El cicle guanyador intacte, Campions del Món de Clubs 2011

Encara que una minúscula part de la "humanitat" no ho vulgui reconeixer i que aquesta "casualment" es troba a Madrid, tenim el millor equip de la història de futbol.

.

Ni Mourinho, ni Pérez, ni tota la trouppe de la "caverna madridista", poden minimitzar, ni aturar amb les seves provocacions i els seus menyspreus constants envers el nostre club i el nostre joc, el ressó mundial dels nostres èxits.

.

Per molt que s’esforcin (que ho fan), a la premsa mundial no surt ni una sola línia de tota la porqueria que amb tanta constància ens estan lleçant des de Madrid quasi bé a diari des de fa uns quants anys per a intentar desviar l’atenció.

.

Tanquem aquest any 2011, amb un espectacular 5 de 6 en títols, i amb un nivell de joc que ens fa sentir inmensament feliços, col.loquen el nostre palmarés de títols mica en mica al nivell del qual ens van apartar durant dècades els poders polítics i esportius.

.

Escoltar de boca de l’entrenador del Manchester United, poc després de perdre contra el Barça la final de la Champions League a Wembley, que mai ningú els havia donat un bany semblant, fa reflexionar sobre la nostra gran capacitat futbolística, i l’enorme respecte al futbol de Sir Àlex Fergusson.

.

Diuen que Risto Mejide va escriure que: "Si que no sabes ganar como el Barça, al menos aprende a perder como el Manchester".

.

A la"caverna" només els ha faltat que Neymar, encara a la gespa de l’Estadi Internacional de Yokohama, després de perdre per 4 a 0 la final de la Copa del Món de Clubs de la Fifa, digués que acabaven de rebre una lliçó de futbol.

.

Si als resultats d’aquests 3 anys i mig tant espectaculars, els hi sumem els títols dels anys de Rijkaard, on molts jugadors importants del actuals ja hi eren, ens dona que en 7 anys i mig hem guanyat: 3 Champions League, 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 2 Mundials de Clubs, 2 Supercopes d’Europa i 5 Supercopes d’Espanya, endefinitiva BRUUUUTAL.

.

A tot aixó se li poden sumar les 5 victòries en lliga al Bernabéu, més una 6à en l'eliminatòria de la semifinals de la Champions.

.

Ha costat molts anys d’esforços però finalment tenim la recompensa del reconeixament i l’agraïment del món del futbol, a un estil de joc i de fer les coses, on si la política i els "polítics" dels anys 50, 60, 70 i part dels 80, no haguessin actuat afavorint al Real Madrid, mai ens hauriem apartar.

.

I el més important és que a aquest grup de jugadors i tècnics encara se’ls hi veuen uns quants anys de recorregut a un altíssim nivell, i que els possibles recanvis estaran llestos per a continuar ja no un cicle, sino que el que esperem sigui definitivament una era d’èxits constants del nostre Barça.

.

El mes segur és que aixó últim del futur que ens pot esperar, és el que posa més nerviossos al Madrid, al Sr.Pérez i principalment a tota la "caverna".

.

Però ara toca brindar per la continuïtat del cicle amb la Champions de Wembley, la Lliga, la Supercopa d’Espanya de les "xancletes", la Supercopa d’Europa i el 2on Mundial de Clubs de la nostra història guanyats enguany i desitjar el millor per a tots en aquestes dates.

Salut, Bon Nadal i sobretot Visca el Barça .

.

Quim Molins

Un Crit Valent!

.

Foto: M.Ruiz-FCB

Enlace traducción castellano clicka aquí

Preparats pel Madrid-Barça, i a continuar amb el cicle guanyador

A diferència de les darreres lligues on sempre s’ha jugat el partit del Bernabéu a poques jornades per acabar la lliga per a posar màxima pressió al Barça, aquesta temporada és al revés i el tenim ara.

.

El barcelonisme és sent esperançat, perquè més enllà de la punxada a Getafe, veu que en els altres deplaçaments importants l’equip ha donat la cara i ha creat prous ocasions per haver guanyat els partits, i que si no s’ha fet ha estat per mala sort, o per algun error puntual que hem pagat molt greu o fins i tot per mals arbitratges.

.

Per aixó no tenim cap dubte que demà el Barça, a poc que pugui i que tingui un arbitrage que no permeti la violència blanca que vam patir en el tram final de la temporada passada, podem guanyar i tornar fer callar a coneguda "Caverna".

.

Curiosament sembla que el partit es jugarà a priori en un ambient sense l’enorme càrrega de violència com els de l’any passat, on des del club blanc i amb l’afegit dels periodistes "cavernaris" es van dedicar a escalfar els enfontaments fins a límits vomitius.

.

Pels afeccionats és d’agrair, però els que no han callat i si que han continuat erre que erre i "potser" per pròpia iniciativa, són aquests mitjants que han continuat actuant d’altaveu, i com aquell que no vol, si que han contribuït a menysprear-nos.

.

Aquest periodisme esportiu que tant critiquem, i que més enllà de lloar i defensar al seu Madrid, cosa que es pot entendre, el que fan és insultarnos permanentment, traspassant totes les línies de la decència i que en molt casos podrien ratllar el delicte, demà pot tenir un altre vegada l’antídot amb un bon resultat del Barça.

.

Crec que treure un resultat possitiu al Bernabéu, seria donar un cop d’efecte davant de tants mitjants nacionals que dessitjen la nostra derrota, i és el que es merexerien per la seva falta d’imparcialitat.

.

Penso que la TVE del franquisme, tindria enveja de veure com ens tracten avui en dia a Intereconomía, Marca TV, La Sexta, T5, A3, La1, etc.

.

Els jugadors que suaran la nostra samarreta, segur que a part de guanyar com ja han fet molts cops en els darrers anys, voldran tornar deixar en ridícul a tots aquests "periodistes" que dia rera dia els estan menysprean a ells i al club que defensen.

.

Demà com molts altres cops juguem contra el Madrid, però també ho fem contra el Siro, Hermel, Sauca, Rocero, Rodriguez, San Martín, Relaño, García Caridad, Luque, Serrano, Gómez, etc…

.

Salut, Visca el Barça i a guanyar al Bernabéu

.

Quim Molins

Enlace tradución castellano clicka aquí