dimarts, 19 d’octubre del 2010

L’auditoria i la Due Dilligence

“Disposición séptima de la ley del Deporte 10/1990 de 15 de octubre

4- Los miembros de las Juntas Directivas de estos clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente.”

.

Segons aquesta part del texte de la disposició (la resta fa referència a altres aspectes), hem d’entendre que els comptes signats, presentats i auditats per la junta sortint del Sr.Laporta no havien de tenir cap salvetat ni incertesa, al finalitzar la temporada 2009-2010.

.

Si aixó és així, i per posar una mica de llum a tot aquest embolic, els socis hem de saber amb total claretat i vericitat si existia l’informe d’auditoria de Deloitte dels números tancats per la junta sortint, i si aquest existia si contenia salvetats i incerteses.

.

La llei agradarà o no, els estatuts agradaran o no, però malauradament (o no) s’han de cumplir, i està clar que els comptes de finalització de mandat de la junta del Sr.Laporta, entenem que havien d’incorporar segons sembla deduir-se de la Llei, un informe net de salvetats per a ser pres en consideració i poder ser presentats a l’Assemblea.

.

Per tant, creiem que les preguntes a fer són clares:

.

- Existia l’informe d’auditoria del tancament del Sr.Laporta?

- Si existia, aquest contenia salvetats?

- Si existien tals salvetats, podía ser presentat el tancament a l’Assemblea, o els resultats havien d'estar ajustats com diu aquesta disposició?

.

Si tal com sembla, que si que existia l’informe d’auditoria però aquest, com es reconeix per totes bandes contenia fins a cinc salvetats i vàries incerteses (algunes d’elles prou greus al nostre entendre), i que un cop incorporades o ajustades (encertadament o no, tal com mana la Llei) ens porta a un tancament deficitari de la temporada 2009-2010 en quasi 80 milions d’euros, la decisió de demanar a l’Assemblea que es voti (a favor, en contra, en blanc o abstenció) l’acció de demanar responsabilitat social sembla clara, per molt bona gestió esportiva que s’hagi fet.

.

Era necessari per la Junta del Sr.Laporta, crear presumptament tal forat econòmic, amb diferents casos (Viladecans, Sant Joan Despí o Sogecable, entre altres) per a conseguir el magnífic èxit esportiu?

.

A Un Crit Valent creiem que no, i nosaltres no confonem el resultat de l’auditoria amb el de la Due Dilligence, que per cert mereixerà una atenció especial pels resultats dels que d’entrada i a falta d’un estudi més profund, pressuntament mostren unes quantites gastades sense gaire control.

.

Però si que ens ve de gust comentar avui un dels aspectes de la Due Dilligence que, on a falta d’un estudi més important quan hi hagi l’accés a la mateixa, ens sembla curiòs, com és el cas de la compra de 1.518 entrades per a la Final de la Champions League de Roma a un preu segons el document presentat a l’Assemblea de 631.000 euros.

.

Segons expliquen, sembla que aquestes entrades eren per a completar les 3.909 entrades del 20% que sempre es quedaven per a “compromisos del club” i que no anaven destinades pas pel sorteig dels socis.

.

Doncs bé, si agafem el cost de la compra i el dividim pel número d’entrades comprades, ens dona un preu per entrada de 415 euros. Doncs aquest preu per entrada és el doble de l’entrada més cara de les que estaven a la venda per l’Estadi Olímpic de Roma per a la Final de la Champions, que eren de 70, 90, 140 i 200 euros.

.

La sensació que ens queda, i repetim a falta de que apareixi més información a la Due Dilligence completa, és que a més de l’entrada, el club també pagava el desplaçament als seus amics i compromisos.

.

O potser hi ha una altre explicació, no?

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

9 comentaris:

jordiasturies ha dit...

Joaquim, buena explicación de la situación, se agradece... pero no acaba de arrojar luz a este asunto, porque, uno al menos, no ve claro eso de las salvedades que podrían haber justificado los gastos desmesurados de los que se acusa a Laporta.

