Finalment ahir dijous 23 de febrer, juntament amb Miguel Ángel Ruiz director del programa El Penalti TV (www.elpenalti.es), vam presentar el Burofax que vam anunciar, sol.licitant que les edicions de la Copa del Rey del 1903 a la 1909, deixin de ser considerades oficials, seguint els MATEIXOS CRITERIS pels quals la RFEF, finalment no va validar la iniciativa del Congeso de los Diputados de España, que demanava la oficialitat de la Copa disputada a la l'Espanya no sublevada i guanyada pel Llevant FC, ni la Lliga del Mediterrani guanyada pel FC Barcelona, disputades al 1937.
Segons la RFEF el palmarés de la Copa del 1903 al 2016, és:
- FC Barcelona 28 títols
- Athlètic Club de Bilbao 23 títols, tot i que ells s’apunten 24 perquè consideren el “Concurso de football” de la Copa Coronación d’Alfons XIII del 1902, que a sobre ni van disputar (la va jugar el Vizcaya) com a seva;
- Real Madrid 19 títols
Però fent servir els mateixos criteris de la FIFA per a validar com oficials els títols nacionals, explicats per la IFFHS i recollits al informe de CIHEFE per no validar el títol de la Copa de la España Libre al Llevant i la Lliga del Mediterrani del Barça, ambdos disputats al 1937, s’haurien d’eliminar també del palmarès oficial de la Copa els títols guanyats entre 1903 i 1909 per RM i ATB.
Els criteris de IFFHS resumits són:
"A.- Para que una competición sea oficial ha de estar organizada directamente por la federación nacional correspondiente reconocida formalmente por la FIFA. B- Las competiciones organizadas por entidades inferiores no pueden ser consideradas como competiciones oficiales nacionales"
Per tant, les Copes del Rey disputades entre 1903 i 1909, no cumpleixen cap dels requisits per a ser reconegudes com "oficials".
Com abans de la creació de la RFEF sabem per diverses fonts, que les edicions del 1903 al 1908 d’aquesta competició van ser organitzades directamen pel propi Madrid (o “entitats” de rang inferior), no han de ser considerades com “Competició Oficial Nacional”, sinó com un torneig "amistòs". .
Del 1903 al 1908, l’ATB guanya les dos primeres(1903 i 1904) i les cuatre següents (1905, 1906, 1907 i 1908) les organitza i les guanya el RM.
A les Bases per a participar es pot comprobar que aquestes van signades per Carlos Padrós al 1903 que era el President de Madrid FC, o directament pel Madrid FC a les del 1904 i 1905. A més, aquestes Bases de la competició en el punt 2, dirigien per la fer la inscripció a l’adressa del Madrid FC.
Bases participació Copa 1904
Es de suposar que a partir de la creació de la RFEF al 1909, el Madrid FC amb 4 títols i ATB amb 2 deurien presionar per a salvaguardar momentàniament el palmarés de tenir més títols. Però això no els havia de donar la categoria d’oficial
Hi ha anys que la Competició és ridícula, amb només 2 equips que disputen un sol partit, o una de l’ATB que guanya sense jugar cap partit.
Hi ha la curiositat que el FC Barcelona mai va participar en cap de les 6 edicions que van ser organitzades pel Madrid FC, i en canvi si a la del 1909, també anterior a la creació de la RFEF, però organitzada per Federación de Futbol de Madrid.
I a partir del 1910, amb la RFEF creada a l’any abans, sentant el que serien les bases d’una competició ja oficial. I assumint la total organització, el RM no torna a guanyar la Copa fins al 1917, i la següent fins al 1934. Curiòs, oi?
En resum, si els títols del 1937 de Copa de la España Libre del Llevant i de la Lliga del Mediterrani del Barça, no són reconeguts com a oficials, els mateixos criteris fan que les Copes disputades del 1903 al 1909 tampoc ho sigui.
Per tant el Palmarès autèntic del Campionat d’España ghauria de ser:
- FC Barcelona 28 títols
- Athlètic Club 21 títols (2 menys)
- Real Madrid 15 títols (4 menys)
L’origen del poder adquirit al llarg de dècades per part del Real Madrid, s’ha d’enmarcar al 1943, just després de la lamentable eliminatòria de Copa del Generalísimo quan dimiteixen les directives ambdos clubs i accedeix a la presidència del Real Madrid un personatge racista, masclista i xenòfog amb Catalunya com Santiago Bernabéu.
Bernabéu era exjugador i directiu dl RM, i comptava amb la forta amistat (segons explicava el propi Bernabéu) del Jefe de la Casa Militar de Franco, el General Agustín Muñoz Grandes Comandant en cap de la Divisón Azul, força de voluntaris que va lluitar amb l’exèrcit aleman de Hitler al front de Rússia. Fet pel qual va ser condecorat personalment pel propi Hitler.
Muñoz Grandes amb Hitler
Bernabeu al 1938 a la Guerra Civil es va allistar voluntari a la sanguinària 150 División del General Muñoz Grandes, per a segons les seves paraules “Reconquistar Cataluña para España”, participant a l’ocupació de Catalunya i a la desfilada de les tropes franquistes pels carrers de Barcelona al febrer del 1939.
- Muñoz Grandes de 1943 a 1945, quan Bernabeu accedeix a la presidència del RM, i vol aixecar un Nou Chamartin, era el Jefe de la Casa Militar de Franco;
- Muñoz Grandes de 1951 a 1957, quan es va produir l’escàndol del Cas DiStéfano, i el RM necessitava tot el suport governamental per la creació de la Copa d’Europa, era el Ministro del Ejército del Gobierno de Franco;
- Muñoz Grandes de 1962 a 1967, quan el Real Madrid atravessa una greu crisi econòmica, pot signar un contracte en exclusiva amb TVE que va ser vigent fins a començaments dels anys 80’s, era el Vicepresidente del Gobierno de Franco
Doncs bé, Bernabéu al setembre de 1943 un cop es nombrat president i crea la seva 1ª Junta per a deixar ben contents a la Falange i a militars, té el gest segons el professor Eduardo González Calleja (engarregat directament per Florentino Pérez de dirigir la Historia oficial del centenari del RM) de nomenar President Honorífic del RM al Teniente General Eduardo Saenz de Buruaga, Gobernador Militar de Madrid i amic personal de Franco
Aquest Eduardo Saenz de Buruaga va ser un militar sanguinari, del qual es fàcil trobar a la xarxa els criminals fets a la població de Baena, pels quals avui en dia serien considerats i jutjats com crims de guerra
ABC 16/09/1943
Doncs el Real Madrid amb un President com Bernabeu amic del Jefe de la Casa Militar de Franco, amb un president d’honor com Saenz de Buruaga, forma una Junta Directiva on el seu Vicepresident 1er es el Teniente Coronel Fernando Càrcer Disdier, que era l’ajudant de Muñoz Grandes a la División Azul.
La conclussió que es pot treure, és que el RM sense l’estreta relació de Bernabéu amb alts personatges, militars i dirigentents polítics del Règim franquista, mai hagués arribat a aconseguir el nivell econòmic, social i esportiu, que observant avui en dia el palco del Bernabéu, encara manté.
