El gran frau de 19 lligues del R.Madrid

A Un Crit Valent tenim el plaer de presentar-vos el informe que vàrem anunciar i que demostra que 19 lligues han estat adulterades, en benefici del Madrid i en perjudici majoritàriament del Barça.

Aquest informe, al qual adjuntem documents, annexos i videos, demostra 3 grans fraus en 3 períodes diferents :

- anys 50 : els aspectes més foscos del cas Di Stefano ( 8 lligues per als blancs ). - anys 60 : la paràlisi en la requalificació de Les Corts, amb l´ofeg econòmic que suposà ( 0 lligues per al Barça ). - anys 70 i 80 : les 13 temporades en les quals designava els àrbitres José Plaza ( 11 lligues per al Madrid i 0 per al Barça ), amb un estudi detallat de penals, expulsions i targes, i, a la vegada, posat en relació amb les temporades en què Plaza no designà o no ho feu en solitari.

No volem obrir una polèmica estèril, ni ser victimismes. Volem dues coses :

- recuperar la memòria històrica i posar dades científiques i estadístiques sobre 3 períodes i 3 esdeveniments de la nostra història, que expliquen objectivament la diferència de títols de la qual tant se´n vanten a la capital.

- contrapesar l´artilleria mediàtica que, des de mitjans afins al "règim blanc", bombardeja per tractar d´equilibrar, ni que sigui moralment, períodes esportius com l´actual, sempre en perjudici del Barcelona.

Confiem que sigui del vostre agrat, i que se´n pugui fer la difusió oportuna, per tal d´informar, recordar la història amb elements objectius, i fer pinya, ara i sempre en favor del Barça, especialment davant d´aquells que sempre obliden maliciosament el passat, atorgant-se èxits de dubtosa legalitat.

.

Enllaç al informe en pdf

.

Enlace al informe en pdf en castellano

.

Moltes gràcies i una abraçada. Visca el Barça

UN CRIT VALENT!

.

Videos:

Alfredo Di Stéfano a TV3

L'ex-àrbitre Antonio Camacho parla de J.Plaza a TV3

La lliga està guanyada?

A la pregunta de que si la lliga està guanyada, la resposta hauria de ser si. Avui en dia si una desestabilització (interna o externa), o una "pàjara" monumental o uns arbitratges manicomials no ho eviten, el títol no s’ha d’escapar.

Hem de ser optimistes, perquè l’equip ha demostrat que ha pogut recuperar el nivell de bon joc i de resultats després de les tres jornades de lliga (Betis, Espanyol i At.Madrid) on l’empat i les dues derrotes combinades amb les victòries del R.Madrid, van fer que es perdés el magnífic avantage que teníem.

Ara, a mitjans de març estem amb l’equip líder a la lliga, finalista de la Copa del Rei i preparats pel sorteig del proper divendres (molt equips no ho poden dir), on coneixarem el nostre rival de quarts de final de la Champions League.

Volem dir que som optimistes perquè aquest equip ens ha demostrat que podem confiar en ells, i que no es produirà una descomposició com la que es va produir ara fa dos anys, on semblava que tingués el beneplàcit de jugadors, tècnics i directius, que no van fer res efectiu per a evitar-ho.

Ara vindràn més intents de desestabiltzar per part de certs sectors de la premsa nacional-madridista, que amb comportaments propis de maleducats, on per davant d’una informació objectiva, prefereixen un populisme barat i aprofitar per a menystenir al nostre Club.

La xuleria, prepotència, supèrbia i mala baba de certs mitjans, envers el Barça i d’altres rivals del R.Madrid, creiem ha sobrepassat molts límits. L’exemple de com van tractar l’eliminatòria amb el Liverpool, faria caure la cara de vergonya als professors i catedràtics que vàren tenir els responsables de les informacions.

Era correcte la portada del "Esto es Anflield, y que!"?. Perquè una cosa és que el seu president parli de "chorreo", i l’altra és que uns professionals escriguin certes coses. I que? Doncs així els va anar.

S’ha de fer veure que els mitjans d’aquí no tenen la mateixa repercussió mediàtica que els de Madrid. Una informació que pugui donar l’Sport, El Mundo Deportivo o el 9 amb les ràdios i les televisions d’aquí, per raons òbvies no arriba amb la mateixa força a tota Espanya. Gran part es queda a l’Ebre.

