2009, no ha estat un somni

Ja s´ha dit tot, però no podíem acomiadar aquest any inoblidable i etern sense fer una reflexió : no, no ha estat un somni, al contrari, obrim els ulls, guardem-ho a la memòria, perquè d´aquí molts anys ho podrem explicar.

El Barça de les 6 Copes !!!

Una lliga brillant, coronada amb l´històric 2 a 6. Una Copa exitosa. Una Champions on vam fer-ni 5 al Lió, 4 al Bayern, vam arribar a l´èxtasi amb Iniesta, i als llorers romans davant el Manchester United. La Supercopa d´Espanya. La d´Europa amb el golàs de Don Pedro el Gran, i la culminació, el primer Mundial, amb els gols també inoblidables de Pedro i Messi.

6 títols ! Mai s´havia aconseguit, i serà molt difícil que algú ho repeteixi.

Però encara es fa més gran la llegenda, si pensem com juga aquest equip, que la columna vertebral és de la pedrera ( Victor, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro, Bojan... ) que han assolit la categoria de millors jugadors del Món ( Pilota d´Or i FIFA World Player ), i la destresa, humiltat, categoria, lideratge i sentiment pur del Pep Guardiola.

Les llàgrimes d´Abu Dhabi reflexen el tarannà del tècnic, del grup i del club, de tots els qui estimem el Barcelona, quan van mal dades i quan el vent bufa de cara.

Ara, caldria demanar que aquest grup segueixi assolint títols, i passi a la història no només per un o dos anys, sinó per marcar l´estil del futbol mundial durant aquesta década. Pensem també que perdrem competicions, cal estar preparats, i seguir amb el suport i sense esquinçar el carnet.

Deixem clar ara i en aquests moments que tots som tan culers quan es guanya com quan es perd. És un joc. Però els sentiments ningú ens els ha pogut arrabassar, ni ho faran mai. Celebrem, gaudim i donem suport incondicional.

Una felicitació també per a l´equip d´handbol, brillant campió de la Copa Asobal ( malgrat l´arbitratge ) i de l´equip de básquet, ja amb dos títols, líder en les dues competicions, i amb un balanç increïble : 23 victòries per 1 derrota.

El Barça sempre ha estat el Club més gran del món. Ara, també és el millor equip de la història.

De les eleccions, ja en parlarem aviat …

Bones Festes i millor ( no serà fàcil ) 2010.

Jordi Medina.

Per fi Campions del Món

Joan Gamper el 19 de febrer de 1922, en la Cerimònia de col.locació de la Primera Pedra del camp de Les Corts; va dir que: "Als jugadors els hi demano fidelitat. Que damunt del pit porten l’escut del Barcelona, i dessota l’escut els batega el cor. Una cosa lligada amb l’altra, fan al jugador ideal.

.

Per tant Messi amb el seu gol del dissabte, que ens va fer Campions del Món, va donar vida a la frase del nostre fundador, tancant així un 2009 perfecte.

.

Tots els que érem a Abu Dhabi i els que ho varen veure per televisió, som conscients que acabàvem de viure un moment històric, i ens va abraçar un sentiment inmens de felicitat, en el moment que l’àrbitre (que mereixeria un escrit apart) va pitar el final del partit, i que ens "coronava" Campions del Món.

.

A partir d’ara, amb el lema "Tot guanyat. Tot per guanyar", s’obren nous reptes per aquest magnífic equip, per aquest 2010 que estem a punt de començar.

.

Repetir-ho un altre cop som conscients que és impossible, però també ho semblava l’any passat, i s’ha conseguit. Del que estem segurs, és que aquest grup ho intentarà, i ens tornarà a tenir al seu costat.

.

Podem marcar un cicle en el futbol modern, que farà perdre els papers i els nervis a tots aquells que han fomentat històricament els seus triomfs amb el "robatòri" d’un jugador, la proximitat al poder i a l’ajut arbitral de l’època Plaza (de 13 lligues designant, 11 RM i 2 ATM).

.

Si seguim així d’units equip i seguidors, abans atraparem en Lligues i Champions al RM, que ells es puguin acostar mínimament al que hem fet aquest any.

.

Senyors: Visca el millor equip del Món, Visca el Barça .

Joaquim Molins .

Mes fotos del desplaçament a Abu Dhabi, clickant a la pantalla de "Fotos desplaçaments UCV"

Preparant Abu Dhabi amb el Racc

Per endavant vagi la nostra consideració pel Racc, l’emblàtic Real Automòbil Club de Catalunya, tant per la seva història centenària, pels seus milers de socis, com pels seus serveis, però el que realment no entenem, són els preus que ofereixen als seguidors, quan volen seguir al Barça.

Ara en vigilies de disputar el Mundial de Clubs de la Fifa a Abu Dhabi i a punt de gravar amb lletres d’or el nom del FC Barcelona en els llibres d’història del futbol, ja tornen a sortir comparacions entre els preus que ofereix l’agència oficial del Barça, i els preus que qualsevol persona, sense ser professional del turisme, pot aconseguir vellugant-se només una mica.

La diferència és tant important, que mereixeriem una explicació, perquè sino la imaginació ens pot portar a pensar, que els seguidors paguem els desplaçaments a tots aquells que viatgen "per la cara", i aixó no seria del tot just.

Sinó com s’enten que alló que un particular, com explica i detalla en una carta a La Vaguardia, pot aconseguir per uns 1000 euros (400€ avió+300€ 6 nits d’hotel+140€ lloguer cotxe), l’agència oficial del Barça, que ha de vetllar primer per nosaltres, no ho pot oferir?.

Les ofertes del Racc pels seguidors per anar a Abu Dhabi han estat aquestes:

• Viatge exprés a la final per 595 euros (trasllats i taxes incloses)
• Viatge i 5 nits en hotel de 5 estrelles 2040 euros
• Viatge expedició amb 7 nits d’hotel, 5380 euros

Un Crit Valent es pregunta com pot ser que si tenim un preu base de l’avió que pot oscilar entre els 400 euros de la carta de La Vanguardia i els 595 euros del xarter exprés del Racc, i que per exemple hotels de 5 estrelles d’Abu Dhabi, com un Sheraton es pot contractar per uns 75 euros la nit (375 euros 5 nits), o el mateix Park Rotana (de la oferta del Racc) a 130 euros , com poden "oferir" aquests preus tant alts.

Entenem que un preu base de 5 nits hauria d’haver estat ofert per la meitat de preu (595+375=970 euros), perquè hi caldria sumar un visita guiada a la ciutat.

Després la gent es sorpren que a certs desplaçaments, hi vagin tants pocs seguidors pagant, perquè com a curiositat en els darrers desplaçaments de Kazan (1900 euros) i Kiev, quasi hi han anat mes "enxufats" que seguidors.

Potser algun dia, igual que va succeir amb l’escàndol de les entrades de la Final de la Champions de Paris del 2006, on el Racc va haver de sortir en roda de premsa a explicar que el club se li havia quedat 1300 entrades del seu cupo, perque deien que havien fet curt amb els compromisos, també ens haurien d’explicar les raons d’aquestes diferències de preu.

O potser ens ho podem imaginar.

Visca el Barça, i cap a Abu Dhabi a tancar l’any mes històric del nostre club.

Joaquim Molins

L'altre equip de la "ciutat"

Deixeu-nos fer algunes reflexions històriques sobre certes actituds extraesportives per part blanc-i-blava, que amb el temps sembla que cauen en un cert oblit, i que amb raó o sense han contribuït a que durant alguns periòdes, les relacions entre Barça i Espanyol, no fossin les mes exemplaritzants.

.

No volem parlar ara, ni de partits ni d’arbitratges, sinó de les actituds. D’actituds de certs dirigents espanyolistes, que moguts per un populisme mal entès, aprofiten qualsevol excusa per per a difondre un "mal rotllo" que en general i majoritàriament no existeix.

.

Segurament per part de l’Espanyol també podrien fer una llista on remarcarien en que creuen que han estat perjudicats per l’acció del Barça, però aquí és el nostre torn.

.

O és que no ens hem de sentir molestos per la històrica cantarella dels darrers presidents del RCD Espanyol en no anomenar conscientment i sota cap concepte el nom del Barça?.

.

O és que no podem criticar que durant anys i anys van acollir, voluntàriament o involuntària, al madridisme i a certs sectors d’un espanyolisme que entenem que fan mal a Catalunya?;

.

O és que no ens podiem sentir molestos, perquè sense que vingués a res (Leverkussen va ser posterior), després de la final de Sevilla, durant partits i partits al Gol Sud de Sarrià hi hagués la pancarta del "Duckadam t’estimo"?;

.

O és que tampòc podem explicar la poca esportivitat de l’any 92, en negar-se a fer, el passadis a Sarrià al Campió d’Europa, amb el famós: Pasillo no?;

.

O és que tampoc no podem trobar curiòs, les dificultats d’assumir una catalanitat normal, no volent portar la senyera a la samarreta i acabar posant-se la Creu de Sant Jordi, bandera oficial d’Anglaterra o Georgia, entre altres.

.

I així podriem continuar, amb "anecdotes" passades i d’altres mes actuals (reqüalificacions, impugnacions…), però el que volem dir, es que els dirigents haurien de donar exemple als afeccionats.

.

Aixó si, des d’Un Crit Valent el que trobem mes divertit dels darrers presidents de l’Espanyol (el Sr.Perelló i el Sr.Sánchez) es la gran quantitat de vegades que van dir/amenaçar que plegaven, i que no ho van fer.

.

