Figo al Camp Nou? No gràcies

Es veu que com a ambaixador de l’Inter de Milà, l’exjugador portuguès té la intenció d’assistir al Camp Nou, per a donar suport (com no) a l’equip italià pel qual treballa.

Aixó ho ha declarat en una entrevista al diari Público, que podeu llegir en el link seguent:

http://www.publico.es/deportes/271965/vuelvo/camp/nou/tranquilo/ilusion

La ferida que va provocar el jugador en el sentiment barcelonista amb la seva traïció al nostre club, no està tancada, ni de bon troç, i en aquests anys no ha mostrat ni un mínim arrepentiment per la seva acció, i continua donant la culpa del que va passar a l’Estadi a la premsa catalana.

Si no ha estat capaç d’entendre que va actuar malament, permeten l’acord del seu representant amb l’aspirant a "pirata" Florentino, vol dir que de moment no mereix rebre cap honor del nostre Barça.

Sense un mínim arrepentiment de la seva acció, no hi haurà "perdó" possible.

Els socis i els afeccionats del Barça, som persones generosses i capaces de perdonar-ho tot, però es clar, el primer pas entenem que l’ha de fer qui va cometre l’error i no nosaltres.

El fet de ser professionals i "mercenaris" del futbol, no els dona cap dret a jugar amb els sentiments de milions d’afeccionats, que dipositent en ells la il.lusió d’un joc i devenir del nostre Club.

Per tant, i de moment:

Figo al Camp Nou? No gràcies

Visca el Barça

Un Crit Valent!

El Consell Sènior, el Senat, o com es digui

Des d’Un Crit Valent aplaudim la idea de la creació d’aquest Consell Sènior Blaugrana, com no pot ser d’una altre manera, donat que una idea semblant, la vàrem presentar nosaltres en roda de premsa el dia 9 de juliol del 2008. . Es va anomenar Pacificació del Barça, i la vàrem presentar dies després de la votació de la Moció de Censura, que va interposar l’advocat i soci Oriol Giralt.

Volem recordar que estàvem en uns moments molt convulsos, i que en una època molt curta van succeir molts episodis (dimissions, denúncies TCE, judicis, la no convocatòria de les eleccions, etc) que perjudicaven greument la imatge de la Directiva i del nostre club.

Per a intentar posar fre a tantes convulsions vam aportar el nostre granet de sorra, donant unes pautes del que creiem hauria de ser un Organ Consultiu oficial del FC Barcelona sota la presidència del Síndic del Soci, amb la proposta de:

• Redacció d’un Codi Barcelonista, que regularia oficialment la relació entre la Directiva i el que col.loquialment anomem Entorn.
• Creació d’un Senat, amb destacats representants del barcelonisme, des de directius a representants dels mitjans de comunicació.

Un Crit Valent va fer arribar el document a tots els agents implicats, des del President a directors de mitjans de comunicació, passant per exdirectius de diverses juntes, a periodistes i a destacats membres de la societat barcelonista, rebent un acolliment favorable i esperavem que algú (enteniem que havia de ser el Club), donés el impuls per a la seva creació.

Al nostre entendre, aquest Organ ajudaria a la Directiva donant una opinió imparcial a l’exterior, davant d’assumptes que puguessin comportar alguna controvèrsia, evitant i resolvent qüestions que sorgeixin a nivell de l’entorn.

.

Potser si ja hagués estat operatiu, els darrers escàndols i els episodis de denúncies i querelles interposades s’haguéssin pogut evitar.

.

Per tant que quedi clar que aplaudim i recolzem la creació d’aquesta figura, però entenem que alguns dels paràmetres explicats s’haurien de modificar, donat que avui en dia marcar 20 anys d’antiguetat i 60 anys d’edad no seria per si mateix prou representatiu i ni democràtic.

.

I tot i confiant en el bon fer de les persones que l’encapçalen, entenem que la forta vinculació de certs noms que han sortit a la palestra, no queden del tot correcte, o com a mínim sobten molt.

.

Finalment us deixem el link d’accés al document en pdf que vàrem presentar, i desitjar molta sort i bona feina a aquest Consell Sènior Blaugrana.

.

Document en pdf:

www.uncritvalent.com/Documents/Informe1_UCV_Pacificar_FCB.pdf

Visca el Barça

Joaquim Molins

Ha valgut la pena esperar quinze dies

Ha valgut la pena esperar aquestes setmanes després del 4 a 0 del partit d’anada de l’Alcorcón, contenir les emocions, mostrar-nos respectuosos i callar, mentre observavem un altre show d’intentar una remontada apel.lant a la "història"(sic), a l’èpica, al espíritu de Juanito (que dit de pas, ja el podrien deixar descansar), i casi al del propi Franco.

I tot aixó perquè no es podia permetre que al mes de Novembre, el Madrid no optés a igualar la increible temporada passada del Barça, després d’omplir portades i portades de diaris amb declaracions de Cristiano, Benzema, Pellegrini i Kaká, on venien a dir, que no calia jugar ja les competicions, i que on podien anar a recollir les copes del triplet.

Doncs ves per on, que ja no ho prodràn fer! La gesta de l’Alcorcón, un Segona B ha tirat per terra el muntatge "artificial" del projecte del Sr Pérez amb la col.laboració de la premsa, destinat via el pagament d’autèntiques fortunes, a amagar, dissimular i minimitzar el nostre èxit.

Ha estat com a mínim curiós tornar a veure la diferència de tracte que reben de part d’aquesta premsa, els clubs "petits" i els seus resultats, quan s’enfronten a al Madrid o al Barça.