En canvi, quan aquests mitjans de Madrid aprofintant-se d’una posició superior en quan a tirades i audiències, difonen cert tipus d’informació, que en casos aquesta és interessada, sesgada i potser incerta, aquesta arriba a tot l’estat.

I per acabar, dexeu-me felicitar a la secció d’handbol, per guanyar el títol de la Copa del Rei, aquest cap de setmana a Granollers, i al d'hoquei gel pel títol de lliga.

Joaquim Molins

Del "Villarato" a Anfield Road

La idea del "villarato", que neix de la premsa "nacional-madridista", no és més que un moviment destinat a un intent desesperat de desestabilitzar el nostre club, amb una série de mentides que repetides un cop i un altre per part de diferents mitjans de comunicació, fan que es cregui arreu de l’estat, que el Barça va primer gràcies als arbitratges, i que el R.Madrid és un club perjudicat.

Es clar, tot aquest moviment a Espanya pot funcionar, però Europa és una altra cosa (i a Anglaterra més), i s’ha tornat a demostrar un cop més que amb la "xuleria" no es funciona, i han tornat a quedar eliminats a vuitens.

Intentaré no pecar d’oportunista, però és que el Liverpool ha eliminat al Madrid amb el mateix plantejament amb el qual ja ens va eliminar a nosaltres fa dos anys, i sembla que no han fet res per a evitar-ho.

Aquests madridistes que se les donen de ser tant intel.ligents i de representar la "quinta essència" del futbol mundial, no havien jugat contra el Liverpool en els darrers anys (des de la final de l’any 1981), i es creien que amb el seu escut tacat d’injustícies, ja en tindrien prou per a guanyar, i que a sobre que seria un passeig.

Ara les declaracions del president Boluda del "chorreo" cobren vida un altre cop i passaran a la història, mostrant el camí de la mala educació i de "xuleria" habitual a la qual ens tenen acostumats.

Molta gent va riure la gràcia del president menyspreant al Liverpool abans de jugar, i aixó, és com la llei de Murphy, falta que es digui alguna cosa així, per a que tot s’espatlli, i així ha estat.

Però també ens va sorprendre que en aquell moment, que els periodistes que feien l’entrevista per comptes de riure la gracieta tal com van fer, no li demanessin una mica de moderació i respecte pel rival.

Bé, així els ha anat.

Ara els barcelonistes estem contents i esperem no fallar enfront l’Olympique de Lyó, per a veure si nosaltres si arribem a Roma, i podem guanyar la tercera Champions.

Serà un camí difícil, però al igual que el Liverpool, el nostre Barça tampoc "Mai caminarà sol".

Joaquim Molins

El curiòs cas, del curiòs país

Darrerament, han sortit diverses notícies inquietants, envers les relacions comercials entre la ( fins fa poc ) exòtica República d´ Uzbekistàn i el Futbol Club Barcelona i, en concret, a la figura del President Laporta.

Recordem que el Barça ha vingut tenint tractes, també, exòtics : viatges presidencials, "bolos" de jugadors, partidet amistós a porta tancada ...

Finalment, sorgeix la notícia – no desmentida – d´El Mundo, sobre una intervenció directa del Despatx professional del President en un intent de compra de les accions del RCD Mallorca, SAD per part d´una Empresa uzbakistanesa, "Uzbeka Zeromax".

En aquesta operació – emparada i auspiciada pels contactes realitzats a través del Club – el President del Barça, en aquest cas com a advocat (tasca que, ja diem des d´ara, pot compatibilitzar, pero depenent dels assumptes) ha tractat d´intermediar en la compra d´un club de futbol per part d´un lobby amb qui ha tractat a través del Barça, a canvi de la sucosa xifra de 4.2000.000 €.

Fins aquí la notícia ; ara, anem a les preguntes i conseqüències :

El soci Joan Ignasi Prat li tramet una carta, bo i demanant-li explicacions i primeres sorpreses:

El Sr. Laporta s´apressa, personalment (¡!) a contestar un mortal. I quan des d´Un Crit Valent li hem requerit en un any en tres ocasions aspectes que ens amuinaven, i ni cas? (li recordem que hem estat companys de viatge electoral en dues ocasions, i hem dut, duem i durem a terme una oposició serena, educada i constructiva. Vull dir, que crec que ens coneixem).