Esperem tirar endavant sense cap baixa, abans del Mundial de Clubs d’Abu Dhabi, aquest derby sigui metropolità o no.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

El President els hi posa massa fàcil

Cada cop el nostre president ens fa mes difícil trobar arguments per a justificar certes actuacions fetes al "marge" de la Presidència del FC Barcelona.

El Sr.Joan Laporta és President del Barça les 24 hores del dia li agradi o no (que sembla que si li agrada, i molt), i per tant, si li apliquem aquesta màxima quan li critiquem els excessos en les declaracions i actuacions polítiques, també l’hem de criticar els excessos en altres tipus de celebracions.

I quan no exerceixi com a tal, se li ha de demanar un comportament adeqüat, perquè a partir d’unes edats aquestes imatges mes que fer riure el que fan és pena.

Realment és encomiable la vitalitat que mostra, però no em direu que si la foto d’un tipus "grassonet" (segons va dir ell mateix "baconet"), amb traje i corbata, suat o mullat amb un puro a una ma (en una zona prohibida) i amb l’ampolla a l’altre, un diumenge a la nit, fos la d’algú altre, mereixeria alguna reflexió de part dels seus pares, i quasi dels seus fills, no?

Ara be, era una festa privada pagada amb els seus diners (segurament), però s’estava cel.lebrant en un local de concurrència pública, i per tant si sap (com tots sabem) que certa part de la premsa, sigui per atacar-lo a ell o per a intentar dessestabilitzar l’equip, aprofiten qualsevol "relliscada" seva per a poder furgar i esbombar-ho, per favor, no els hi posis fàcil tants cops.

D’altra banda no sembla que sigui la millor forma de donar exemple, després de pregonar per tot el món la imatge solidària del Barça amb els desprotegits, amb els nens, amb els malalts, amb el tercer món, etc, amb la donada de despilfarrar "champagne" a 100 euros l’ampolla.

També us prometem que tots aquells que estaven allà a costa de qui fos, no estaven mes contents que tots nosaltres per haver guanyat al Madrid aquella nit, i no vàrem acabar amb aquella imatge.

Aixó si, ja posats a tirar per terra un vi espumós, mes val que sigui el francés que no pas un bon cava català.

Visca el Barça

Joaquim Molins

I si el Madrid no hagués existit, ens hauria canviat la història a tots, no?

Previ: Un Crit Valent, com a associació barcelonista, amb profund arrelament catalanista, amb sentit de País i sensible als esdeveniments de la nostra societat, valora, felicita i s'adhereix a la iniciativa editorial d'ahir dels mitjans de comunicació catalans. En defensa de l'Estatut i de la dignitat de Catalunya davant les agressions d'institucions, partits i mitjans estatals, i a les portes de la visita del R. Madrid al nostre Estadi, alcem la veu per cridar : Visca el Barça i Visca Catalunya !

.

I ara a vigilies del Barça-Madrid, aixó d’anomenar-lo "clàssic" no m’agrada, ja s’acosta aquell neguit de cada de any, on es vulgui o no, sempre ens hi juguem alguna cosa mes que els punts.

Aquest partit concentra sentiments i emocions extraesportives provocades per les actuacions polítiques del passat.

.

La història és la que és, i està per a recordar i almenys pel nostre cantó, apendre i no repetir errors.

.

Per aixó quan ara sentim a barcelonistes que portats per un excés de correcció o ves a saber perquè, consideren que si el Madrid no existís, s’hauria d’inventar, no hi estem d’acord.

.

Però és que de cop i volta ens oblidem de tot el que ens han arribat fer, continuen fent i encara se’n vanaglorien a la nostra cara?

.

Potser aleshores s’hauria de fer una segona pregunta, que seria que de tots els Madrids que hem patit, quin és el que tant els hi agrada, que si no existis, s’hauria d’inventar?.

• El Madrid que gaudia de la protecció del Règim?
• El Madrid que va presidir un personatge que es va allistar voluntari a l’exercit de Franco, i va participar a l’ocupació de Lleida i va desfilar "victoriòs" a Barcelona, i amb declaracions en contra dels catalans?
• El Madrid que rebia favors arbitrals durant anys i anys amb Plaza?
• El Madrid que ens va robar DiStéfano, amb l’ajut dels estaments oficials?
• El Madrid que el seu president ens va tractar de Polacos?
• El Madrid que el seu president (guanyant pel vot per correu, sic) ens roba a Figo, i li permeten el "pelotazo"?
• El Madrid que permet que la premsa nacionalmadridista es dediqui a menyprear-nos i/o a insultar-nos?
• El Madrid sobervi i prepotent?
• Etc..

Doncs nosaltres diem que NO, que aquest Madrid no calia que hagués existit mai.

Si aquest Madrid no hagués existit, els èxits de la resta de clubs del futbol espanyol haguessin estat molt mes diversificats, amb molts mes títols per l’Ath.Club de Bilbao, València, Sevilla, At.Madrid, nosaltres, etc, com així passava abans de l’any 1953.

Però tornant ara a la realitat, el partit de diumenge ha de servir per a deixar ben clar, que el Barça és l’equip fa el millor futbol i que enguany mereixerem repetir el major número de titols.

Som el Barça, juguem al Camp Nou i el futbol que fem i la història fan que ens creiem i considerem favorits, ara només quedarà demostrar-ho a la gespa.

Unes dades, en els Barça-Madrid dels darrers 30 anys, 20 victòries nostres, per només 3 dels blancs, les estadístiques i el joc mostrat contra l’Inter, ens fan ser optimistes

I siguem concients que diumenge és 29 de novembre, i que mentre nosaltres celebrem els 110 anys d’història del Barça, per ells fa pocs dies es van cumplir 34 anys del seu principi de la fi.

Visca el Barça

Un Crit Valent!

Link castellà

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FYzM3ODY4ZjgtNDIzNy00NzljLWJiMmQtOGM5NTI3YmIyZGNh&hl=es

Figo al Camp Nou? No gràcies

Es veu que com a ambaixador de l’Inter de Milà, l’exjugador portuguès té la intenció d’assistir al Camp Nou, per a donar suport (com no) a l’equip italià pel qual treballa.

Aixó ho ha declarat en una entrevista al diari Público, que podeu llegir en el link seguent:

http://www.publico.es/deportes/271965/vuelvo/camp/nou/tranquilo/ilusion

La ferida que va provocar el jugador en el sentiment barcelonista amb la seva traïció al nostre club, no està tancada, ni de bon troç, i en aquests anys no ha mostrat ni un mínim arrepentiment per la seva acció, i continua donant la culpa del que va passar a l’Estadi a la premsa catalana.

Si no ha estat capaç d’entendre que va actuar malament, permeten l’acord del seu representant amb l’aspirant a "pirata" Florentino, vol dir que de moment no mereix rebre cap honor del nostre Barça.

Sense un mínim arrepentiment de la seva acció, no hi haurà "perdó" possible.

Els socis i els afeccionats del Barça, som persones generosses i capaces de perdonar-ho tot, però es clar, el primer pas entenem que l’ha de fer qui va cometre l’error i no nosaltres.

El fet de ser professionals i "mercenaris" del futbol, no els dona cap dret a jugar amb els sentiments de milions d’afeccionats, que dipositent en ells la il.lusió d’un joc i devenir del nostre Club.

Per tant, i de moment:

Figo al Camp Nou? No gràcies

Visca el Barça

Un Crit Valent!

El Consell Sènior, el Senat, o com es digui

Des d’Un Crit Valent aplaudim la idea de la creació d’aquest Consell Sènior Blaugrana, com no pot ser d’una altre manera, donat que una idea semblant, la vàrem presentar nosaltres en roda de premsa el dia 9 de juliol del 2008. . Es va anomenar Pacificació del Barça, i la vàrem presentar dies després de la votació de la Moció de Censura, que va interposar l’advocat i soci Oriol Giralt.

Volem recordar que estàvem en uns moments molt convulsos, i que en una època molt curta van succeir molts episodis (dimissions, denúncies TCE, judicis, la no convocatòria de les eleccions, etc) que perjudicaven greument la imatge de la Directiva i del nostre club.

Per a intentar posar fre a tantes convulsions vam aportar el nostre granet de sorra, donant unes pautes del que creiem hauria de ser un Organ Consultiu oficial del FC Barcelona sota la presidència del Síndic del Soci, amb la proposta de:

• Redacció d’un Codi Barcelonista, que regularia oficialment la relació entre la Directiva i el que col.loquialment anomem Entorn.
• Creació d’un Senat, amb destacats representants del barcelonisme, des de directius a representants dels mitjans de comunicació.

Un Crit Valent va fer arribar el document a tots els agents implicats, des del President a directors de mitjans de comunicació, passant per exdirectius de diverses juntes, a periodistes i a destacats membres de la societat barcelonista, rebent un acolliment favorable i esperavem que algú (enteniem que havia de ser el Club), donés el impuls per a la seva creació.

Al nostre entendre, aquest Organ ajudaria a la Directiva donant una opinió imparcial a l’exterior, davant d’assumptes que puguessin comportar alguna controvèrsia, evitant i resolvent qüestions que sorgeixin a nivell de l’entorn.

.

Potser si ja hagués estat operatiu, els darrers escàndols i els episodis de denúncies i querelles interposades s’haguéssin pogut evitar.

.

Per tant que quedi clar que aplaudim i recolzem la creació d’aquesta figura, però entenem que alguns dels paràmetres explicats s’haurien de modificar, donat que avui en dia marcar 20 anys d’antiguetat i 60 anys d’edad no seria per si mateix prou representatiu i ni democràtic.

.

I tot i confiant en el bon fer de les persones que l’encapçalen, entenem que la forta vinculació de certs noms que han sortit a la palestra, no queden del tot correcte, o com a mínim sobten molt.

