divendres, 30 de gener del 2009

Permanentment judicialitzats

Quan el President Laporta acusa a TV3 de no voler pagar "30 milions d’euros" de la temporada 2007-2008 que segons ell, la televisió deu al Barça, i sents per un altre cantó que el cas està als tribunals (cosa rara en aquest mandat), pendent de sentència (sembla ser) i que a sobre TV3 (també sembla ser) no és la demandada, penses que alguna cosa no rutlla.
Tot s’ha precipitat des de la sentència que condemna al FCB a pagar mes de 57 milions d’euros, més les costes, més els interessos a Sogecable, pels imports cobrats de la UEFA i no abonats a aquesta de les temporades 04-05 05-06 i 06-07
Cal dir també, que a continuació de la sentència i fruit d’una reconvenció el Club guanya un demanda a Telefònica, per uns 22 milions d’euros mes els interessos, però sense les costes.
Ja hem perdut el número que cops que el club des del 2003, ha hagut d’acudir als tribunals per a defensar-se o per a defensar els interessos del Club, i cal dir que la majoria de cops amb no massa fortuna.
Però en el cas que avui ens ocupa, la prohibició d’emetre el partit a TV3, ens fa reflexionar de que no s’actua igual en tots els casos. El Club apura fins a les totes les instàncies possibles les sentències desfavorables, i en canvi en un cas que sembla que no hi ha ni sentència, ni que TV3 sigui la demanada, es fa un "xantage" difícil d’entendre. Aixó sense tenir en compte el perjudici per a una cadena de casa nostra i pels espectadors.
Mostra un cert nerviosisme per haver quedat greument en evidència, per la quantitat tant important que representa, i pel fet que demostra que els tancaments de les temporades a les que fa referència la sentència, potser haguessin estat negatius sense aquesta actuació.
Al final però, el que era important era el partit, i es va tirar endavant amb un 3 a 2, i a semifinals de la Copa del Rei.
Joaquim Molins

dimarts, 27 de gener del 2009

JA N´ESTEM FARTS !!!

Com us expliqueu que, en la que pot ser la millor temporada de la història, hi hagi les entrades més baixes a l´Estadi de tots els temps ?
Pensem que tenim mitja lliga a la butxaca ( 12 punts sobre el Madrid, 15 sobre Sevilla, 19 sobre Valencia i Villarreal, 21 sobre l´Atlético ... ), amb un joc estel·lar, una davantera que fa goig ( 45 gols entre Messi, Eto´o i Henry ) i tots els rècords pulveritzats ! A més, amb peu i mig a les semifinals de Copa, i a vuitens de Champions, amb un sorteig benigne.
En canvi, les entrades són les pitjors de la història ( costa força d´assolir els 50.000 espectadors ), amb 170.000 socis i – diuen – 86.000 abonats. Sense deixar de banda, l´aplicació del seient lliure, el seient prestat i la venda a taquilles i terminals als estrangers. Per què van tants pocs socis abonats ( i públic, en general ) en aquestes condicions ? Ras i curt, per la sinistra relació horaris – televisió.
És evident que, amb aquests horaris, molta gent es queda a casa, atès i perquè el fan per la tele. Això perjudica : primer, els abonats, que se´ls posa difícil anar-hi ; segon, al propi equip, que no té l´escalf que mereix i a la imatge del Club ; i tercer, a la gent a qui resulta més difícil d´assistir, és a dir, nens i Penyes Barcelonistes d´arreu del territori.
Els horaris a l´Estadi són inacceptables ( sempre, sempre, sempre al voltant de les 10 de la nit ! ) i, a més, per televisió. Aquests dos ingredients conformen un cóctel que gairebé convida a la gent a quedar-se a casa, amb els perjudicis més amunt esmentats.
A Anglaterra també hi ha televisions i els camps són plens. Per què ? Perquè els horaris fomenten l´accés al camp i no sempre li toca el rebre a un mateix equip, diga-li Man´Utd., diga-li Arsenal, diga-li Liverpool ...
No se n´adonen que estan matant l´arrel i la base del futbol ? El públic abonat, els socis, el jovent, les Penyes ... aquests han de ser els principals beneficiaris d´un espectacle futbolístic a l´Estadi ; a la inversa, allunyant els afeccionats del Camp Nou, el perjudicat, a la curta, com dic, és l´espectador, però, a la llarga, ho seran els Clubs i el futbol. Genuflexionant-se a la televisió com a gallina dels ous d´or, estan matant l´autèntica gallina dels ous d´or, els socis, que són els qui donen suport al Club i magnitud universal al futbol.
Si Mediapro té els drets audiovisuals del Barça, si Mediapro està presidit pel Sr. Roures, i aquest és amic/soci/o el que sigui del President del Barça, ningú se n´adona del mal que estan fent ? Ningú diu el perjudici que causa al Club ? Per què permeten aquest menyspreu al soci ? O tant se´ls enfot, o és que ja els està bé ?
Ja n´estem farts.
Jordi Medina

