NOTA DE PREMSA : Clicka aquí
COMUNICAT DELS SIS GRUPS : Clicka aquí
Salut i Visca el Barça
dilluns, 23 de setembre del 2024
Comunicat Grups d'Opinió: Qüestió de Confiança al President Laporta
dilluns, 9 de març del 2020
LES 11 COPES D'EUROPA/CHAMPIONS (de13) FRAUDULENTES DEL REAL MADRID
 |
| Clicka per obrir informe i descarregar-lo |
Al BAR del Què t'hi Jugues, (clicka per a accedir-hi) aquest dilluns 9 de març del 2020 hem presentat el nou informe d'Un Crit Valent, ara que es cumpleixen 11 anys d'aquell de Les 19 lligues fraudulentes del RM (recupera'l aquí), ens hem atrevit a fer el mateix però amb les Copes d'Europa i Champions, que tant pressumeixen.
I el resultat ha estat indignant: 11 de les 13 que tant farden són fraudulentes i la Uefa els hi hauria de retirar.
Com va puntualitzar en Cristobal Chassaigne, el RM i l'ATM haurien de tenir el mateix número de Champions, dos cadascú.
Com va puntualitzar en Cristobal Chassaigne, el RM i l'ATM haurien de tenir el mateix número de Champions, dos cadascú.
Les 5 primeres Copes d'Europa 1956, 1957, 1958, 1959 i 1960, les anomenades "àmfores" es basen en:
- el robo de DiStéfano, alineació indeguda conseqüència de la prevaricació d'un organisme públic de la Dictadura com era Delegación Nacional de Deportes del General Maoscardó
- participar directament en l'organització fins (curiosament) 1960
- més ajuts polítics del franquisme, per a nacionalitzar jugadors extrangers.
- etc
La de 1998, amb l'escàndol de la porteria del dia del Borussia a les semis al Bernabéu, i el gol en fora de joc de Mijatovic a la final d'Amsterdam;
La del 2000, robant al Manchester United a l'eminatòria de quarts tant al bernabéu com a Old Trafford
La del 2014 a l'ATM, el gol de l'empat al min 93, ve d'un corner inexistent , i falta de Bale a JuanFran a la final de Lisboa;
La del 2016 amb robos a quarts al Wolsburgo, al City a semis i un altra cop a l'ATM a la final de Milà;
La del 2017 robant amb 2 gols en fora de joc al Bayern de Múnic a quarts
La del 2018, la mare de tots els robatoris, robant a la fase prèvia al Borussia i al Tottenham, i a vuitens al PSG, a quarts a la Juventus, a semis al Bayern i a la final al Liverpool.
Espero que us indigneu tant, com m'he indignat jo preparant-lo.
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Descarrega Informe Les 11 Copes d'Europa fraudulentes del RM CLICKA AQUÍ
Versió en castellà Las 11 Copas de Europa fraudulentas del RM CLICKA AQUÍ
Aquí teniu el programa sencer del BAR del Què t'hi Jugues, al canal de Youtube.
Aquí teniu el programa sencer del BAR del Què t'hi Jugues, al canal de Youtube.
dijous, 13 de desembre del 2018
Retirada de la placa de la Peña Figo de Cedillo del Camp Nou
Un Crit Valent un cop assabentats per la información d’Esports SER Catalunya, que a la Porta 42 del Camp Nou, 18 anys després de consumar-se la
traició del jugador Luis Figo, encara es manté la placa de la Peña Barcelonista
FIGO de Cedillo (Extremadura), vam demanar al Club la seva retirada.
Un cop el Club, via la Confederació Mundial de Penyes, ens ha respòs que han fet arribar la nostra petició als seus responsables per a donar-nos una resposta, aprofitem per a fer-ho públic.
Esperem que es prengui en consideració, i la placa sigui retirada amb la major brevetat possible.
#FigoForaDelCampNou
Salut i Barça
uncritvalent2001@gmail.com
dissabte, 5 de maig del 2018
Comunicat d'Un Crit Valent, animant a anar al Barça - Madrid amb samarreta groga
Davant la situació dels presos polítics i exiliats, i l'actuació de la Policia Nacional al Wanda, Un Crit Valent anima als afeccionats a repetir l'acció d'anar de groc o amb la samarreta de la Senyera al Barça-Madrid del proper diumenge 6 de maig, com a mostra de suport.
No creiem que aquí ens facin treure-la, ni tirin la paraula LLIBERTAT a les escombraries.
Salut i Barça
dilluns, 25 de setembre del 2017
Solicitud al FCB per a jugar amb la samarreta de la Senyera el dia 1 - Oct
Un Crit Valent ha enviat aquesta carta al Club, solicitant que el proper partit al Camp Nou contra la UD Las Palmas, que es juga el dia del Referèndum per a crear la República Catalana, el Barça jugui amb la samarreta de la Senyera.
Hi ha el precedent del 13 de setembre del 2014, que vam jugar contra l'Atlètic Club al Camp Nou per conmemorar el tancament dels actes del Tricentenari del 1714, i la samrreta de la senyera no era ni la 3a equipació d'aquella temporada.