.

Finalment us deixem el link d’accés al document en pdf que vàrem presentar, i desitjar molta sort i bona feina a aquest Consell Sènior Blaugrana.

.

Document en pdf:

www.uncritvalent.com/Documents/Informe1_UCV_Pacificar_FCB.pdf

Visca el Barça

Joaquim Molins

Ha valgut la pena esperar quinze dies

Ha valgut la pena esperar aquestes setmanes després del 4 a 0 del partit d’anada de l’Alcorcón, contenir les emocions, mostrar-nos respectuosos i callar, mentre observavem un altre show d’intentar una remontada apel.lant a la "història"(sic), a l’èpica, al espíritu de Juanito (que dit de pas, ja el podrien deixar descansar), i casi al del propi Franco.

I tot aixó perquè no es podia permetre que al mes de Novembre, el Madrid no optés a igualar la increible temporada passada del Barça, després d’omplir portades i portades de diaris amb declaracions de Cristiano, Benzema, Pellegrini i Kaká, on venien a dir, que no calia jugar ja les competicions, i que on podien anar a recollir les copes del triplet.

Doncs ves per on, que ja no ho prodràn fer! La gesta de l’Alcorcón, un Segona B ha tirat per terra el muntatge "artificial" del projecte del Sr Pérez amb la col.laboració de la premsa, destinat via el pagament d’autèntiques fortunes, a amagar, dissimular i minimitzar el nostre èxit.

Ha estat com a mínim curiós tornar a veure la diferència de tracte que reben de part d’aquesta premsa, els clubs "petits" i els seus resultats, quan s’enfronten a al Madrid o al Barça.

Aixó ho diem perquè des del ja llunyà enfrontament de Copa del Rei amb el Numància, és habitual i constant la falta de respecte que mostra la premsa nacionalmadridista envers el nostre club. Encara recordem la portada de l’ABC "España, pendiente de otra gesta numantina", esperant que l’equip de Sòria pugués eliminar al Barça.

Mentre històricament en els enfrontaments del Barça amb un equip inferior els Marca, As, ABC…, sempre es posicionen a favor de l’equip petit (s’ha de donar suport al futbol humil, enfront del totpoderòs i del ric), quan l’enfrontament d’un equip modest és contra el Madrid, el suport és total per l’equip blanc.

Pot semblar una fixació, per nosaltres només intentem donar resposta a tot el seguit d’intents de desestabilitzar el nostre equip, que fan part de la premsa "mesetària" o nacionalmadridista.

Aquest és el tracte injust que sempre denunciem, que és condicionar als seus lectors en contra del nostre Club.

Visca el Barça

Joaquim Molins

La Flàvia i la Chelo al DEC

No és interés d’Un Crit Valent entrar a comentar avui cap dels aspectes que ha relatat l’extreballadora del Club, l’ara públicament coneguda Flàvia Massoli al programa DEC d’Antena 3 del divendres passat, mes enllà de reafirmar-nos en que no creiem que tot un President del Futbol Club Barcelona, hagi de col.locar a la seva amant a sou dels socis.

Però sobre el programa i seus periodistes si que hi hauria moltes coses a dir.

Creiem que si volien apretar al President Laporta per les seves idees independentistes i aspiracions polítiques i del que es tractava divendres era de posar-lo contra les cordes descobrint aspectes de la seva vida personal i íntima, es van equivocar no preparant-se una mica millor la història.

Estem convençuts que qualsevol periodista esportiu de Barcelona, que tots eren concients de la relació, hagués pogut treure més suc i més titulars, que els especialistes en "salsa rosa" que estan més acostumats a les "juergues" i sortides dels "pseudo-galàctics" i del "nivell" d’algunes les seves acompanyants.

Segurament ells (aquests tipus de periodistes) no poden entendre com una història d’aquestes, coneguda per tots el periodistes d’aquí, es silencii i no sigui automàticament carn per aquests programes.

No valorem l’actitud de l’extreballadora del Club acudint a aquest programa, potser s’ho hagués pogut estalviar, però un cop fet, si que creiem que va estar molt mes discreta del que tothom pensava, segurament per lo malament que ho varen fer els entrevistadors, perquè obsesionats en voler incidir en els temes de "llit", no van saber interpretar tot el que la Flàvia estava explicant.

Ja va ser espectacular el moment en que el conductor de DEC en un "alarde" de coneixements deixa anar que era molt greu que el Sr. Laporta li digués "gilipollas" o "hijo de p.." al President d’Extremadura, i acte seguit haver de rectificar per que per l’auricular li havien dit que el que havia dit era "imbécil".

Però creiem que el moment de traca i mocador, va ser quan la periodista Chelo Garcia Cortés, amiga i defensora de Pantojas, Borjas, etc (nivelón brutal), afincada a Barcelona, després del tercer cop de ser totalment incapaç de pronunciar correctament el nom del nostre Club, l’anomenava "el Club Futbol Barcelona", i s’escolta perfectament com algú li diu que es diu Futbol Club Barcelona, i la Chelo molesta respón:

"…bueno si, pero es que a mi no me gusta el fútbol y además yo soy del Real Madrid, que quieres que te diga."

La frase es filosòficament pura, i de la que si apliquem la lògica, es pot concloure que als que no els agrada el futbol són del Real Madrid. i per tant als que ens agrada el futbol som del Barça.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Dedicado a nuestros amigos de la Penya Barcelonista de Caracas (Venezuela)

A finales de Septiembre, por motivos profesionales, tuve que viajar a Venezuela.

La estancia, muy exigente a nivel de compromisos, unicamente tuvo un escaso pero magnifico asueto : poder visitar el Centre de Catalunya, donde radica la Penya Barcelonista, y visionar el Malaga – Barça.

Debo decir que las instalaciones son magnificas, ejemplares, muy cuidadas y destinadas al ocio del socio.

.

Tuve el placer de compartir mesa con amigos barcelonistas de Venezuela, y poder celebrar la trabajada victoria del Barcelona en Malaga, pese a Welligton y el trencilla de turno. Finalmente, compartir sobremesa con catalanes que viven en Caracas, o descendientes de emigrantes o, simplemente – que es mucho – gentes que simpatizan con el Barcelona y Catalunya, fue inolvidable. Queria volver, y dedicar estas lineas a vuestra amabilidad, vuestro esfuerzo y vuestro barcelonismo.

.

La organización de una Penya, y por extension, de un Casal o Cercle de Catalunya, es una misión que debe reconocerse, valorarse, ponderarse y darla a conocer. Estas organizaciones, allende de nuestras fronteras, no solo permiten agrupar vuestro sentimiento, sino dimensionar, engrandecer y universalizar el Barça.

.

Cuando estas lejos, te sientes en casa, y percibes un sentimiento tan profundo a nuestros colores, que emociona.

Espero, en otra ocasión, en breve, reencontrarnos y seguir haciendo Barça a miles de kilometros.

Un abrazo para los barcelonistas de Caracas y de Venezuela y, por extensión, a todos aquellos que con su proselitismo hacen del Barça cada dia el club mas grande del Mundo.

Jordi Medina

Nosaltes no li tenim ganes, pero...

Des de l’arribada d’en Joan Laporta a la presidència del Barça, ja són molts cops que en surt esquitxat per una cosa tant voluntària i al mateix temps evitable com és el fet de mentir.

Algún dia algú hauria de fer un resum del les mentides del President, des de la ja llunyana del fitxage d’en Beckham, fins a la de negar el coneixement de l’auditoria/espionatge dels seus companys de junta.

I donem per fet que en aquest darrer cas va mentir, perquè de moment ja hi ha una divergència entre les explicacions del Sr.Oliver i les declaracions del Sr.Laporta, en el punt de que el primer va afirmar que un cop va tenir els informes, el President i els "auditats/espiats" es van enterar al mateix moment; i el President a Màlaga va donar una versió diferent, consistent en que el Sr.Oliver li va ensenyar els informes, i que va se ell i solament ell, el que va considerar un cop els havia vist, que s’havia d’explicar el que havia passat als afectats.

Ens preguntem com un mandat com el del Sr.Laporta tant ple d’èxits esportius, pot estar tant continuament tacat per aspectes que embruten la imatge ètica del club, per les actuacions provocades per ell mateix, per certs directius i pel Director General. I denunciar aixó, no és tenir-ne ganes.

Ja des dels casos antics dels Beckham, la pujada d’abonaments, les ventes de patrimoni, les entrades de Paris, al darrer, a molts en queda la sensació de que ens aixequen la camisa, amb un discurs encaminat a donar la volta a tot, i presentar-se ell com a víctima amb escuses "barates". Però el mes trist és, que en la majoria de casos s’han demostrat les mentides.

I ens preguntem quants cops mes ens han mentit, i encara no ho sabem?

Ara una de les escuses que ens van donar, és que aquestes actuacions a Estats Units són molt comunes, i es clar, nosaltres voldriem aclarir que no tot el que a USA és considera normal, aquí és legal.

Volem recordar que hi ha altres actuacions de la parella Oliver-Laporta que també han generat dubtes. Recordem la roda de premsa del Sr.Oliver explicant la magnífica oportunitat d’entrar a MSL, sense cap cost pel Barça i amb una espectativa de negoci brutal, tractant de "tontets" als periodistes que hi vàren assistir perque no ho entenien.

Clar que mes esperpèntica va ser aleshores retirar-se, si tot era tant idíl.lic. De tota aquesta història, ja només quedaria saber realment quants diners ens va costar.

