, i el València, i ´l´Sporting, i l´Atlético de Madrid ... -L´informe, en cap moment, parla ni de "Franco" ni de "robatori". -Tampoc es fa referència a partits concrets, o arbitartges, ni tan sols campionats puntuals ... S´analitzen dos períodes ( anys 50 I 70-80 ) amb dos esdeveniments excepcionalment claus ( Di Stefano I Plaza ) amb dades objectives a la mà. -Anòmins i companyia : ni s´ha mentit, ni hi ha victimisme ni madriditis. Res d´això tenim. Tenim barcelonisme i voluntat de posar a l´abast dels barcelonistes llum sobre episodis foscos.

Per acabar, dir als qui han entrat només per insultar i faltar al respecte ( altre tema, totalment legítim, és discrepar, discutir amb arguments, opinar ... ), que aquest blog no va dirigit a ells, ni per continguts ni per objecte. Si tant estimen els seus colors, el millor que poden fer és honorar-los amb una mica d´elegància.

Gràcies. Visca el Barça ! Jordi Medina.

Enlace traducción castellano

http://www.uncritvalent.com/Documents/Reflexiones_informe_19_ligas.pdf

El gran frau de 19 lligues del R.Madrid

2009-03-23T10:08:00.012+01:00

A Un Crit Valent tenim el plaer de presentar-vos el informe que vàrem anunciar i que demostra que 19 lligues han estat adulterades, en benefici del Madrid i en perjudici majoritàriament del Barça.

Aquest informe, al qual adjuntem documents, annexos i videos, demostra 3 grans fraus en 3 períodes diferents :

- anys 50 : els aspectes més foscos del cas Di Stefano ( 8 lligues per als blancs ). - anys 60 : la paràlisi en la requalificació de Les Corts, amb l´ofeg econòmic que suposà ( 0 lligues per al Barça ). - anys 70 i 80 : les 13 temporades en les quals designava els àrbitres José Plaza ( 11 lligues per al Madrid i 0 per al Barça ), amb un estudi detallat de penals, expulsions i targes, i, a la vegada, posat en relació amb les temporades en què Plaza no designà o no ho feu en solitari.

No volem obrir una polèmica estèril, ni ser victimismes. Volem dues coses :

- recuperar la memòria històrica i posar dades científiques i estadístiques sobre 3 períodes i 3 esdeveniments de la nostra història, que expliquen objectivament la diferència de títols de la qual tant se´n vanten a la capital.

- contrapesar l´artilleria mediàtica que, des de mitjans afins al "règim blanc", bombardeja per tractar d´equilibrar, ni que sigui moralment, períodes esportius com l´actual, sempre en perjudici del Barcelona.

Confiem que sigui del vostre agrat, i que se´n pugui fer la difusió oportuna, per tal d´informar, recordar la història amb elements objectius, i fer pinya, ara i sempre en favor del Barça, especialment davant d´aquells que sempre obliden maliciosament el passat, atorgant-se èxits de dubtosa legalitat.

Enllaç al informe en pdf

Enlace al informe en pdf en castellano

Moltes gràcies i una abraçada. Visca el Barça

UN CRIT VALENT!

Videos:

Alfredo Di Stéfano a TV3

L'ex-àrbitre Antonio Camacho parla de J.Plaza a TV3

La lliga està guanyada?

2009-03-17T08:42:00.002+01:00

A la pregunta de que si la lliga està guanyada, la resposta hauria de ser si. Avui en dia si una desestabilització (interna o externa), o una "pàjara" monumental o uns arbitratges manicomials no ho eviten, el títol no s’ha d’escapar.

Hem de ser optimistes, perquè l’equip ha demostrat que ha pogut recuperar el nivell de bon joc i de resultats després de les tres jornades de lliga (Betis, Espanyol i At.Madrid) on l’empat i les dues derrotes combinades amb les victòries del R.Madrid, van fer que es perdés el magnífic avantage que teníem.

Ara, a mitjans de març estem amb l’equip líder a la lliga, finalista de la Copa del Rei i preparats pel sorteig del proper divendres (molt equips no ho poden dir), on coneixarem el nostre rival de quarts de final de la Champions League.

Volem dir que som optimistes perquè aquest equip ens ha demostrat que podem confiar en ells, i que no es produirà una descomposició com la que es va produir ara fa dos anys, on semblava que tingués el beneplàcit de jugadors, tècnics i directius, que no van fer res efectiu per a evitar-ho.

Ara vindràn més intents de desestabiltzar per part de certs sectors de la premsa nacional-madridista, que amb comportaments propis de maleducats, on per davant d’una informació objectiva, prefereixen un populisme barat i aprofitar per a menystenir al nostre Club.

La xuleria, prepotència, supèrbia i mala baba de certs mitjans, envers el Barça i d’altres rivals del R.Madrid, creiem ha sobrepassat molts límits. L’exemple de com van tractar l’eliminatòria amb el Liverpool, faria caure la cara de vergonya als professors i catedràtics que vàren tenir els responsables de les informacions.

Era correcte la portada del "Esto es Anflield, y que!"?. Perquè una cosa és que el seu president parli de "chorreo", i l’altra és que uns professionals escriguin certes coses. I que? Doncs així els va anar.

S’ha de fer veure que els mitjans d’aquí no tenen la mateixa repercussió mediàtica que els de Madrid. Una informació que pugui donar l’Sport, El Mundo Deportivo o el 9 amb les ràdios i les televisions d’aquí, per raons òbvies no arriba amb la mateixa força a tota Espanya. Gran part es queda a l’Ebre.

En canvi, quan aquests mitjans de Madrid aprofintant-se d’una posició superior en quan a tirades i audiències, difonen cert tipus d’informació, que en casos aquesta és interessada, sesgada i potser incerta, aquesta arriba a tot l’estat.

I per acabar, dexeu-me felicitar a la secció d’handbol, per guanyar el títol de la Copa del Rei, aquest cap de setmana a Granollers, i al d'hoquei gel pel títol de lliga.

Joaquim Molins

Del "Villarato" a Anfield Road

2009-03-11T07:00:00.005+01:00

La idea del "villarato", que neix de la premsa "nacional-madridista", no és més que un moviment destinat a un intent desesperat de desestabilitzar el nostre club, amb una série de mentides que repetides un cop i un altre per part de diferents mitjans de comunicació, fan que es cregui arreu de l’estat, que el Barça va primer gràcies als arbitratges, i que el R.Madrid és un club perjudicat.

Es clar, tot aquest moviment a Espanya pot funcionar, però Europa és una altra cosa (i a Anglaterra més), i s’ha tornat a demostrar un cop més que amb la "xuleria" no es funciona, i han tornat a quedar eliminats a vuitens.

Intentaré no pecar d’oportunista, però és que el Liverpool ha eliminat al Madrid amb el mateix plantejament amb el qual ja ens va eliminar a nosaltres fa dos anys, i sembla que no han fet res per a evitar-ho.

Aquests madridistes que se les donen de ser tant intel.ligents i de representar la "quinta essència" del futbol mundial, no havien jugat contra el Liverpool en els darrers anys (des de la final de l’any 1981), i es creien que amb el seu escut tacat d’injustícies, ja en tindrien prou per a guanyar, i que a sobre que seria un passeig.

Ara les declaracions del president Boluda del "chorreo" cobren vida un altre cop i passaran a la història, mostrant el camí de la mala educació i de "xuleria" habitual a la qual ens tenen acostumats.

