Dins de la història del Barça hi una bona quantitat de
jugadors que per diverses raons no arriben a assolir la categoria de mite, però
en canvi que si deixen un record pel seu joc, títols o trajectòria, que haurien
de tenir un reconeixement.
Molts coincidirem en que els grans mites de la història del Barça, en funció de les èpoques i de cada generació han de tenir un reconeixement singular com Gamper, Kubala, Cruyff o Messi, però hi ha desenes de jugadors, entrenadors i/o col.laboradors que haurien de tenir, tal com fan molts clubs a diversos païssos d’Europa i sobretot als Estats Units, un espai concret i públic on vegin la seva imatge recompensada pels merits realitzats durants anys al Barça.
Actualment el Barça si que fa uns reconeixements, aixó si d’una forma dispersa donant a Joan Gamper, Oriol Tort o fins i tot al recordat Ricard Maxencs el nom diversos espais del Club; o la retirada de samarretes de jugadors de les seccions professionals al Palau Blaugrana; o a Miró-Sans i Kubala una estatua a esplanada de la Tribuna.
El que intento fer veure és que també quedaria per cobrir un ventall ampli de jugadors i de treballadors històrics del Club, en un espai on vegin recompensada la seva dedicació al llarg dels anys, en un espai exclusiu, pensat i creat a tal efecte.
En aquest espai a crear, ja sigui a la façana de la tribuna, a una sala annexe del Museu, o a l’esplanada entre el Camp Nou i el Palau Blaugrana, la gent que ha contribuït d’una manera rellevant a fer gran en Barça haurien de deixar la seva emprempta, i a poder ser en vida.
Com a exemple es podria recordar a Samitier i Alcántara dels anys 20, el President Suñol, en Mariano Martín i l’Enrique Fernández dels 40, a integrants del Barça de les 5 copes fins el Barça d’HH; i a figures com Joan Segarra, etc.
A mida que escrit apareixen més noms dels 60 que poden haver caigut a l’oblit i que haurien de formar part d’aquest Hall of Fame blaugrana, com en Bustillo al qual un destraler del futbol com De Felipe li va partir el genoll al Bernabéu mentres l’àrbitre no va pitar falta; o el recordat Benítez mort sent titular indiscutible.
I a banda dels esportistes professionals també s’hauria de tenir en compte per aquest espai d’homenatge a magnífics professionals del Club com l’Àngel Mur del futbol, en Toni Bové, Ranko Zeravika, Aito, etc del Bàsket; a Valero Ribera de l’Handbol o el gran Lorente de l’Hoquei patins.
Sempre hem de recordar i revisar la nostra història, fins a arribar a l’excel.lència actual.
Salut i Visca el Barça
Quim Molins
Enlace al castellano CLICKA AQUÍ
Foto: Eduard Omedes Mundo Deportivo
