Sr.Laporta, creu que ens ho empassarem tot?

Se’ns fa difícil deixar de comentar el sorprenent darrer moviment que ha efectuat el Sr.Laporta, respecte a no voler sota cap concepte, mantenir-se neutral en el proper procés electoral.

.

Amb sorpresa hem assistit a un d’aquells rampells o "canvis d’humor" als quals ja ens té tant acostumats, quan hem passat d’escoltar/llegir en un parell de messos, que el Sr.Laporta li digués al Sr.Ferrer que "Ets un merda, i et merexeries una hòstia" per voler encapçalar una candidatura, a "Estic content que el Jaume Ferrer hagi pres la decisió de liderar aquesta candidatura. És un home que defensarà aquest model, que és el que convé al barcelonisme."

.

Però realment el Sr.Laporta creu que ens ho empassarem tot?

.

Una presidència tant exitosa esportivament parlant, a la qual li han plegat mes de 15 directius, sembla que acabarà amb les mateixes convulsions per l’actitud del propi president.

.

Aquestes actituds i reaccions han fet que després de "cremar" a la familia, directius, coneguts, polítics, periodistes i certs amics, ara li ha tocat el torn a l’Alfonso, al seu amic de tota la vida i en paraules seves, a qui li deu que ell fos president del Barça. Doncs poca broma.

.

El paper de tots plegats és lamentable, i si una tercera via forta i potent no ho evita, malauradament posen en ventatja la candidatura (no presentada) del Sr.Rossell.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

FUTBOL en majúscules, i a quarts de finals

S’han acabat els vuitens de finals de la Champions League, i hem presentat les millors credencials per a poder optar a repetir el títol, amb gols, ocasions i un Camp Nou ple i ambientat, en resum un partidàs.

.

Però d’entrada i com sempre ens ha ensenyat el nostre entrenador i quasi be guia, hem de ser prudents perquè només ha estat un pas, però nosaltres volem afegir, que aquesta prudència no amagi l’alegria i la il.lusió que tenim, en la possibilitat d’aconseguir la nostra cuarta Copa d’Europa.

.

Ara que coneixarem realment quin és el veritable Cami a Madrid, amb el sorteig de tot el quadre de quarts de final i semifinals fins a la final del dissabte 22 de maig, veiem que el nostre equip està recuperant el nivell i el to futbolístic, que tant ens va fer disfrutar la temporada passada.

.

A Madrid ja poden anar parlant de Villaratos, fin de ciclos, montant campanyes intentant fer veure Messi com un jugador violent, o altres en les que volen presentar al nostre entrenador com un instigador i un provocador, i per altra banda muntar les campanyes que facin falta per a intentar santificar a CR9, que nosaltres intentarem fer història.

.

A veure quina sort ens depara el sorteig entre Manchester, Arsenal, Girondins, Olimpyc de Lyó, CSKA, Inter i Bayern.

.

Aixó si mentres tothom parla de futbol, uns es despenjen amb una importantíssima notícia a tota portada de boxa, és que no n’aprenen.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

En l’ADN el R.Madrid no porta la paraula Europa, sinó “TRAMPOSO” i “RIDÍCULO”

Quan l’altre dia el president del R.Madrid el Sr.Pérez, es despatxava a gust fent aquelles declaracions en que deia que ells portaven marcat a l’ADN la paraula Europa, a molts ens va agafar per riure, perquè creiem que no era possible tanta falta d’humilitat i tanta prepotència, faltant el respecte a la gent amb memòria.

.

Aquests madridistes viuen permanentment instal.lats en l’engany i la mentida, perquè no volen ni poden reconneixer que l’origen de tots els seus deliris de grandesa, estan marcats per la història d’España i per la forma en que vàren aconseguir les 5 primeres Copes d’Europa.

.

Fem directament referència al fet de que sense l’estret lligam del R.Madrid amb les altes esferes del Règim, amb els organismes oficials i fins i tot amb El Pardo, no haguessin aconseguit ROBAR-NOS a DiStéfano, ni tampoc formar un gran equip ple de jugadors extrangers, nacionalitzats espanyols pels "servicios al régimen".