Molta gent va riure la gràcia del president menyspreant al Liverpool abans de jugar, i aixó, és com la llei de Murphy, falta que es digui alguna cosa així, per a que tot s’espatlli, i així ha estat.

Però també ens va sorprendre que en aquell moment, que els periodistes que feien l’entrevista per comptes de riure la gracieta tal com van fer, no li demanessin una mica de moderació i respecte pel rival.

Bé, així els ha anat.

Ara els barcelonistes estem contents i esperem no fallar enfront l’Olympique de Lyó, per a veure si nosaltres si arribem a Roma, i podem guanyar la tercera Champions.

Serà un camí difícil, però al igual que el Liverpool, el nostre Barça tampoc "Mai caminarà sol".

Joaquim Molins

El curiòs cas, del curiòs país

2009-03-05T20:51:00.003+01:00

Darrerament, han sortit diverses notícies inquietants, envers les relacions comercials entre la ( fins fa poc ) exòtica República d´ Uzbekistàn i el Futbol Club Barcelona i, en concret, a la figura del President Laporta.

Recordem que el Barça ha vingut tenint tractes, també, exòtics : viatges presidencials, "bolos" de jugadors, partidet amistós a porta tancada ...

Finalment, sorgeix la notícia – no desmentida – d´El Mundo, sobre una intervenció directa del Despatx professional del President en un intent de compra de les accions del RCD Mallorca, SAD per part d´una Empresa uzbakistanesa, "Uzbeka Zeromax".

En aquesta operació – emparada i auspiciada pels contactes realitzats a través del Club – el President del Barça, en aquest cas com a advocat (tasca que, ja diem des d´ara, pot compatibilitzar, pero depenent dels assumptes) ha tractat d´intermediar en la compra d´un club de futbol per part d´un lobby amb qui ha tractat a través del Barça, a canvi de la sucosa xifra de 4.2000.000 €.

Fins aquí la notícia ; ara, anem a les preguntes i conseqüències :

El soci Joan Ignasi Prat li tramet una carta, bo i demanant-li explicacions i primeres sorpreses:

El Sr. Laporta s´apressa, personalment (¡!) a contestar un mortal. I quan des d´Un Crit Valent li hem requerit en un any en tres ocasions aspectes que ens amuinaven, i ni cas? (li recordem que hem estat companys de viatge electoral en dues ocasions, i hem dut, duem i durem a terme una oposició serena, educada i constructiva. Vull dir, que crec que ens coneixem).

El Sr. Laporta contesta, textualment "...qualsevol assumpte que s´ encarrega al meu Bufet d´Advocats i que, aparentment pugui representar alguna incomptabilitat ...". Sr. Laporta, es que n´hi ha hagut molts mes d’assumptes?

El Sr. Laporta afegeix "... és objecte d´una anàlisi detallada – el femení és nostre, Sr. catalanista! – d´incomptabilitats per part dels responsables del Bufet..." Aquesta anàlisi i aquests responsables, vol dir que no coincideixen i acaben en la seva persona ?

Per quina raó dimiteixen els antics amics i col·laboradors, Srs. Benedito i Geli, membres de la Comissió Esportiva?

Per quina raó es rescindeix el contracte de l´executiva Anna Xicoy, al·legant disconformitat amb la signatura d´un contracte amb Uzbekistán?

I per rematar tanta curiositat "estrangera" ... què ha passat amb l´esbombada franquícia de la MSL? Més viatges, la intervenció del Sr. Oliver, Marcelo Claure ... Havíem de colonitzar el mercat americà, era una aposta innovadora, i al cap de quatre dies es fa marxa enrera.

Per què tot aixó? Ho poden/volen explicar? Estic segur que no, per la qual cosa ens hem de preguntar : què collons (amb perdó) hi ha al darrera de tota aquesta trama internacional?

Jordi Medina.

Sort del matalàs!

2009-03-02T07:00:00.002+01:00

Ja estava perfilat un article dedicat a la realitat social i esportiva de l’Espanyol després de comprovar la diferència de joc desenvolupat amb el seu equip agermanat (segons els altres) que el realitzat una setmana abans enfront nostre. Però davant del lamentable espectacle que hem fet nosaltres i del resultat final del mateix, hem decidit ajornar-lo i canviar-lo per aquest.

Hem jugat malament, i ja portem uns quants partits en que donem massa facilitats, en un dia que haviem d’haver guanyat i donar imatge de fermesa i no mostrar cap signe debilitat davant de l’enèsima "exhibició" del dia abans de l’Espanyol enfront del Madrid (i van 11 cops en 20 anys).

Però en canvi és tercer partit seguit que no guanyem ,1 empat i 2 derrotes consecutives, que combinat amb les victòries del Madrid, s’ha reduït la meravellosa ventatja (matalàs que no coixí)que teniem de 12 a 4 punts.

Els jugadors i els tècnics ens venen a dir que no passa res, que hem de ser positius. Nosaltres ens els podem creure, però si us plau, que facin alguna cosa mes que repetir casi paraula per paraula, el mateix que deien a la lliga 06-07, perque malauradament tots sabem com va acabar, i en un altre article ja vàrem dir que no voliem tornar-ho a viure.

Creiem que falta una mica d’autocrítica, que no confondre amb la humilitat i el respecte enfront els contraris, per part del directius, tècnics i jugadors, i reconèixer públicament que portem uns partits amb un joc lamentable.

Perdre aquest partit en el que hem estat capaços primer d’avançar-nos amb un 0 a 2, i després que ens empatessin, fem el 2 a 3 i el perdem, i havent vist el joc que hem fet en els darrers partits, ens demostra que aixó ara ja no és casualitat i que l'equip està bloquejat per alguna raó.

Però apart que s’hagi vist una fragilitat defensiva alarmant, provinent d’un mig del camp inoperant, ho combinem en un partit en camp contrari en el qual marquem tres gols, i en desaprofitar altres ocasions claríssimes.

Ara haurem de canviar l’objectiu. Abans era el d’intentar guanyar la lliga batent tots els rècords possibles, perque pel joc que desenvolupàvem, els gols que marcàvem i la bona defensa que teniem, ens feia creure que es podia conseguir.

Doncs ara hem de pensar en guanyar-la igualment, però recuperant el bon joc i sobretot els resultats que teniem, i mantenint el coixí que ens ha quedat, després d’haver petat el matalàs de 12 punts.

Hem de creure que al igual que va fer en Liverpool, que va ser capaç de guanyar-los al Bernabeu, hi haurà altres equips que també ho farem.

Joaquim Molins

Viatjar a costa del Barça

2009-02-26T07:28:00.001+01:00

Ja hem fet el desplaçament de vuitens a Lyó, i s’ha repetit un clàssic en aquesta junta, que des de que el Sr Laporta com li agrada dir, té el privilegi de presidir, que és que de manera habitual i a càrrec del club, viatgin un número elevat i innecessari de directius, executius i acompanyants amb l’equip.

Si en temps "normals" ja és greu, avui en dia amb la crisi econòmica que ens envolta, és de molt mal gust muntar aquest tipus d’expedicions per a acompanyar a l’equip.

És un insult per a molt socis veure com aquestes persones viatgen com es diu vulgarment i per a que s’entengui "per la cara" i a "cuerpo de rey".