Esperem a veure que en diu el Club
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
dimarts, 21 de març del 2017
La Ley de la Memoria Histórica i la prevaricació franquista al Cas DiStéfano
 |
| Agost 1953 |
A l’estiu del 1953 la política i els polítics franquistes de diversos organismes i estaments de la Dictadura de Franco (Federación Española de Fútbol FEF, Delegación Nacional de Deportes DND, Instituto Español de Moneda Extranjera IEME, Ministerio de Hacienda, Ministerio del Movimiento, etc) amb les seves injustes actuacions, van variar el destí del futbol espanyol i europeu, PREVARICANT en favor del RM, per a vestir de blanc a Alfredo DiStéfano. Van validar l’acord l’acord Millonarios-RM, sabent que era il.legal.
64 anys d'enganys després, on tot continua inamobible, van apareixen documents (que aquí mateix es reprodueixen), que demostren que els mobiments i actuacions de les autoritats i organismes oficials van fer que DiStéfano acabés jugant al RM i no al Barça que tenia els Drets autèntics del jugador.
Davant aquestes evidents probes de prevaricació i a part del "Derecho al pataleo", ens queda la via de demanar l'aplicació de la Ley de la Memoria Histórica, demanant com a socis o familiars directes de socis del FC Barcelona al 1953, al Ministerio de Justicia ni que sigui a títol personal una Declaración de Reparación y Reconocimiento Personal, amparat en diversos paràgrafs d'aquesta Llei, que vol reconeixer la injustícia derivada de la Dictadura franquista.
Ja sé que aquesta petició banalitza l'esperit per la que aquesta Llei va ser redactada en molts aspectes, però és un camí que ens queda per a que oficialment es reconeixi d'una vegada, que les autoritats franquistes van instigar i incidir per a perjudicar a conciència al FC Barcelona, com a opció cultural
DiStéfano era jugador amb contracte en vigor amb River Plate quan al 1949 (amb molts altres jugadors) per causa d’una vaga de futbolistes, es fuga a Colombia i fitxa pel Millonarios de Bogotá. El Millonarios era un equip de l’anomenada DIMAYOR, lliga de l’Asociación Colombiana, que estaba expulsada de la FIFA.
Aquests equips colombians amb jugadors originaris de molts paisos guanyaven molts diners a base de gires i partits amistosos per tot el món. La FIFA, per les queixes dels clubs originaris de molts d’aquests jugadors va acabar prohibint a les seves federacions jugar partits contra els equips d’aquesta lliga colombiana, per a forçar a la Asociación Colombiana a arribar a un acord i legalitzar la situació.
 |
| Pacto de Lima 1951 |
D’aquí, a l’Octubre de 1951 va sorgir EL PACTO DE LIMA q marca les condicions i terminis per a la tornada dels jugadors d’aquests clubs colombians als seus clubs d’origen, autoritzant a que continuin jugant a Colombia fins a l’Octubre de 1954.
El punt clau del Pacto de Lima és:” La Asociación Colombiana de Futbol no está autorizada para transferir ni siquiera uno solo de estos jugadores a otra Asociación Nacional, a menos que no se haya hecho con arreglo previo a este respecto, con la Asociación Nacional interesada”.
Que vol dir això en el Cas Sistéfano? Que Millonarios no pot traspasar cap dret (en aquest cas “autorització”, perquè els Drets Federatius els continuava ostentant River Plate) sobre DiStéfano al RM, si abans no té l’acord amb River Plate i l’AFA.
El Barça interpreta el Pacte de Lima i arriba a l’acord amb el propietari legal dels Drets Federatius de DiStéfano al juny de 1953, el River Plate i diposita a l’AFA el contracte un cop ha pagat a agost del 1953. A partir d’aquí el Barça ho té tot legalment lligat, i sap que el jugador ja no pot jugar fora de Colombia en lloc més que al Barça, i es posa a negociar amb Millonarios, que es despenja amb peticions exagerades per un jugador per el qual li només queda el permis especial fins al cap d’un any i tres mesos, fins a octubre de 1954.
El Barça creu que amb les setmanes el Millonarios rebaixaria les seves pretensions, però el que és cert es que signa la cessió del permis que ostenta sobre Distéfano (autorització per a jugar a Colombia) al RM, i el que va ser més greu és que la Delegación Nacional de Deportes del General Moscardó obliga a FEF a validar-lo.
 |
| La Vanguardia 25 de Febrer de 2013 |
El propi President de la FEF Sancho Dávila li va enviar una carta al General Moscardó, advertint-lo que l’acord Millonarios-RM era textualment PAPEL MOJADO per incumplir el Pacto de Lima.
La Vanguardia 25 de Febrer del 2013 (CLICKA Pag 1 i CLICKA Pag 2)
La Vanguardia 25 de Febrer del 2013 (CLICKA Pag 1 i CLICKA Pag 2)
Aleshores Moscardó comença a moure l’ajut institucional franquista al RM, demant per telegrama al seu superior, o sigui el Ministro de la Secretaria General del Movimiento, que aprovi una ordre prohibint el fitxatge de jugadors extrangers.