De moment el que queda ben clar, és que de les declaracions dels tres vicepresidents que han parlat, s’extreu que 2 d’ells no s’ho van prendre gaire esportivament. Ferrer afirma que el tema es va tractar amb contundència (sic) i Boix declara una conversa dura (fins i tot molt dura) amb Oliver i que es va cabrejar molt. Per tant el que es diu normal, no ho van trobar.

I repetim que el problema no és com, ni quan apareixen aquest tipus de noticies. El problema real, es que en la majoria de casos les notícies són certes. I denunciar-les no és, tenir-li ganes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Ho sento, però no ens els creiem

Ja ho hem dit mes d’un cop, no cal que vingui ningú de fora per a desestabilitzar-nos, nosaltres solets en tenim ben prou per a fer-ho perfectament.

Tenim la sensació un cop sentides les explicacions del Sr.Oliver sobre el greu escàndol destapat per El Periódico de Catalunya, que molta gent ha actuat malament. Però el mes greu no és l’aparició, sino la notícia.

En primer lloc és estrany que el Sr.Franquesa si té uns indicis d’una activitat al seu voltant que creu que pot ser "sospitosa" no vagi als Mossos d’Esquadra.

Poca gent creu que el President no sabes que el Sr.Oliver va encarregar investigar a 4 dels seus 5 vicepresidents, però es clar amb l’antecedent de que també deia que "desconneixia" que el seu cunyat pertanyia a la Fundación…

Però si realment és així, el Sr.Oliver havia de ser cessat automàticament i sense cap tipus d’indemnització.

I on queda la dignitat dels investigats, que un cop assabentats de la investigació es queden ben aferrats a la cadira?

La situació de la Junta el dia en que es van repartir els informes, deuria ser espectacular. Els 4 vicepresidents investigats, al.lucinats i preguntant-se que, amb aquesta "auditoria" (sic) de qui se’ls protegia i de que se’ls defensava.

Una interpretació que es pot donar a tota aquesta història, és que sembla que s’ha investigat/espiat/auditat/….als vicepresidents per a poder "eliminar" a algun candidat i col.locar tranquilament al continuista que mes interessi al President Laporta i al Sr.Oliver. Potser algú de Catalunya Oberta?

I finalment, i és una sensació particular després de que el Sr Oliver digui que una "auditoria de seguretat" no va mes enllà de revisar registres públics i poca cosa mes, que el import de 56.000 euros potser és una mica exagerat.

En un moments en que en els mitjans de comunicació semblava que callaven tota informació que podia afectar al Sr.Laporta (Flavia, Kuwaits, Mallorca, Uzbekistains, Giralt,…), una noticia com aquesta ens retorna una a la vida

Visca el Barça

Joaquim Molins

Els números blancs d'en Ramos Marcos

La setmana passada al programa "Que has dinat" d’en Sergi Mas a Com Ràdio, l’exàrbitre Sergi Albert va explicar que l’exàrbitre internacional Joaquin Ramos Marcos, fardava i presumia en algunes reunions d’haver dirigit un Barça-Madrid, amb una samarreta de l’equip blanc a sota de l’equipació arbitral.

La noticia recollida a l’e-noticies.cat, així com la resposta posterior de l’exàrbitre al programa Punto Pelota d’Intereconomia TV en el qual col.labora, són espectaculars

http://esports.e-noticies.cat/sinverguenza-bocazas-falso-imbecil-jeta-mala-persona-32530.html

A Un Crit Valent no sabem si la noticia es certa o no, però que un excompany es tiri a la piscina i ho expliqui ens dona prou peu per a creure-ho, i potser només faltaria algú que assistís a aquelles reunions "s’atreveixi" a confirmar-ho.

A resultes del mal anomenat informe d’UCV de les "19 lligues robades" presentat el 23 de març passat (si voleu el poder llegir i descarregar al link de la columna blava de la dreta), on entre altres arguments questionavem la feina arbitral en l’anomenada època Plaza, alguns tertulians del Punto Pelota sense haver-lo ni llegit com anaven reconeixen, en mig de crits i vermells de ràbia a punt d’explotar, ens van dedicar una sèrie de comentaris (alguns d’ells amb molt mala baba) que no van caure en sac trencat.

Entre els tertulians, Ramos Marcos inicialment menys encés que els seus companys va venir a dir-nos que per molt que els números diguin una cosa que ell mai se’ls creuria i fins i tot va amenaçar amb anar als jutjats, i aleshores per a desacreditar l’informe, als que pensem d’aquesta manera i endefinitiva a la història del Barça, va mentir deliberadament afirmant que l’exàrbitre Rigo (al qual "acusaven" de barcelonista) UN ANY VA ARBITRAR AL BARÇA 36 PARTITS SEGUITS i es va quedar tant ample.

No cal dir que aquest discurs va ser confirmat, secundat i afirmat completament pels seus companys de programa Roncero, Siro López, José Damiàn González…..

Video: Comentaris Punto Pelota (Intereconomia TV) 24/3/09

Aixó ens va portar a pensar a fer un petit estudi comparatiu, dels partits que va arbitrar Ramos Marcos en lliga al Barça (33 partits) i al Madrid (30 partits), i veure els números fredament de com ens havia afectat.

Doncs el resultat final és que amb Ramos Marcos:

- El Madrid va guanyar el 60% dels partits que va arbitrar i va perdre el 23,3%

- El Barça va guanyar el 45% dels partits i va perdre el 30,3%

- Va xiular els mateixos penals a favor (4 a cadascú), però mentres al Barça li va assenyalar 9 en contra al Madrid només 1

- També hi ha una diferència important en quan a les amonestacions, 55 pel Barça i 39 al Madrid

Són interessants també els números dels enfrontaments directes entre Barça i Madrid, on veiem que dels 5 clàssics que va xiular 3 els van guanyar els blancs per 1 empat i 1 victòria del Barça, amb 2 penals a favor del Madrid i un a favor del Barça.

I si centressim els números en les 6 temporades de l’època Plaza que va enganxar, veiem com aquests, encara es tornen mes blancs.

Link:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FY2NkN2MyYTMtZGQyZC00OGUxLWJhZWEtNzdhNjViMTljNDBm&hl=es

o

Fes un click per a engrandir el quadre

Els números i les estadístiques poden ser només casualitats, i que tots els barcelonistes que hem vist/patit els seus arbitratges estessim equivocats; I que el clauer del Madrid que parlava en Sergi Mas, amb el que deien que es passejava per Salamanca, i que del qual també haviem sentit parlar, potser no va existir mai.

I finalment, afirmar que el Barça dels seus arbitratges en té mes mal records que altres. Visca el Barça Un Crit Valent!!! PD: Amb Ramos Marcos vàrem guanyar la Copa del Rey de l’any 1988, per 1 a 0 contra la Real Sociedad

Enlace traducción castellano:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FZWMzYjJhNjMtNzczNi00MjQ4LWI1MWItZmNlOTk1MDIwY2Rl&hl=es

Nou horari, televisions i TDT

Com cada any, després de la primera jornada de lliga s’ha produït l’habitual aturada de la competició per a la disputa d’un parell de partits de les seleccions; Volem recordar que a mitjans d’agost també se’n van disputar, paralitzant així les preparacions físiques dels jugadors.

Aquest fet no per esperat i conegut no deixa de sorprendre'ns, però si ara que s’ha llençat el globus sonda (o no) de la possibilitat de disputar partits a les 3 de la tarda, amb les excuses de certes audiències a l’altre punta del món i amb el justificant o excusa que a Europa també ho fan.

Un Crit Valent no està en contra del futur, ni de la globalització del nostre Barça, però no està d’acord que es facilitint les audiències a gent de l’altre punta del món i no als seguidors d’aquí.

Si tant volem fer i copiar el que fan a altres lligues europees, fem-ho i copiem-ho tot, no? Per exemple:

- A Anglaterra, França i Alemania, ja porten disputades 4 jornades, a Holanda 5, a Portugal 3 i a Italia 2 (Aquí recordem que només 1).

- És per molts conegut, perquè així s’ha dit, que a la Premier League ja estan marcats amb dia i hora, tots els partits de totes les jornades. (Aquí a falta de pocs dies no sabem ni dia, ni hora, i si es retransmet per quin canal serà)

Fins quan anirem transigint a costa dels interessos econòmics d’unes poques persones, en contra dels interessos dels seguidors directes dels clubs?

Ara es veu que volen fer la prova de passar de deixar-nos sense sopar, amb tants partits a les 10 de la nit, a que no dinem en condicions, amb possibles partits a le 3 de la tarda.

Un Crit Valent sempre ha pensat que el problema, no era tant de jugar a les 10 de la nit, sino que va ser la gran quantitat de cops que ho vàrem fer, i les nostres queixes anaven en aquesta direcció.

I si finalment s’ha de jugar a les 3 hi juguem, però TOTS, i després que no hi hagin queixes per insolacions, digestions pesades, o si els partits són dolents migdiades en males postures

Visca el Barça i Bona Diada

Joaquim Molins

PD:

Per cert, a data d’ahir 10 de setetembre de 2009 continuo sense descodificador de TDT, i a la majoria de llocs em van dir que fins a l’Octubre….

Ni al Carrefour de Gran Via 2, ni a Glòries; Ni Corte Inglés de Diagonal (aquí almenys van oferir-me la CAM, però jo tinc una tele "normal"), ni Portal de l’Àngel; Ni als Hipercors de Meridiana, ni al de Cornellà; I finalment ni al Media Mark de l’Hospitalet, ni al de La Maquinista.

Les Cinc Copes, les actuals i les antigues

Ja estem de tornada, i esperem poder passar tots junts un altre magnífic any.

.