Ens preguntem si són necessaris nou directius, alguns executius, no sé si acompanyats o no, per a acompanyar a l’equip a Lyó com si fòs la mateixa final, doncs la resposta és molt clara: NO.

Però es que a sobre, ens enterem llegint en certs diaris, que hi ha persones que ara treballen pel club i que per dir-ho finament, havien acompanyat a l’equip per Europa "poques" vegades, i ara ho fan força sovint i a sobre convidant a amics i tot a càrrec del Club.

Molts d’ells si despenguès de la seva butxaca i s’ho haguessin de pagar, com hem fet molts altres cops, ni s’ho plantejarien mai, però es clar, com diuen, no faran un lleig a qui els convida, no?

És escandalòs que per un cantó anem de club solidari (Unicef, Xics,…), i ho som, i que per l’altre cantó despilfarrem tants i tants recursos en despeses supèrflues que es podrien destinar també a accions solidàries, o a rebaixar per exemple els preus del abonaments.

S’han plantejat que potser destinem a les causes solidàries, molt menys que el que destinem, per exemple a pagar les factures d’avions i hotels de la gent innecessària i convidada als desplaçaments, o pels impressionats càterings de cada partit, o…?

La solidaritat comença per un mateix, i amb els recursos propis. Ser solidari amb els diners dels demés, i a sobre apropiar-se de "l’èxit" és de bastant mal gust.

Però com encara sentim a dir, que temes com aquests i d’altres igualment greus, no interessen a la parròquia, doncs a Un Crit Valent, ens preguntem si és que aquests temes no interessen a la parròquia, perque expressament no han estat prou ben informats.

Ara és important rematar el bon resultat aconseguit a Lyó, en el partit de tornada, i pel desplaçament de quarts de final (qui sap si el Liverpool), ja en tornarem a parlar.

Joaquim Molins.

No estem bé, però algún dia també hem de parlar dels àrbitres

2009-02-23T12:14:00.012+01:00

Hem de saber reconéixer, que des de ja fa unes quantes setmanes l’equip no està tant fi de com ens tenia acostumats. Queden "només" 14 jornades per acabar el campionat i continuem portant una diferència prou important, ara de 7 punts, per pensar que al final "la cosa" acabarà bé, però no si val a badar més.

Com diria el nostre president, "Que no estamos tant mal, hombre!", no ens hem d’angoixar, però és que en partits com els d’Osasuna i Racing de Santander ja vàrem d’haver de remuntar els gols inicials d’aquests per acabar guanyant.

El dia del Betis, aquest es va avançar amb dos gols i ja només vàrem conseguir empatar, i ara l’Espanyol que també es va avançar amb dos gols, va provocar la nostra segona derrota en la Lliga.

Per tant no donem més "vidilla" als madridistes, que aquesta pel.lícula havent-la viscut dos cops (81-82 i 06-07), ja en tenim prou, eh?

L’àrbitre del dissabte, es va deixar influènciar tant pels jugadors de l’Espanyol, com pel seu assistent. Va permetre que uns, des del primer minut perdessin temps amb desmais increibles, que en mes d’una ocasió eren de mes d’un jugador, demostrant aquest una falta d’esportivitat evident. i va expulsar Keita per una falta inexistent, a instàcies de l’Ivàn i del seu assistent, i en canvi Luís Garcia amb el seu cop de colze, entre altres, va quedar indemne.

Per cert algú sap si el Barça li va quedar a deure alguna cosa a l’Iván,?. Ho pregunto perquè tal com va celebrar fa dos anys el "Tamudazo", revolucionat com mai en varis partits al Lluís Companys i els gols d’ahir, sembla que no recordi l’estimació que la parroquia blaugrana li tenia. Crec que els afeccionats no ens mereixiem una reacció tant exagerada per haver-nos fastidiat. Però com diuen, de desagraïts l’infern n’és ple.

Ara que torna la Champions, amb l’eliminatòria amb L’Olympic de Lyó, esperem recuperar el gran futbòl que hem demostrat que sabem fer. En Joan Pla, membre d'Un Crit Valent! estarà a l'estadi de Gerland.

Joaquim Molins

Crec, que per evenja, a la capital ja parlen amb l’Spielberg per a que rodi una pel.licula que al títol també anomenin al Madrid. Recordeu un "guiño" d’en Woody Allen amb el Barça, doncs a la pel.licula "El Dormilón" (1973), a dins d’un VW Escarabat que porta 200 anys abandonat, hi ha un diari de l’any 1990, i en la versió espanyola, hi ha la noticia del fitxatge del fill de Cruyff per 1.000 milions.

A segunda, a segunda?

2009-02-20T08:08:00.005+01:00

El dissabte es juga el Barça-Espanyol. Serà el quart i últim enfrontament d’aquesta temporada i darrer considerat com a "derbi", donat que tot sembla indicar que la propera temporada quan el President Sànchez parli de l’altre equip de la ciutat, haurà de puntualitzar si es tracta del Cornellà o el del Prat.

Actualment el clima està enrarit des de que farà uns 5 anys, el President Laporta no va autoritzar la venda del jugador Saviola a l’Espanyol, quan ja semblava que estava fet, i aixo no va agradar al President Sànchez.

Nosaltres reconeixem, i ell mateix també, que tenim un president amb un caràcter molt fort i un pel "xuleta", però és que les reaccions i certes declaracions (i no pel vocabulari utiltzat) del president de l’Espanyol i a vegades del Director General, fan dubtar de si parlen seriosament o no.

De petit, algun cop la meva mare em va dir jo era capaç de veure la palla a l’ull d’un altre, i no veure la biga de l’ull propi. Ho dic perquè l’Espanyol vist des de fora, dóna aquesta sensació, que ha volgut viure més preocupat en fer la guitza al Barça, queixant-se dels polítics, queixant-se dels mitjans de comunicació, etc, i demanant un tracte similar o proporcional als del Barça sense oferir a canvi, ni audiències, ni més espectacle esportiu.

Potser no és important i només és un exemple, però després "fardar" de club català, que pensin quan anys els va costar fer el seu himne en la nostra llengua.

A sobre van de "senyors" i al maig del 92, amb el recolzament del seu President Julio Pardo i de l’entrenador Clemente van quedar força retratats, en no voler de fer el passadis al Campió d’Europa, amb gran part de Sarrià corejant el famos "Pasillo No, pasillo no…." Van donar un pèssim exemple d’esportivitat, encara bo que anys després van saber rectificar i si que el van fer, i diria que dos cops.

Un d’aquests cops a la temp.05-06, ens van fer passadis amb l’Espanyol també com ara en posicions delicades. Doncs bé, un any després i dies abans del "Tamudazo" en Zabaleta en roda de premsa va mentir. Va crear un estat opinió, que avui en dia encara dura, fent creure que com el dia del passadis, tot el Camp Nou els cantava el "a segunda…" ens ho volien fer pagar, donant-li la Lliga al Madrid. I el cert va ser, que aixó només va passar un moment a la 2a part, i de forma molt minoritària.

També ens preguntem si es poden comparar els crits dels 90 minuts del partit de Copa del Lluís Companys, que es sentien perfectament per televisió, (donat que era un partit privat i només hi podien anar ells) "Messi muerete…" "Put…Barça.." insultant greument, etc, amb els crits del partit de tornada, una vegada a la 1ª part i un altre a la 2ª part, dels "a segona…"

Aquest dissabte a veure si conseguim els 3 punts, amb un bon partit, i a veure tambe quants cops se sent "a segunda, a segunda.." perdò " a segona, a segona.."

