Institucionalment preocupats i esportivament optimistes

Esportivament:

.

A les vigílies del determinant Madrid-Barça d’aquest cap de setmana, ens embarga un sentiment d’un optimisme moderat, donat que confiem en el nostre grup, que fins ara no ens ha fallat.

.

Som conscients que juguem al Bernabéu i que d’entrada i perquè anem empatats a quasi bé a tot, i a uns certs dubtes sobre l’arbitratge de Mejuto, podriem considerar als blancs algo més favorits que a nosaltres.

.

Però no és menys cert, i volem recordar a tots que ens els darrers anys hem tret resultats favorables en bastants enfrontaments; Tres victòries en 6 anys. I que el joc que hem desevolupat darredament amb un Messi estelar, ens convida a un optimisme prudent.

.

Institucionalment:

.

Finalment ja s’ha produït l’acte en que el Sr.Laporta ha premiat al seu assessor, amic i client (l’ordre es pot canviar, si es desitja) amb la distinció de la Presidència d’Honor del nostre club al Sr. Johan Cruyff.

.

Un Crit Valent enten que realment el Sr.Cruyff pels seus mèrit com a jugador, entrenador i/o el que sigui, si que podria d’optar a dit o designació directe per part de la junta directiva, com diu l’article 16 dels estatuts a un reconeixament d’honor, com altres jugadors, entrenadors o presidents de la història del nostre Barça.

.

Però no trobem addient ni el moment en que s’ha produït el nomenament, al final del mandat del Sr.Laporta; ni el rang assignat per la manca real de consens en la figura de Cruyff.

.

Entenem que la Junta pot designar a dit a qui consideri oportú per a distingir-lo com a Membre d’Honor del FCBarcelona, però que no li pot otorgar cap càrrec sense el vist-i-plau del socis.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

.

PD. Potser no estaria de més, que repassin les dates històriques del nostre Club, i més si en volem fer ús d'elles en un discurs d'un acte en que es va voler donar quasi bé una relevància de Cap d'Estat.

.

Ho diem perquè trobem intolerable que el presentador de l'acte, errés en la data de la Final de la Champions de Paris de 2006, quan va dir que va ser el 16 de maig i realment era el 17, glossant l'origen dels noms de les diverses sales de les instal.lacions.

Sr.Laporta, creu que ens ho empassarem tot?

Se’ns fa difícil deixar de comentar el sorprenent darrer moviment que ha efectuat el Sr.Laporta, respecte a no voler sota cap concepte, mantenir-se neutral en el proper procés electoral.

.

Amb sorpresa hem assistit a un d’aquells rampells o "canvis d’humor" als quals ja ens té tant acostumats, quan hem passat d’escoltar/llegir en un parell de messos, que el Sr.Laporta li digués al Sr.Ferrer que "Ets un merda, i et merexeries una hòstia" per voler encapçalar una candidatura, a "Estic content que el Jaume Ferrer hagi pres la decisió de liderar aquesta candidatura. És un home que defensarà aquest model, que és el que convé al barcelonisme."

.

Però realment el Sr.Laporta creu que ens ho empassarem tot?

.

Una presidència tant exitosa esportivament parlant, a la qual li han plegat mes de 15 directius, sembla que acabarà amb les mateixes convulsions per l’actitud del propi president.

.

Aquestes actituds i reaccions han fet que després de "cremar" a la familia, directius, coneguts, polítics, periodistes i certs amics, ara li ha tocat el torn a l’Alfonso, al seu amic de tota la vida i en paraules seves, a qui li deu que ell fos president del Barça. Doncs poca broma.

.

El paper de tots plegats és lamentable, i si una tercera via forta i potent no ho evita, malauradament posen en ventatja la candidatura (no presentada) del Sr.Rossell.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

FUTBOL en majúscules, i a quarts de finals

S’han acabat els vuitens de finals de la Champions League, i hem presentat les millors credencials per a poder optar a repetir el títol, amb gols, ocasions i un Camp Nou ple i ambientat, en resum un partidàs.

.

Però d’entrada i com sempre ens ha ensenyat el nostre entrenador i quasi be guia, hem de ser prudents perquè només ha estat un pas, però nosaltres volem afegir, que aquesta prudència no amagi l’alegria i la il.lusió que tenim, en la possibilitat d’aconseguir la nostra cuarta Copa d’Europa.

.

Ara que coneixarem realment quin és el veritable Cami a Madrid, amb el sorteig de tot el quadre de quarts de final i semifinals fins a la final del dissabte 22 de maig, veiem que el nostre equip està recuperant el nivell i el to futbolístic, que tant ens va fer disfrutar la temporada passada.

.

A Madrid ja poden anar parlant de Villaratos, fin de ciclos, montant campanyes intentant fer veure Messi com un jugador violent, o altres en les que volen presentar al nostre entrenador com un instigador i un provocador, i per altra banda muntar les campanyes que facin falta per a intentar santificar a CR9, que nosaltres intentarem fer història.