UN TROCET D’HISTÒRIA, 70 ANYS DE SALVAR LES CORTS

Un Crit Valent vol recordar a les dues persones que van poder evitar que el camp de Les Corts, passés a ser un garatge de tot tipus de material de guerra, com tancs, canons, cotxes, camions, etc. Ahir 26 de gener es varen complir 70 anys de l’ocupació final per part de les tropes franquistes, de la ciutat de Barcelona. És molt curiòs que mesos després de que una bomba ens ensorrés la nostra seu social al carrer Consell de Cent 331, al mateix moment de l’ocupació de la ciutat, els tancs i els camions es dirigissin també directament al nostre camp, per a utilitzar-lo segons van dir d’aparcament. La història ha col.locat a l’avi Torres (conserge del camp de Les Corts) i a Rossend Calvet (secretari i home fort del Barça) com a dues de les persones que van haver de "rebre" i parlar amb els militars. En Rossend Calvet els va dir alló de: "señor, ahí tiene usted el templo destinado al culto del deporte y a la cultura física. Ha sido respetado durante la la guerra. Ahora, usted decidirá". I l’avi Torres no es va callar i també els hi va dir: "en Barcelona hay dos catedrales: una, la religiosa que se ha conservado para el culto, y otra, la deportiva, que es esta. Dios sabe cuanto nos ha costado librarnos de su destrucción y ocupación, y ¿ahora que se ha salvado, nos pide que se la entreguemos y que no haya servido para nada?" Sembla que per un cop varen poder tocar una mica la fibra dels ocupants i el militar va contestar: "no se preocupen y esten tranquilos, que no seremos nosotros quienes perjudiquemos lo que ustedes han conservado" i se’n van anar. Es clar que al cap d’uns mesos ens van fer de tot, un exorcisme al camp, canviar el nom, modificar l’escut, imposar el president, etc, i que en el seu moment ja comentarem Per tant un gran record per ells. Joaquim Molins

divendres, 23 de gener del 2009

Un Crit Valent i els 12 DESITJOS PER A UN 2009 BLAUGRANA

12 DESITJOS PER A UN 2009 BLAUGRANA 1.- Que arribin els títols pels quals estem lluitant i, sobretot, que l´actual 1er equip tingui una llarga durada d´èxits. 2.- Que segueixi la important aportació de la pedrera, amb la consolidació dels qui ja han arribat ( Messi, Iniesta, Bojan, Busquets ... ) i la incorporació de nous valors. 3.- Que el proper estiu la Secretaria Técnica encerti els ( pocs ) fitxatges en posicions claus que cal doblar ( porter suplent, lateral esquerre, mitja punta i esquerrà ). 4.- Que el Barça Atlètic pugi per fi a 2ª A. 5.- Que l´equip de básquet assoleixi per fi algun títol de primer ordre : Lliga ACB i/o Eurolliga. 6.- Que els responsables de l´handbol sapiguen treure suc a una gran plantilla. 7.- Que l´hoquei sobre patins continui aixecant copes. 8.- Que la Ciutat Esportiva Joan Gamper arribi al ple i òptim rendiment. 9.- Que no es faci la requalificació del Mini en els termes previstos, ni se sacrifiqui patrimoni i augmenti l´endeutament per abocar-ho en el projecte Foster. 10.- Que la Junta Directiva augmenti el seu grau de transparència i informació en els afers importants i en els quotidians del Club envers el soci. 11.- Que les Penyes assoleixin el seu màxim grau d´expansió i grandesa arreu. 12.- Que el 27 de Maig siguem a Roma, sense problema d´entrades ... i contra el Liverpool ! Feliç 2009. Jordi Medina

dimecres, 21 de gener del 2009

Per cert, tinc tres notícies...

La setmana passada, el vicepresident Godall va explicar la resolució d'uns temes judicials pendents, com aquell que l'hi explica a un conegut que té tres noticies. I va faltar poc, per dir alló de que dos són bones i una és dolenta, quines vols primer...?