Com cada setembre des de que els Carnets de Soci porten foto, he acudit a les oficines del Club amb els meus fills per actualitzar-les, ja se sap que els nens creixen depressa.

.

I també com cada any i aquest amb mes raó, hem aprofitat per anar a veure les instal.lacions del Camp Nou i el Museu amb les noves Cinc Copes.

Ens vàrem fer les fotos amb elles, però vaig trobar que estaven col.locades en un lloc massa fosc i amb poca il.luminació per la importància que tenen i pel que representen (potser és cosa de disseny). A continuació vaig voler retre un petit homenatge a les antigues Cinc Copes de la temporada 51-52 Campionat de Lliga, Campionat d’Espanya, Copa Llatina, Copa Eva Duarte (per fer el doblet), la Copa Martini-Rossi (per la diferencia de gols), ara que tant s’ha tornat a parlar d’elles.

Doncs a la vitrina central de l’espai dedicat a les cinc copes, on suposadament haurien d’estar exposades n’hi ha cinc, però no són les que es van guanyar aquella temporada.

En aquest lloc preferencial estan esposades les cincs copes dels títols que es van guanyar en tres temporades: 2 Lligues (51-52 i 52-53) i 3 Copes del Generalísimo (51, 52 i 53).

Aixó es pot deure a que encara que aquella temporada 51-52 es van guanyar Cinc Copes, hi va haver gent (encertadament o no) que va considerar mes les cinc copes com un periòde de dos anys en que es va dominar el futbòl espanyol, fins al robatori d’en DiStéfano.

Potser s’hauria de refer l’espai i posar les Cinc Copes juntes, encara que aixó és feina d’un especialista en museus. Ara la Copa Llatina, la Eva Duarte i la Martini Rossi estan camuflades entremig altres copes i no destaquen tal com entenem que hauria de ser.

El Museu necessita un rentat de cara tant en l’aspecte de l’exibició de les Copes i Trofeus guanyats, com en el seu concepte.

Les Copes Llatines i la Copa de Fires, per la importància que realment van tenir, creiem que haurien d’estar en un lloc mes preferèncial.

I finalment no es seriòs ni acceptable que a la vitrina principal del Museu hi manquin Copes. Dona un aspecte lamentable i tercermundista veure que on hi ha d’haver una Copa d’Europa (la de Paris) i la segona Supercopa d’Europa, només hi hagi una petita ressenya. Es que en tenim tant poques, que de seguida es detecta, no?

Les vitrines no són una llibreria per anar agafan copes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Tornem aviat

Hola amics: L'activitat al blog tornarà la propera setmana, després de la primera jornada de lliga. Tornarem amb força després de les vacances d'agost. Amb els nous títols al museu i amb comentaris sobre les actuacions del club d'aquest estiu. Gràcies i fins la setmana vinent

La pilota ja roda (o bota), però els números NO

Han estat quasi dos mesos amb un sindrome d’abstinència futbolística brutal, però per fi ja hem jugat els primers partits amistosos, després de la Final de la Champions League i la pilota ja ha començat a rodar.

Bé, diem rodar per a no dir botar, perquè veient per televisió un altre cop el mal estat de la catifa verda del "nou" Wembley, segurament un dels estadis del món on es mima més l’estat de la gespa, ens fan venir tremolors ja que l’arquitecte autor d’aquest nou estadi, és el mateix pel qual el Sr.Laporta i la seva junta directiva, volen dilapidar tot el que es treurà (i més) per malvendre els terrenys del Mini-estadi un cop aconseguida la reqüalificació, per a reformar el Camp Nou.

Realment la mala venda dels terrenys del Mini i la posterior reforma del Camp Nou, són dos aspectes que condicionaran greument l’economia del Barça en un futur pròxim, i que s’haurien d’evitar.

Aixó ho diem basant-nos en les següents dades:

• Un Crit Valent recorda que ara no és moment de vendre ni un sól m2 quadrat de terreny. Hauriem d’evitar la venda automàtica un cop tinguem els terrenys reqüalificats i esperar potser un parell d’anys a que el seu preu pugui pujar i doblar així els ingressos.
• Un Crit Valent també vol recordar, que una de les característiques dels projectes, cars ja d’entrada sense cap justificació del senyor Norman Foster, és seu posterior encariment respecte el pressupost inicial. En casos fins i tot doblat (el nou Wembley és exemple).

Però mentre els Srs.Laporta, Boix, Sala Martín i Oliver, facin com el Màgic Andreu o el Mag Lari, il.lusionisme amb els números, fent veure que són bons, i que la gent no vegi que només d’un any a un altre:

• Ha pujat l’endeutament net de 190 a 202 milions;
• Ha pujat el deute a curt plaç de 217 a 276 milions
• I ha pujat el deute a llarg plaç de 43 a 44 milions

I surtin tots cofois "fardant" d’un benefici de 8,8 milions(abans d’impostos), fins i tot inferior al pressupostat, i incloent segons algunes informacions la venda d’una altra parcel.la de ara de Sant Joan Despí, per a quadrar una mica els números.

Un Crit Valent també troba irresponsables les manifestacions del Sr.Oliver dient que la capacitat d’endeutament del Barça és infinita, quan són ells els que han creat aquests deutes, i no sembla que tinguin intenció d’avalar-los.

I si tornem ara a la pilota, volem donar la benvinguda a Ibrahimovic i desitjar-li els majors èxits possibles amb el Barça.

Invasió del camp a banda, va ser lleig fer esperar a la gent mes de dues hores quan tot semblava que "estava fet", i també va ser molt lleig veure com una pastilla de seients de Tribuna del costat de la llotja estaven guardats/reservats per a "enxufats".

Visca el Barça

Joaquim Molins

L'economia del Barça, tocada

Encara que la gent no ho vegi, perquè qui té possibilitat per a explicar-ho no ho fa, el Barça està en una situació econòmica delicada, i no és per haver fet el triplet.

.

Mentrestant sembla que el President i la junta directiva, estan més preocupats en decidir qui serà el candidat de continuitat, que intentarà amagar el resultat de la mala gestió econòmica d’aquests anys.

.

Davant de l’augment espectacular d’ingressos que ha conseguit la gestió d’aquesta directiva, no s’ha d’amagar l’augment igual de despeses que han provocat.

.

Els risc que hi ha avui en dia, és que mentres les grans despeses anuals del Club són fixes i per molts anys, certs ingressos podrien davallar per la crisi econòmica i altres no estan garantitzats.

.

Ara no serveix dir (com fan alguns “palmeros”) que ens trobem amb un “desajust” per haver pagat una quantitat tant elevada (per sort) en primes, o que es varen haver de pagar els milions de la sentència del cas Sogecable.

.

Com va dir el mateix President: “Al loro, que no os embauquen!”, aquests “palmeros” ens parlen d’una magnífica gestió econòmica d’aquesta directiva, i per l’altre ens enterem que s’està negociant ampliar i/o renegociar nous crèdits.

.

I a tot aixó que hi diuen els responsables econòmics, doncs tant els anteriors (el dimitit i l’actual directiu) com els actuals, doncs res, miren cap un altre cantó, i continuen dient que ho fan molt bé.

.

Després de l’autocomplença esportiva, ara toca l’autocomplaença econòmica.

.

Aixó no vol dir que Un Crit Valent, estigui per un model que comporti un malgastament de diners, a base de d’un endeutament monumental, sino que el model actual del Barça és molt bó, però ajustant la despesa.

.

I una setmana després el cas Eto’o continua, i el President continua parlant pels descosits, i repetim que potser l’entrenador hauria d’haver dit alguna cosa.

.

Visca el Barça Joaquim Molins

Són millors Keirrison o Villa, que Eto'o? Tant se val

Doncs sembla que tant és, perquè després d’un any meravellòs, ens trobem un altre cop que no sabem evitar un incendi que tira per terra la tranquilitat i la unitat del Club. Potser cal preguntar-se si aquesta (tranquilitat o unitat) era fictícia, forçada o falsa

En l’estat general pot haver influït alguna cosa el retorn del Sr.Pérez, gastant a mans obertes i invocant el seu anyorat Madrid del franquisme, amb Bernabéu a la llotja i amb Di Stéfano i la troupe d’extrangers (molts d’ells nacionalitzats per decret) al camp.

Però aixó creiem que finalment no és prou escusa, donat que nosaltres solets ja som capaços de cometre i repetir cíclicament els mateixos errors de sempre a la que tenim un bon grup.

Entre el President amb una incontinència verbal digne de rècords i amb el mutisme total (almenys públicament) del nostre entrenador al qual uns assenyalen com el responsable de no voler a l’Eto’o, i amb el representant del jugador acussant a vegades a la directiva, a vegades a l’entrenador i a vegades a la premsa, els socis anem una mica desorientats i preocupats.

Els socis ens mereixem saber, quin dels agents que intervenen (President-Entrenador-Representant-Secretari …) no diu la veritat, perquè es clar que algun d’ells està en fals.

Podria ser que no sigui només un dels agents, sino que siguin un parell, donat que ja sabem ampliament la capacitat del President per admetre coses que abans havia negat, i que ara esbombi una oferta del City (que potser si que sigui veritat) d’un bon traspàs i un sou “estratosfèric” pel jugador, i que el representant ho negui, tot plegat fa mala olor.

I que el representant ara admeti, que no va dir tota la veritat a la premsa a començaments de juny, a la sortida de la primera reunió i que si li havien comunicat que l’entrenador no comptava amb Eto’o, tampoc el deixa en un bon lloc.

