Tornem aviat

Hola amics: L'activitat al blog tornarà la propera setmana, després de la primera jornada de lliga. Tornarem amb força després de les vacances d'agost. Amb els nous títols al museu i amb comentaris sobre les actuacions del club d'aquest estiu. Gràcies i fins la setmana vinent

La pilota ja roda (o bota), però els números NO

Han estat quasi dos mesos amb un sindrome d’abstinència futbolística brutal, però per fi ja hem jugat els primers partits amistosos, després de la Final de la Champions League i la pilota ja ha començat a rodar.

Bé, diem rodar per a no dir botar, perquè veient per televisió un altre cop el mal estat de la catifa verda del "nou" Wembley, segurament un dels estadis del món on es mima més l’estat de la gespa, ens fan venir tremolors ja que l’arquitecte autor d’aquest nou estadi, és el mateix pel qual el Sr.Laporta i la seva junta directiva, volen dilapidar tot el que es treurà (i més) per malvendre els terrenys del Mini-estadi un cop aconseguida la reqüalificació, per a reformar el Camp Nou.

Realment la mala venda dels terrenys del Mini i la posterior reforma del Camp Nou, són dos aspectes que condicionaran greument l’economia del Barça en un futur pròxim, i que s’haurien d’evitar.

Aixó ho diem basant-nos en les següents dades:

• Un Crit Valent recorda que ara no és moment de vendre ni un sól m2 quadrat de terreny. Hauriem d’evitar la venda automàtica un cop tinguem els terrenys reqüalificats i esperar potser un parell d’anys a que el seu preu pugui pujar i doblar així els ingressos.
• Un Crit Valent també vol recordar, que una de les característiques dels projectes, cars ja d’entrada sense cap justificació del senyor Norman Foster, és seu posterior encariment respecte el pressupost inicial. En casos fins i tot doblat (el nou Wembley és exemple).

Però mentre els Srs.Laporta, Boix, Sala Martín i Oliver, facin com el Màgic Andreu o el Mag Lari, il.lusionisme amb els números, fent veure que són bons, i que la gent no vegi que només d’un any a un altre:

• Ha pujat l’endeutament net de 190 a 202 milions;
• Ha pujat el deute a curt plaç de 217 a 276 milions
• I ha pujat el deute a llarg plaç de 43 a 44 milions

I surtin tots cofois "fardant" d’un benefici de 8,8 milions(abans d’impostos), fins i tot inferior al pressupostat, i incloent segons algunes informacions la venda d’una altra parcel.la de ara de Sant Joan Despí, per a quadrar una mica els números.

Un Crit Valent també troba irresponsables les manifestacions del Sr.Oliver dient que la capacitat d’endeutament del Barça és infinita, quan són ells els que han creat aquests deutes, i no sembla que tinguin intenció d’avalar-los.

I si tornem ara a la pilota, volem donar la benvinguda a Ibrahimovic i desitjar-li els majors èxits possibles amb el Barça.

Invasió del camp a banda, va ser lleig fer esperar a la gent mes de dues hores quan tot semblava que "estava fet", i també va ser molt lleig veure com una pastilla de seients de Tribuna del costat de la llotja estaven guardats/reservats per a "enxufats".

Visca el Barça

Joaquim Molins

L'economia del Barça, tocada

Encara que la gent no ho vegi, perquè qui té possibilitat per a explicar-ho no ho fa, el Barça està en una situació econòmica delicada, i no és per haver fet el triplet.

.

Mentrestant sembla que el President i la junta directiva, estan més preocupats en decidir qui serà el candidat de continuitat, que intentarà amagar el resultat de la mala gestió econòmica d’aquests anys.

.

Davant de l’augment espectacular d’ingressos que ha conseguit la gestió d’aquesta directiva, no s’ha d’amagar l’augment igual de despeses que han provocat.

.

Els risc que hi ha avui en dia, és que mentres les grans despeses anuals del Club són fixes i per molts anys, certs ingressos podrien davallar per la crisi econòmica i altres no estan garantitzats.

.

Ara no serveix dir (com fan alguns “palmeros”) que ens trobem amb un “desajust” per haver pagat una quantitat tant elevada (per sort) en primes, o que es varen haver de pagar els milions de la sentència del cas Sogecable.

.

Com va dir el mateix President: “Al loro, que no os embauquen!”, aquests “palmeros” ens parlen d’una magnífica gestió econòmica d’aquesta directiva, i per l’altre ens enterem que s’està negociant ampliar i/o renegociar nous crèdits.

.

I a tot aixó que hi diuen els responsables econòmics, doncs tant els anteriors (el dimitit i l’actual directiu) com els actuals, doncs res, miren cap un altre cantó, i continuen dient que ho fan molt bé.

.

Després de l’autocomplença esportiva, ara toca l’autocomplaença econòmica.

.

Aixó no vol dir que Un Crit Valent, estigui per un model que comporti un malgastament de diners, a base de d’un endeutament monumental, sino que el model actual del Barça és molt bó, però ajustant la despesa.

.