Joaquim Molins

Arriba l'hora de la veritat

2009-02-18T07:23:00.001+01:00

En aquestes properes tres setmanes, el Barça es juga bona part de les seves ( moltes ) possibilitats en la cursa per l´anomenat "trèvol". A saber.

En la lliga, visita-derby del nostre rival en zona "delicada", Espanyol, per anar després al Vicente Calderón, i rebre un Athletic de Bilbao amb bones vibracions.

Aquests tres propers partits haurien de permetre mantenir o, àdhuc, augmentar, la distància sobre l´únic rival a la Lliga, el Madrid ( els altres, Valencia, Sevilla, Villarreal, Atlético ... són a 20 punts o més ! ).

Ara representa que hem d´estar amuinats perquè han reduït la distància... a 10 punts ! Home, amuinats potser que ho estiguin ells, trobant-se 10 punts per sota a falta de 15 jornades i veient el joc i registres del nostre equip. En fi, ja s´ho faran.

En Champions arriba ja ( per fi ! ) el doble enfrontament de vuitents amb l´Olympique de Lió, equip inferior al Barça, que, a més, no està tenint el rendiment de temporades anteriors, i la tornada és a l´Estadi. Caldria garantir la presència a quarts, on, a més, s´haurà produït una bona neteja dels principals aspirants : Roma o Arsenal, Manchester o Inter, Chelsea o Juve.

Finalment, ens queda la tornada de semifinals de Copa a Mallorca, amb el 2 a 0 de l´anada, resultat que hauria de resultar suficient per a ser presents a la final de València del 13 de Maig.

Ha arribat l´hora de la veritat. Ha arribat l´hora que l´equip mostri la millor cara que ha vingut ensenyant aquests mesos, tant en joc, com en resultats, com en capacitat golejadora i d´espectacle. Ha arribat l´hora que els millors siguin decisius ( i que Messi no es lesioni ). Ha arribat l´hora que tots plegats (incloc premsa, entorn, socis) fem pinya.

El que no ha d´arribar és l´hora dels estaribots ( Eto´o, Eto´o ... dedica´t a seguir fent gols ).

Tots units fem força. Visca el Barça !

Jordi Medina.

Quin millor assessor, en política exterior!

2009-02-16T12:47:00.002+01:00

Ja fa uns dies que corre la notícia que el President Laporta podria entrar a formar part d’un grup d’assessors del Govern "tripartit" de la Generalitat de Catalunya, en matèria de política exterior.

Es clar que en els darrers anys, i donat que les seves activitats profesionals l’hi ho permeten, poques persones representatives d’un club o associació (ni Perrín inclòs), deuen haver superat el kilometratge arreu del món del nostre president.

Sabem que des del seu nomenament a l’any 2003, el nostre president ha exercit de català i de barceloniste arreu del món, exceptuant a no ser que sigui un error, del continent d’Oceania.

Fent un petit recordatori, per Continents, amb gires o sense, i amb amistosos o sense, veiem que el president Laporta pot aportar experiència en llocs com: -A Europa: No cal dir, que entre els partits de la Champions/Uefa, i les reunions itinerants de Uefas, Fifas, etc, poquissims països l’hi deuen quedar per trepitjar. -A Amèrica: Als Estats Units, des de Nova York a Los Angeles (California), i des de Miami a Chicago, i baixant des de Mèxic a l’Argentina, entre altres, si no estat per les gires, ha estat per a signar acords amb clubs; per anar a la ONU, per anar a la Borsa… -A Àfrica: Des del Marròc a Sudàfrica, des de Egipte al Camerún, i des del Senegal a Swatzilandia, entre altres, ja sigui per partits amistosos, inaugurar penyes, visitar Mandela, lluitar en contra de la Sida, etc -A Àsia: Recordem les gires del Japó, Korea i Xina, els acords amb Uzbekistan, i aquest cap de setmana a l’Índia.

O sigui que pel govern pot ser un gran encert aprofitar l’experiència del nostre president, però algú que podria rebre un càrrec de confiança d’aquest tipus, hauria de tenir ben net el seu expedient, i creiem que pot anar en contra seu tenir un Barça tant judicialitzat (i poques vegades favorable), en temes tant diversos com el de la Due Dilligence, demandes amb exempleats, trencaments de contractes, incumpliment d’estatuts, etc.

Joaquim Molins

80 anys del Campionat de Lliga, Història d’una injustícia

2009-02-11T11:44:00.005+01:00

Ara que es celebren els 80 anys de l’inici del 1er Campionat de Lliga, i del qual se n'han disputat 77 edicions, Un Crit Valent recorda que en un cert temps, parlar de la Lliga española, era parlar de la Lliga de la injustícia i de la Lliga del frau.

Durant molts anys van existir una sèrie de condicionants, que feien que el nostre Barça, jugués amb uns desavantatges evidents enfront del Madrid.

I ja no va ser només un problema de la Dictadura en un temps determinat, sinó que anys després, i encara des d’una posició de poder, molts dels executors franco-madridistes de l’època, ja en democràcia, van continuar instal.lats en estaments oficials (esportius i no esportius) "sobrevivint" als mateixos Franco i Bernabeu, i dirigint en la mateixa direcció, afavorint al Madrid.

Ells poden respondre que només han estat casualitats, o que simplement tenien un millor equip (aquí, potser callen i no expliquen el perquè el tenien), o que va ser una qüestió de sort, sense reconéixer en cap moment, ni una mínima influència de la política en el resultat final dels campionats. A més, amb una supèrbia ratllant l’insult ens parlen de madriditis.

Doncs de madriditis res, UCV vol tornar a recordar per als mes joves, del perquè de la gran diferència que existeix de títols aconseguits entre el Barça i el Madrid (18 a 31), que queden clarament marcats per uns anys i per les actuacions d’unes persones en concret.

1.- Políticament, a l’any 1953 s’ajuda al Madrid, a ROBAR el jugador Di Stefano al Barcelona, amb tota mena d’injerències en les negociacions, canvis de normatives i lleis esportives, pressions als nostres directius ("Carretó, sea usted sensato que tiene familia")., amenaces als negocis, etc. D’11 campionats que va jugar, el Madrid en va guanyar 8.

2.-Econòmicament; des de la construcció del Camp Nou, el Club va quedar tocat económicament un temps, i les autoritats van trigar 8 anys en atorgar la requalificació dels terrenys del camp de Les Corts, a la qual teniem dret pel canvi d’ús dels terrenys del Camp Nou que eren urbanitzables.

3.- Arbitralment i Ortiz de Mendibil a part, la presidència per part de José Plaza del Colegio Nacional de Árbitros, va resultar "sanginària" i insultant pel interessos del Barça. A tall d’exemple, en tres époques diferents va dirigir el CNA, i en aquestes 13 temporades el resultat va ser d’11 lligues el Madrid i 2 l’At.Madrid.

Un Crit Valent en breu presentarà un informe en el que desenvoluparà aquests 3 punts anteriors, i demostrarà la injusticia de part d’aquestes 19 lligues "fraudulentes".