Volem saber si el cas Eto’o és una qüestió de negoci (per a equilibrar els malmesos números del Club) com per a una banda pot semblar, o es tracta d’una qüestió esportiva, i que per alguna raó ha passat alguna cosa i ara l’entrenador ja no el vol.

Finalment i “traffic” a banda, s’enten que hi hagi més clubs interessats en el tal Keirrison a preu d’or, que per l’Eto’o? Doncs no, ningú es creu que pel brasiler hi hagi tres clubs interessats, i que pel nostre davanter centre només el vulgui el City.

Visca el Barça Joaquim Molins

El Madrid si que rebenta el mercat

Hi ha part de l'anomenada premsa nacional-madridista que per amagar la indecència dels preus que està pagant el president del Madrid per a fer-se a correcuita amb uns jugadors al preu que sigui, tenen la cara dura de posar per exemple els fitxatges de Cruyff i de Maradona que va fer el Barça.

Per endavant volem deixar clar, que cadascú amb els seu diners fa el que mes li convé, donat que estem en una societat on mana el lliure mercat.

.

Però hi ha un petit detall que s'escapa, o que s'amaga; Aquest és que :

.

Qui ha deixat diners al president del madrid per a fer aquesta despesa qualificada per a molts sectors com a mínim d'immoral i indecent, són bancs i caixes que han rebut l'ajut del govern per a intentar reactivar l'economia, salvant-los de possibles problemes de liquidat amb la contraprestació de donar facilitats a les petites i mitjanes empresses que tant ho necessiten en aquests moments, i per les notícies que es saben es veu que no ho fan.

.

Vés a saber per a quina raó, i per a nosaltres millor, els madridistes es deixen entabanar un altre cop per un personatge (Florentino), que a part de pulir-se en 6 anys el "pelotazo" va deixar uns números vermells per sobre dels 200 milions d'euros, i li riuen la gràcia.

.

I ara el Barça que ha de fer? Ha de jugar en la tendència de preus alts que ha marcat el president del madrid?, pensem que no.

.

Una altra cosa es preguntar-se, si es que el Barça necessitava reforços, ja s'haurien d'haver fet o no.

.

Recordem que la temporada passada ens van vendre que el fet de començar a presentar jugadors a finals de maig o començament de juny, abans de la votació de la moció de censura, només obeïa a la magnífica feina feta per en Txiki al llarg de l'any i que les presentacions eren el fruit de les gestions fetes.

.

Doncs ara a 17 de juny que hem de pensar? No hem fitxat a ningú, hi ha renovacions de contractes conflictives; i aixó que és? mala previsió o es que no era necessari?.

.

Està clar que nosaltres pensem que ara no hem de perdre el cap. Ja que les possibles contractacions de reforços que no estaven fetes, ara no sembla que sigui el millor moment per a fer-les.

.

Creiem que continuem tenint una millor plantilla, molt més unida i conjuntada, amb uns cracks que volen continuar guanyant títols pel Barça.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

Qui vigila als dirigents del futbol?

Ens ho preguntem, perquè no veiem del tot clar la política de "nen" ric a costa d’endeutar-se fins mes enllà de les orelles que vol tornar a aplicar el president del Real Madrid, gastant-se una quantitat immoral de milions d’euros.

La mateixa premsa nacional-madridista que s’ha passat tota la temporada parlant de "canguelos", "decretazos",… etc, ara continua amb la mateixa cantarella per a maquillar i callar, fent de "complice" i donant cobertura així al despilfarro.

La pregunta d’avui en dia, no és ja d’on surten tants milions d’euros per als pagaments d’aquets traspassos tant sobrevalorats, que la resposta és fàcil (dels bancs), sino que seria el perquè i amb quines garanties es donen aquests diners a un club que segons es comenta deu més de 550 milions d’euros, i que amb aquests fitxatges, aquest deute pujarà a més de 800 milions, i sembla que tothom ho troba bé.

Pensem que algun organisme hauria de fiscalitzar i vigilar, al igual que el Banc d’Espanya fa amb els Bancs i Caixes, o la CNMV amb a les empreses que cotitzen en Borsa, etc, les "disbauxes" de certs dirigents del món del futbol, i no permetre certes operacions i moviments que puguin posar en perill als propis clubs.

És només una idea que també ens afavoriria a nosaltres i a la resta de clubs de la lliga espanyola, donat que els socis i afeccionats estaríem més tranquils pensant que algú més vetlla pel futur i la seguretat econòmica dels mateixos clubs.

Per tant l’actuació del Real Madrid aquest estiu serà un mal exemple de com s’ha de portar un club, ja que dóna la impressió que s’ho juga al tot o res, i si a la propera temporada la jugada no els hi surt bé, em sembla que riurem i molt.

Nosaltres creiem que els que estan realment nerviosos i alhora envejosos són ells, la mateixa premsa i el seu nou president, quan han vist com ha funcionat la política de predrera i d’alguns fitxatges que ha aplicat el Barça, i el magnífic resultat d’aquest any.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Copa, Lliga i Champions, sóm TRICAMPIONS

Hem fet els tres pams,… i ja estem a la glòria

.

Ha estat un mes de maig meravellòs i històric. Des dels "afussellaments del 2 de maig" al Real Madrid amb l’espectacular 2 a 6, ha estat un no parar d’alegries i d’emocions, fins rematar-ho el dia 27 guanyant la final de la Champions League a Roma enfront del Manchester United.

.

Entremig l’eliminatòria agònica amb el Chelsea, i la victòria per 4 a 1 a l’Atlètic Club de Bilbao a la final de la Copa del Rei disputada a València.

.

Creiem que ha estat, i amb el màxim de respecte per les mítiques plantilles del passat, el millor Barça de la història, pels resultats, per les xifres i sobretot pel joc que hem desenvolupat tot l’any. Al final no ha estat el "Record team", però poc li ha faltat.

.

Ara que hem assolit aquests èxits, hem de mirar de mantenir-nos més temps a l’èlit, i que la plantilla no s’ensorri en un no rès com va passar després de la final Paris 2006. Ara estem en disposció de marcar un cicle d’èxits esportius que vagi més enllà de dos anys magnífics.

.

Per nosaltres, i així ho reconeixem, ha estat una sorpresa com en Pep Guardiola ha portat i ha dirigit l’equip al llarg de la temporada, així com la resposta de TOTS el jugadors, després de la gran convulsió soferta pel club l’estiu passat, amb els moviments de la Moció de Censura, canvi d’entrenador, dimissions de la junta, acomiadaments de Ronaldinho, Deco, etc….

.

Pensem que amb aquesta Champions el futbòl restitueix poc a poc al Barça a un lloc de prestigi dins l’èlit europea, d’on actuacions polítiques per una banda i altres esportives dirigides (sense oblidar els errors propis), van fer que durant molts anys no hi tinguessim accés.

.

Disfrutem ara del que hem aconseguit entre tots, fins al començament de la propera temporada, on ens tornarem a il.lusionar amb els reptes que ens queden com la Supercopa d’Europa a l’agost i el Mundial de Clubs al desembre.

.

Gràcies Barça .

Un Crit Valent

Ja només queda un pam, …però quin pam!!!

Uns quants que ja tenims anys i panys en aixó de ser socis del Barça, i que les hem vist de tots colors, veiem amb incredulitat tot el que ha passat aquesta temporada.

.

Es clar que ho diem des d’una òptica totalment positiva, donat que estem a punt de jugar, i esperem de guanyar, la final de la Champions de Roma, i tot per sort, és una bassa d’oli.

.

Amb la Lliga i la Copa del Rei guanyades i celebrades oficialment d’una forma continguda i educada, esperem poder fer història el dimecres a la nit, i concloure així de forma espectacular la temporada.

.

Aleshores podrem afirmar sense cap tipus de reserva, que ens trobarem davant de la millor temporada de la història, donat que doblets ja els hem viscuts, i per sort no fa pas gaire, però guanyar les tres competicions actuals, i a un nivell competitiu tant fort com és ara, no ho hem fet mai.

.

Aixó ho diem amb el màxim respecte al Barça de les Cinc Copes (temp.1951-1952, que va guanyar totes les competicions en les quals va participar.

.

Per tant demanem que tot continui tranquil, i que res ni ningú, destorbi a la plantilla abans del partit, i que l’actitud de certs mitjans que sembla que miren cap un altre cantó, en temes que podrien afectar al Club, continuin així uns dies més.

.

Ja hi haurà temps després d’analitzar, si com pot semblar, hi torna a haver problemes amb les entrades amb la decisió del canvi de les bases del sorteig, i amb la distribució dels quasi bé 4.000 "compromisos ineludibles" del club ( o dels directius).

.

També voldriem fer una crítica o millor dit una reflexió, tant als revenedors d’entrades, com als socis que han aprofitat l’oportunitat per a fer-ho.

.

Que pensin en els socis que es van apuntar al sorteig i s’han quedat sense poder assitir a una final de la Champions, perquè hi ha una sèrie de gent que s’apunta només per a fer negoci.

. És una situació lamentable que té diversos culpables, que són qui ho fa, qui ho provoca i qui ho permet.

.

Ara ja només queda que el dimecres fem el darrer pas per a tocar la glòria i entrar a la història. .

Ave Barça

Joaquim Molins

A tres pams de la glòria

Doncs bé, després del recorregut del Barcelona, Berlín, Madrid i Londres (que comentàvem en l’article anterior), arribem ja al final, i és el moment de demanar i donar el darrer esforç per a poder completar la temporada de manera espectacular.

.

L’afició estarà al costat de l’equip com sempre ha fet, deixant-se la pell, la veu, el temps i els diners, per ajudar a aconseguir finalment els títols. Val a dir que aquest any amb molta més fe, perquè tal com va prometre en Pep a començament de la temporada, la gent veu que els jugadors també es deixen la pell en el camp.

