dilluns, 29 de juliol del 2013

Per un Hall of fame al Camp Nou



Dins de la història del Barça hi una bona quantitat de jugadors que per diverses raons no arriben a assolir la categoria de mite, però en canvi que si deixen un record pel seu joc, títols o trajectòria, que haurien de tenir un reconeixement.

Molts coincidirem en que els grans mites de la història del Barça, en funció de les èpoques i de cada generació han de tenir un reconeixement singular com Gamper, Kubala, Cruyff o Messi, però hi ha desenes de jugadors, entrenadors i/o col.laboradors que haurien de tenir, tal com fan molts clubs a diversos païssos d’Europa i sobretot als Estats Units, un espai concret i públic on vegin la seva imatge recompensada pels merits realitzats durants anys al Barça.

Actualment el Barça si que fa uns reconeixements, aixó si d’una forma dispersa donant a Joan Gamper, Oriol Tort o fins i tot al recordat Ricard Maxencs el nom diversos espais del Club; o la retirada de samarretes de jugadors de les seccions professionals al Palau Blaugrana; o a Miró-Sans i Kubala una estatua a esplanada de la Tribuna.
 
El que intento fer veure és que també quedaria per cobrir un ventall ampli de jugadors i de treballadors històrics del Club, en un espai on vegin recompensada la seva dedicació al llarg dels anys, en un espai exclusiu, pensat i creat a tal efecte.
 
En aquest espai a crear, ja sigui a la façana de la tribuna, a una sala annexe del Museu, o a l’esplanada entre el Camp Nou i el Palau Blaugrana, la gent que ha contribuït d’una manera rellevant a fer gran en Barça haurien de deixar la seva emprempta, i a poder ser en vida.
 
Com a exemple es podria recordar a Samitier i Alcántara dels anys 20, el President Suñol, en Mariano Martín i l’Enrique Fernández dels 40, a integrants del Barça de les 5 copes fins el Barça d’HH; i a  figures com Joan Segarra, etc.
 
A mida que escrit apareixen més noms dels 60 que poden haver caigut a l’oblit i que haurien de formar part d’aquest Hall of Fame blaugrana, com en Bustillo al qual un destraler del futbol com De Felipe li va partir el genoll al Bernabéu mentres l’àrbitre no va pitar falta; o el recordat Benítez mort sent titular indiscutible.
 
I a banda dels esportistes professionals també s’hauria de tenir en compte per aquest espai d’homenatge a magnífics professionals del Club com l’Àngel Mur del futbol, en Toni Bové, Ranko Zeravika, Aito, etc del Bàsket; a Valero Ribera de l’Handbol o el gran Lorente de l’Hoquei patins.
 
Sempre hem de recordar i revisar la nostra història, fins a arribar a l’excel.lència actual.
Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano CLICKA AQUÍ

Foto: Eduard Omedes Mundo Deportivo

dilluns, 22 de juliol del 2013

Superant desgràcies

A finals de desembre del 2012 i per la recaiguda en la malaltia de Tito Vilanova, vaig escriure aquest article pel Diari D'Opinió Digital www.50x7.com Link
 
Malauradament torna a ser vigent
 
"Potser existeix, però descartant els accidents aeris del Torino al Mont Superga i del Manchester United a Múnic, ara no recordo cap club que hagi patit tantes i diferents desgràcies al llarg de la seva història com el FC Barcelona.

Si fem un mínim recodatori dels darrers 50 anys hem tingut de tot:
- La mort a l’abril de 1968 de Benítez, lateral titular del Barça, a la vigília d’un Barça-Madrid.
- El segrest durant 25 dies al març de 1981 de Quini, davanter centre de l’equip.
- Les greus lesions de Schuster (desembre de 1981) i de Maradona (setembre de 1983), màximes estrelles mundials del Barça de començaments dels 80’s, a peus del mateix destraler de l’Athlètic Club de Bilbao, Andoni Goikoetxea.
- La depressió, que molts no recorden al gener de 1988 de l’entrenador de l’equip, Luís Aragonés.
- L’infart al febrer de 1991 que va patir en Johan Cruyff i que el va obligar a passar pel quirofan, per fer-li uns quants by-pass al seu cor i de passada al de molts dels seguidors.
- I per acabar les recents greus malalties i les posteriors recaigudes de Tito Vilanova i de l’Eric Abidal.
.
El que tinc clar és que, de la mateixa manera que amb l’arribada de Johan Cruyff esportivament tot va canviar, socialment també, i amb aquell infart, operació i posterior recuperació, amb un equip que no va defallir en cap moment, amb partits memorables com el 0 a 6 de San Mamés, ens porta a l’actualitat a superar tots els entrebancs.
 