Joaquim Molins

Aquest Barça pot ser el “Récord Team”

2009-02-09T00:09:00.002+01:00

Posats a escollir un nom per aquest magnífic equip, Un Crit Valent pot oferir-ne un: El de "Récord Team".

Es que data d’avui i pel que portem de temporada, no és agosarat pensar que aquest grup pot fer història, pel seu nivell i intensitat de joc, pels seus números i pels seus resultats.

Una davantera solvent amb uns resultats brutals, enveja de tot el món. Un mig del camp creatiu, ràpid i contundent, i una defensa consolidada i tancada. I té gràcia que tot s’està fent amb un sistema de rotacions, sobretot al mig del camp i a la defensa, que fa que molt cops encertar l’alineació de l’equip, és una feina difícil.

Avui en dia i després de 22 jornades, continuem amb una mitjana per sobre dels 3 gols per partits, tenim el Pitxitxi i el Zamora. I si existissin, també tindriem els récords absoluts de pilotes al pal. (ahir un més) i de percentatge de possessió de pilota, entre altres.

I tot aixó s’està aconseguint amb una humilitat digna de qualsevol monjo, amb una sèrie de declaracions respectant a tots els contratris per part de tots els estaments del Club com tècnics, jugadors i directius.

Esperem que tota aquesta felicitat actual, i que es transmet a l’estadi, duri fins al final de la temporada i que apart dels récords puntuals que es poden aconseguir, voldriem que aquest grup passi a la història pel número de títols guanyats.

És una tasca molt difícil, i la prova és que només tres equips ho han aconseguit des de la creació de la Copa d’Europa, però pensem que si la sort en certs moments ens acompanya no serà impossible per aquest equip de récords.

Ens visitava com a "entrenador" de l’Sporting, l'Enrique Castro "Quini" davanter centre del Barça de començaments dels anys vuitanta, pitxitxi de la lliga amb el Barça, va ser l’autor del gol 3.000 i davanter golejador a les finals de la Copa del Rei de l’any 1981 i de la Recopa d’Europa de l’any 1982.

Joaquim Molins

Del capote de torero, a l’esmaxada a lo Djalminha

2009-02-03T20:46:00.004+01:00

Quan un es posa davant la tele, esperant els esports per a veure que en diuen del Barça, em trobo amb una invasió d’informació de la NBA, una mica com a mínim exagerada.(que si els tirs lliures d’un, els punts d’un altre, els partits perduts de l’altre, etc..)

Aquí sempre parlem dels jugadors catalans que hi són, i a España els anomenen (com sempre en termes guerrers), la Armada Española, com no!

Estareu pensant on vull anar a parar, perqué ni parlo "encara" del Barça, i parlo de la NBA.

Doncs bé, no sé si el Rudy Fernández és molt amant dels toros, però la noticia que als d’Antena 3 se’ls ha fica al cap enviar-l’hi un capote de torero per a que faci "unos pases toreros", (com un Raul qualsevol al Bernabeu) per la pista del All Star, m’ha deixat estupefacte, però allà ells.

Ara bé per la segona part ja no hi passo.

Que vol dir l’esmaxada a lo Djalminha. Que ho diguin per España, mira ja n’estem acostumats, però caldria que el mitjans d’aquí, reivindiquessin que aquesta jugada al Barça ja l’hem vist, en blanc i negre i en color.

En blanc i negre en una jugada similar però no igual, que es va anomenar del "yo-yo", de l'Eulogio Martínez a Wolverhampton, i en color no cal estar en portes de jubilar-se (ho dic per l’edat), per a recordar que aquest dribling passant-se la pilota pel sobre el cap la vàrem veure fer a finals dels anys setanta a Juan Carlos Heredia, si si el "Milonguita". I sembla que ningú ho recorda.

I no en va tenir prou en fer-ho al Barça un mínim d’un parells de cops, sino que també ho va fer en un dels pocs partits que va anar com a oriund a la "selección española".

Des d’aquí una abraçada per al Milonguita Heredia, precursor de la jugada, i no pas aquest Djalminha del Deportivo.

Per a acabar un record per en Josep Lorente l'entrenador d'Hoquei Patins, perqué amb ell es va començar a forjar la mítica màgia insuperable del Palau Blaugrana. Sempre et recordarem.

Joaquim Molins

Permanentment judicialitzats

2009-01-30T13:36:00.004+01:00

Quan el President Laporta acusa a TV3 de no voler pagar "30 milions d’euros" de la temporada 2007-2008 que segons ell, la televisió deu al Barça, i sents per un altre cantó que el cas està als tribunals (cosa rara en aquest mandat), pendent de sentència (sembla ser) i que a sobre TV3 (també sembla ser) no és la demandada, penses que alguna cosa no rutlla.

Tot s’ha precipitat des de la sentència que condemna al FCB a pagar mes de 57 milions d’euros, més les costes, més els interessos a Sogecable, pels imports cobrats de la UEFA i no abonats a aquesta de les temporades 04-05 05-06 i 06-07

Cal dir també, que a continuació de la sentència i fruit d’una reconvenció el Club guanya un demanda a Telefònica, per uns 22 milions d’euros mes els interessos, però sense les costes.

Ja hem perdut el número que cops que el club des del 2003, ha hagut d’acudir als tribunals per a defensar-se o per a defensar els interessos del Club, i cal dir que la majoria de cops amb no massa fortuna.

Però en el cas que avui ens ocupa, la prohibició d’emetre el partit a TV3, ens fa reflexionar de que no s’actua igual en tots els casos. El Club apura fins a les totes les instàncies possibles les sentències desfavorables, i en canvi en un cas que sembla que no hi ha ni sentència, ni que TV3 sigui la demanada, es fa un "xantage" difícil d’entendre. Aixó sense tenir en compte el perjudici per a una cadena de casa nostra i pels espectadors.

Mostra un cert nerviosisme per haver quedat greument en evidència, per la quantitat tant important que representa, i pel fet que demostra que els tancaments de les temporades a les que fa referència la sentència, potser haguessin estat negatius sense aquesta actuació.

Al final però, el que era important era el partit, i es va tirar endavant amb un 3 a 2, i a semifinals de la Copa del Rei.

Joaquim Molins

JA N´ESTEM FARTS !!!

2009-01-27T20:10:00.002+01:00

Com us expliqueu que, en la que pot ser la millor temporada de la història, hi hagi les entrades més baixes a l´Estadi de tots els temps ?

Pensem que tenim mitja lliga a la butxaca ( 12 punts sobre el Madrid, 15 sobre Sevilla, 19 sobre Valencia i Villarreal, 21 sobre l´Atlético ... ), amb un joc estel·lar, una davantera que fa goig ( 45 gols entre Messi, Eto´o i Henry ) i tots els rècords pulveritzats ! A més, amb peu i mig a les semifinals de Copa, i a vuitens de Champions, amb un sorteig benigne.

En canvi, les entrades són les pitjors de la història ( costa força d´assolir els 50.000 espectadors ), amb 170.000 socis i – diuen – 86.000 abonats. Sense deixar de banda, l´aplicació del seient lliure, el seient prestat i la venda a taquilles i terminals als estrangers. Per què van tants pocs socis abonats ( i públic, en general ) en aquestes condicions ? Ras i curt, per la sinistra relació horaris – televisió.

