Barcelona, Madrid, Berlín, Londres...

Hem arribat a la gran setmana.

Per sort, som en disposició de guanyar-ho tot.

L´eliminatòria amb el Chelsea que ja ha començat, promet grans emocions. Per tercera vegada en 5 anys som a les semifinals, cosa que pocs poden dir ... Som en el bon trajecte que duu a Roma.

No cal dir que serà un dur enfrontament, amb un estil de joc del Chelsea molt fisic, molt tàctic. Com l´any passat, el Barça s´enfronta a l´imperi futbolístic britànic.

Després ve l´enfrontament de Lliga al Bernabeu, amb un clar avantatge – diguin el que diguin – i un elevat nivell de joc mostrat durant tot el Campionat. Podria ser decisiu per a la conquesta de la Lliga, però si no va massa bé, cal estar tranquils, seguirem líders, amb avantatge ( potser també amb l´average ), un millor calendari i nous reptes per assolir.

De retruc, el cap de setmana hi ha festa grossa a Berlin, amb la desena Final Four de la nostra història. Tanta intensitat esportiva dóna peu a veure la grandesa del Barça. Confiem que els Navarro, Lakovic, Ilyasova, Fran Vazquez, Andersen ... ens donin una nova alegria.

I, finalment, per tancar una setmana plena de compromisos a alt nivell, la tornada a Londres ...

En fi, la primera reflexió a fer és la seguent : que bonic és arribar a aquestes alçades de la temporada amb totes les opcions de títol en joc!

Si algun compromís no surt bé, cal tenir serenitat i seny.

I, per suposat, a gaudir de l´espectacle i animar el Barça.

Molt sort. Gràcies. Visca el Barça !

Jordi Medina. UN CRIT VALENT ¡

Mereix ser directiu en Xavier Sala i Martín? Doncs no

Davant de les notícies on s’anuncia l’entrada a la Junta directiva del Barça d’en Xavier Sala i Martín, President de la Comissió Econòmica, brillant i reconegut economista, voldriem fer una sèrie de consideracions al respecte.

Sense entrar a valorar de si es el moment oportú de fer-ho, volem recordar el seu comportament, en diversos episodis de la història recent del nostre Club.

A l’estiu del 2006, i a resultes de la sentència que obligava al Barça a "convocar" (que no celebrar) les eleccions a la Presidència del Club de forma immediata, perquè un jutge va entendre que el President Laporta i la seva Junta Directiva no van cumplir els Estatuts, en X.Sala i Martín com a President de la Comissió Econòmica va ser nomenat President de la Junta Gestora del FC Barcelona.

Ell en aquest càrrec, va ser el responsable de convocar unes eleccions a la Presidència del Club a correcuita, la qual cosa no era necessària, en mig de les vacances de l’estiu, privant així una participació majoritària, i afavorir d’aquesta manera els interessos de la Junta Directiva condemnada.

Un Crit Valent, hi va participar per a que hi hagués un procés electoral obert, cosa que va succeir, i en cap cas vàrem rebre del President de la Junta Gestora (Xavier Sala i Martín) del Barça, ni el mes mínim contacte, ni una trista salutació, ni una trucada interessant-se en tota la precampanya.

Volem dir que a diferència del que va ocorrer a les anteriors eleccions (2003), on el President de la Junta Gestora del Club en aquell moment, el Dr. Joan Trayter, va tenir la gentilesa de convidar-nos a casa seva per a comentar aspectes de les eleccions (entre altres, les possibles dates…) i després també va tenir la cortesia de visitar-nos ell, a la nostra seu electoral.

En canvi en Xavier Sala i Martí ens va ignorar com si li molestessim. Només una freda i distant salutació a la tarda d’entregar les signatures recollides i de signar l’acta electoral a les oficines del Club.

Un segon episodi, va ocorrer a la temporada passada, on unes declaracions seves (potser amb raó o no, i potser induïdes o no) van deixar en evidència al cos tècnic i mèdic del Club, dient alló que certs jugadors no estaven lesionats (com oficialment es deia), sino que estaven apartats. Aixó va provocar un fort terratrèmol a la plantilla, i dies després va haver de demanar disculpes.