Recordem que eren la d'un jugador de les categories inferiors del Barça que va voler marxar a l'Espanyol, la d'un agent que reclamava una comissió d'1,8 milions d'euros per participar en el fixatge del brasiler Geovanni, i tercera unes "petites discrepàncies" entre el Barça i Sogecable en interpretar de forma diferent el contracte televisiu de les temp 03-04 a 07-08, entre ells.

Tots recordem com al començar a estudiar les mates, sempre sentíem alló de que no es poden sumar les peres, les pomes i els platans, i deiem però si tot es fruita!!!; Ja però el que volem no és el conjunt, sino que saber les peces de cada fruita que tenim.

Doncs ara farem una mica l'estudi aquest dos a ú, que no sembla que preocupi a molta gent

- La primera sentència favorable, és la que un jutjat enten que el Barça no ha de pagar 1,8 milions d'euros a un agent. Perfecte.

- La segona sentència "favorable", és la d'aquell jugador (Baena) de les categories inferiors, que va trencar contracte per anar a l'Espanyol. El Barça l'hi reclama 3 milions, que és la clàusula que hi havia al contrate, i el jutjat estima en "només" 500.000 euros la indemnització, "bueno".

-I ara la traca final, en les "discrepàcies" entre el Barça i Sogecable, doncs resulta que el jutjat enten que el Barça ha d'abonar mes de 57 milions d'euros, més les costes.

Clar, la valoració d'haver guanyat dos judicis i haver-ne perdut un, no éstà del tot equilibrada, perqué parlem d'haver de cobrar 500.000 euros, contra haver de pagar-ne més de 57 milions!

Sobta molt, el poc ressó que ha tingut també aquesta notícia als mitjans de comunicació, que si que s'ha comentat, però que no s'ha entrat a fons a veure en que afectava.

També és espectacular l'explicació donada pel President Laporta de com es pagaràn aquesta milionada (que tampoc és gens clara, Tv3 i Telefònica), que mereixeria una explicació més acurada.

Es curiòs que a la memòria econòmica de tancament de la temp 07-08, ja es fa referència a aquesta demanda, i que el Barça té aprovissionats 9 milions d'euros per si de cas surt desfavorable com ha estat. Doncs en faltaràn uns quants milions més.

Ara ens hem de fer la següent reflexió:

Donat que aquesta sentència afecta a pagaments que havia d'haver fet efectius el Club a Sogecable, des de la Temp 03-04 , fins a la 07-08 i que no es van fer, es podria pensar que en el cas que si haguessim pagat el que corresponia, els mínims beneficis que s'ha anat presentant en aquestes cinc temporades la directiva del Power Point a les Assamblees de compromissaris, potser haguessin estat deficitàries?

dilluns, 19 de gener del 2009

Un Crit Valent i la Ciutat Esportiva Joan Gamper

Avui dilluns 19 de gener de 2009, es una data que ha de marcar un altre fita, en la història del nostre Club.
Després de més dos anys i mig d'inaugurar-la oficialment, per fi el la primera plantilla de futbol es desplaça a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí.
Un Crit Valent, en les dues precampanyes a les eleccions del Barça que ha participat, i tal com queda constància en els programes electorals (2003 i 2006) que va presentar, sempre hem deixat clar que l'acabament i utilització de la mateixa, per a nosaltres era fonamental.
La vella aspiració de disposar una Ciutat Esportiva ara amb el 1er equip és una realitat. Recordem que ja a l'any 1973 es va presentar a l'Assamblea de Compromissaris el Projecte de la Ciutat Esportiva als famosos terrenys de Viladecans, que no va fructificar.
Ara hem de saber aprofitar-la i treure-li el màxim rendiment per tenir resultats esportius que ens facin assolir objectius de títols i d'un comportament professional als jugadors del nostre club.
Un Crit Valent ja pensava que la Ciutat Esportiva s'havia de fer servir, i així ho haviem explicat en diverses rodes de premsa, com a un lloc de treball intens, a nivell de fitxar a l'entrada i dessenvolupar un jornada laboral amb entrenaments, xerrades tàctiques, dinars, migdiades, etc.. i fins i tot nosaltres voliem fer destinar una petita estona a que alguns jugadors atenguessin als afeccionats. Bé tot arribarà.
Des d'Un Crit Valent, avui també volem tenir un record per aquells directius ja ho vàren intentar en el passat i que per diversos motius no ho van poder aconseguir. Directives dels anys 60, la directiva del President Montal amb l'intent fallid de Viladecans, al President Núñez amb la compra dels terrenys i al President Gaspart que va posar la primera pedra.
Avui el Barça és una mica més gran que ahir!!