És evident que, amb aquests horaris, molta gent es queda a casa, atès i perquè el fan per la tele. Això perjudica : primer, els abonats, que se´ls posa difícil anar-hi ; segon, al propi equip, que no té l´escalf que mereix i a la imatge del Club ; i tercer, a la gent a qui resulta més difícil d´assistir, és a dir, nens i Penyes Barcelonistes d´arreu del territori.

Els horaris a l´Estadi són inacceptables ( sempre, sempre, sempre al voltant de les 10 de la nit ! ) i, a més, per televisió. Aquests dos ingredients conformen un cóctel que gairebé convida a la gent a quedar-se a casa, amb els perjudicis més amunt esmentats.

A Anglaterra també hi ha televisions i els camps són plens. Per què ? Perquè els horaris fomenten l´accés al camp i no sempre li toca el rebre a un mateix equip, diga-li Man´Utd., diga-li Arsenal, diga-li Liverpool ...

No se n´adonen que estan matant l´arrel i la base del futbol ? El públic abonat, els socis, el jovent, les Penyes ... aquests han de ser els principals beneficiaris d´un espectacle futbolístic a l´Estadi ; a la inversa, allunyant els afeccionats del Camp Nou, el perjudicat, a la curta, com dic, és l´espectador, però, a la llarga, ho seran els Clubs i el futbol. Genuflexionant-se a la televisió com a gallina dels ous d´or, estan matant l´autèntica gallina dels ous d´or, els socis, que són els qui donen suport al Club i magnitud universal al futbol.

Si Mediapro té els drets audiovisuals del Barça, si Mediapro està presidit pel Sr. Roures, i aquest és amic/soci/o el que sigui del President del Barça, ningú se n´adona del mal que estan fent ? Ningú diu el perjudici que causa al Club ? Per què permeten aquest menyspreu al soci ? O tant se´ls enfot, o és que ja els està bé ?

Ja n´estem farts.

Jordi Medina

UN TROCET D’HISTÒRIA, 70 ANYS DE SALVAR LES CORTS

2009-01-27T12:56:00.004+01:00

Un Crit Valent vol recordar a les dues persones que van poder evitar que el camp de Les Corts, passés a ser un garatge de tot tipus de material de guerra, com tancs, canons, cotxes, camions, etc. Ahir 26 de gener es varen complir 70 anys de l’ocupació final per part de les tropes franquistes, de la ciutat de Barcelona. És molt curiòs que mesos després de que una bomba ens ensorrés la nostra seu social al carrer Consell de Cent 331, al mateix moment de l’ocupació de la ciutat, els tancs i els camions es dirigissin també directament al nostre camp, per a utilitzar-lo segons van dir d’aparcament. La història ha col.locat a l’avi Torres (conserge del camp de Les Corts) i a Rossend Calvet (secretari i home fort del Barça) com a dues de les persones que van haver de "rebre" i parlar amb els militars. En Rossend Calvet els va dir alló de: "señor, ahí tiene usted el templo destinado al culto del deporte y a la cultura física. Ha sido respetado durante la la guerra. Ahora, usted decidirá". I l’avi Torres no es va callar i també els hi va dir: "en Barcelona hay dos catedrales: una, la religiosa que se ha conservado para el culto, y otra, la deportiva, que es esta. Dios sabe cuanto nos ha costado librarnos de su destrucción y ocupación, y ¿ahora que se ha salvado, nos pide que se la entreguemos y que no haya servido para nada?" Sembla que per un cop varen poder tocar una mica la fibra dels ocupants i el militar va contestar: "no se preocupen y esten tranquilos, que no seremos nosotros quienes perjudiquemos lo que ustedes han conservado" i se’n van anar. Es clar que al cap d’uns mesos ens van fer de tot, un exorcisme al camp, canviar el nom, modificar l’escut, imposar el president, etc, i que en el seu moment ja comentarem Per tant un gran record per ells. Joaquim Molins

Un Crit Valent i els 12 DESITJOS PER A UN 2009 BLAUGRANA

2009-01-23T09:45:00.003+01:00

12 DESITJOS PER A UN 2009 BLAUGRANA 1.- Que arribin els títols pels quals estem lluitant i, sobretot, que l´actual 1er equip tingui una llarga durada d´èxits. 2.- Que segueixi la important aportació de la pedrera, amb la consolidació dels qui ja han arribat ( Messi, Iniesta, Bojan, Busquets ... ) i la incorporació de nous valors. 3.- Que el proper estiu la Secretaria Técnica encerti els ( pocs ) fitxatges en posicions claus que cal doblar ( porter suplent, lateral esquerre, mitja punta i esquerrà ). 4.- Que el Barça Atlètic pugi per fi a 2ª A. 5.- Que l´equip de básquet assoleixi per fi algun títol de primer ordre : Lliga ACB i/o Eurolliga. 6.- Que els responsables de l´handbol sapiguen treure suc a una gran plantilla. 7.- Que l´hoquei sobre patins continui aixecant copes. 8.- Que la Ciutat Esportiva Joan Gamper arribi al ple i òptim rendiment. 9.- Que no es faci la requalificació del Mini en els termes previstos, ni se sacrifiqui patrimoni i augmenti l´endeutament per abocar-ho en el projecte Foster. 10.- Que la Junta Directiva augmenti el seu grau de transparència i informació en els afers importants i en els quotidians del Club envers el soci. 11.- Que les Penyes assoleixin el seu màxim grau d´expansió i grandesa arreu. 12.- Que el 27 de Maig siguem a Roma, sense problema d´entrades ... i contra el Liverpool ! Feliç 2009. Jordi Medina

Per cert, tinc tres notícies...

2009-01-21T13:24:00.006+01:00

La setmana passada, el vicepresident Godall va explicar la resolució d'uns temes judicials pendents, com aquell que l'hi explica a un conegut que té tres noticies. I va faltar poc, per dir alló de que dos són bones i una és dolenta, quines vols primer...?

Recordem que eren la d'un jugador de les categories inferiors del Barça que va voler marxar a l'Espanyol, la d'un agent que reclamava una comissió d'1,8 milions d'euros per participar en el fixatge del brasiler Geovanni, i tercera unes "petites discrepàncies" entre el Barça i Sogecable en interpretar de forma diferent el contracte televisiu de les temp 03-04 a 07-08, entre ells.

Tots recordem com al començar a estudiar les mates, sempre sentíem alló de que no es poden sumar les peres, les pomes i els platans, i deiem però si tot es fruita!!!; Ja però el que volem no és el conjunt, sino que saber les peces de cada fruita que tenim.

Doncs ara farem una mica l'estudi aquest dos a ú, que no sembla que preocupi a molta gent

- La primera sentència favorable, és la que un jutjat enten que el Barça no ha de pagar 1,8 milions d'euros a un agent. Perfecte.

- La segona sentència "favorable", és la d'aquell jugador (Baena) de les categories inferiors, que va trencar contracte per anar a l'Espanyol. El Barça l'hi reclama 3 milions, que és la clàusula que hi havia al contrate, i el jutjat estima en "només" 500.000 euros la indemnització, "bueno".

-I ara la traca final, en les "discrepàcies" entre el Barça i Sogecable, doncs resulta que el jutjat enten que el Barça ha d'abonar mes de 57 milions d'euros, més les costes.

Clar, la valoració d'haver guanyat dos judicis i haver-ne perdut un, no éstà del tot equilibrada, perqué parlem d'haver de cobrar 500.000 euros, contra haver de pagar-ne més de 57 milions!