A partir d’aquí podriem parlar de les presions i amenaces a que es va sotmetre al President del Barça Enric Martí Carreto, amb tots els organismes oficials implicats que van prevaricar
A la pròpia FEF (Federación Española de Fútbol) plagada de falangistes i militars, el General Moscardó té com a Vocal al seu fill millitar Miguel Moscardó i al seu gendre, militar també Fernando Esquivias
La DND (Delegación Nacional de Deportes) del General Moscardó, ordenant via Telegrama descobert en la investigació de Xavier García Luque, Jordi Finestres i Sid Lowe, al Ministre Raimundo Fernández-Cuesta, l'aprovació d'una ordre prohibint el fitxatge de jugadors extrangers
Per part del IEME (Instituto Español de Moneda Extranjera) en dos branques, investigant origen dels dolars pagats a River Plate i l’amenaça de tancar l’accés a divises per a pagar la importació del cotó per a les fàbriques tèxtils; Per cert, el Director General del IEME Manuel Vila era Directiu del RM des de 1946.
Per part del Ministerio de Hacienda amb amenaces d’inspeccions a les empreses d’ell i dels membres de la junta; Per cert, el ministre era Francisco Gómez de Llanos, Directiu al 1943 de la 1ª Junta de Santiago Bernabéu.
Per part del Ministerio de la Secretaria General del Movimiento tancant les fronteres als jugadors extrangers el 22 d’agost de 1953.
Per part del Ministerio de Información amb l’ordre de censura informativa sobre el Cas Distéfano, prohibint a les agències que s’informés res sobre el conflicte..
 |
| Setembre 1953 Ministerio de Información recorda la CENSURA INFORMATIVA La Historia Oculta del RM de Carles Torras |
Fins arribar al pseudo arbitratge de Muñoz Calero, al qual van obligar a sotmetre’s al Barça, i que va dictaminar el 15 de setembre de 1953 allò de 2 anys per a cada club, quan a part d’il.legal del RM només li quedava vigència fins a 31 d’octubre de 1954. O sigui un any i un mes.
La frase que li van acabar dient i que Martí Carreto explica a Narcis de Carreras, ho resumeix tot “Martí, sea sensato, que usted tiene familia”. Aquí va entendre que no hi havia res a fer, va signar el laude de l’arbitratge i va marxar cap a Barcelona, on al cap de pocs dies veient que no es podia “lluitar” i ens senyal de dignitat on en un moment no s’admetien dimissions, la Junta Directiva del Barça va dimitir en ple, i no va signar l’acord final de la cessió dels legítims drets del jugadors argentí.
Amb la Junta Directiva del Barça dimitida, va ser la Junta Gestora presidida per Josep Vidal-Ribas l’encarregada de signar amb el franquista Bernabeu la renuncia al Drets Legals i la cessió d’ells al RM
 |
| Octubre 1953 Cessió i renúncia dels Drets del FCB sobre DiStéfano a favor del RM Quasi tota la veritat de Josep Ma Minguella |
PROPOSTA:
Doncs bé, la meva proposta és ben clara veient l’acte de PREVARICACIÓ d’organismes oficials del franquisme, per a validar un contrate il.legal, com era l’acord Millonarios-RM, només queda un via:
Ni que sigui a títol individual com a Socis o familiars de socis del Barça al 1953, demanar l’aplicació de la Ley 52/2007 coneguda com Ley de la Memoria Histórica, demanant que es reconegui l’acte de PREVARICACIÓ de la Delegación Nacional de Deportes, per la persecució patida pel nostre Club com a “opción cultural”
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Dossier pdf en català CLICKA AQUÍ
Traducción al castellano CLICKA AQUÍ
Video de la Secció El Rastro de El Penalti
divendres, 24 de febrer del 2017
Burofax a la RFEF
Finalment ahir dijous 23 de febrer, juntament amb Miguel Ángel Ruiz director del programa El Penalti TV (www.elpenalti.es), vam presentar el Burofax que vam anunciar, sol.licitant que les edicions de la Copa del Rey del 1903 a la 1909, deixin de ser considerades oficials, seguint els MATEIXOS CRITERIS pels quals la RFEF, finalment no va validar la iniciativa del Congeso de los Diputados de España, que demanava la oficialitat de la Copa disputada a la l'Espanya no sublevada i guanyada pel Llevant FC, ni la Lliga del Mediterrani guanyada pel FC Barcelona, disputades al 1937.
Esperem a veure la resposta
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Us deixo el Youtube a la secció El Rastro de El Penalti TV d'Esplugues TV, on vam destapar aquest greuge burocràtic
dimarts, 14 de febrer del 2017
El "fals" palmarès copero del Real Madrid
 |
| Copa d'Alfons XIII |
Segons la RFEF el palmarés de la Copa del 1903 al 2016, és:
- FC Barcelona 28 títols
- Athlètic Club de Bilbao 23 títols, tot i que ells s’apunten 24 perquè consideren el “Concurso de football” de la Copa Coronación d’Alfons XIII del 1902, que a sobre ni van disputar (la va jugar el Vizcaya) com a seva;
- Real Madrid 19 títols
Però fent servir els mateixos criteris de la FIFA per a validar com oficials els títols nacionals, explicats per la IFFHS i recollits al informe de CIHEFE per no validar el títol de la Copa de la España Libre al Llevant i la Lliga del Mediterrani del Barça, ambdos disputats al 1937, s’haurien d’eliminar també del palmarès oficial de la Copa els títols guanyats entre 1903 i 1909 per RM i ATB.