Aixó ho diem perquè des del ja llunyà enfrontament de Copa del Rei amb el Numància, és habitual i constant la falta de respecte que mostra la premsa nacionalmadridista envers el nostre club. Encara recordem la portada de l’ABC "España, pendiente de otra gesta numantina", esperant que l’equip de Sòria pugués eliminar al Barça.

Mentre històricament en els enfrontaments del Barça amb un equip inferior els Marca, As, ABC…, sempre es posicionen a favor de l’equip petit (s’ha de donar suport al futbol humil, enfront del totpoderòs i del ric), quan l’enfrontament d’un equip modest és contra el Madrid, el suport és total per l’equip blanc.

Pot semblar una fixació, per nosaltres només intentem donar resposta a tot el seguit d’intents de desestabilitzar el nostre equip, que fan part de la premsa "mesetària" o nacionalmadridista.

Aquest és el tracte injust que sempre denunciem, que és condicionar als seus lectors en contra del nostre Club.

Visca el Barça

Joaquim Molins

La Flàvia i la Chelo al DEC

No és interés d’Un Crit Valent entrar a comentar avui cap dels aspectes que ha relatat l’extreballadora del Club, l’ara públicament coneguda Flàvia Massoli al programa DEC d’Antena 3 del divendres passat, mes enllà de reafirmar-nos en que no creiem que tot un President del Futbol Club Barcelona, hagi de col.locar a la seva amant a sou dels socis.

Però sobre el programa i seus periodistes si que hi hauria moltes coses a dir.

Creiem que si volien apretar al President Laporta per les seves idees independentistes i aspiracions polítiques i del que es tractava divendres era de posar-lo contra les cordes descobrint aspectes de la seva vida personal i íntima, es van equivocar no preparant-se una mica millor la història.

Estem convençuts que qualsevol periodista esportiu de Barcelona, que tots eren concients de la relació, hagués pogut treure més suc i més titulars, que els especialistes en "salsa rosa" que estan més acostumats a les "juergues" i sortides dels "pseudo-galàctics" i del "nivell" d’algunes les seves acompanyants.

Segurament ells (aquests tipus de periodistes) no poden entendre com una història d’aquestes, coneguda per tots el periodistes d’aquí, es silencii i no sigui automàticament carn per aquests programes.

No valorem l’actitud de l’extreballadora del Club acudint a aquest programa, potser s’ho hagués pogut estalviar, però un cop fet, si que creiem que va estar molt mes discreta del que tothom pensava, segurament per lo malament que ho varen fer els entrevistadors, perquè obsesionats en voler incidir en els temes de "llit", no van saber interpretar tot el que la Flàvia estava explicant.

Ja va ser espectacular el moment en que el conductor de DEC en un "alarde" de coneixements deixa anar que era molt greu que el Sr. Laporta li digués "gilipollas" o "hijo de p.." al President d’Extremadura, i acte seguit haver de rectificar per que per l’auricular li havien dit que el que havia dit era "imbécil".

Però creiem que el moment de traca i mocador, va ser quan la periodista Chelo Garcia Cortés, amiga i defensora de Pantojas, Borjas, etc (nivelón brutal), afincada a Barcelona, després del tercer cop de ser totalment incapaç de pronunciar correctament el nom del nostre Club, l’anomenava "el Club Futbol Barcelona", i s’escolta perfectament com algú li diu que es diu Futbol Club Barcelona, i la Chelo molesta respón:

"…bueno si, pero es que a mi no me gusta el fútbol y además yo soy del Real Madrid, que quieres que te diga."

La frase es filosòficament pura, i de la que si apliquem la lògica, es pot concloure que als que no els agrada el futbol són del Real Madrid. i per tant als que ens agrada el futbol som del Barça.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Dedicado a nuestros amigos de la Penya Barcelonista de Caracas (Venezuela)

A finales de Septiembre, por motivos profesionales, tuve que viajar a Venezuela.

La estancia, muy exigente a nivel de compromisos, unicamente tuvo un escaso pero magnifico asueto : poder visitar el Centre de Catalunya, donde radica la Penya Barcelonista, y visionar el Malaga – Barça.

Debo decir que las instalaciones son magnificas, ejemplares, muy cuidadas y destinadas al ocio del socio.

.

Tuve el placer de compartir mesa con amigos barcelonistas de Venezuela, y poder celebrar la trabajada victoria del Barcelona en Malaga, pese a Welligton y el trencilla de turno. Finalmente, compartir sobremesa con catalanes que viven en Caracas, o descendientes de emigrantes o, simplemente – que es mucho – gentes que simpatizan con el Barcelona y Catalunya, fue inolvidable. Queria volver, y dedicar estas lineas a vuestra amabilidad, vuestro esfuerzo y vuestro barcelonismo.

.

La organización de una Penya, y por extension, de un Casal o Cercle de Catalunya, es una misión que debe reconocerse, valorarse, ponderarse y darla a conocer. Estas organizaciones, allende de nuestras fronteras, no solo permiten agrupar vuestro sentimiento, sino dimensionar, engrandecer y universalizar el Barça.

.

Cuando estas lejos, te sientes en casa, y percibes un sentimiento tan profundo a nuestros colores, que emociona.

Espero, en otra ocasión, en breve, reencontrarnos y seguir haciendo Barça a miles de kilometros.

Un abrazo para los barcelonistas de Caracas y de Venezuela y, por extensión, a todos aquellos que con su proselitismo hacen del Barça cada dia el club mas grande del Mundo.

Jordi Medina