dijous, 15 de gener del 2009

Dimecres 14 de gener a les 22 hores...(2a part)

Doncs ja hem jugat el partit i hem superat l'eliminatòria, però davant només de 46.000 espectadors. Ara ja hi ha una altre excusa, que era que el resultat del partit d'anada ho condicionava.
No, si per que hi vingui mes gent potser haurem de perdre per un marge curt els partits d'anada. Ostres que un partit contra l'Atletico de Madrid sempre és atractiu, i fa cosa poder intuir entre els espectadors, tant les lletres del "mes que un club" de la Lateral, el "FC Barcelona" de la Tribuna, com l'anagrama de Nike del Gol Sud, com es podia veure ahir a la nit.
Esperem que aquest cop la directiva no faci cas a l'entrenador, i entenguesin que era un sarcasme allo que va dir de "que l'hora del partit era extraordinària per a que la gent pugui venir, i a veure si el proper partit era més tard".
Quan vaig sentir aixó, una andana ben forta al patrocinador principal del club, i a que li permet fixar aquests horaris, vaig confirmar que sembla que esportivament estem en el bon camí, ja sigui pel treball, la seriositat, la disciplina o la pura xamba, anem bé o millor dit MOLT BÉ!!
Ara un altre cop el RCD Español de Barcelona (properament de Cornella/El Prat). Després de tant sentir a dir allo que el partit de lliga era el darrer derby de Montjuic, i dels lamentables incidents del llençament de les bengales, ara resulta que en tenim un altre.
Ens preguntem si els directius estaran per un cop a l'alçada, i que donin un mica d'exemple, perque ja esta bé de fer-se l'enfadat, o d'anar amenaçant de denunciar jugadors per tonteries.
Bé, però si de cas encara queden dies per aquesta eliminatòria, i hem de sumar els tres punts del partit del proper dissabte con el Deportivo de La Coruña.
I per acabar el comentari d'avui, un petit passeig per la capital. Ja sé que vaig dir que no haviem de riure de Madrid, però es que com diuen, "ens ho possen a huevo". Es que jurar pel seu "honor" (sic) que no tenia res a veure amb qui es va colar a l'assamblea, i demostren que hi havien germans i amics del president...........JE JE JE JE JE

dimarts, 13 de gener del 2009

Però "En todas partes, cuecen habas"

Els adjectius arriben a un punt que s'esgoten davant l'enènsim "ridícul" del Madrid. Si, ja se alló que diuen de "mal de muchos, consuelo de tontos", però el que ara publiquen els "amics" del Marca pot arribar a ser històric.
En només mitja temporada i a tall d'exemples, tenim l'escàndol de les Tarjetes de Crèdit, el desconeixament de la Normativa de la Uefa per a la inscripció de jugadors a la Champions League, segons ells "la seva", i ara el "posible pucherazo" a l'assamblea per permetre l'entrada i posterior votació en ella de gent que no reunia els requisits demanats.
Encara que avui en dia enriure-se'n molt del veí no convé, donat que a cada casa cadascú sap lo seu.
O és que no recordem que les actes de la votació del vot de censura no estan signades per la sospita que es van afegir al cens de socis, persones que no tenien la condició per a poder votar.
O és que tampoc recordem la votació a la nostra assamblea, al moment de decidir el punt del càrrec del President, que es va comptar a "ull" (com la resta de punts), però que la impressió al primer cop d'ull era d'ensurt total.
I com deia aquell, no ser si millor o pitjor però si que ben diferent és el tractament dels grans mitjans, que no ho tracten igual.
Pot arribar a semblar com si aqui tinguessin por a dir certes coses, per temor a unes repressàlies.
Potser si o potser no, però a que si que ho sembla, no?

divendres, 9 de gener del 2009

Dimecres 14 de gener a les 22 hores......(1a part)

Segur que no hi ha res a negociar, o el que no interessa, és amb qui s'ha de negociar?
Ens fem aquesta pregunta, donat que la gent ja n'està mes que tipa de tants partits a aquesta hora i és dona per fet que tot s'hi val per l'audiència, i no és així.
Després s'extranyen amb l'afluència de gent a l'estadi; ja sabem que que Mediapro ens dona molts diners pels drets televisius, però es clar, també perdem ambient, caliu,...i diners, si diners.
Em refereixo a que després de tants partits a les 22 hores, la gent és cansa de:
  1. Haver de correr per a poder agafar el transport, que tanca;
  2. Els són de fora, arribar a casa a les "tantes", i a l'endemà anar a treballar
  3. etc..