Els criteris de IFFHS resumits són:
"A.- Para que una competición sea oficial ha de estar organizada directamente por la federación nacional correspondiente reconocida formalmente por la FIFA.
B- Las competiciones organizadas por entidades inferiores no pueden ser consideradas como competiciones oficiales nacionales"
Per tant, les Copes del Rey disputades entre 1903 i 1909, no cumpleixen cap dels requisits per a ser reconegudes com "oficials".
Com abans de la creació de la RFEF sabem per diverses fonts, que les edicions del 1903 al 1908 d’aquesta competició van ser organitzades directamen pel propi Madrid (o “entitats” de rang inferior), no han de ser considerades com “Competició Oficial Nacional”, sinó com un torneig "amistòs". .
Del 1903 al 1908, l’ATB guanya les dos primeres(1903 i 1904) i les cuatre següents (1905, 1906, 1907 i 1908) les organitza i les guanya el RM.
A les Bases per a participar es pot comprobar que aquestes van signades per Carlos Padrós al 1903 que era el President de Madrid FC, o directament pel Madrid FC a les del 1904 i 1905. A més, aquestes Bases de la competició en el punt 2, dirigien per la fer la inscripció a l’adressa del Madrid FC.
 |
| Bases participació Copa 1904 |
Es de suposar que a partir de la creació de la RFEF al 1909, el Madrid FC amb 4 títols i ATB amb 2 deurien presionar per a salvaguardar momentàniament el palmarés de tenir més títols. Però això no els havia de donar la categoria d’oficial
Hi ha anys que la Competició és ridícula, amb només 2 equips que disputen un sol partit, o una de l’ATB que guanya sense jugar cap partit.
Hi ha la curiositat que el FC Barcelona mai va participar en cap de les 6 edicions que van ser organitzades pel Madrid FC, i en canvi si a la del 1909, també anterior a la creació de la RFEF, però organitzada per Federación de Futbol de Madrid.
I a partir del 1910, amb la RFEF creada a l’any abans, sentant el que serien les bases d’una competició ja oficial. I assumint la total organització, el RM no torna a guanyar la Copa fins al 1917, i la següent fins al 1934. Curiòs, oi?
En resum, si els títols del 1937 de Copa de la España Libre del Llevant i de la Lliga del Mediterrani del Barça, no són reconeguts com a oficials, els mateixos criteris fan que les Copes disputades del 1903 al 1909 tampoc ho sigui.
Per tant el Palmarès autèntic del Campionat d’España ghauria de ser:
- FC Barcelona 28 títols
- Athlètic Club 21 títols (2 menys)
- Real Madrid 15 títols (4 menys)
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Document en pdf català Clicka aquí
Traducción al castellano Clicka aquí
Video de la secció El Rastro de El Penalti
Bibliografia: El rei de Copes David Salinas Editorial Meteora 2009
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Document en pdf català Clicka aquí
Traducción al castellano Clicka aquí
Video de la secció El Rastro de El Penalti
Bibliografia: El rei de Copes David Salinas Editorial Meteora 2009
dimecres, 1 de febrer del 2017
1943 Origen del “poder” del Real Madrid
 |
| Bernabeu voluntari a la Guerra Civil |
Bernabéu era exjugador i directiu dl RM, i comptava amb la forta amistat (segons explicava el propi Bernabéu) del Jefe de la Casa Militar de Franco, el General Agustín Muñoz Grandes Comandant en cap de la Divisón Azul, força de voluntaris que va lluitar amb l’exèrcit aleman de Hitler al front de Rússia. Fet pel qual va ser condecorat personalment pel propi Hitler.
 |
| Muñoz Grandes amb Hitler |
- Muñoz Grandes de 1943 a 1945, quan Bernabeu accedeix a la presidència del RM, i vol aixecar un Nou Chamartin, era el Jefe de la Casa Militar de Franco;
- Muñoz Grandes de 1951 a 1957, quan es va produir l’escàndol del Cas DiStéfano, i el RM necessitava tot el suport governamental per la creació de la Copa d’Europa, era el Ministro del Ejército del Gobierno de Franco;
- Muñoz Grandes de 1962 a 1967, quan el Real Madrid atravessa una greu crisi econòmica, pot signar un contracte en exclusiva amb TVE que va ser vigent fins a començaments dels anys 80’s, era el Vicepresidente del Gobierno de Franco
Doncs bé, Bernabéu al setembre de 1943 un cop es nombrat president i crea la seva 1ª Junta per a deixar ben contents a la Falange i a militars, té el gest segons el professor Eduardo González Calleja (engarregat directament per Florentino Pérez de dirigir la Historia oficial del centenari del RM) de nomenar President Honorífic del RM al Teniente General Eduardo Saenz de Buruaga, Gobernador Militar de Madrid i amic personal de Franco
Aquest Eduardo Saenz de Buruaga va ser un militar sanguinari, del qual es fàcil trobar a la xarxa els criminals fets a la població de Baena, pels quals avui en dia serien considerats i jutjats com crims de guerra
 |
| ABC 16/09/1943 |
Doncs el Real Madrid amb un President com Bernabeu amic del Jefe de la Casa Militar de Franco, amb un president d’honor com Saenz de Buruaga, forma una Junta Directiva on el seu Vicepresident 1er es el Teniente Coronel Fernando Càrcer Disdier, que era l’ajudant de Muñoz Grandes a la División Azul.