.

Volem recordar que el R.Madrid que es "passejava" per Europa a finals dels anys cincuanta, "el mejor embajador de España" en paraules d’un ministre del Règim, estava ple de jugadors extrangers (nacionalitzats o no) com, Rogelio, Santamaria, DiStéfano, Kopa, Didi, Canario, Rial o Puskas, i que quan havien de jugar el Campeonato de España sense extrangers (pel reglament), feien el ridícul davant dels clubs que tenien millors plantilles nacionals com el Barça o l’Atlétic de Bilbao.

.

Voler fer creure a tothom que ells han estat sempre el melic del món futbolístic europeu amb l’antecedent històric explicat, i sabent que a partir de la sisena Copa d’Europa guanyada amb els "ye-yes" a l’any 1966, van haver de passar 32 anys, per a poder guanyar la següent (en fora de joc) a l’any 1998, és actuar d’una forma irrespetuosa i "chulesca".

.

Estudiant aquest periòde de 32 anys, que pels madridistes sembla que no hagi existit:

.

1.- Veiem que un R.Madrid que guanya 16 de les 32 lligues d’Espanya (11 d’elles amb Plaza), només és capaç d’arribar a una final de la Copa d’Europa a l’any 1981 i la va perdre amb el Liverpool;

2.- Que juga dos finals de la Recopa d’Europa, l’any 1971 amb el Chelsea i l’any 1983 amb l’Aberdeen i també les va perdre;

3.- I finalment juga dos finals de la Copa de la UEFA, l’any 1985 amb el magnífic Videoton i l’any 1986 amb el Colònia, i aquestes si que les guanya;

.

O sigui, que el resum d’aquest 32 anys és: 5 finals europees ( 1 CE, 2 RE, 2 UE) amb només els 2 títols de la UEFA.

.

El nostre Barça, en aquest mateix periòde:

.

1.- Només pot guanyar 6 lligues d’Espanya, però consegueix arribar a 3 finals de la Copa d’Europa, als anys 1986, 1992 i 1994, guanyant la de l’any 1992 a Wembley;

2.- I juga 6 finals de la Recopa d’Europa, en perd dos l’any 1969 i l’any 1991, però en guanya quatre, els anys 1979 Basilea, 1982 Barcelona, 1989 Berna i 1997 Rotterdam;

.

Per tant, el resum europeu del Barça en aquests mateixos 32 anys és superior, amb 9 finals disputades (3 CE i 6 RE), i 5 títols europeus aconseguits amb 1 Copa d’Europa i les 4 Recopes.

.

I en l’actualitat afagant les classificacions estadístiques que fa la IFFHS, per a veure realment on està el R.Madrid, veiem que la possició històrica que li correspon futbolíticament és la 4ª, i si es fa referència no a la històrica sinó a l’actual, la possició baixa a la 33ª. A les dues classificacions, és el Barça el que les encapçala.

.

Amb tot aixó volem dir que actuar amb tanta prepotència com ho han fet el President, els jugadors i tota premsa nacionalmadridista, té el risc que si punxes com ha passat, es decobreix la gran mentida del R.Madrid un altre cop: que la seva històrica aureola europea té un origen, i aquest és extremadament fosc.

.

Mentres tant, nosaltres hem de continuar amb la línia marcada de respecte envers a tots els rivals, i ser concients que fent les coses be arribar a jugar finals europees no és fàcil, però que és aquest és el camí.

.

Aixó si, 300 milions d’euros després, ahir alguns ja començaven com que lo del "triplete" o "doblete amb la décima" ja no és possible, que la lliga ja veuen que és blanca, i a resar amb que nosaltres no arribem a la Final; és que no n’aprenen.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

.

Enlace castellano: Clicka aquí

Més aixecades de camisa (II), de l'11 a la 18

L’escrit de la setmana passada en que esmentavem uns primers 10 punts, en que considerem que el President i les seves directives des de ja la de l’any 2003, ens han aixecat la camisa, va tenir ressó en certs foros lligats a una precandidatura.

.

