Permanentment judicialitzats

Quan el President Laporta acusa a TV3 de no voler pagar "30 milions d’euros" de la temporada 2007-2008 que segons ell, la televisió deu al Barça, i sents per un altre cantó que el cas està als tribunals (cosa rara en aquest mandat), pendent de sentència (sembla ser) i que a sobre TV3 (també sembla ser) no és la demandada, penses que alguna cosa no rutlla.

Tot s’ha precipitat des de la sentència que condemna al FCB a pagar mes de 57 milions d’euros, més les costes, més els interessos a Sogecable, pels imports cobrats de la UEFA i no abonats a aquesta de les temporades 04-05 05-06 i 06-07

Cal dir també, que a continuació de la sentència i fruit d’una reconvenció el Club guanya un demanda a Telefònica, per uns 22 milions d’euros mes els interessos, però sense les costes.

Ja hem perdut el número que cops que el club des del 2003, ha hagut d’acudir als tribunals per a defensar-se o per a defensar els interessos del Club, i cal dir que la majoria de cops amb no massa fortuna.

Però en el cas que avui ens ocupa, la prohibició d’emetre el partit a TV3, ens fa reflexionar de que no s’actua igual en tots els casos. El Club apura fins a les totes les instàncies possibles les sentències desfavorables, i en canvi en un cas que sembla que no hi ha ni sentència, ni que TV3 sigui la demanada, es fa un "xantage" difícil d’entendre. Aixó sense tenir en compte el perjudici per a una cadena de casa nostra i pels espectadors.

Mostra un cert nerviosisme per haver quedat greument en evidència, per la quantitat tant important que representa, i pel fet que demostra que els tancaments de les temporades a les que fa referència la sentència, potser haguessin estat negatius sense aquesta actuació.

Al final però, el que era important era el partit, i es va tirar endavant amb un 3 a 2, i a semifinals de la Copa del Rei.

Joaquim Molins

JA N´ESTEM FARTS !!!

Com us expliqueu que, en la que pot ser la millor temporada de la història, hi hagi les entrades més baixes a l´Estadi de tots els temps ?

Pensem que tenim mitja lliga a la butxaca ( 12 punts sobre el Madrid, 15 sobre Sevilla, 19 sobre Valencia i Villarreal, 21 sobre l´Atlético ... ), amb un joc estel·lar, una davantera que fa goig ( 45 gols entre Messi, Eto´o i Henry ) i tots els rècords pulveritzats ! A més, amb peu i mig a les semifinals de Copa, i a vuitens de Champions, amb un sorteig benigne.

En canvi, les entrades són les pitjors de la història ( costa força d´assolir els 50.000 espectadors ), amb 170.000 socis i – diuen – 86.000 abonats. Sense deixar de banda, l´aplicació del seient lliure, el seient prestat i la venda a taquilles i terminals als estrangers. Per què van tants pocs socis abonats ( i públic, en general ) en aquestes condicions ? Ras i curt, per la sinistra relació horaris – televisió.

És evident que, amb aquests horaris, molta gent es queda a casa, atès i perquè el fan per la tele. Això perjudica : primer, els abonats, que se´ls posa difícil anar-hi ; segon, al propi equip, que no té l´escalf que mereix i a la imatge del Club ; i tercer, a la gent a qui resulta més difícil d´assistir, és a dir, nens i Penyes Barcelonistes d´arreu del territori.

Els horaris a l´Estadi són inacceptables ( sempre, sempre, sempre al voltant de les 10 de la nit ! ) i, a més, per televisió. Aquests dos ingredients conformen un cóctel que gairebé convida a la gent a quedar-se a casa, amb els perjudicis més amunt esmentats.

A Anglaterra també hi ha televisions i els camps són plens. Per què ? Perquè els horaris fomenten l´accés al camp i no sempre li toca el rebre a un mateix equip, diga-li Man´Utd., diga-li Arsenal, diga-li Liverpool ...

No se n´adonen que estan matant l´arrel i la base del futbol ? El públic abonat, els socis, el jovent, les Penyes ... aquests han de ser els principals beneficiaris d´un espectacle futbolístic a l´Estadi ; a la inversa, allunyant els afeccionats del Camp Nou, el perjudicat, a la curta, com dic, és l´espectador, però, a la llarga, ho seran els Clubs i el futbol. Genuflexionant-se a la televisió com a gallina dels ous d´or, estan matant l´autèntica gallina dels ous d´or, els socis, que són els qui donen suport al Club i magnitud universal al futbol.

Si Mediapro té els drets audiovisuals del Barça, si Mediapro està presidit pel Sr. Roures, i aquest és amic/soci/o el que sigui del President del Barça, ningú se n´adona del mal que estan fent ? Ningú diu el perjudici que causa al Club ? Per què permeten aquest menyspreu al soci ? O tant se´ls enfot, o és que ja els està bé ?

Ja n´estem farts.

