Tots coneixem aquests tres darrers intents fallits
consecutius de Madrid per a ser escollida seu dels Jocs, però hi va haver una
primera candidatura pels jocs de 1972 gestada al 1965, que té una història
curiosa.
El historiador Fernando Arrechea (clicka aquí), explica com
a l’octubre de 1965 el Sr. Avery Brundage President del COI indica a José
Antonio Elola-Olaso President del COE, que veurien amb bon ulls i amb
possibilitats de guanyar una candidatura española pels Jocs de 1972, però que
tenien de plaç d’inscripció fins l’1 de gener de 1966.
Els membres catalans del COE, amb Samaranch al capdavant,
agafen el repte de crear la candidatura i presenten ràpidament l’esborrany i
una carta d’intencions de Josep Maria Porcioles alcalde de Barcelona.
Però l’alcalde de Madrid Carlos Arias Navarro, si aquell de:
“Españoles, Franco ha muerto, sniff sniff”, a pocs dies del tancament del plaç
de presentació, presenta la candidatura de Madrid, diuen que seguint les ordres
de Franco, per a fer fora a la de Barcelona.
Y com s’ho van fer per a escollir Madrid per sobre d’una
Barcelona amb més experiència, complaure al dictador i que d’entrada “se
consiga el efecto, sin que se note el cuidado”?, doncs convocant d’urgència a
Madrid una reunió del COE pel dia 24 de desembre de 1965, sense avisar als
membres catalans que es faria la votació per a escollir entre Barcelona i
Madrid.
Amb les presses els membres catalans no hi van poder
assistir; Per exemple, Samaranch estava amb l’equip de Copa Davis a Austràlia,
però es que els van dir que era una reunió sense importància, i així va anar.
Al final Madrid va ser declarada ciutat candidata, però
vista la desgana del propi alcalde, a la votació realitzada a Roma va ser
escollida Múnic.
15 anys més tard de la tupinada, segons explica en Julián
García Candau a “Madrid-Barça, Historia de un desamor” (1996), amb Samaranch al
capdavant del COI amb la idea de que Barcelona pugués acollir els Jocs i abans
que l’Ajuntament de Barcelona ho fes oficial, va demanar ajuda a una de les
persones amb més influències i que millor havia bellugat els fils de l’esport a
Espanya durant més de 30 anys i del bàsket a Europa per a beneficiar al Real
Madrid..
Es va demanar ajuda ni més ni menys que a Raimundo Saporta,
al qual se li va demanar i així va fer, que intercedis davant de premsa de la
capital per a que no reaccionessin de forma negativa al moment que es fes
pública la voluntat de Barcelona de presentar la candidatura.
Ja és curiós que per a realitzar un dels somnis més
importants que ha viscut Barcelona també s’hagués de passar per Madrid i per la
gestió d’una de les persones que més van contribuir durant anys a que es
beneficiès en tots els àmbits al Real Madrid, i per tant es perjudiqués al
Barcelona.
Salut i Barça