Sobta molt, el poc ressó que ha tingut també aquesta notícia als mitjans de comunicació, que si que s'ha comentat, però que no s'ha entrat a fons a veure en que afectava.

També és espectacular l'explicació donada pel President Laporta de com es pagaràn aquesta milionada (que tampoc és gens clara, Tv3 i Telefònica), que mereixeria una explicació més acurada.

Es curiòs que a la memòria econòmica de tancament de la temp 07-08, ja es fa referència a aquesta demanda, i que el Barça té aprovissionats 9 milions d'euros per si de cas surt desfavorable com ha estat. Doncs en faltaràn uns quants milions més.

Ara ens hem de fer la següent reflexió:

Donat que aquesta sentència afecta a pagaments que havia d'haver fet efectius el Club a Sogecable, des de la Temp 03-04 , fins a la 07-08 i que no es van fer, es podria pensar que en el cas que si haguessim pagat el que corresponia, els mínims beneficis que s'ha anat presentant en aquestes cinc temporades la directiva del Power Point a les Assamblees de compromissaris, potser haguessin estat deficitàries?

Un Crit Valent i la Ciutat Esportiva Joan Gamper

2009-01-19T11:33:00.000+01:00

Avui dilluns 19 de gener de 2009, es una data que ha de marcar un altre fita, en la història del nostre Club.

Després de més dos anys i mig d'inaugurar-la oficialment, per fi el la primera plantilla de futbol es desplaça a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí.

Un Crit Valent, en les dues precampanyes a les eleccions del Barça que ha participat, i tal com queda constància en els programes electorals (2003 i 2006) que va presentar, sempre hem deixat clar que l'acabament i utilització de la mateixa, per a nosaltres era fonamental.

La vella aspiració de disposar una Ciutat Esportiva ara amb el 1er equip és una realitat. Recordem que ja a l'any 1973 es va presentar a l'Assamblea de Compromissaris el Projecte de la Ciutat Esportiva als famosos terrenys de Viladecans, que no va fructificar.

Ara hem de saber aprofitar-la i treure-li el màxim rendiment per tenir resultats esportius que ens facin assolir objectius de títols i d'un comportament professional als jugadors del nostre club.

Un Crit Valent ja pensava que la Ciutat Esportiva s'havia de fer servir, i així ho haviem explicat en diverses rodes de premsa, com a un lloc de treball intens, a nivell de fitxar a l'entrada i dessenvolupar un jornada laboral amb entrenaments, xerrades tàctiques, dinars, migdiades, etc.. i fins i tot nosaltres voliem fer destinar una petita estona a que alguns jugadors atenguessin als afeccionats. Bé tot arribarà.

Des d'Un Crit Valent, avui també volem tenir un record per aquells directius ja ho vàren intentar en el passat i que per diversos motius no ho van poder aconseguir. Directives dels anys 60, la directiva del President Montal amb l'intent fallid de Viladecans, al President Núñez amb la compra dels terrenys i al President Gaspart que va posar la primera pedra.

Avui el Barça és una mica més gran que ahir!!

Dimecres 14 de gener a les 22 hores...(2a part)

2009-01-15T20:37:00.000+01:00

Doncs ja hem jugat el partit i hem superat l'eliminatòria, però davant només de 46.000 espectadors. Ara ja hi ha una altre excusa, que era que el resultat del partit d'anada ho condicionava.

No, si per que hi vingui mes gent potser haurem de perdre per un marge curt els partits d'anada. Ostres que un partit contra l'Atletico de Madrid sempre és atractiu, i fa cosa poder intuir entre els espectadors, tant les lletres del "mes que un club" de la Lateral, el "FC Barcelona" de la Tribuna, com l'anagrama de Nike del Gol Sud, com es podia veure ahir a la nit.

Esperem que aquest cop la directiva no faci cas a l'entrenador, i entenguesin que era un sarcasme allo que va dir de "que l'hora del partit era extraordinària per a que la gent pugui venir, i a veure si el proper partit era més tard".

Quan vaig sentir aixó, una andana ben forta al patrocinador principal del club, i a que li permet fixar aquests horaris, vaig confirmar que sembla que esportivament estem en el bon camí, ja sigui pel treball, la seriositat, la disciplina o la pura xamba, anem bé o millor dit MOLT BÉ!!

Ara un altre cop el RCD Español de Barcelona (properament de Cornella/El Prat). Després de tant sentir a dir allo que el partit de lliga era el darrer derby de Montjuic, i dels lamentables incidents del llençament de les bengales, ara resulta que en tenim un altre.

Ens preguntem si els directius estaran per un cop a l'alçada, i que donin un mica d'exemple, perque ja esta bé de fer-se l'enfadat, o d'anar amenaçant de denunciar jugadors per tonteries.

Bé, però si de cas encara queden dies per aquesta eliminatòria, i hem de sumar els tres punts del partit del proper dissabte con el Deportivo de La Coruña.

I per acabar el comentari d'avui, un petit passeig per la capital. Ja sé que vaig dir que no haviem de riure de Madrid, però es que com diuen, "ens ho possen a huevo". Es que jurar pel seu "honor" (sic) que no tenia res a veure amb qui es va colar a l'assamblea, i demostren que hi havien germans i amics del president...........JE JE JE JE JE

Però "En todas partes, cuecen habas"

2009-01-13T19:36:00.000+01:00

Els adjectius arriben a un punt que s'esgoten davant l'enènsim "ridícul" del Madrid. Si, ja se alló que diuen de "mal de muchos, consuelo de tontos", però el que ara publiquen els "amics" del Marca pot arribar a ser històric.

En només mitja temporada i a tall d'exemples, tenim l'escàndol de les Tarjetes de Crèdit, el desconeixament de la Normativa de la Uefa per a la inscripció de jugadors a la Champions League, segons ells "la seva", i ara el "posible pucherazo" a l'assamblea per permetre l'entrada i posterior votació en ella de gent que no reunia els requisits demanats.

Encara que avui en dia enriure-se'n molt del veí no convé, donat que a cada casa cadascú sap lo seu.

O és que no recordem que les actes de la votació del vot de censura no estan signades per la sospita que es van afegir al cens de socis, persones que no tenien la condició per a poder votar.

O és que tampoc recordem la votació a la nostra assamblea, al moment de decidir el punt del càrrec del President, que es va comptar a "ull" (com la resta de punts), però que la impressió al primer cop d'ull era d'ensurt total.

I com deia aquell, no ser si millor o pitjor però si que ben diferent és el tractament dels grans mitjans, que no ho tracten igual.

Pot arribar a semblar com si aqui tinguessin por a dir certes coses, per temor a unes repressàlies.

Potser si o potser no, però a que si que ho sembla, no?

Dimecres 14 de gener a les 22 hores......(1a part)

2009-01-09T10:13:00.000+01:00

Segur que no hi ha res a negociar, o el que no interessa, és amb qui s'ha de negociar?

Ens fem aquesta pregunta, donat que la gent ja n'està mes que tipa de tants partits a aquesta hora i és dona per fet que tot s'hi val per l'audiència, i no és així.

Després s'extranyen amb l'afluència de gent a l'estadi; ja sabem que que Mediapro ens dona molts diners pels drets televisius, però es clar, també perdem ambient, caliu,...i diners, si diners.