Jordi Medina

UN TROCET D’HISTÒRIA, 70 ANYS DE SALVAR LES CORTS

Un Crit Valent vol recordar a les dues persones que van poder evitar que el camp de Les Corts, passés a ser un garatge de tot tipus de material de guerra, com tancs, canons, cotxes, camions, etc. Ahir 26 de gener es varen complir 70 anys de l’ocupació final per part de les tropes franquistes, de la ciutat de Barcelona. És molt curiòs que mesos després de que una bomba ens ensorrés la nostra seu social al carrer Consell de Cent 331, al mateix moment de l’ocupació de la ciutat, els tancs i els camions es dirigissin també directament al nostre camp, per a utilitzar-lo segons van dir d’aparcament. La història ha col.locat a l’avi Torres (conserge del camp de Les Corts) i a Rossend Calvet (secretari i home fort del Barça) com a dues de les persones que van haver de "rebre" i parlar amb els militars. En Rossend Calvet els va dir alló de: "señor, ahí tiene usted el templo destinado al culto del deporte y a la cultura física. Ha sido respetado durante la la guerra. Ahora, usted decidirá". I l’avi Torres no es va callar i també els hi va dir: "en Barcelona hay dos catedrales: una, la religiosa que se ha conservado para el culto, y otra, la deportiva, que es esta. Dios sabe cuanto nos ha costado librarnos de su destrucción y ocupación, y ¿ahora que se ha salvado, nos pide que se la entreguemos y que no haya servido para nada?" Sembla que per un cop varen poder tocar una mica la fibra dels ocupants i el militar va contestar: "no se preocupen y esten tranquilos, que no seremos nosotros quienes perjudiquemos lo que ustedes han conservado" i se’n van anar. Es clar que al cap d’uns mesos ens van fer de tot, un exorcisme al camp, canviar el nom, modificar l’escut, imposar el president, etc, i que en el seu moment ja comentarem Per tant un gran record per ells. Joaquim Molins

Un Crit Valent i els 12 DESITJOS PER A UN 2009 BLAUGRANA

12 DESITJOS PER A UN 2009 BLAUGRANA 1.- Que arribin els títols pels quals estem lluitant i, sobretot, que l´actual 1er equip tingui una llarga durada d´èxits. 2.- Que segueixi la important aportació de la pedrera, amb la consolidació dels qui ja han arribat ( Messi, Iniesta, Bojan, Busquets ... ) i la incorporació de nous valors. 3.- Que el proper estiu la Secretaria Técnica encerti els ( pocs ) fitxatges en posicions claus que cal doblar ( porter suplent, lateral esquerre, mitja punta i esquerrà ). 4.- Que el Barça Atlètic pugi per fi a 2ª A. 5.- Que l´equip de básquet assoleixi per fi algun títol de primer ordre : Lliga ACB i/o Eurolliga. 6.- Que els responsables de l´handbol sapiguen treure suc a una gran plantilla. 7.- Que l´hoquei sobre patins continui aixecant copes. 8.- Que la Ciutat Esportiva Joan Gamper arribi al ple i òptim rendiment. 9.- Que no es faci la requalificació del Mini en els termes previstos, ni se sacrifiqui patrimoni i augmenti l´endeutament per abocar-ho en el projecte Foster. 10.- Que la Junta Directiva augmenti el seu grau de transparència i informació en els afers importants i en els quotidians del Club envers el soci. 11.- Que les Penyes assoleixin el seu màxim grau d´expansió i grandesa arreu. 12.- Que el 27 de Maig siguem a Roma, sense problema d´entrades ... i contra el Liverpool ! Feliç 2009. Jordi Medina

Per cert, tinc tres notícies...

La setmana passada, el vicepresident Godall va explicar la resolució d'uns temes judicials pendents, com aquell que l'hi explica a un conegut que té tres noticies. I va faltar poc, per dir alló de que dos són bones i una és dolenta, quines vols primer...?

Recordem que eren la d'un jugador de les categories inferiors del Barça que va voler marxar a l'Espanyol, la d'un agent que reclamava una comissió d'1,8 milions d'euros per participar en el fixatge del brasiler Geovanni, i tercera unes "petites discrepàncies" entre el Barça i Sogecable en interpretar de forma diferent el contracte televisiu de les temp 03-04 a 07-08, entre ells.

Tots recordem com al començar a estudiar les mates, sempre sentíem alló de que no es poden sumar les peres, les pomes i els platans, i deiem però si tot es fruita!!!; Ja però el que volem no és el conjunt, sino que saber les peces de cada fruita que tenim.

Doncs ara farem una mica l'estudi aquest dos a ú, que no sembla que preocupi a molta gent

- La primera sentència favorable, és la que un jutjat enten que el Barça no ha de pagar 1,8 milions d'euros a un agent. Perfecte.

- La segona sentència "favorable", és la d'aquell jugador (Baena) de les categories inferiors, que va trencar contracte per anar a l'Espanyol. El Barça l'hi reclama 3 milions, que és la clàusula que hi havia al contrate, i el jutjat estima en "només" 500.000 euros la indemnització, "bueno".

-I ara la traca final, en les "discrepàcies" entre el Barça i Sogecable, doncs resulta que el jutjat enten que el Barça ha d'abonar mes de 57 milions d'euros, més les costes.

Clar, la valoració d'haver guanyat dos judicis i haver-ne perdut un, no éstà del tot equilibrada, perqué parlem d'haver de cobrar 500.000 euros, contra haver de pagar-ne més de 57 milions!

Sobta molt, el poc ressó que ha tingut també aquesta notícia als mitjans de comunicació, que si que s'ha comentat, però que no s'ha entrat a fons a veure en que afectava.

També és espectacular l'explicació donada pel President Laporta de com es pagaràn aquesta milionada (que tampoc és gens clara, Tv3 i Telefònica), que mereixeria una explicació més acurada.

Es curiòs que a la memòria econòmica de tancament de la temp 07-08, ja es fa referència a aquesta demanda, i que el Barça té aprovissionats 9 milions d'euros per si de cas surt desfavorable com ha estat. Doncs en faltaràn uns quants milions més.

Ara ens hem de fer la següent reflexió:

Donat que aquesta sentència afecta a pagaments que havia d'haver fet efectius el Club a Sogecable, des de la Temp 03-04 , fins a la 07-08 i que no es van fer, es podria pensar que en el cas que si haguessim pagat el que corresponia, els mínims beneficis que s'ha anat presentant en aquestes cinc temporades la directiva del Power Point a les Assamblees de compromissaris, potser haguessin estat deficitàries?