.

A veure quina sort ens depara el sorteig entre Manchester, Arsenal, Girondins, Olimpyc de Lyó, CSKA, Inter i Bayern.

.

Aixó si mentres tothom parla de futbol, uns es despenjen amb una importantíssima notícia a tota portada de boxa, és que no n’aprenen.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

En l’ADN el R.Madrid no porta la paraula Europa, sinó “TRAMPOSO” i “RIDÍCULO”

Quan l’altre dia el president del R.Madrid el Sr.Pérez, es despatxava a gust fent aquelles declaracions en que deia que ells portaven marcat a l’ADN la paraula Europa, a molts ens va agafar per riure, perquè creiem que no era possible tanta falta d’humilitat i tanta prepotència, faltant el respecte a la gent amb memòria.

.

Aquests madridistes viuen permanentment instal.lats en l’engany i la mentida, perquè no volen ni poden reconneixer que l’origen de tots els seus deliris de grandesa, estan marcats per la història d’España i per la forma en que vàren aconseguir les 5 primeres Copes d’Europa.

.

Fem directament referència al fet de que sense l’estret lligam del R.Madrid amb les altes esferes del Règim, amb els organismes oficials i fins i tot amb El Pardo, no haguessin aconseguit ROBAR-NOS a DiStéfano, ni tampoc formar un gran equip ple de jugadors extrangers, nacionalitzats espanyols pels "servicios al régimen".

.

Volem recordar que el R.Madrid que es "passejava" per Europa a finals dels anys cincuanta, "el mejor embajador de España" en paraules d’un ministre del Règim, estava ple de jugadors extrangers (nacionalitzats o no) com, Rogelio, Santamaria, DiStéfano, Kopa, Didi, Canario, Rial o Puskas, i que quan havien de jugar el Campeonato de España sense extrangers (pel reglament), feien el ridícul davant dels clubs que tenien millors plantilles nacionals com el Barça o l’Atlétic de Bilbao.

.

Voler fer creure a tothom que ells han estat sempre el melic del món futbolístic europeu amb l’antecedent històric explicat, i sabent que a partir de la sisena Copa d’Europa guanyada amb els "ye-yes" a l’any 1966, van haver de passar 32 anys, per a poder guanyar la següent (en fora de joc) a l’any 1998, és actuar d’una forma irrespetuosa i "chulesca".

.

Estudiant aquest periòde de 32 anys, que pels madridistes sembla que no hagi existit:

.

1.- Veiem que un R.Madrid que guanya 16 de les 32 lligues d’Espanya (11 d’elles amb Plaza), només és capaç d’arribar a una final de la Copa d’Europa a l’any 1981 i la va perdre amb el Liverpool;

2.- Que juga dos finals de la Recopa d’Europa, l’any 1971 amb el Chelsea i l’any 1983 amb l’Aberdeen i també les va perdre;

3.- I finalment juga dos finals de la Copa de la UEFA, l’any 1985 amb el magnífic Videoton i l’any 1986 amb el Colònia, i aquestes si que les guanya;

.

O sigui, que el resum d’aquest 32 anys és: 5 finals europees ( 1 CE, 2 RE, 2 UE) amb només els 2 títols de la UEFA.

.

El nostre Barça, en aquest mateix periòde:

.

1.- Només pot guanyar 6 lligues d’Espanya, però consegueix arribar a 3 finals de la Copa d’Europa, als anys 1986, 1992 i 1994, guanyant la de l’any 1992 a Wembley;

2.- I juga 6 finals de la Recopa d’Europa, en perd dos l’any 1969 i l’any 1991, però en guanya quatre, els anys 1979 Basilea, 1982 Barcelona, 1989 Berna i 1997 Rotterdam;

.

Per tant, el resum europeu del Barça en aquests mateixos 32 anys és superior, amb 9 finals disputades (3 CE i 6 RE), i 5 títols europeus aconseguits amb 1 Copa d’Europa i les 4 Recopes.

.

I en l’actualitat afagant les classificacions estadístiques que fa la IFFHS, per a veure realment on està el R.Madrid, veiem que la possició històrica que li correspon futbolíticament és la 4ª, i si es fa referència no a la històrica sinó a l’actual, la possició baixa a la 33ª. A les dues classificacions, és el Barça el que les encapçala.

.

Amb tot aixó volem dir que actuar amb tanta prepotència com ho han fet el President, els jugadors i tota premsa nacionalmadridista, té el risc que si punxes com ha passat, es decobreix la gran mentida del R.Madrid un altre cop: que la seva històrica aureola europea té un origen, i aquest és extremadament fosc.

.