Em refereixo a que després de tants partits a les 22 hores, la gent és cansa de:

Haver de correr per a poder agafar el transport, que tanca;
Els són de fora, arribar a casa a les "tantes", i a l'endemà anar a treballar
etc..

I (public, socis no abonants, extrangers, penyes,..) no compren les entrades que el club posa a la venda, per tant perdem recaptació.

Començant a les 22 hores, el partit acaba anant bé a les 23h 50; A tres quarts de dotze molts nens, és que ni per la tele l'acaben de veure. S'han de llevar aviat per anar a l'escola i així no es cuida la "pedrera" dels afeccionats.

Quan sents a algún responsable televisiu dient que les audiències manen i que l'horari és inamobible, em faig un tip de riure. Quina audiència, però si entre setmana els que no estan al llit, estan dormint al sofà a les onze de la nit, per favor, i a sobre restem afluència al Camp Nou.

Es que potser un dia, fins i tots els mitjans de comunicació també diràn prou. A quina hora es tanquen les edicions els diaris, per a poder imprimir-los, distribuir-los i que la gent els pugui llegir l'endemà? Per sort són eficients i no passa res, però i si algún dia passa hi ha algun problema i els diaris arriben tard (també pots perjudicar a distribuidors i venedors de premsa).

En aquesta vida quasi tot és negociable i tot pot tenir una sol.lució que afavoreixi a totes les parts (teles, clubs, socis, afeccionats, nens, periodistes, treballadors, .....)

Quins Reis!!!

2009-01-07T09:55:00.000+01:00

Ja som a 7 de gener, i tot continua igual... guanyem i convencem, i fins i tot en Messi ovacionat al Calderón.

Ja anem demostrant que podem guanyar a molts equips, al menys de la lliga espanyola, ja sigui al Camp Nou com a fora, i que duri.

Ja sabem que hem d'aplacar l'eufòria, i que per naturalesa els culers, i potser per educació ens costa molt més dir que ja ho tenim quasi bé fet, mentres certs madridistes estant a 12 punts de nosaltres, diuen que ja es veuen a La Cibeles, però es que si tot continua així aquest any serà Blau-Grana de carrer.

L'únic però, es que tenim la sensació que la dependència de Messi és brutal. Ja hem jugat rotant a tots, però ahir amb un 11 completament diferent Messi fa un partit d'aquests increibles.

Avui segons la premsa es produirà la tradicional visita als nens malalts a uns quants hospitals. Magnífica notícia que per alguns dies vaig arribar a pensar que no es produiria.

Aquest mínim gest dels jugadors omple d'una inmensa alegria als nens que estan malauradament ingressats i els animen a millorar rápidament. Veure la cara que fan els nens davant de la vista dels jugadors els hauria fer pensar que per a fer contents als nens no cal anar (que també) a milers i milers de kms, que aquí al costat hi ha molts nens que també els necessiten.

Per alguna cosa "som MÉS que un club"

Del pacte AFA-Barça

2009-01-04T13:15:00.000+01:00

En primer lloc dessitjar un 2009 ple d'èxits a tothom.

Doncs sembla que comencem l'any i ja hi tornem a ser amb les interpretacions. Que si el pacte "verbal no escrit" era un o era l'altre....., es igual, en sortirem trasquilats.

Com diuen en castellà "Para este viaje no hacían falta tantas alforjas". Recordem que va passar a l'estiu. :

El Barça creu que Messi no ha de jugar els Jocs de Pekin 2008
La AFA (en ves del Comité Olímpic d'Argentina) creu que si
Es sotmeten a un resolució del TAS, que surt favorable al Barça

Amb la raó jurídica, el Barça envia a 5 persones a Argentina a negociar el permis del Club al jugador per a que sigui feliç jugant els JJOO.

Primera consideració amb la perspectiva d'haver transcorregut cinc messos; Era necessari enviar a 5 persones a negociar un acord, es que no funcionen els telèfons, videoconferències....?

Segona, si teniem raó nosaltres, si de cas no havien de ser ells els que havien de venir a Barcelona a negociar?

Tercera, un acord amb una trascendència econòmica i humana tant gran, no es va plasmar?

Quarta, tot aquest lio de l'estiu per un sol partit (Escòcia-Argentina)?

Cinquena, avui sentim les declaracions del Pr.Laporta, dient que el pacte era per als partits intercontinentals, aleshores pel partit d'Escocia perque no hi va anar Messi?

El fet de parlar massa dona peu a que no recordem el que hem dit abans.(Sobretot si no era cert del tot) Es clar, i després no ens reconneixem!!!!

A vegades si, i a vegades no!!

2008-12-29T10:50:00.000+01:00

El fet que davant d'una informació errònia publicada en un mitjà, tingui una reposta per part de la Junta Directiva ràpida, fulminant i potser uns mica "abusona", ens dona a pensar que si altres vegades es publiquen altres informacions (del mateix caire o no, dubtant del números del Club) i el Club no en diu res, aleshores hem de creure que si que és cert.

Fa unes setmanes algú fa veure a un periodista que que les entrades que el Club diu que posa a la venta comparat amb l'aforament del Camp Nou i el número d'abonats que el Club diu que tenim, no quadra amb mes de 4.500 entrades, ho publica en un diari esportiu i no hi ha cap reacció.

Aforament Camp Nou 98.700. El Club va reconneixer 86.200 abonats. Per tant hi hauria d'haver a la venta unes 12.500 entrades. I el Club comunica que ha venut tot el seu "cupo" i diu que són 8.000 entrades. Doncs 12.500 - 8.000 dona 4.500 que no diuen on estan.

El Club se les guarda, les regala, les té compromesses...?

Hem de dubtar del Club ara, o fa unes setmanes?. No ho sabem però és molt curiòs, que davant una acció semblant no hi va haver cap reacció!!!

También merecemos repuestas

2008-12-27T13:41:00.000+01:00

A la respuesta del director general del FC Barcelona, Joan Oliver, sobre los cálculos del grupo 'Un Crit Valent' de Jordi Medina, que planteó preguntas a propósito de la diferencia entre los socios censados y los ingresos por la cuota de socio, el colectivo ha hecho pública una nota oficial.

Celebramos que los números cuadren, como debe ser, pese a que hay partidas que quedan más inconcretas (socios dados de baja por falta de pago: ¿3.000 son muchos, no? o la diferencia entre temporadas, o si el IVA está incluido. Estamos en las mismas).

Lo que realmente nos molesta -no sorprende- es la merecida, diligente y meteórica respuesta a un periodista como Xavi Bosch y un medio como MD (¡Bravo!) y, en cambio, el ninguneo y el menosprecio a un grupo de socios que no sólo hemos desarrollado una oposición serena y constructiva, sino que ha sido el único compañero de viaje de esta directiva en los dos últimos procesos electorales.

Grupo al que represento y que en el curso del último año ha enviado tres cartas sin respuesta. Ni información ni diligencia con el socio. Pero cuando sale una información en un medio, de la cual nos responsabilizamos (porque si contiene errores que asumimos es por falta de acceso a la información), Directivos y Directores Generales se apresuran a descolgar el teléfono.

¿Y la atención al socio, sea oposición leal o un socio anónimo (tanto da)? Cero. Hemos de acatar esta actitud sectaria y falta de democracia e información, pero Jordi Medina y su gente son tan 'culers' como obstinados y seguiremos apoyando siempre al Club tanto como buscando respuesta a nuestras inquietudes