Els darrers episodis ja van ocorrer en el transcurs del procés de la Moció de Censura que va endegar el soci i advocat Oriol Giralt, on a sobre de dubtar de la validesa d’un possible nombre de signatures presentades, fent-se el "xuleta" dient que si no n’hi havia de falses dimitiria (la qual cosa no va fer), va arribar a declarar que en el cas que prosperés i ell tornés a ser nomenat President de la Junta Gestora, que·digin el que digin els Estatuts, jo no faré res.

Realment necessitem un personatge així per a un càrrec d’honor, com es ser directiu del FC Barcelona?

Nosaltres creiem que NO.

Joaquim Molins

.

Enlace traducción castellano http://www.uncritvalent.com/Documents/Sala_Martin_cast.pdf

Reflexions sobre les repercussions del nostre informe

Davant de l´impacte que ha assolit el nostre informe sobre les "19 lligues", voldria fer publiques una sèrie de reflexions :

Primera.- Encara estem sorpresos de l´elevat nombre de visites (15.000 en una setmana), així com del ressò mediàtic, mitjans audiovisuals, internet, premsa escrita i radiofónica, tant la catalana propera al barcelonisme, com d´altra més "anti".

Segona.- Vull fer alguns agraïments especials : -Al Joaquim Molins, per la seva tasca impagable d´investigació I difusió. -Als visitants del nostre blog. -A tots els qui ens heu donat suport, tant via comentaris, com en forma d´adhesió personal. -Als mitjans de comunicació, no només als pro-barcelonistes (amb alguna curiosa i sospitosa excepció, producte d´un servilisme exempt d´imparcialitat i equidistància ), sinó a d´altres, d´abast estatal, gallecs i, àdhuc, alemanys.

Tercera.- També vull fer una sèrie de necessàries precisions : -Amb aquest informe s´hi podrà o no estar d´acord, però no ens inventem res, ens limitem a incoporar informació històrica de carácter estadística o científica. -En cap moment es va pensar desenvolupar aquesta idea per molestar ningú, ni generar cap polémica. -Creiem que l´exercici de la memòria històrica , no només és legítim, sinó necessari. -En cap moment hem manifestat que el Madrid hauria perdut les 19 lligues, ni que totes elles haguessin anat en benefici del Barça ; sostenem, això sí, que el repartiment hauria estat un altre. El Madrid n´hauria guanyat, sí, però també el Barça, i l´Athletic, i el València, i ´l´Sporting, i l´Atlético de Madrid ... -L´informe, en cap moment, parla ni de "Franco" ni de "robatori". -Tampoc es fa referència a partits concrets, o arbitartges, ni tan sols campionats puntuals ... S´analitzen dos períodes ( anys 50 I 70-80 ) amb dos esdeveniments excepcionalment claus ( Di Stefano I Plaza ) amb dades objectives a la mà. -Anòmins i companyia : ni s´ha mentit, ni hi ha victimisme ni madriditis. Res d´això tenim. Tenim barcelonisme i voluntat de posar a l´abast dels barcelonistes llum sobre episodis foscos.

Per acabar, dir als qui han entrat només per insultar i faltar al respecte ( altre tema, totalment legítim, és discrepar, discutir amb arguments, opinar ... ), que aquest blog no va dirigit a ells, ni per continguts ni per objecte. Si tant estimen els seus colors, el millor que poden fer és honorar-los amb una mica d´elegància.

Gràcies. Visca el Barça ! Jordi Medina.

.

Enlace traducción castellano

http://www.uncritvalent.com/Documents/Reflexiones_informe_19_ligas.pdf

El gran frau de 19 lligues del R.Madrid

A Un Crit Valent tenim el plaer de presentar-vos el informe que vàrem anunciar i que demostra que 19 lligues han estat adulterades, en benefici del Madrid i en perjudici majoritàriament del Barça.

Aquest informe, al qual adjuntem documents, annexos i videos, demostra 3 grans fraus en 3 períodes diferents :

- anys 50 : els aspectes més foscos del cas Di Stefano ( 8 lligues per als blancs ). - anys 60 : la paràlisi en la requalificació de Les Corts, amb l´ofeg econòmic que suposà ( 0 lligues per al Barça ). - anys 70 i 80 : les 13 temporades en les quals designava els àrbitres José Plaza ( 11 lligues per al Madrid i 0 per al Barça ), amb un estudi detallat de penals, expulsions i targes, i, a la vegada, posat en relació amb les temporades en què Plaza no designà o no ho feu en solitari.