Cruyff, amb el seu futbol, els títols i el seu cor ens han fet moralment molt forts. Futbolísticament vam afrontar amb optimisme els finals de lliga de Tenerife i la del Deportivo; o la substitució de Pep Guardiola per Tito Vilanova com entrenador del 1er equip.
 
Ens queden lluny però, els sotracs que com a Club haviem rebut, afectaven directament a la moral del grup, i provocaven l’enfonsament esportiu de l’equip, la pèrdua dels títols en joc i la conseqüent desmoralització dels seguidors.
 
Actualment i gràcies al grup humà que formen jugadors i tècnics que no fallen, i la sòlida confiança dels socis, el Barça tornarà a superar les dificultats que han aparegut. I sobretot, pensant primer en la recuperació dels afectats i en donar suport i ànims a les seves famílies.
 
Ara amb un Barça llençat i destrossant rècords, tenim una alta proba de salut important, la recaiguda de la malaltia de Tito Vilanova, però amb el lema del Whatsapp del propi Tito: “Seny, pit i collons” ens en sortirem un altre cop."
 
#ÀnimsTito
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Enlace al castellano CLICKA AQUÍ
 
 

dimecres, 17 de juliol del 2013

Ja hi som amb els “ismes” i els “istes”

A partir de les declaración de Pep Guardiola on va carregar contra el President Rosell, estem a punt d’escenificar un nou capítol d’aquestes divisions tant habituals que patim al Barça cíclicament.

Fa anys l’escenificació d’aquestes divisions es podia viure al Camp Nou, a les Assemblees de Compromissaris, en algunes Cartes al Director dels diaris o entrant per telèfon a diverses tertúlies radiofòniques. Avui en dia i amb les xarxes socials a l’abast de la majoria de la gent, la divisió la pots trobar d’inmediat a la pantalla del teu móvil.

Kubalistes, Suaristes, Nuñisme, Cruyfisme, Laportisme, Guardiolisme, Rosellistes, etc...

Llegeix l'article al Diari d'Opinió 50x7.com CLICKANT AQUÍ

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano CLICKA AQUÍ

divendres, 12 de juliol del 2013

Per quan la descentralització del Barça?

Carnet provisional per la regularització del Cens temp 03-04
A resultes de l’aparició de queixes de socis del Barça sobre el fet d’haver-se de desplaçar en persona a l’única Oficina d’Atenció al Barcelonista (OAB) existent, que és a les oficines del Club, per confirmar o regularitzar les dades del Cens de Soci, vaig recordar la proposta que des d’Un Crit Valent (Pag 4) vam presentar a les eleccions del 2003, on deiem que el Barça hauria d’obrir Delegacions Oficials per apropar el Club als socis i seguidors a diferents comarques i evitar així desplaçaments massa llargs per a petites gestions.
 
I una de les fórmules per ajudar finançar aquests locals oficials en part o en la seva totalitat, seria amb els ingressos que generessin la inclusió en el local, d’una FCBotiga i vendre tot tipus dels productes oficials del Barça.
 
Llegeix l'article sencer al Diari Digital d'Opinió 50x7.com CLICKANT AQUÍ

I publicat el 18 de juliol al www.elperiodico.cat llegeix-lo clickant aquí
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Enlace al castellano CLICKA AQUÍ

dijous, 4 de juliol del 2013

Deu anys de soci per ser President del Barça

Estatuts del 1992, del 2001 i del 2009
Crida l’atenció dins de la nova modificació dels Estatuts del FC Barcelona (i van ...) que està preparant i ja ha anunciat l’actual Junta Directiva, el punt que afecta a l’antiguitat de soci que es demanarà a qui es presenti a candidat a President del FC Barcelona o a integrant de la Junta Directiva.
 
A partir de l’aprovació en una propera assemblea, en el nous Estatuts es demanarà una antiguitat de 10 anys de soci per qui vulgui optar a ser candidat a la Presidència, i de cinc anys per a ser membre de la Junta Directiva.
 
No són els 20 anys que es demanen al R.Madrid, però també són molts anys.
 
Llegeix l'article sencer al Diari d'Opinió 50x7.com CLICKANT AQUÍ
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Enlace al castellano CLICKA AQUÍ