La conclussió que es pot treure, és que el RM sense l’estreta relació de Bernabéu amb alts personatges, militars i dirigentents polítics del Règim franquista, mai hagués arribat a aconseguir el nivell econòmic, social i esportiu, que observant avui en dia el palco del Bernabéu, encara manté.
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Documento en pdf "1943 Origen del "poder" del RM" Clicka aquí
divendres, 3 de juny del 2016
El RM ha de tornar al futbol, 7 Champions
Bé, el dissabte finalment es va perpetrar la tragèdia de Milà per a l'Atlètic de Madrid i també per als amants del futbol.
Després d'una Lliga de Campions plena de "casualitats" pel RM en forma de facilitats aconseguides en els sortejos de les eliminatòries amb rivals de segon nivell com Roma, Wolsburgo o Manchester City, vull recordar que ja en la fase de Grup els va tocar el PSG, però amb les perles dels "potentíssims" Malmö i Xakhtar Donetsk, que no eren ni campions de les seves lligues a Suècia i Ucraïna.
O sigui, que el Reial Madrid en TOTA aquesta Lliga de Campions s'ha enfrontat a 7 equips, i dels quals NOMÉS el PSG era campió de la seva Lliga.
Ho sento, però el valor d'aquesta Champions és molt inferior a qualsevol de les últimes edicions, i fins i tot m'atreviria a dir, a qualsevol de les àmfores que van robar als anys 50.
En els dies previs a la final, ens cansàvem d'escoltar, a causa de la mala sort que havia acompanyat a l'Atlètic de Madrid en les dues finals que havia disputat (1974 i 2014), la milonga que el futbol li debia una Copa d'Europa a l'equip matalasser.
Les Copes s'han de guanyar, i no esperar que obri un miracle; Però una cosa molt diferent és el que va passar amb el lamentable arbitratge de l'anglès Mark Clattenburg, donant per vàlid el primer gol del RM en fora de joc i poc després menjant-se un clar penal amb les mans de Ramos.
Doncs bé, tant presumir de Copes d'Europa i Champions, i se'ls hauria de caure la cara de vergonya.
El RM ha de retornar als seus legítims propietaris, per alineació indeguda de Distéfano, atès que les autoritats franquistes van prevaricar al validar l'acord il·legal entre RM i Milionaris, les 5 primeres àmfores d'Europa.
2 al Stade de Reims (1956 i 1959)
1 a la Fiorentina (1957)
1 al Milan (1958)
1 al Eintracht de Frankfurt (1960)
I 2 per fora de joc a la Juventus (1998) i Atlètic de Madrid (2016)
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Versión en castellano en la web de La Ronda www.laronda.es AQUÍ
dijous, 26 de maig del 2016
Política i fútbol de la mà
 |
| Llotja Final Copa del Rei 2016 |
I el pitjor és, que els que més repeteixen aquest "mantra", són els que més s'entesten a que vagin de la mà.
Als barcelonistes ens acusen per tots costats, de voler polititzar l'esport per les nostres ànsies nacionalistes; Però aquests mateixos acusadors callen quan altres clubs, polítics i periodistes fan el mateix, o fins i tot més, amb les seves ànsies espanyolistes i d'uniformitat territorial.
En vigílies de la celebració de la Final de la Copa del Rei (sic) hem assistit a l'actuació de la delegada del Govern a Madrid, amb l'enèsim intent de cohartar amb mentides, actuacions dels barcelonistes; En aquest cas la llibertat d'expressió dels seguidors, intentant prohibir amb absurdes excuses les banderes estelades a la Final de la Copa.
Els curiós dels que insisteixen una i altra vegada en no barrejar política i esport, ho fan comentant i defensant el nom del Campionat d'Espanya com la Copa del Rei, polititzant directament amb el nom. A la resta d'Europa, aquesta competició porta el nom o del país, de la Federació, o fins i tot una marca publicitària.
També m'agradaria comentar la imatge de la llotja amb l'ajudant militar del Borbó, enmig de les autoritats. Destacava massa enmig de les autoritats polítiques, socials i esportives. Potser si havia d'acompanyar al Rei que no anava d'uniforme, el seu ajudant tampoc havia de portar-lo.
Convé recordar, que si en la història del futbol espanyol algun club ha utilitzat la política per a prosperar a nivell social, a nivell esportiu, a nivell econòmic, etc ..., aquest al llarg de més de 70 anys ha estat el Reial Madrid, amb ajudes de tot tipus des del ja llunyà 1943 fins fa pocs mesos.
Que no s'oblidi que la Comissió Europea va confirmar que el RM va rebre il·legalment ajudes públiques per valor d'uns 25 milions d'euros i que ha de tornar; I per a mi. aquests "favors" també és una relació de política i futbol.