No volem obrir una polèmica estèril, ni ser victimismes. Volem dues coses :

- recuperar la memòria històrica i posar dades científiques i estadístiques sobre 3 períodes i 3 esdeveniments de la nostra història, que expliquen objectivament la diferència de títols de la qual tant se´n vanten a la capital.

- contrapesar l´artilleria mediàtica que, des de mitjans afins al "règim blanc", bombardeja per tractar d´equilibrar, ni que sigui moralment, períodes esportius com l´actual, sempre en perjudici del Barcelona.

Confiem que sigui del vostre agrat, i que se´n pugui fer la difusió oportuna, per tal d´informar, recordar la història amb elements objectius, i fer pinya, ara i sempre en favor del Barça, especialment davant d´aquells que sempre obliden maliciosament el passat, atorgant-se èxits de dubtosa legalitat.

.

Enllaç al informe en pdf

.

Enlace al informe en pdf en castellano

.

Moltes gràcies i una abraçada. Visca el Barça

UN CRIT VALENT!

.

Videos:

Alfredo Di Stéfano a TV3

L'ex-àrbitre Antonio Camacho parla de J.Plaza a TV3

La lliga està guanyada?

A la pregunta de que si la lliga està guanyada, la resposta hauria de ser si. Avui en dia si una desestabilització (interna o externa), o una "pàjara" monumental o uns arbitratges manicomials no ho eviten, el títol no s’ha d’escapar.

Hem de ser optimistes, perquè l’equip ha demostrat que ha pogut recuperar el nivell de bon joc i de resultats després de les tres jornades de lliga (Betis, Espanyol i At.Madrid) on l’empat i les dues derrotes combinades amb les victòries del R.Madrid, van fer que es perdés el magnífic avantage que teníem.

Ara, a mitjans de març estem amb l’equip líder a la lliga, finalista de la Copa del Rei i preparats pel sorteig del proper divendres (molt equips no ho poden dir), on coneixarem el nostre rival de quarts de final de la Champions League.

Volem dir que som optimistes perquè aquest equip ens ha demostrat que podem confiar en ells, i que no es produirà una descomposició com la que es va produir ara fa dos anys, on semblava que tingués el beneplàcit de jugadors, tècnics i directius, que no van fer res efectiu per a evitar-ho.

Ara vindràn més intents de desestabiltzar per part de certs sectors de la premsa nacional-madridista, que amb comportaments propis de maleducats, on per davant d’una informació objectiva, prefereixen un populisme barat i aprofitar per a menystenir al nostre Club.

La xuleria, prepotència, supèrbia i mala baba de certs mitjans, envers el Barça i d’altres rivals del R.Madrid, creiem ha sobrepassat molts límits. L’exemple de com van tractar l’eliminatòria amb el Liverpool, faria caure la cara de vergonya als professors i catedràtics que vàren tenir els responsables de les informacions.

Era correcte la portada del "Esto es Anflield, y que!"?. Perquè una cosa és que el seu president parli de "chorreo", i l’altra és que uns professionals escriguin certes coses. I que? Doncs així els va anar.

S’ha de fer veure que els mitjans d’aquí no tenen la mateixa repercussió mediàtica que els de Madrid. Una informació que pugui donar l’Sport, El Mundo Deportivo o el 9 amb les ràdios i les televisions d’aquí, per raons òbvies no arriba amb la mateixa força a tota Espanya. Gran part es queda a l’Ebre.

En canvi, quan aquests mitjans de Madrid aprofintant-se d’una posició superior en quan a tirades i audiències, difonen cert tipus d’informació, que en casos aquesta és interessada, sesgada i potser incerta, aquesta arriba a tot l’estat.

I per acabar, dexeu-me felicitar a la secció d’handbol, per guanyar el títol de la Copa del Rei, aquest cap de setmana a Granollers, i al d'hoquei gel pel títol de lliga.

Joaquim Molins