.

En un any hem passat:

.

- Del 4 a 1 del Bernabéu al 2 a 6; - De la moció a l’emoció; - De que haviem d’estar "Al loro", a que tothom està "Al loro" de nosaltres; - De no guanyar res, a estar en disposició de guanyar tres títols; - Etc;

.

La traca final ha estat la classificació en el darrer suspir del partit, per a la final de la Lliga de Campions del proper 27 de maig a Roma, amb el GOL de l’Andrés Iniesta.

.

Ha estat "divertit" escoltar com molts periodistes que sempre s’omplen la boca, parlant de que quan juga un equip "espanyol" (referint-se al Barça) ells "sempre volen" que guanyi (je je je…), i s’han dedicat més a intentar defensar els interessos del Chelsea, denunciant l’actuació de l’àrbitre en els possibles penaltis a l’àrea del Barça, oblidant i ocultant del tot les jugades en que també ens va perjudicar a nosaltres (les mans de Ballack, l’expulsió d’Abidal, i no comentar res del partit d’anada), com si els hi anés la vida.

.

Ara quedarà per veure la parcialitat i o imparcialitat de la premsa nacional-madritista, davant de les properes finals del nostre Club, on ens enfrontarem a l’Atletic Club de Bilbao (equipo de "jugadores españoles") i contra el Manchester United, on juga en Cristiano Ronaldo, jugador pel qual suspiren des de fa anys i ja el consideren "seu".

.

Em permeto homenetjar el llibre de l’Antoni Bassas, "A un pam de la glòria", dient que el nostre Barça avui està "A tres pams de la glòria", a tocar els tres títols. .

Visca el Barça .

Joaquim Molins

Barcelona, Madrid, Berlín, Londres...

Hem arribat a la gran setmana.

Per sort, som en disposició de guanyar-ho tot.

L´eliminatòria amb el Chelsea que ja ha començat, promet grans emocions. Per tercera vegada en 5 anys som a les semifinals, cosa que pocs poden dir ... Som en el bon trajecte que duu a Roma.

No cal dir que serà un dur enfrontament, amb un estil de joc del Chelsea molt fisic, molt tàctic. Com l´any passat, el Barça s´enfronta a l´imperi futbolístic britànic.

Després ve l´enfrontament de Lliga al Bernabeu, amb un clar avantatge – diguin el que diguin – i un elevat nivell de joc mostrat durant tot el Campionat. Podria ser decisiu per a la conquesta de la Lliga, però si no va massa bé, cal estar tranquils, seguirem líders, amb avantatge ( potser també amb l´average ), un millor calendari i nous reptes per assolir.

De retruc, el cap de setmana hi ha festa grossa a Berlin, amb la desena Final Four de la nostra història. Tanta intensitat esportiva dóna peu a veure la grandesa del Barça. Confiem que els Navarro, Lakovic, Ilyasova, Fran Vazquez, Andersen ... ens donin una nova alegria.

I, finalment, per tancar una setmana plena de compromisos a alt nivell, la tornada a Londres ...

En fi, la primera reflexió a fer és la seguent : que bonic és arribar a aquestes alçades de la temporada amb totes les opcions de títol en joc!

Si algun compromís no surt bé, cal tenir serenitat i seny.

I, per suposat, a gaudir de l´espectacle i animar el Barça.

Molt sort. Gràcies. Visca el Barça !

Jordi Medina. UN CRIT VALENT ¡

Mereix ser directiu en Xavier Sala i Martín? Doncs no

Davant de les notícies on s’anuncia l’entrada a la Junta directiva del Barça d’en Xavier Sala i Martín, President de la Comissió Econòmica, brillant i reconegut economista, voldriem fer una sèrie de consideracions al respecte.

Sense entrar a valorar de si es el moment oportú de fer-ho, volem recordar el seu comportament, en diversos episodis de la història recent del nostre Club.

A l’estiu del 2006, i a resultes de la sentència que obligava al Barça a "convocar" (que no celebrar) les eleccions a la Presidència del Club de forma immediata, perquè un jutge va entendre que el President Laporta i la seva Junta Directiva no van cumplir els Estatuts, en X.Sala i Martín com a President de la Comissió Econòmica va ser nomenat President de la Junta Gestora del FC Barcelona.

Ell en aquest càrrec, va ser el responsable de convocar unes eleccions a la Presidència del Club a correcuita, la qual cosa no era necessària, en mig de les vacances de l’estiu, privant així una participació majoritària, i afavorir d’aquesta manera els interessos de la Junta Directiva condemnada.

Un Crit Valent, hi va participar per a que hi hagués un procés electoral obert, cosa que va succeir, i en cap cas vàrem rebre del President de la Junta Gestora (Xavier Sala i Martín) del Barça, ni el mes mínim contacte, ni una trista salutació, ni una trucada interessant-se en tota la precampanya.

Volem dir que a diferència del que va ocorrer a les anteriors eleccions (2003), on el President de la Junta Gestora del Club en aquell moment, el Dr. Joan Trayter, va tenir la gentilesa de convidar-nos a casa seva per a comentar aspectes de les eleccions (entre altres, les possibles dates…) i després també va tenir la cortesia de visitar-nos ell, a la nostra seu electoral.

En canvi en Xavier Sala i Martí ens va ignorar com si li molestessim. Només una freda i distant salutació a la tarda d’entregar les signatures recollides i de signar l’acta electoral a les oficines del Club.

Un segon episodi, va ocorrer a la temporada passada, on unes declaracions seves (potser amb raó o no, i potser induïdes o no) van deixar en evidència al cos tècnic i mèdic del Club, dient alló que certs jugadors no estaven lesionats (com oficialment es deia), sino que estaven apartats. Aixó va provocar un fort terratrèmol a la plantilla, i dies després va haver de demanar disculpes.

Els darrers episodis ja van ocorrer en el transcurs del procés de la Moció de Censura que va endegar el soci i advocat Oriol Giralt, on a sobre de dubtar de la validesa d’un possible nombre de signatures presentades, fent-se el "xuleta" dient que si no n’hi havia de falses dimitiria (la qual cosa no va fer), va arribar a declarar que en el cas que prosperés i ell tornés a ser nomenat President de la Junta Gestora, que·digin el que digin els Estatuts, jo no faré res.

Realment necessitem un personatge així per a un càrrec d’honor, com es ser directiu del FC Barcelona?

Nosaltres creiem que NO.

Joaquim Molins

.

Enlace traducción castellano http://www.uncritvalent.com/Documents/Sala_Martin_cast.pdf

Reflexions sobre les repercussions del nostre informe

Davant de l´impacte que ha assolit el nostre informe sobre les "19 lligues", voldria fer publiques una sèrie de reflexions :

Primera.- Encara estem sorpresos de l´elevat nombre de visites (15.000 en una setmana), així com del ressò mediàtic, mitjans audiovisuals, internet, premsa escrita i radiofónica, tant la catalana propera al barcelonisme, com d´altra més "anti".

Segona.- Vull fer alguns agraïments especials : -Al Joaquim Molins, per la seva tasca impagable d´investigació I difusió. -Als visitants del nostre blog. -A tots els qui ens heu donat suport, tant via comentaris, com en forma d´adhesió personal. -Als mitjans de comunicació, no només als pro-barcelonistes (amb alguna curiosa i sospitosa excepció, producte d´un servilisme exempt d´imparcialitat i equidistància ), sinó a d´altres, d´abast estatal, gallecs i, àdhuc, alemanys.

Tercera.- També vull fer una sèrie de necessàries precisions : -Amb aquest informe s´hi podrà o no estar d´acord, però no ens inventem res, ens limitem a incoporar informació històrica de carácter estadística o científica. -En cap moment es va pensar desenvolupar aquesta idea per molestar ningú, ni generar cap polémica. -Creiem que l´exercici de la memòria històrica , no només és legítim, sinó necessari. -En cap moment hem manifestat que el Madrid hauria perdut les 19 lligues, ni que totes elles haguessin anat en benefici del Barça ; sostenem, això sí, que el repartiment hauria estat un altre. El Madrid n´hauria guanyat, sí, però també el Barça, i l´Athletic, i el València, i ´l´Sporting, i l´Atlético de Madrid ... -L´informe, en cap moment, parla ni de "Franco" ni de "robatori". -Tampoc es fa referència a partits concrets, o arbitartges, ni tan sols campionats puntuals ... S´analitzen dos períodes ( anys 50 I 70-80 ) amb dos esdeveniments excepcionalment claus ( Di Stefano I Plaza ) amb dades objectives a la mà. -Anòmins i companyia : ni s´ha mentit, ni hi ha victimisme ni madriditis. Res d´això tenim. Tenim barcelonisme i voluntat de posar a l´abast dels barcelonistes llum sobre episodis foscos.

Per acabar, dir als qui han entrat només per insultar i faltar al respecte ( altre tema, totalment legítim, és discrepar, discutir amb arguments, opinar ... ), que aquest blog no va dirigit a ells, ni per continguts ni per objecte. Si tant estimen els seus colors, el millor que poden fer és honorar-los amb una mica d´elegància.

Gràcies. Visca el Barça ! Jordi Medina.

.

Enlace traducción castellano

http://www.uncritvalent.com/Documents/Reflexiones_informe_19_ligas.pdf

El gran frau de 19 lligues del R.Madrid

A Un Crit Valent tenim el plaer de presentar-vos el informe que vàrem anunciar i que demostra que 19 lligues han estat adulterades, en benefici del Madrid i en perjudici majoritàriament del Barça.