I malgrat tot CAMPIONS
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of
Versión en castellano en la web de La Ronda www.laronda.es
CLICKA AQUÍ
dijous, 5 de novembre del 2015
De la nit de les Senyeres al 1975, a la nit de les Estelades al 2015, 40 anys
 |
| 28 de Des de 1975 Barça-Real Madrid La nit de les Senyeres |
 |
| 4 de nov de 2015 Barça-Bate Borisov La nit de les Estelades |
Ara estem a punt de cumplir 40 anys d’una de les nits històriques que van donar el tret de sortida a recuperar les llibertats i la dignitat del poble català.
El 20 de novembre de 1975 es va produir finalment la mort del Dictador Francisco Franco, i quasi un mes després, el 28 de desembre el dia dels Sants Inocents, es va jugar al Camp Nou un Barça-Madrid que ha passat a la història com la nit en que les Senyeres van tornar a onejar en mans des la gent blaugrana de forma pública en un camp de futbol, des del temps de la República.
Al recordat programa de TV3 Aquest Any Cent!, en Joan Granados, exdirectiu d’Agustí Montal, explica com amb Jaume Rosell (cofundador de Convergència i pare de Sandro Rosell) van tenir la gran pensada que pel dia del Real Madrid ja fer un acte reivindicatiu i que el Camp Nou havia d’estar plè de Senyeres; i que van contactar amb Jacint Borras i amb diverses associacions per a la confecció d’un miler d’elles.
Potser avui 1000 senyeres poden semblar poques, però es que és partia de cero.
No cal dir que la gravació de RTVE del partit va “desapareixer” com d’altres (el 0-5 del 73-74, l’At Blibao-Barça de l’hòstia de Villar a Cruyff, etc), i que al resum del NO-DO, ja van tenir cura de retallar/censurar les imatges on es veiessin les Senyeres, on per cert el Barça va acabar guanyant per 2-1, amb un gol d’una volea espectacular de Rexach des de la frontal de l’àrea a punt d’acabar el partit.
El Barça sempre ha estat i ha actuat al costat del poble de Catalunya, i ha quedat un cop més demostrat amb l’espectacular exhibició d’estelades al partit de Champions League del Bate Borisov, l’absoluta disconformitat amb la Uefa per les dos sancions rebudes, que amb una interpretació manipulada, coharten drets fonamentals de les persones
I 40 anys després de la nit de les Senyeres, hem defensat la nostra dignitat i llibertat d’expressió, de forma ordenada, pacífica i festiva, davant un organisme com la Uefa que va modificar al 2013 un Reglament i va introduir el famós article 16.2 apartat E, que s’ha aprofitat segurament i pressumptament seguint indicacions polítiques españoles, per a sancionar-nos.
O sigui que aquest partit del Bate Borisov, passarà a la història del imaginari blaugrana, com el partit de la nit de les Estelades. Per cert el resultat 3-0 amb 2 gols de Neymar i un de Suárez.
Ara tocarà defensar-nos davant d’apel.lació, el TAS, la Justícia Ordinària, l’Europarlament o el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, per aconseguir definitivament que aixecar l’Estelada o que al minut 17 amb 14 segons cridar INDEPENDÈNICIA no sigui un fet sancionable
Salut i Visca el Barça
PD El mateix dia que el Barça fa una defensa de les llibertats i dels Drets Humans, el Madrid demana disculpes a la Falange Española y de la Jons. No tenen remei
Foto 28/12/1975 Seguí www.fcbarcelona.cat
Versión en castellano CLICKA AQUÍ
divendres, 30 d’octubre del 2015
El Barça i les estelades des del 1922
 |
| Estelada a l'esbós de Les Corts 1922 |
Potser és perquè l’executiu que enviem a fer “pedagogia”, diguem-ne que per la seva vinculació política, no fora la persona més indicada per a defensar-nos?
Doncs bé, el famós article 16.2 del Règim disciplinari de la UEFA diu:
2. En todo caso, los clubes son responsables del comportamiento inapropiado de sus aficionados y podrían estar sujetos a medidas disciplinarias incluso si pueden probar que no cometieron negligencias en ninguno de estos casos:
a) La invasión o intento de invasión del campo.
b) El lanzamiento de objetos.
c) El encendido de bengalas u otros objetos.
d) El uso de punteros láser o dispositivos similares.
e) La exhibición de gestos, palabras, objetos u otras formas de expresión de mensajes que no se ajusten al evento deportivo, especialmente mensajes políticos, ideológicos, religiosos, ofensivos o provocativos.
f) Destrozos.
g) La interrupción de los himnos nacionales.
h) Cualquier falta de orden o disciplina dentro o en los alrededores del estadio.
Segons vaig escoltar, aquest article va ser introduït en un canvi reglamentari al 2013, i per aquesta raó mai abans havíem estat advertits. Ara el que falta, és coneixer qui va “instigar” aquest canvi.
Potser és fàcil d’encertar, si veiem com estan actuant certs personatges vinculats a la política esportiva de l’Espanya del PP, per a intentar frenar l’onada independentista que mostrem els seguidors del Barça pública, voluntària i pacíficament per tot Europa.
Curiosa va ser la resposta del màxim responsable de l’esport espanyol el sr Miguel Cardenal President del CSD, fent-se l’ofès, com aquell a qui han descobert, a la pregunta de Lluís Canut al programa Efectivament, on li preguntava si sabia com havia arribat la cinta de la Final de Berlin, amb la senyal de TV3, a mans de la delegada ucraniana Anna Bordiugova, que no havia vist el partit.
No pot ser que es criminalitzi al Barça i als seguidors per mostrar una bandera que no està prohibida enlloc, usada habitualment des de fa dècades, i que fins i tot el Parlament de Catalunya en una resolució del 2014 va acceptar com senyal identificatiu de Catalunya.
A més, gràcies a Manuel Tomàs Director del Centre de Documentació del FC Barcelona, vam saber quan va publicar al 2007 el llibre “Les Corts i el Barça: 85 anys d’història compartida”, que en una de les propostes de la tribuna que van presentar al 1922 els Arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany pel Camp de Les Corts, aquesta anava coronada amb una senyera estelada.
 |
| Ajunt BCN i FC Barcelona 2007 de Manuel Tomàs |
 |
| Esbós Tribuna Les Corts 1922 |
Salut i Barça
Quim Molins @qmolins
@uncritvalent_of
Versión en castellano CLICKA AQUÍ
dijous, 4 de desembre del 2014
Porta els colors i l’escut, però no és la samarreta del Barça
 |
| Proposta per a la temporada 2015-2016 |
Ho sento, però la samarreta que vol perpetrar Nike per a la
propera temporada 2015-2016, i a la qual tot sembla indicar que el President
(no votat, ni ratificat) Josep Maria Bartomeu ha donat el vist-i-plau, no
passaria el mínim rigor històric.
El diari Sport el dia 2 de desembre del 2014, va presentar
el dibuix de les samarretes per a la propera temporada, i la sorpresa inicial
es va transformar en indignació, al veure com Nike i la Directiva, juguen amb
uns sentiments històrics ja no nostres, sinó dels nostres pares y avis.
Encara diria més, Nike i la Directiva, juguen i es carreguen
sense encomanar-se a ningú, amb una de les primeres decissions de Joan Gamper,
fundador i salvador del nostre Club, i crec que no hi tenen cap dret.
La reunió fundacional com tots sabem, es va produir el 29 de
Novembre del 1899, al Gimnàs Solé del Carrer Montjuic del Carme, a prop de les
Rambles. El dia 8 de desembre el Barça va jugar (i perdre) el seu primer partit,
i a continuació el dia 13 de desembre es va produir la primera reunió de la
Junta Directiva, i es van pendre les primeres decissions per la història del
Club:
-
Ratificar i ampliar els
membres de la primera Junta Directiva, passant de 4 a 7;
-
Escollir els colors
-
Decidir la dispossició de
la samarreta
-
L’escut inicial
-
Fixar la quota
-
Avisar el proper partit que
seria contra el FC Català
Dies després el 17 de desembre el setmanari Los Deportes ho
anunciava així:
 |
| Los Deportes 17 de desembre de 1899 |
Tot i que en hemeroteques com a La Vanguardia del 15 de
desembre en una nota semblant diu que els colors serán el “negro y encarnado”,
Los Deportes ja marca el “azul oscuro y encarnado a rayas perpendiculares y en
el pecho el escudo del Barcelona” definitiu per a la samarreta del Football
Club Barcelona.
Geomètricament en una samarreta, s’enten la
perpendicularitat respecte el pla horitzontal del terreny de joc, o sigui q la
decissió de Gamper va quedar clara des del primer dia: les franges verticals, i
així estan dibuixades al nostre escut.
Escut que per cert, està definit als Estatuts del Club i indica la dirección de les franges.
Ras, curt i al peu: com a socis exigim la retirada d’aquesta
proposta de samarreta amb la qual no ens podem sentir representats.
I si la producció de la samarreta ja ha començat en alguna fàbrica de ves a seber on, que l'aturin i no es preocupin, la poden posar igualment a la venta que tindrà sortida.
Però el Barça no de jugar amb aquesta samarreta.
I si la producció de la samarreta ja ha començat en alguna fàbrica de ves a seber on, que l'aturin i no es preocupin, la poden posar igualment a la venta que tindrà sortida.
Però el Barça no de jugar amb aquesta samarreta.
Nike no pot canviar els nostres sígnes identitaris
Salut i Visca el Barça
Quim Molins @qmolins
@uncritvalent_of
Versión en castellano CLICKA AQUÍ
dilluns, 8 de setembre del 2014
Petició al FC Barcelona per signar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir
La Plataforma barcelonista Un Crit Valent! amb més de 10 anys d'història, ha signat la petició de diversos grups i plataformes de suport al FC Barcelona, on es demana a la Directiva del nostre Club que el Barça com a institució que sempre històricament ha estat al costat de Catalunya en tots els grans esdeveniments democràtics, se sumi com a Institució al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Salut, Visca el Barça i Visca Catalunya
Un Crit Valent!
