Jo trobo a faltar les celebracions dels títols a la Plaça Sant Jaume.
Hi vaig celebrar molts títols des d’aquell ja llunyà “Neeskens Si, Núñez No” a coro de la gent de la plaça amb un Neeskens plorant a la balconada perquè no havia arribat a un acord de renovació i marxava del Barça després de guanyar la Recopa de Basilea al 1979, a quan al 1999 es van celebrar els cuatre títols de lliga de les seccions professionals: Futbol, Bàsket, Handbol i Hoquei patins.
A partir d’aquesta gran festa va venir la lamentable travessa del desert en quan a títols, que vam patir als darrers anys de la presidència de Núñez i en els anys de Gaspart, on només es va acudir un sol cop, i va ser el darrer, per a celebrar el títol de la primera Eurolliga de la secció de Bàsket al maig del 2003 i del qual ara es cumpleixen deu anys.
Des de les balconades de l’Ajuntament de Barcelona i de a Generalitat de Catalunya, s’han escoltat frases històriques tant de jugadors, tècnics, directius i polítics, que han quedat a la memòria del univers blaugrana.
Des del Pep Guardiola parafrassejant al President Tarradelles quan va tornar de l’exil.li amb el seu elegant “Ciutadans de Catalalunya: Ja la tenim aquí”, per celebrar la primera Copa d’Europa de Wembley al 1992, a l’espectacular Jose Mourinho amb el seu “Hoy, mañana y siempre, con el Barça en corazón”, la Plaça vibrava i destilava un barcelonisme inigualable.
En les bones èpoques es parlava que a la Plaça hi assistien al voltant de sis mil o set mil persones, que podien fer tant soroll com tot el Camp Nou, i on mai s’havia produït cap incident més enllà d’algun desmai per les esperes.
A les darreres celebracions les autoritats amparant-se en escuses de seguretat, van crear uns passadissos amplíssims al mig de la plaça en forma de creu per l’accés amb comoditat de l’equip i de la tradicional travessa de l’Ajuntament a la Generalitat, que van reduir a menys de la meitat la capacitat de la plaça, provocan un colapse monumental als carrers del voltant on mai abans havia passat.
Així a l’encetar aquest meravellòs cicle guanyador amb la primera lliga del President Laporta al 2004-2005, es va decidir, sembla que de forma consensuada amb les autoritats, canviar el lloc i la forma de celebrar i oferir els títols del Barça, passant els actes al Camp Nou, on es pot fer un millor espectacle televisiu, amb molta més gent, però sense l’encant i la proximitat que donava la Plaça Sant Jaume.
Hi vaig celebrar molts títols des d’aquell ja llunyà “Neeskens Si, Núñez No” a coro de la gent de la plaça amb un Neeskens plorant a la balconada perquè no havia arribat a un acord de renovació i marxava del Barça després de guanyar la Recopa de Basilea al 1979, a quan al 1999 es van celebrar els cuatre títols de lliga de les seccions professionals: Futbol, Bàsket, Handbol i Hoquei patins.
A partir d’aquesta gran festa va venir la lamentable travessa del desert en quan a títols, que vam patir als darrers anys de la presidència de Núñez i en els anys de Gaspart, on només es va acudir un sol cop, i va ser el darrer, per a celebrar el títol de la primera Eurolliga de la secció de Bàsket al maig del 2003 i del qual ara es cumpleixen deu anys.
Des de les balconades de l’Ajuntament de Barcelona i de a Generalitat de Catalunya, s’han escoltat frases històriques tant de jugadors, tècnics, directius i polítics, que han quedat a la memòria del univers blaugrana.
Des del Pep Guardiola parafrassejant al President Tarradelles quan va tornar de l’exil.li amb el seu elegant “Ciutadans de Catalalunya: Ja la tenim aquí”, per celebrar la primera Copa d’Europa de Wembley al 1992, a l’espectacular Jose Mourinho amb el seu “Hoy, mañana y siempre, con el Barça en corazón”, la Plaça vibrava i destilava un barcelonisme inigualable.
En les bones èpoques es parlava que a la Plaça hi assistien al voltant de sis mil o set mil persones, que podien fer tant soroll com tot el Camp Nou, i on mai s’havia produït cap incident més enllà d’algun desmai per les esperes.
A les darreres celebracions les autoritats amparant-se en escuses de seguretat, van crear uns passadissos amplíssims al mig de la plaça en forma de creu per l’accés amb comoditat de l’equip i de la tradicional travessa de l’Ajuntament a la Generalitat, que van reduir a menys de la meitat la capacitat de la plaça, provocan un colapse monumental als carrers del voltant on mai abans havia passat.
Així a l’encetar aquest meravellòs cicle guanyador amb la primera lliga del President Laporta al 2004-2005, es va decidir, sembla que de forma consensuada amb les autoritats, canviar el lloc i la forma de celebrar i oferir els títols del Barça, passant els actes al Camp Nou, on es pot fer un millor espectacle televisiu, amb molta més gent, però sense l’encant i la proximitat que donava la Plaça Sant Jaume.
Enlace al castellano CLICKA AQUÍ
Foto: Blaugranas.com
7 comentaris:
Això ho van treure per seguretat ..........., però diguin el que diguin era molt emocionant, jo ho trobo a faltar.
Joder si es troba a faltar...
A mi tibien me gustaba mucho más lo de la plaza de sant jauma era mucho más emocionante y los jugadores y entrenadores se soltaban más Y más aún no habiendo ido nunca en directo es una de esas cosas que ni e echo ni are nunca . Pero también es verdad que la rua la puede ver mucha más gente
A mi m,enkantaba..kuan ho veia per la tele era molt mes emocionant i molt mes mako ke no amb la puta rua...no hi ha tant de kontakte amb l,aficionat!! molt bé kim!!
Que gran recuerdo! No hay derechos perder esta fiesta por culpa de las autoridades. En las ultimas celebraciones dejaron mas espacio para los autobuses que para la gente. La rua me gusta, pero es compatible con Sant Jaume i con el Camp Nou. Visca el Barça
Jo tambe crec que una petita rua i acabar a la Plaça Sant Jaume tenía una emotivitat extra.
Lo millor sería fer primer la rúa i després acavar al restaurant i si volen,després fer la festa...això sí,en privat i sense molestar a ningú ni ferir susceptibilitats de ningú i menys dels mes petits!.Tant costa una organització com Déu mana?
Publica un comentari a l'entrada