El paper del Régimen al Cas Di Stéfano

La Vanguardia 30/7/1953

Sempre he pensat que tots aquells que li retreuren al Barça alló de: “No hay que mezclar política y deporte”, van ser els primers a barrejar-ho i d’una forma descaradara cap el cantó madridista.

 

El passat 25 de febrer del 2013, el periodista Xavier G.Luque va publicar a La Vanguardia, després d’una investigació amb Jordi Finestres i Sid Lowe, la trobada d’uns documents que proben com la política via la Delegación Nacional de Deportes, va entrar en de ple en el Cas Di Stéfano, fent actuar al Ministerio del Movimiento per a posar els primers entrebancs, i dificultar així el seu fitxage pel Barça.

 

Sense aquesta intervenció política no s’enten la ressolució final, fent que el jugador argentí acabés al R.Madrid, donat que una carta de data 17 d’agost de 1953 de Sancho Dávila President de la RFEF al Teniente General Moscardó, explicava que el contracte signat entre Millonarios de Bogotà i el Madrid era “papel mojado”.

 

Però com la RFEF penjava de la DND del Teniente General Moscardó, i aquesta del Ministerio de la secretaria general del Movimiento, en mans de la Falange Española, la Federació sense escrúpuls va canviar d’opinió.

 

També van actuar altres madridistes de diverses institucions com el Instituto Español de Moneda Extranjera (IEME), on el seu Director General Manuel Vila ja era directiu del Madrid des de 1946, i el club al Consell de Ministres de Franco hi tenia dos persones clau amb una relació directa i personal:

- El Ministro del Ejército el General Agustín Muñoz Grandes, amic personal de Bernabéu i exministro del Movimiento;

 

- i el Ministro de Hacienda en Francisco Gómez de Llanos, directiu de la 1ª junta directiva del R.Madrid de Bernabéu;

La junta directiva de la RFEF estava composada per 14 membres i d’aquests n’hi havia un mínim de 7 amb un “currículum” sospitós.

-          President Sancho Dávila, falangista

-          Vicepresident 2on: Agustín Aznar Genner, Falangista, Voluntari de la División Azul i Procurador a Cortes

-          Tresorer: Manuel Motero Valle, Falangista i Procurador a Cortes;

-          Vocal: Mariano Gómez Zamaolla: General del Exèrcit d’Infateria;

-          Vocal: José Antonio Pascual López-Quesada, madridista declarat:

I la gran traca final els:

-          Vocal: Miguel Moscardó Guzman, militar i FILL del Teniente General Moscardó

-          Secretari: Fernando Esquivias Franco, militar i GENDRE del Teniente General Moscardó;

 

Algú creu que amb aquests personatges, que endefinitiva van canviar el rum de la història del futbol a Espanya, el Barça tenia alguna possibilitat?

La Vanguardia,25 de febrer del 2013  CLICKA Pag-1 i CLICKA Pag-2

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

 

Enlace al castellano CLICKA AQUÍ