Mentres tant, nosaltres hem de continuar amb la línia marcada de respecte envers a tots els rivals, i ser concients que fent les coses be arribar a jugar finals europees no és fàcil, però que és aquest és el camí.

.

Aixó si, 300 milions d’euros després, ahir alguns ja començaven com que lo del "triplete" o "doblete amb la décima" ja no és possible, que la lliga ja veuen que és blanca, i a resar amb que nosaltres no arribem a la Final; és que no n’aprenen.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

.

Enlace castellano: Clicka aquí

Més aixecades de camisa (II), de l'11 a la 18

L’escrit de la setmana passada en que esmentavem uns primers 10 punts, en que considerem que el President i les seves directives des de ja la de l’any 2003, ens han aixecat la camisa, va tenir ressó en certs foros lligats a una precandidatura.

.

Una de les respostes obtingudes per part d’un responsable de la mateixa, a part de calificar aquest blog de "Planflet Infecte, que no para d’insultar" (sic), va ser fer simplement una relació dels triomfs obtinguts en aquests anys, com si nosaltres els desconeixéssim o com si no ens alegréssim, sense donar cap més explicació "oficial".

.

Però de la llista de 1.- Beckham, 2.- Els 8 dies de juny, 3.- Certs fixatges, 4.- Catífes, 5.- Pujada del 40%, 6.- Cunyat, 7.- Vendre patrimoni, 8.- Incumplir els estatuts, 9.- Les entrades de Paris y 10.- El cas Sogecable, els comentaris es van centrar en justificar a qualsevol preu que no es va mentir en el Cas Beckham i que la majoria de la gent ho va entendre malament, i en segón terme i per molt que hi hagin sentències en contra, que no es van saltar els Estatuts.

.

Realment ha estat curiosa la reacció, de no voler veure el que és obvi, amagar sotaterra els escàndols i el cap sota l’ala, i actuar amb una fidelitat com si no hagués passat res de res, sense entedre que el Barça sempre ha estat gran i no només ara per obra i gràcia de la seva gestió.

.

Hem guanyat molts títols i amb un joc envejable, per lo qual ens alegrem com els primers, però s’han deixat de banda altres aspectes que amb els comportaments i les actuacions del President i de la Junta Directiva, han fet minvar greument la imatge i els valors del nostre Barça.

.

Doncs be, avui relacionem 8 punts més continuant la numeració de la setmana passada, per a recordar els comportaments i les actuacions fetes nomes en 7 anys, que des d’Un Crit Valent considerem que es podien haver evitar, i que ens han perjudicat socialment i institucional:

.

11.- El Cas de la Flàvia Massoli, on entenem que el President ha de tenir la seva vida privada i pot fer el que cregui convenient, possant la frontera moral i ètica a on ell vulgui, però que no és de rebut tenir l’amiga/parella/amant a sou del Club, i que els directius li permetin;

.

12.-El canvi de la normativa per a accedir a les entrades de la final de la Champions de Roma, quan el procés de sol.licitud d’elles ja havia començat; A més, amb una aturada informàtica que vist el resultat final, va fer pensar molt malament;

.

13.- Els lios de publicitat de la samarreta del 1er equip, amb les explicacions de la millor oferta "fantasma" de la història amb Beijing 2008, i amb la tira de viatges a la China per a tancar el contrate; o la de la casa d’apostes Betandwin, desconeguda fins aquell moment, i que es va fer una publicitat brutal a costa del Barça "impagable";

.

14.- Vendre el nom de les seccions, permeten que per "cuatre" euros suplantint el nom del FC Barcelona;

.

15.-La compra d’uns terrenys a Viladecans per un preu m2 que sembla multiplicat per 5 ó 6 , segons s’ha publicat i que a sobre està protegit i no es pot construir-hi res;

.

16.- El comportament del President a l’aeroport de Barcelona, on sembla ser que després de que l’arc de detecció de metalls sonés diversos cops, es va baixar els pantalons quedant-se en calçotets; Aixó va ser vist per un periodista que li va recriminar l’acció allà mateix i va rebre per resposta un "Si s’havia excitat". Aquest periodista ho va escriure, i el primer que es va fer va ser negar-ho, per acabar reconexent l’acció, i demanant dispculpes;

.

17.- La quantitat innecessària de directius viatgers per tot el món, a costa del Club, tant sigui pels partits, com per altre tipus d’actes. Molts pensem que no són necessàries aquestes expedicions tant numeroses que es monten, i es clar a càrrec del Club. A vegades hem arribat a creure que el cost d’aquests desplaçaments (despeses, hotels, avions, viatges previs de preparació etc) a un país del tercer món per a fer un acte humanitari, és molt més alt del que realment s’acaba donant;

.

18.- El revés judicial, i van uns quants i d’importants, i ara per l’Audiència Provincial (TSJC) en el cas del avals;

.

Continuarem amb una tecera part.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

.

Enlace castellano: Clicka aquí