I (public, socis no abonants, extrangers, penyes,..) no compren les entrades que el club posa a la venda, per tant perdem recaptació.

Començant a les 22 hores, el partit acaba anant bé a les 23h 50; A tres quarts de dotze molts nens, és que ni per la tele l'acaben de veure. S'han de llevar aviat per anar a l'escola i així no es cuida la "pedrera" dels afeccionats.

Quan sents a algún responsable televisiu dient que les audiències manen i que l'horari és inamobible, em faig un tip de riure. Quina audiència, però si entre setmana els que no estan al llit, estan dormint al sofà a les onze de la nit, per favor, i a sobre restem afluència al Camp Nou.

Es que potser un dia, fins i tots els mitjans de comunicació també diràn prou. A quina hora es tanquen les edicions els diaris, per a poder imprimir-los, distribuir-los i que la gent els pugui llegir l'endemà? Per sort són eficients i no passa res, però i si algún dia passa hi ha algun problema i els diaris arriben tard (també pots perjudicar a distribuidors i venedors de premsa).

En aquesta vida quasi tot és negociable i tot pot tenir una sol.lució que afavoreixi a totes les parts (teles, clubs, socis, afeccionats, nens, periodistes, treballadors, .....)

dimecres, 7 de gener del 2009

Quins Reis!!!

Ja som a 7 de gener, i tot continua igual... guanyem i convencem, i fins i tot en Messi ovacionat al Calderón.
Ja anem demostrant que podem guanyar a molts equips, al menys de la lliga espanyola, ja sigui al Camp Nou com a fora, i que duri.
Ja sabem que hem d'aplacar l'eufòria, i que per naturalesa els culers, i potser per educació ens costa molt més dir que ja ho tenim quasi bé fet, mentres certs madridistes estant a 12 punts de nosaltres, diuen que ja es veuen a La Cibeles, però es que si tot continua així aquest any serà Blau-Grana de carrer.
L'únic però, es que tenim la sensació que la dependència de Messi és brutal. Ja hem jugat rotant a tots, però ahir amb un 11 completament diferent Messi fa un partit d'aquests increibles.
Avui segons la premsa es produirà la tradicional visita als nens malalts a uns quants hospitals. Magnífica notícia que per alguns dies vaig arribar a pensar que no es produiria.
Aquest mínim gest dels jugadors omple d'una inmensa alegria als nens que estan malauradament ingressats i els animen a millorar rápidament. Veure la cara que fan els nens davant de la vista dels jugadors els hauria fer pensar que per a fer contents als nens no cal anar (que també) a milers i milers de kms, que aquí al costat hi ha molts nens que també els necessiten.
Per alguna cosa "som MÉS que un club"

diumenge, 4 de gener del 2009

Del pacte AFA-Barça

En primer lloc dessitjar un 2009 ple d'èxits a tothom.
Doncs sembla que comencem l'any i ja hi tornem a ser amb les interpretacions. Que si el pacte "verbal no escrit" era un o era l'altre....., es igual, en sortirem trasquilats.
Com diuen en castellà "Para este viaje no hacían falta tantas alforjas". Recordem que va passar a l'estiu. :
  1. El Barça creu que Messi no ha de jugar els Jocs de Pekin 2008
  2. La AFA (en ves del Comité Olímpic d'Argentina) creu que si
  3. Es sotmeten a un resolució del TAS, que surt favorable al Barça

Amb la raó jurídica, el Barça envia a 5 persones a Argentina a negociar el permis del Club al jugador per a que sigui feliç jugant els JJOO.

Primera consideració amb la perspectiva d'haver transcorregut cinc messos; Era necessari enviar a 5 persones a negociar un acord, es que no funcionen els telèfons, videoconferències....?

Segona, si teniem raó nosaltres, si de cas no havien de ser ells els que havien de venir a Barcelona a negociar?

Tercera, un acord amb una trascendència econòmica i humana tant gran, no es va plasmar?

Quarta, tot aquest lio de l'estiu per un sol partit (Escòcia-Argentina)?

Cinquena, avui sentim les declaracions del Pr.Laporta, dient que el pacte era per als partits intercontinentals, aleshores pel partit d'Escocia perque no hi va anar Messi?

El fet de parlar massa dona peu a que no recordem el que hem dit abans.(Sobretot si no era cert del tot) Es clar, i després no ens reconneixem!!!!