Una de les respostes obtingudes per part d’un responsable de la mateixa, a part de calificar aquest blog de "Planflet Infecte, que no para d’insultar" (sic), va ser fer simplement una relació dels triomfs obtinguts en aquests anys, com si nosaltres els desconeixéssim o com si no ens alegréssim, sense donar cap més explicació "oficial".

.

Però de la llista de 1.- Beckham, 2.- Els 8 dies de juny, 3.- Certs fixatges, 4.- Catífes, 5.- Pujada del 40%, 6.- Cunyat, 7.- Vendre patrimoni, 8.- Incumplir els estatuts, 9.- Les entrades de Paris y 10.- El cas Sogecable, els comentaris es van centrar en justificar a qualsevol preu que no es va mentir en el Cas Beckham i que la majoria de la gent ho va entendre malament, i en segón terme i per molt que hi hagin sentències en contra, que no es van saltar els Estatuts.

.

Realment ha estat curiosa la reacció, de no voler veure el que és obvi, amagar sotaterra els escàndols i el cap sota l’ala, i actuar amb una fidelitat com si no hagués passat res de res, sense entedre que el Barça sempre ha estat gran i no només ara per obra i gràcia de la seva gestió.

.

Hem guanyat molts títols i amb un joc envejable, per lo qual ens alegrem com els primers, però s’han deixat de banda altres aspectes que amb els comportaments i les actuacions del President i de la Junta Directiva, han fet minvar greument la imatge i els valors del nostre Barça.

.

Doncs be, avui relacionem 8 punts més continuant la numeració de la setmana passada, per a recordar els comportaments i les actuacions fetes nomes en 7 anys, que des d’Un Crit Valent considerem que es podien haver evitar, i que ens han perjudicat socialment i institucional:

.

11.- El Cas de la Flàvia Massoli, on entenem que el President ha de tenir la seva vida privada i pot fer el que cregui convenient, possant la frontera moral i ètica a on ell vulgui, però que no és de rebut tenir l’amiga/parella/amant a sou del Club, i que els directius li permetin;

.

12.-El canvi de la normativa per a accedir a les entrades de la final de la Champions de Roma, quan el procés de sol.licitud d’elles ja havia començat; A més, amb una aturada informàtica que vist el resultat final, va fer pensar molt malament;

.

13.- Els lios de publicitat de la samarreta del 1er equip, amb les explicacions de la millor oferta "fantasma" de la història amb Beijing 2008, i amb la tira de viatges a la China per a tancar el contrate; o la de la casa d’apostes Betandwin, desconeguda fins aquell moment, i que es va fer una publicitat brutal a costa del Barça "impagable";

.

14.- Vendre el nom de les seccions, permeten que per "cuatre" euros suplantint el nom del FC Barcelona;

.

15.-La compra d’uns terrenys a Viladecans per un preu m2 que sembla multiplicat per 5 ó 6 , segons s’ha publicat i que a sobre està protegit i no es pot construir-hi res;

.

16.- El comportament del President a l’aeroport de Barcelona, on sembla ser que després de que l’arc de detecció de metalls sonés diversos cops, es va baixar els pantalons quedant-se en calçotets; Aixó va ser vist per un periodista que li va recriminar l’acció allà mateix i va rebre per resposta un "Si s’havia excitat". Aquest periodista ho va escriure, i el primer que es va fer va ser negar-ho, per acabar reconexent l’acció, i demanant dispculpes;

.

17.- La quantitat innecessària de directius viatgers per tot el món, a costa del Club, tant sigui pels partits, com per altre tipus d’actes. Molts pensem que no són necessàries aquestes expedicions tant numeroses que es monten, i es clar a càrrec del Club. A vegades hem arribat a creure que el cost d’aquests desplaçaments (despeses, hotels, avions, viatges previs de preparació etc) a un país del tercer món per a fer un acte humanitari, és molt més alt del que realment s’acaba donant;

.

18.- El revés judicial, i van uns quants i d’importants, i ara per l’Audiència Provincial (TSJC) en el cas del avals;

.

Continuarem amb una tecera part.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

.

Enlace castellano: Clicka aquí