El Sr. Laporta contesta, textualment "...qualsevol assumpte que s´ encarrega al meu Bufet d´Advocats i que, aparentment pugui representar alguna incomptabilitat ...". Sr. Laporta, es que n´hi ha hagut molts mes d’assumptes?

El Sr. Laporta afegeix "... és objecte d´una anàlisi detallada – el femení és nostre, Sr. catalanista! – d´incomptabilitats per part dels responsables del Bufet..." Aquesta anàlisi i aquests responsables, vol dir que no coincideixen i acaben en la seva persona ?

Per quina raó dimiteixen els antics amics i col·laboradors, Srs. Benedito i Geli, membres de la Comissió Esportiva?

Per quina raó es rescindeix el contracte de l´executiva Anna Xicoy, al·legant disconformitat amb la signatura d´un contracte amb Uzbekistán?

I per rematar tanta curiositat "estrangera" ... què ha passat amb l´esbombada franquícia de la MSL? Més viatges, la intervenció del Sr. Oliver, Marcelo Claure ... Havíem de colonitzar el mercat americà, era una aposta innovadora, i al cap de quatre dies es fa marxa enrera.

Per què tot aixó? Ho poden/volen explicar? Estic segur que no, per la qual cosa ens hem de preguntar : què collons (amb perdó) hi ha al darrera de tota aquesta trama internacional?

Jordi Medina.

Sort del matalàs!

Ja estava perfilat un article dedicat a la realitat social i esportiva de l’Espanyol després de comprovar la diferència de joc desenvolupat amb el seu equip agermanat (segons els altres) que el realitzat una setmana abans enfront nostre. Però davant del lamentable espectacle que hem fet nosaltres i del resultat final del mateix, hem decidit ajornar-lo i canviar-lo per aquest.

Hem jugat malament, i ja portem uns quants partits en que donem massa facilitats, en un dia que haviem d’haver guanyat i donar imatge de fermesa i no mostrar cap signe debilitat davant de l’enèsima "exhibició" del dia abans de l’Espanyol enfront del Madrid (i van 11 cops en 20 anys).

Però en canvi és tercer partit seguit que no guanyem ,1 empat i 2 derrotes consecutives, que combinat amb les victòries del Madrid, s’ha reduït la meravellosa ventatja (matalàs que no coixí)que teniem de 12 a 4 punts.

Els jugadors i els tècnics ens venen a dir que no passa res, que hem de ser positius. Nosaltres ens els podem creure, però si us plau, que facin alguna cosa mes que repetir casi paraula per paraula, el mateix que deien a la lliga 06-07, perque malauradament tots sabem com va acabar, i en un altre article ja vàrem dir que no voliem tornar-ho a viure.

Creiem que falta una mica d’autocrítica, que no confondre amb la humilitat i el respecte enfront els contraris, per part del directius, tècnics i jugadors, i reconèixer públicament que portem uns partits amb un joc lamentable.

Perdre aquest partit en el que hem estat capaços primer d’avançar-nos amb un 0 a 2, i després que ens empatessin, fem el 2 a 3 i el perdem, i havent vist el joc que hem fet en els darrers partits, ens demostra que aixó ara ja no és casualitat i que l'equip està bloquejat per alguna raó.

Però apart que s’hagi vist una fragilitat defensiva alarmant, provinent d’un mig del camp inoperant, ho combinem en un partit en camp contrari en el qual marquem tres gols, i en desaprofitar altres ocasions claríssimes.

Ara haurem de canviar l’objectiu. Abans era el d’intentar guanyar la lliga batent tots els rècords possibles, perque pel joc que desenvolupàvem, els gols que marcàvem i la bona defensa que teniem, ens feia creure que es podia conseguir.

Doncs ara hem de pensar en guanyar-la igualment, però recuperant el bon joc i sobretot els resultats que teniem, i mantenint el coixí que ens ha quedat, després d’haver petat el matalàs de 12 punts.

Hem de creure que al igual que va fer en Liverpool, que va ser capaç de guanyar-los al Bernabeu, hi haurà altres equips que també ho farem.

Joaquim Molins