Aquest informe, al qual adjuntem documents, annexos i videos, demostra 3 grans fraus en 3 períodes diferents :

- anys 50 : els aspectes més foscos del cas Di Stefano ( 8 lligues per als blancs ). - anys 60 : la paràlisi en la requalificació de Les Corts, amb l´ofeg econòmic que suposà ( 0 lligues per al Barça ). - anys 70 i 80 : les 13 temporades en les quals designava els àrbitres José Plaza ( 11 lligues per al Madrid i 0 per al Barça ), amb un estudi detallat de penals, expulsions i targes, i, a la vegada, posat en relació amb les temporades en què Plaza no designà o no ho feu en solitari.

No volem obrir una polèmica estèril, ni ser victimismes. Volem dues coses :

- recuperar la memòria històrica i posar dades científiques i estadístiques sobre 3 períodes i 3 esdeveniments de la nostra història, que expliquen objectivament la diferència de títols de la qual tant se´n vanten a la capital.

- contrapesar l´artilleria mediàtica que, des de mitjans afins al "règim blanc", bombardeja per tractar d´equilibrar, ni que sigui moralment, períodes esportius com l´actual, sempre en perjudici del Barcelona.

Confiem que sigui del vostre agrat, i que se´n pugui fer la difusió oportuna, per tal d´informar, recordar la història amb elements objectius, i fer pinya, ara i sempre en favor del Barça, especialment davant d´aquells que sempre obliden maliciosament el passat, atorgant-se èxits de dubtosa legalitat.

.

Enllaç al informe en pdf

.

Enlace al informe en pdf en castellano

.

Moltes gràcies i una abraçada. Visca el Barça

UN CRIT VALENT!

.

Videos:

Alfredo Di Stéfano a TV3

L'ex-àrbitre Antonio Camacho parla de J.Plaza a TV3

La lliga està guanyada?

A la pregunta de que si la lliga està guanyada, la resposta hauria de ser si. Avui en dia si una desestabilització (interna o externa), o una "pàjara" monumental o uns arbitratges manicomials no ho eviten, el títol no s’ha d’escapar.

Hem de ser optimistes, perquè l’equip ha demostrat que ha pogut recuperar el nivell de bon joc i de resultats després de les tres jornades de lliga (Betis, Espanyol i At.Madrid) on l’empat i les dues derrotes combinades amb les victòries del R.Madrid, van fer que es perdés el magnífic avantage que teníem.

Ara, a mitjans de març estem amb l’equip líder a la lliga, finalista de la Copa del Rei i preparats pel sorteig del proper divendres (molt equips no ho poden dir), on coneixarem el nostre rival de quarts de final de la Champions League.

Volem dir que som optimistes perquè aquest equip ens ha demostrat que podem confiar en ells, i que no es produirà una descomposició com la que es va produir ara fa dos anys, on semblava que tingués el beneplàcit de jugadors, tècnics i directius, que no van fer res efectiu per a evitar-ho.

Ara vindràn més intents de desestabiltzar per part de certs sectors de la premsa nacional-madridista, que amb comportaments propis de maleducats, on per davant d’una informació objectiva, prefereixen un populisme barat i aprofitar per a menystenir al nostre Club.

La xuleria, prepotència, supèrbia i mala baba de certs mitjans, envers el Barça i d’altres rivals del R.Madrid, creiem ha sobrepassat molts límits. L’exemple de com van tractar l’eliminatòria amb el Liverpool, faria caure la cara de vergonya als professors i catedràtics que vàren tenir els responsables de les informacions.

Era correcte la portada del "Esto es Anflield, y que!"?. Perquè una cosa és que el seu president parli de "chorreo", i l’altra és que uns professionals escriguin certes coses. I que? Doncs així els va anar.

S’ha de fer veure que els mitjans d’aquí no tenen la mateixa repercussió mediàtica que els de Madrid. Una informació que pugui donar l’Sport, El Mundo Deportivo o el 9 amb les ràdios i les televisions d’aquí, per raons òbvies no arriba amb la mateixa força a tota Espanya. Gran part es queda a l’Ebre.

En canvi, quan aquests mitjans de Madrid aprofintant-se d’una posició superior en quan a tirades i audiències, difonen cert tipus d’informació, que en casos aquesta és interessada, sesgada i potser incerta, aquesta arriba a tot l’estat.

I per acabar, dexeu-me felicitar a la secció d’handbol, per guanyar el títol de la Copa del Rei, aquest cap de setmana a Granollers, i al d'hoquei gel pel títol de lliga.

Joaquim Molins

Del "Villarato" a Anfield Road

La idea del "villarato", que neix de la premsa "nacional-madridista", no és més que un moviment destinat a un intent desesperat de desestabilitzar el nostre club, amb una série de mentides que repetides un cop i un altre per part de diferents mitjans de comunicació, fan que es cregui arreu de l’estat, que el Barça va primer gràcies als arbitratges, i que el R.Madrid és un club perjudicat.

Es clar, tot aquest moviment a Espanya pot funcionar, però Europa és una altra cosa (i a Anglaterra més), i s’ha tornat a demostrar un cop més que amb la "xuleria" no es funciona, i han tornat a quedar eliminats a vuitens.

Intentaré no pecar d’oportunista, però és que el Liverpool ha eliminat al Madrid amb el mateix plantejament amb el qual ja ens va eliminar a nosaltres fa dos anys, i sembla que no han fet res per a evitar-ho.

Aquests madridistes que se les donen de ser tant intel.ligents i de representar la "quinta essència" del futbol mundial, no havien jugat contra el Liverpool en els darrers anys (des de la final de l’any 1981), i es creien que amb el seu escut tacat d’injustícies, ja en tindrien prou per a guanyar, i que a sobre que seria un passeig.

Ara les declaracions del president Boluda del "chorreo" cobren vida un altre cop i passaran a la història, mostrant el camí de la mala educació i de "xuleria" habitual a la qual ens tenen acostumats.

Molta gent va riure la gràcia del president menyspreant al Liverpool abans de jugar, i aixó, és com la llei de Murphy, falta que es digui alguna cosa així, per a que tot s’espatlli, i així ha estat.

Però també ens va sorprendre que en aquell moment, que els periodistes que feien l’entrevista per comptes de riure la gracieta tal com van fer, no li demanessin una mica de moderació i respecte pel rival.

Bé, així els ha anat.

Ara els barcelonistes estem contents i esperem no fallar enfront l’Olympique de Lyó, per a veure si nosaltres si arribem a Roma, i podem guanyar la tercera Champions.

Serà un camí difícil, però al igual que el Liverpool, el nostre Barça tampoc "Mai caminarà sol".

Joaquim Molins

El curiòs cas, del curiòs país

Darrerament, han sortit diverses notícies inquietants, envers les relacions comercials entre la ( fins fa poc ) exòtica República d´ Uzbekistàn i el Futbol Club Barcelona i, en concret, a la figura del President Laporta.

Recordem que el Barça ha vingut tenint tractes, també, exòtics : viatges presidencials, "bolos" de jugadors, partidet amistós a porta tancada ...

Finalment, sorgeix la notícia – no desmentida – d´El Mundo, sobre una intervenció directa del Despatx professional del President en un intent de compra de les accions del RCD Mallorca, SAD per part d´una Empresa uzbakistanesa, "Uzbeka Zeromax".

En aquesta operació – emparada i auspiciada pels contactes realitzats a través del Club – el President del Barça, en aquest cas com a advocat (tasca que, ja diem des d´ara, pot compatibilitzar, pero depenent dels assumptes) ha tractat d´intermediar en la compra d´un club de futbol per part d´un lobby amb qui ha tractat a través del Barça, a canvi de la sucosa xifra de 4.2000.000 €.

Fins aquí la notícia ; ara, anem a les preguntes i conseqüències :

El soci Joan Ignasi Prat li tramet una carta, bo i demanant-li explicacions i primeres sorpreses:

El Sr. Laporta s´apressa, personalment (¡!) a contestar un mortal. I quan des d´Un Crit Valent li hem requerit en un any en tres ocasions aspectes que ens amuinaven, i ni cas? (li recordem que hem estat companys de viatge electoral en dues ocasions, i hem dut, duem i durem a terme una oposició serena, educada i constructiva. Vull dir, que crec que ens coneixem).

El Sr. Laporta contesta, textualment "...qualsevol assumpte que s´ encarrega al meu Bufet d´Advocats i que, aparentment pugui representar alguna incomptabilitat ...". Sr. Laporta, es que n´hi ha hagut molts mes d’assumptes?

El Sr. Laporta afegeix "... és objecte d´una anàlisi detallada – el femení és nostre, Sr. catalanista! – d´incomptabilitats per part dels responsables del Bufet..." Aquesta anàlisi i aquests responsables, vol dir que no coincideixen i acaben en la seva persona ?

Per quina raó dimiteixen els antics amics i col·laboradors, Srs. Benedito i Geli, membres de la Comissió Esportiva?

Per quina raó es rescindeix el contracte de l´executiva Anna Xicoy, al·legant disconformitat amb la signatura d´un contracte amb Uzbekistán?

I per rematar tanta curiositat "estrangera" ... què ha passat amb l´esbombada franquícia de la MSL? Més viatges, la intervenció del Sr. Oliver, Marcelo Claure ... Havíem de colonitzar el mercat americà, era una aposta innovadora, i al cap de quatre dies es fa marxa enrera.

Per què tot aixó? Ho poden/volen explicar? Estic segur que no, per la qual cosa ens hem de preguntar : què collons (amb perdó) hi ha al darrera de tota aquesta trama internacional?

Jordi Medina.