@uncritvalent_of
dimarts, 8 de juliol del 2014
"Yo vine para jugar en el Barcelona" DiStéfano Maig 1953. La política i el Cas DiStéfano
 |
| Vida Deportiva Agost 1953 |
Això és el que textualment va declarar Alfredo DiStéfano al diari Marca al maig de 1953, només aterrar a l'aeroport de Madrid.
El Barça interpretant correctament l'anomenat Pacte de Lima, va actuar correcte i legalment arribant a un acord amb River Plate, club que poseïa els drets federatius del jugador argentí, que jugaba "fugat" a la DIMAYOR, la lliga Colombia que no estaba reconeguda per la FIFA. I va comunicar l'acord a l'AFA.
Amb la part més important ja tancada, només s'havia d'arribar a un acord amb Millonarios, per a que DiStéfano pugues jugar ja al setembre de 1953, i no haver d'esperar al 1954. La negociació es va complicar al rebutjar el Barça el primer preu marcat per Millonarios, i esperant la rebaixa dels 30.000 dolars americans demanats, donat que el Barça només estaba disposat a pagar 10.000$ o que el jugador estés uns mesos sense jugar.
Amb DiStéfano a Barcelona i el Barça negociant a Colòmbia, van començar les pressions polítiques en contra dels negocis del President del Barça Enric Martí Carreto, per a que no arribés a cap acord amb Millonarios. Fins i tot, i està acredidat en el informe de Ramón Trias Fragas, que Martí Carreto va haver de rebutjar la darrera oferta de Millonarios de que el Barça jugués 2 partits amistosos i prou.
Primer es va amenaçar al Barça en un moment d'escasetat de divises, d'on havien sortit els dólars per l'acord amb River. Només cal recordar que el Director del IEME (Instituto Español de Moneda Extranjera) Manuel Vila era directiu del RM des de 1946, el Director Adjunt del mateix IEME Alfredo Bermúdez, va entrar a la directiva al cap d'un mes.
I quan al setembre de 1953, se'l va obligar a aceptar l'accord presentat per la RFEF, les presions ja era d'impedir la importació de cotó per a les empreses tèxtils del President i de directius.
Va signar i al tornar a Barcelona va dimitir ell i tota la Junta directiva.
A l'abril del 2013, vaig penjar aquest article:
La RFEF del Cas Di Stéfano
Sempre he pensat que tots aquells que li retreuren al Barça
alló de: “No hay que mezclar política y deporte”, van ser els primers a
barrejar-ho i d’una forma descaradara cap el cantó madridista.
El passat 25 de febrer del 2013, el periodista Xavier
G.Luque va publicar a La Vanguardia, (CLICKA Pag 1 i CLICKA Pag 2) després d’una investigació amb Jordi
Finestres i Sid Lowe, la trobada d’uns documents que proben com la política via
la Delegación Nacional de Deportes, va entrar en de ple en el Cas Di Stéfano, fent
actuar al Ministerio del Movimiento per a posar els primers entrebancs, i
dificultar així el seu fitxage pel Barça.
Sense aquesta intervenció política no s’enten la ressolució
final, fent que el jugador argentí acabés al R.Madrid, donat que una carta de
data 17 d’agost de 1953 de Sancho Dávila President de la RFEF al Teniente
General Moscardó, explicava que el contracte signat entre Millonarios de Bogotà
i el Madrid era “papel mojado”.
Però com la RFEF penjava de la DND del Teniente General
Moscardó, i aquesta del Ministerio de la secretaria general del Movimiento, en
mans de la Falange Española, la Federació va canviar d’opinió.
També van actuar altres madridistes de diverses institucions
com el Instituto Español de Moneda Extranjera (IEME), on el seu Director
General Manuel Vila ja era directiu del Madrid des de 1946, i el club al
Consell de Ministres de Franco hi tenia dos persones clau amb una relació
directa i personal:
- El Ministro del Ejército el General Agustín Muñoz Grandes,
amic personal de Bernabéu i exministro del Movimiento;
- i el Ministro de Hacienda en Francisco Gómez de Llanos,
directiu de la 1ª junta directiva del R.Madrid de Bernabéu;
La junta directiva de la RFEF estava composada per 14
membres i d’aquests n’hi havia un mínim de 7 amb un “currículum” sospitós.
-
President Sancho Dávila,
falangista
-
Vicepresident 2on: Agustín
Aznar Genner, Falangista, Voluntari de la División Azul i Procurador a Cortes
-
Tresorer: Manuel Motero
Valle, Falangista i Procurador a Cortes;
-
Vocal: Mariano Gómez
Zamaolla: General del Exèrcit d’Infateria;
-
Vocal: José Antonio Pascual
López-Quesada, madridista declarat:
I la gran traca final els:
-
Vocal: Miguel Moscardó
Guzman, militar i FILL del Teniente General Moscardó
-
Secretari: Fernado Esquivias
Franco, militar i GENDRE del Teniente General Moscardó;
Algú creu que amb aquests personatges, que endefinitiva van
canviar el rum de la història del futbol a Espanya, el Barça tenia alguna
possibilitat?
Salut i Visca el Barça
Quim Molins @qmolins
@uncritvalent_of
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