I una setmana després el cas Eto’o continua, i el President continua parlant pels descosits, i repetim que potser l’entrenador hauria d’haver dit alguna cosa.

.

Visca el Barça Joaquim Molins

Són millors Keirrison o Villa, que Eto'o? Tant se val

Doncs sembla que tant és, perquè després d’un any meravellòs, ens trobem un altre cop que no sabem evitar un incendi que tira per terra la tranquilitat i la unitat del Club. Potser cal preguntar-se si aquesta (tranquilitat o unitat) era fictícia, forçada o falsa

En l’estat general pot haver influït alguna cosa el retorn del Sr.Pérez, gastant a mans obertes i invocant el seu anyorat Madrid del franquisme, amb Bernabéu a la llotja i amb Di Stéfano i la troupe d’extrangers (molts d’ells nacionalitzats per decret) al camp.

Però aixó creiem que finalment no és prou escusa, donat que nosaltres solets ja som capaços de cometre i repetir cíclicament els mateixos errors de sempre a la que tenim un bon grup.

Entre el President amb una incontinència verbal digne de rècords i amb el mutisme total (almenys públicament) del nostre entrenador al qual uns assenyalen com el responsable de no voler a l’Eto’o, i amb el representant del jugador acussant a vegades a la directiva, a vegades a l’entrenador i a vegades a la premsa, els socis anem una mica desorientats i preocupats.

Els socis ens mereixem saber, quin dels agents que intervenen (President-Entrenador-Representant-Secretari …) no diu la veritat, perquè es clar que algun d’ells està en fals.

Podria ser que no sigui només un dels agents, sino que siguin un parell, donat que ja sabem ampliament la capacitat del President per admetre coses que abans havia negat, i que ara esbombi una oferta del City (que potser si que sigui veritat) d’un bon traspàs i un sou “estratosfèric” pel jugador, i que el representant ho negui, tot plegat fa mala olor.

I que el representant ara admeti, que no va dir tota la veritat a la premsa a començaments de juny, a la sortida de la primera reunió i que si li havien comunicat que l’entrenador no comptava amb Eto’o, tampoc el deixa en un bon lloc.

Volem saber si el cas Eto’o és una qüestió de negoci (per a equilibrar els malmesos números del Club) com per a una banda pot semblar, o es tracta d’una qüestió esportiva, i que per alguna raó ha passat alguna cosa i ara l’entrenador ja no el vol.

Finalment i “traffic” a banda, s’enten que hi hagi més clubs interessats en el tal Keirrison a preu d’or, que per l’Eto’o? Doncs no, ningú es creu que pel brasiler hi hagi tres clubs interessats, i que pel nostre davanter centre només el vulgui el City.

Visca el Barça Joaquim Molins

El Madrid si que rebenta el mercat

Hi ha part de l'anomenada premsa nacional-madridista que per amagar la indecència dels preus que està pagant el president del Madrid per a fer-se a correcuita amb uns jugadors al preu que sigui, tenen la cara dura de posar per exemple els fitxatges de Cruyff i de Maradona que va fer el Barça.

Per endavant volem deixar clar, que cadascú amb els seu diners fa el que mes li convé, donat que estem en una societat on mana el lliure mercat.

.

Però hi ha un petit detall que s'escapa, o que s'amaga; Aquest és que :

.

Qui ha deixat diners al president del madrid per a fer aquesta despesa qualificada per a molts sectors com a mínim d'immoral i indecent, són bancs i caixes que han rebut l'ajut del govern per a intentar reactivar l'economia, salvant-los de possibles problemes de liquidat amb la contraprestació de donar facilitats a les petites i mitjanes empresses que tant ho necessiten en aquests moments, i per les notícies que es saben es veu que no ho fan.

.

Vés a saber per a quina raó, i per a nosaltres millor, els madridistes es deixen entabanar un altre cop per un personatge (Florentino), que a part de pulir-se en 6 anys el "pelotazo" va deixar uns números vermells per sobre dels 200 milions d'euros, i li riuen la gràcia.

.

I ara el Barça que ha de fer? Ha de jugar en la tendència de preus alts que ha marcat el president del madrid?, pensem que no.

.

Una altra cosa es preguntar-se, si es que el Barça necessitava reforços, ja s'haurien d'haver fet o no.

.

Recordem que la temporada passada ens van vendre que el fet de començar a presentar jugadors a finals de maig o començament de juny, abans de la votació de la moció de censura, només obeïa a la magnífica feina feta per en Txiki al llarg de l'any i que les presentacions eren el fruit de les gestions fetes.

.

Doncs ara a 17 de juny que hem de pensar? No hem fitxat a ningú, hi ha renovacions de contractes conflictives; i aixó que és? mala previsió o es que no era necessari?.

.

Està clar que nosaltres pensem que ara no hem de perdre el cap. Ja que les possibles contractacions de reforços que no estaven fetes, ara no sembla que sigui el millor moment per a fer-les.

.

Creiem que continuem tenint una millor plantilla, molt més unida i conjuntada, amb uns cracks que volen continuar guanyant títols pel Barça.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins