El Camp Nou que necessitem

Clicka per a engrandir

Avui la Candidatura de Santi Salvat, ha presentat amb l’arquitecte Joan Pau Mitjans, la nostra proposta per poder donar el màxim de solucions als socis del Barça que no poden disposar d’un abonament.

.

És un projecte que en dues fases, fa que es guanyin més de 15.000 seients nous al Camp Nou, amb cost allunyat de la caríssima caixa de colorets del Projecte Foster, que tant agradava i del que sembla que ara reneguen certs precandidats que l'any 2007 ocupaven càrrecs (Ferrer, Ingla i Benedito).

.

Amb aquesta proposta fem que no sigui necessària ni la recalificació ni la venta dels terrenys dels Miniestadi, que tant preocupa als veïns del barri de Les Corts per l’increment de vivendes, i als socis per la disminució del nostre patrimoni.

.

El cost total de les dues fases, estaria al voltant dels 90 milions d’euros, per tant res a veure amb els 300 milions inicials del Projecte Foster, i s’autofinanciaria practicament sol, amb la venta dels abonaments als socis de la llista d’espera, tal com ja es va fer amb l’ampliació de la 3ª graderia a començaments dels anys vuitanta, i amb l’ajut si fos necessari d’una entitat bancària.

Clicka per a engrandir

El Projecte de Joan Pau Mitjans contempla per un cantó la creació de 4 noves files de seients ampliant la 3ª graderia amb un nou acabament superior, i per altre banda la creació de 2 grades noves a la Tribuna i una nova coberta.

Esperem que us agradi

Visca el Barça

Joaquim Molins

La feina ja està feta

Si, ja és divendres i els deures de la temporada ja estan fets, encarpetats i entregats.

.

Només resta el darrer examen per a proclamar-nos Campions de Lliga un cop més, després d'una temporada lluitada fins a la darrera jornada magníficament.

.

Després d'aguantar gran part de l'any amb els atacs teledirigits, els menyspreus i els insults de la premsa nacionalmadridista, i callant per a no interferir en el bon funcionament del nostre equip, ara ja estem només a un sol partit d'acabar la temporada, per a respondre'ls.

.

Tampoc volem oblidar que es tractarà del darrer partit en que el President Laporta es sentarà a la llotja del Camp Nou com màxim dirigent del Barça, amb un bagatge de triomfs esportius espectacular en aquests 7 anys de mandat.

.

A partir de la propera setmana es jugarà una altra competició a Can Barça: Les Eleccions a la Presidència del FC Barcelona, i que demanem que per una vegada el comportament del President sigui digne del càrrec, encara que entenem que no ha començat amb bon peu.

.

Només caldria pensar, que hagués dit el Sr.Laporta Elefant Blau, d'un President que convoca les eleccions de tal manera que no facilita als socis donar la signatura a un precandidat qualsevol, perque per un dia no coincideix amb dia de partit?

.

O que diria també el Sr.Laporta Elefant Blau, d'un President que es salta a conciència els Estatuts amb l'aplaudiment de Ferrer, Ingla i Benedito (per nombrar uns precandidats) en el cas de les eleccions del 2006, i que ara amb l'apaludiment de Ferrer es salta la recomanació de que les eleccions han de ser en dia de partit?

.

Ara a guanyar diumenge, a felicitar al Sr.Laporta pels èxits aconseguits i a preparar unes setmanes decisives per a la nostra història.

.

Ens veiem després del partit a l'Hotel Rallye, Travessera de Les Corts 150.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

Han tingut 7 anys per fer-ho

Des d’Un Crit Valent no queda més que felicitar a l’Associació Blaugranes en Cadira de Rodes per l’èxit de l’acte cel.lebrat a les Cotxeres de Sants, en la seva presentació i per a "reivindicar" si se’m permet l’expressió, l’equiparació de drets entre els culés amb problemes de mobilitat i la resta, per a disposar d’una localitat digna a les instal.lacions blaugranes, i sobretot al Camp Nou.

.

A l’acte al qual han assistir coneguts representants del món de la política, i de l’escena cultural des d’escriptors, músics i actors, també hi estaven convidats tots els precandidats coneguts fins al moment, tots els quals del primer a l’últim havien confirmat la seva assistència.

.

Al final, dels precandidats a la Presidència del FC Barcelona, hi han assistit personalment, el Sr.Agustí Benedito, el Sr.Jaume Ferrer, el Sr.Jaume Guixà i el Sr.Alexis Plaza.

.

El Sr Alfons Godall hi ha assistit en representació del des d’avui precanditat Marc Ingla, i el Sr. Armand Sanz en representació del nostre precandidat Santi Salvat, que per un problema mèdic no va poder assistir.

.

Un dels "ridículs" sonats de la tarda, ha estat quan ja era hora de començar l’acte, de la precandidatura del Sr.Rosell que havia confirmat l’assistència, no havia ningú, i deixava dos cadires buides amb els seus noms a primera fila.

.

Ha estat un lleig que ningú, i menys aquesta associació es mereixen, arreglat en part una hora i mitja més tard amb l’arribada del germà del Sr.Rosell i un membre de la precandidatura, excusant l’assistència del Sr.Sandro Rosell per motius d’agenda, segons surt publicat.

.

Però la reflexió o recordatòri que vol fer Un Crit Valent davant d’aquesta justa reivindicació, i de la signatura posterior d’un Manifest per a la Mobilitat per part de les precandidatures (la del Sr.Rosell finalment també), acordant entre tots un pacte que surtis qui surtis escollit President del Barça es cumpliria el Manifest, és el següent:

.

Cuatre de les set precandidatures signants (Benedito, Ferrer, Ingla i Rosell), a les eleccions de l’any 2003 anaven tots junts amb el Sr.Laporta, i un dels punts del seu Programa Electoral enmarcat en les tasques a fer per la Fundació del FC Barcelona, i defensat i explicat en diferents mitjans del moment pel Sr.Enric Ordoñez, era precisament un Projecte d’accessibilitat a les localitats per a la gent a mobilitat reduïda.

.

Per a dir-ho facilment i que tothom ho entengui, la reivindicació que sota signatura es van comprometre a solucionar, precisament és semblant al que van prometre i que en set anys no han cumplert encara.

.

Un Crit Valent, dins de la precandidatura d’en Santi Salvat, proposarà una solució ràpida, fàcil, efectiva i definitiva per aquests barcelonistes.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

Només ens queda un pas

Per arribar a la Final de la Copa d’Europa d’aquest any al Bernabéu, només ens queda un pas.

.

Un pas difícil i complicat, però en cap cas ni impossible, ni èpic, perquè per a donar la volta a l’eliminatòria contra l’Inter de Milà, només ens cal un bon partit de futbol, i aixó tots sabem i som conscients (i els de l’Inter també ho saben) que ho podem fer.

.

Està molt bé recordar i apel.lar a les nits màgiques del Camp Nou, on tots hem vibrat amb les grans remontades a l’Ipswich Town de la Copa de la UEFA 1977-1978, a l’Anderlecht de la Recopa 1978-1979 o al Goteborg a la semifinal de la Copa d’Europa de l’any 1986, on a mes de jugar bé s’havien de superar en els tres casos uns resultats pitjors, com eren uns 3 a 0 en contra.

.

O de més recents de l’època del Dream Team, o l’eliminatòria de la Copa del Rei amb l’Atlético de Madrid, on a la mitja part perdiem 0 a 3, i el partit va acabar 5 a 4 amb Robson i Mourinho a la banqueta.

.

Hem de ser conscients que ens enfrontarem a un Inter molt fort, entrenat per un Mourinho que tot el que té de de xulesc i provocador, ho té també de campió, i que intentarà com ja ens va fer amb el Chelsea, travar al màxim el partit i sortir al contratac.

.

Però que penseu, que els italians estan tranquils? Tant Figo com Mourinho ja saben com les gasta el Camp Nou a favor i en contra, perquè ho han viscut i patit, i per molt que ho dissimulin, o treguin la seva faceta mes provocativa per a desviar la pressió, ja deuen haver avisat que apretarem, i molt.

.

Confiem amb el nostre Barça, perquè sabem que aquest grup no ens fallarà i que lluitarà fins al darrer suspir per a poder superar l’eliminatòria, i que ens tindrà a tots els socis i seguidors, ja no al darrera, sino al davant i tal com ells faran, nosaltres també ens hi deixarem la pell, la veu i el que faci falta.

.

El premi és massa important com per a fallar ara, jugar una altra final de la Copa d’Europa.

.

Per a nosaltres que la final sigui a Madrid és important, però en cap cas és determinant, perquè el premi és igual d’important jugant-la a Madrid com a Londres, Paris o Roma. El important és jugar la final i guanyar-la, el lloc és secundari, però es clar que no negarem un morbo especial pel lloc escollit aquest any.

.

Figo i Mourinho han de tornar a veure, notar i sentir, que amb el Barça no s’hi juga, que no se’ns pot trair, menysprear o provocar, i quedar esportivament impunes.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

Perquè ningú enten als pericos?

Dissabte vàrem donar un cop de puny a la taula de la lliga, amb una nova victòria al Bernabéu, la cuarta en set anys (i serien 5 en 10 anys si Losantos Omar a la temp.2000-2001, no hagués anul·lat injustament aquell gol de Rivaldo al temps de descompte).

.

I també vàrem sumar els 3 punts de dimecres passat, en un partit plàcid que serà recordat indiscutiblement pel gol des del mig del camp d’en Pedro.

.

Però ara toca jugar amb l’Espanyol, que ens esperen com cada any, amb ganes tal com confesen, per a poder fastidar-nos.

.

El que queda ben clar sempre, és que ells (jugadors, directius, seguidors… de l’Espanyol) poden dir i declarar el que vulguin sobre el Barça, institucions (Ajuntament de BCN i Generalitat), mitjans de comunicació, ofenent a la que poden o intentar menysprear-nos o menystenir-nos, i ens ho hem d’empassar i callar.

.

Es clar, després es queixen que no tenen suficient suport, que no es senten estimats, que no els fan prou cas, etc, amb unes cantarelles ja "cansines".

.

La gent d’Un Crit Valent, i la majoria de barcelonistes esperem guanyar un cop més al espanyolistes, ara ja la seva nova seu a Cornellà-El Prat a la bonica comarca del Baix Llobregat, tal com ja haviem fet Barcelona als camps de Sarrià i al Lluís Companys de Montjuic.

.

Amb els números freds de les estadístiques dels darrers 20 anys a la mà (9 victòries i 7 empats) i amb el futbol que estem desenvolupant, sóm clarament favorits, però com sempre hem de superar el plus de ràbia (o mala llet) que hi gastaran.

.

Entenem que l’Espanyol i part de la seva gent, mai ha sabut conviure amb amb la resta del territori, i que sempre ha buscat escuses exteriors per a justificar els seus fracassos esportius i socials durant molts anys.

.

A gran part del poble català els costa entendre la filosofia d’aquest club que:

.

- Com a club català de futbol es diu Espanyol;

- Ells poden criticar, i que no suporten una crítica;

- Els va costar anys i anys catalanitzar el nom i el seu himne;

- Tenen un president que fa anys i anys que anuncia que plega i que no ho fa mai;

- Es nega a vendre entrades a seguidors i afeccionats correctes del Barça, per no saber controlar l’accés dels Boixos;

- Partit rere partit permet i recolça que s’escolti el Put…Barça i Put.. Tv3, o pitjors; i després volen i demanen comprensió;

- Es neguin a portar una petita senyera, es col.loquin la bandera d’Anglaterra;

- Que desconeixent l’origen (com altres clubs) dels seus colors blanc i blau, es creuen la invenció de mitjans dels anys setanta fent creure que són en honor de l’Almirall Roger de Llúria;

- Que per guanyar uns anys d’història menteixen sobre la seva creació/fundació que va ser a l’any 1909, i no a l’any 1900 com diuen;

- Etc.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

.

Imatge: diverses pàgines d'internet, autor desconegut