Porta els colors i l’escut, però no és la samarreta del Barça

Proposta per a la temporada 2015-2016

Ho sento, però la samarreta que vol perpetrar Nike per a la propera temporada 2015-2016, i a la qual tot sembla indicar que el President (no votat, ni ratificat) Josep Maria Bartomeu ha donat el vist-i-plau, no passaria el mínim rigor històric.

 

El diari Sport el dia 2 de desembre del 2014, va presentar el dibuix de les samarretes per a la propera temporada, i la sorpresa inicial es va transformar en indignació, al veure com Nike i la Directiva, juguen amb uns sentiments històrics ja no nostres, sinó dels nostres pares y avis.

 

Encara diria més, Nike i la Directiva, juguen i es carreguen sense encomanar-se a ningú, amb una de les primeres decissions de Joan Gamper, fundador i salvador del nostre Club, i crec que no hi tenen cap dret.

 

La reunió fundacional com tots sabem, es va produir el 29 de Novembre del 1899, al Gimnàs Solé del Carrer Montjuic del Carme, a prop de les Rambles. El dia 8 de desembre el Barça va jugar (i perdre) el seu primer partit, i a continuació el dia 13 de desembre es va produir la primera reunió de la Junta Directiva, i es van pendre les primeres decissions per la història del Club:

 

-          Ratificar i ampliar els membres de la primera Junta Directiva, passant de 4 a 7;

-          Escollir els colors

-          Decidir la dispossició de la samarreta

-          L’escut inicial

-          Fixar la quota

-          Avisar el proper partit que seria contra el FC Català

 

Dies després el 17 de desembre el setmanari Los Deportes ho anunciava així:

 

Los Deportes 17 de desembre de 1899

Tot i que en hemeroteques com a La Vanguardia del 15 de desembre en una nota semblant diu que els colors serán el “negro y encarnado”, Los Deportes ja marca el “azul oscuro y encarnado a rayas perpendiculares y en el pecho el escudo del Barcelona” definitiu per a la samarreta del Football Club Barcelona.

 

Geomètricament en una samarreta, s’enten la perpendicularitat respecte el pla horitzontal del terreny de joc, o sigui q la decissió de Gamper va quedar clara des del primer dia: les franges verticals, i així estan dibuixades al nostre escut.

 

Escut que per cert, està definit als Estatuts del Club i indica la dirección de les franges.

 

Ras, curt i al peu: com a socis exigim la retirada d’aquesta proposta de samarreta amb la qual no ens podem sentir representats.

I si la producció de la samarreta ja ha començat en alguna fàbrica de ves a seber on, que l'aturin i no es preocupin, la poden posar igualment a la venta que tindrà sortida.

Però el Barça no de jugar amb aquesta samarreta.

 

Nike no pot canviar els nostres sígnes identitaris

 

Salut i Visca el Barça

 

Quim Molins             @qmolins

 

@uncritvalent_of

 

Versión en castellano CLICKA AQUÍ

Petició al FC Barcelona per signar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir

La Plataforma barcelonista Un Crit Valent! amb més de 10 anys d'història, ha signat la petició de diversos grups i plataformes de suport al FC Barcelona, on es demana a la Directiva del nostre Club que el Barça com a institució que sempre històricament ha estat al costat de Catalunya en tots els grans esdeveniments democràtics, se sumi com a Institució al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Salut, Visca el Barça i Visca Catalunya

 

Un Crit Valent!

@uncritvalent_of

"Yo vine para jugar en el Barcelona" DiStéfano Maig 1953. La política i el Cas DiStéfano



Vida Deportiva Agost 1953

Això és el que textualment va declarar Alfredo DiStéfano al diari Marca al maig de 1953, només aterrar a l'aeroport de Madrid.

El Barça interpretant correctament l'anomenat Pacte de Lima, va actuar correcte i legalment arribant a un acord amb River Plate, club que poseïa els drets federatius del jugador argentí, que jugaba "fugat" a la DIMAYOR, la lliga Colombia que no estaba reconeguda per la FIFA. I va comunicar l'acord a l'AFA.

Amb la part més important ja tancada, només s'havia d'arribar a un acord amb Millonarios, per a que DiStéfano pugues jugar ja al setembre de 1953, i no haver d'esperar al 1954. La negociació es va complicar al rebutjar el Barça el primer preu marcat per Millonarios, i esperant la rebaixa dels 30.000 dolars americans demanats, donat que el Barça només estaba disposat a pagar 10.000$ o que el jugador estés uns mesos sense jugar.

Amb DiStéfano a Barcelona i el Barça negociant a Colòmbia, van començar les pressions polítiques en contra dels negocis del President del Barça Enric Martí Carreto, per a que no arribés a cap acord amb Millonarios. Fins i tot, i està acredidat en el informe de Ramón Trias Fragas, que Martí Carreto va haver de rebutjar la darrera oferta de Millonarios de que el Barça jugués 2 partits amistosos i prou.

Primer es va amenaçar al Barça en un moment d'escasetat de divises, d'on havien sortit els dólars per l'acord amb River. Només cal recordar que el Director del IEME (Instituto Español de Moneda Extranjera) Manuel Vila era directiu del RM des de 1946, el Director Adjunt del mateix IEME Alfredo Bermúdez, va entrar a la directiva al cap d'un mes.

I quan al setembre de 1953, se'l va obligar a aceptar l'accord presentat per la RFEF, les presions ja era d'impedir la importació de cotó per a les empreses tèxtils del President i de directius.

Va signar i al tornar a Barcelona va dimitir ell i tota la Junta directiva.

A l'abril del 2013, vaig penjar aquest article:

 

La RFEF del Cas Di Stéfano

Sempre he pensat que tots aquells que li retreuren al Barça alló de: “No hay que mezclar política y deporte”, van ser els primers a barrejar-ho i d’una forma descaradara cap el cantó madridista.

El passat 25 de febrer del 2013, el periodista Xavier G.Luque va publicar a La Vanguardia, (CLICKA Pag 1 i CLICKA Pag 2) després d’una investigació amb Jordi Finestres i Sid Lowe, la trobada d’uns documents que proben com la política via la Delegación Nacional de Deportes, va entrar en de ple en el Cas Di Stéfano, fent actuar al Ministerio del Movimiento per a posar els primers entrebancs, i dificultar així el seu fitxage pel Barça.

Sense aquesta intervenció política no s’enten la ressolució final, fent que el jugador argentí acabés al R.Madrid, donat que una carta de data 17 d’agost de 1953 de Sancho Dávila President de la RFEF al Teniente General Moscardó, explicava que el contracte signat entre Millonarios de Bogotà i el Madrid era “papel mojado”.

Però com la RFEF penjava de la DND del Teniente General Moscardó, i aquesta del Ministerio de la secretaria general del Movimiento, en mans de la Falange Española, la Federació va canviar d’opinió.

També van actuar altres madridistes de diverses institucions com el Instituto Español de Moneda Extranjera (IEME), on el seu Director General Manuel Vila ja era directiu del Madrid des de 1946, i el club al Consell de Ministres de Franco hi tenia dos persones clau amb una relació directa i personal:

- El Ministro del Ejército el General Agustín Muñoz Grandes, amic personal de Bernabéu i exministro del Movimiento;

- i el Ministro de Hacienda en Francisco Gómez de Llanos, directiu de la 1ª junta directiva del R.Madrid de Bernabéu;

La junta directiva de la RFEF estava composada per 14 membres i d’aquests n’hi havia un mínim de 7 amb un “currículum” sospitós.

-          President Sancho Dávila, falangista

-          Vicepresident 2on: Agustín Aznar Genner, Falangista, Voluntari de la División Azul i Procurador a Cortes

-          Tresorer: Manuel Motero Valle, Falangista i Procurador a Cortes;

-          Vocal: Mariano Gómez Zamaolla: General del Exèrcit d’Infateria;

-          Vocal: José Antonio Pascual López-Quesada, madridista declarat:

I la gran traca final els:

-          Vocal: Miguel Moscardó Guzman, militar i FILL del Teniente General Moscardó

-          Secretari: Fernado Esquivias Franco, militar i GENDRE del Teniente General Moscardó;

Algú creu que amb aquests personatges, que endefinitiva van canviar el rum de la història del futbol a Espanya, el Barça tenia alguna possibilitat?

Salut i Visca el Barça

Quim Molins @qmolins

@uncritvalent_of

 
Versión en castellano CLICKA AQUÍ

Les raons per un Si o per un NO a la reforma de l'Espai Barça

He anat a l'exposició i a una de les xerrades explicatives sobre el Nou Espai Barça, i continuo tenint clar que el Camp Nou i els voltants necesiten un important rentat de cara, i un nou Palau, però és aquesta la proposta que realment necessitem votar el dissabte?

Les raons per a votar SI poden ser:

1.- La modernització definitiva de tota la parcela/entorn/Espai del FC Barcelona;

2.- Arreglar de cop totes les posibles mancances del Camp Nou que ha envellit amb molta dignitat, col.locant-lo com un estadi modern i de primer ordre mundial, sense perdre les entranyes i les arrels històriques que el contemplen.

3.- Disposar finalment del nou Palau que tant anyorem els seguidors de les seccions professionals, tot i que amb la proposta el que "vola" és el Miniestadi;

4.- Una proposta económica que sembla ben preparada amb un risc diversificat, per a no dependre d'una sola Font;

5.- La promesa que no es demanarà cap derrama extraordinària als socis del Club;

6.- L'aprofitament econòmic de la superficie que no es destini a l'activitat esportiva, amb concessions del dret de sol a 99 anys, recuperant-ne la possessió;
7.- Integrar molt més el nostre terreny, dins del barri de Les Corts, en el qual convivim des del 1922;

8.- Una proposta que elimina totalment les barreres arquitectòniques per a la gent amb dificultats de moviment, amb tot d'escales mecàniques, rampes i ascensors;

9.- L'augment considerable de Llotges i seients Vip's a la 1a Graderia, que faran pujar els ingresos ordinaris del Barça;

10.- És una proposta que abandona la idea d'un estadi i un palau nou a un altre indret de Barcelona, i que ens manté al mateix lloc
 

I les raons per a votar NO poden ser:
 1.- Perquè havent raons importants per arreglar i millorar el Camp Nou i un nou Palau, fan servir escuses per a convencer als socis, com que el Camp Nou no podría albergar una final de la UEFA Champions League, o q l'Eurolliga en obliga a un Palau de 10.000 places per a jugar. Ni una cosa ni l'altre són certes;

2.- Perquè si el Camp Nou s'ha degradat, tot i que continua mantenint un aspecte majestuòs, és per culpa que els darrers anys de la Junta del President Laporta no es van fer gaires coses més enllà de sales VIP's i canviar-nos les cadires tot esperant el Projecte Foster; i que l'actual tampoc ha invertit en els quasi 4 anys q porta els milions que va dir durant la campanya, que hi invertirien;
.

3.- Que a partir del 2016 (quan aquesta directiva acaba el mandat) si continúen apujarant el q els roti els abonaments, i un cop acabada l'obra encara més. Tampoc m'ho van negar, i a sobre el Sr Cadoner va mentir (i jo el vaig corretgir) dient q les pujades dels abonament havien de pasar per l'assemblea. Jo li vaig dir q els Carnets de Soci si estaven "fiscalitzats" per l'Assemblea però que els Abonaments NO, i que sinó li podía preguntar a uns quants companys de junta, q al 2003 amb Laporta van apujar de mitjana un 40% el seu preu sense pasar per l'Assemblea;

 4.- Que al refer la 1a Grada i fer desapareixer unes 14 files de seients (uns 14.000 i ells parlen només de 10.000), afectaran a molts socis abonats que els enviaran majoritàriament a la 3a Grada, perquè en el seu lloc hi van els Palcos i unes 3000 cadires VIP. I a sobre no es cert, segons es veu als plànols i maqueta, que la nova 1a grada millori la inclinació. A la part destinada als als VIP si;

 5.- Perquè no està resolt ni parlat amb l'Ajuntament de BCN tal com em va dir el Sr.Moix la sol.lució de la nova cantonada Tribuna amb Gol Nord. Al fer creixer l'estructura invadim part del Carrer Joan XXIII;

 6.- Perquè trobo desmessurat el preu de 90 milions d'euros per un Palau de 10.000 espectadors, quan fa 3-4 anys el Bilbao Arena per 11.000 espectadors no va superar els 35 milions d'euros;

 7.- Perque ens van marejant amb la forma de pagament sense tenir-ne cap de les 3 vies cap de segura ni ferma. que si la marca comercial 200 kg, q si un altre credir 200 kg (+ les despeses d constitució no?) i recursos propis (a rascarse la butxaca);

 8.- Perqué de moment no s'ha fet cap debat públic, i poder escoltar una altre veu condicions similars;

 9.- Perque 420 milions per a reformar crec q són exagerats. Molts d'aquesta directiva ja trobaven car els 250 milions del Projecte Foster (i jo també), i ens ho barrejen amb la forma de pagament d'aquella proposta que si que era dolenta, que era venent patrimoni;

 10.- Per l'agobio i abus publicitari al qual hem estat sotmesos els socis (i que hem pagat entre tots, els del Si i els del NO), per a convence'ns que o surt el SI, o ens enfonsem en la pitjor de les missèries, i que no hi ha alternativa posible;

 11.- Per haver necessitat de tres enginyeries internacionals (a un cost q paguem tots) per fer presentar aquesta idea; no fem riure, mai he estat nuñista, però el President Núñez sense l'ajut de cap enginyeria extrangera va fer al 1982 la 3a Graderia, i al 1994 en només els messos d'estiu tota NOVA la 1a Graderia amb tot de llotges.

 

Salut i Visca el Barça

 

Quim Molins  @qmolins

 

@uncritvalent_of

 

Versión en castellao: CLICKA AQUÍ