Mucho me temo que nunca acabaremos de saber la verdad. Y mientras eso no ocurra, permanecerá en el aficionado la duda sobre si Rosell ha hecho lo correcto al perseguir judicialmente por responsabilidad civil a Laporta, o si los excelentes resultados deportivos eximirían al mismo...

Cuanto más sabemos de esto, menos sabemos.

Montecristo ha dit...

Segur que en Laporta, Sala i Oliver tenien l'informe o una idea de com aniria, i al veure que no se'n sortirien amb les salvetats, van decidir tirar pel dret, creient que tothom es creuria lo dels 11 milions.
Doncs ja han vist que no. I que tots tenim clar el diu l'auditoria i el que diu la diu diligence.
L'auditoria dona unes errades de gestió brutals, i sobre les quals es demanen l'acció de responsabilitat.
I per altre banda tenim un resum de la Due Dilligence ens dona les errades d'actuació.

Carles Nebot ha dit...

Generalment i durant una auditoria el client, en aquest el Barça, consulta i anticipa els temes rellevants a l'auditor durant el transcurs de l'any i no esperar al tancament de l'exercici.
A més i en alguns del casos, eren punts rellevants i concurrents que ja venien d'anys anteriors per tant la Junta ja sabia la postura de l'auditor que ho havia manifestat en informes d'anys anteriors.
El dia de la famosa presentació del Xavier Sala-i-Martin, la Junta anterior sabia perfectament la postura de l'auditor en cadascun dels punts.

Respecte la due dilligence, no es gens habitual en l'entorn empresarial multinacional trobar empreses on les despeses de viatges, dietes, etc no s'hagin de justificar en detall i encara menys amb la situació econòmica actual on totes les societats han iniciat un control significatiu de les despeses.

joseagustin ha dit...

Estic plenament d´acord amb la teva editorial, així com la d´en Xavier Bosch i Josep Mª Minguella al Mundo Deportivo. Si és cert que la directiva dos dies abans de plegar va signar una pòlissa d´assegurança de 84.000€ de prima anual a pagar fins al 2016 a carreg del Barça ( sinò és així, demà mateix que li possin una demanda al M.D. per difamació...però sòspito que és ben veritat), et diu molt clar que no havien fet moltes coses ben fetes, la consciència trontollava massa i calia surti ben parats per si de cas....com sempre pagan el Barça.
Per un altre par, i no és la 1era, demostren desconeixement de les regles de joc del esport, les seves lleis(molt greu, quan qui representa en grau màxim l´autoritat del club és un advocat), o potser pensen que, com son la junta directiva del Barça, tothom té que plegar-se a la seva voluntad o tenen impunitat total.
Per mi, que si deixen continuar parlen en tertulies al Xavier Sala Marti, en poc temps no sabran on amagar-se, parla i ficar la pota, tot és un, ell s´ho monta, ell s´ho fa, comançen pel tema del enterro d´en Boby Robson ( molt bona la teva informació Quim a RAC1)i continuarà, segur.

Mariona "culé" ha dit...

No fareu cap comentari sobre la votació?
Si l'enteneu correcte o no?
A qui ens hem de creure)
Gràcies

joseagustin ha dit...

para Mariona: La votació em sembla correcte, si els estatuts van servir per veure com no marxava el Sr. Laporta amb el vot de censura, també han de servir en aquest cas. O és que hi ha una regle de medir diferent segons et convingui, oi que no?

Anònim ha dit...

El tema més important de les salvetats, el cas Sogecable, ja havia sortit com una salvetat l’any anterior, i s’havia presentat i aprovat i tot el que vulguis. Si tu ajustes segons les salvetats, les salvetats desapareixen, o sigui que no se sap molt bé que vol dir la llei. Els de Deloitte, que saben prou bé qui els pagarà a partir d’ara, van presentar un informe d’auditoria l’1 de Juliol amb 7 salvetats , que incloïen dues incerteses. Pots estar segur que si el 13 de Juny el resultat de les eleccions hagués estat un altre, aquest informe també hauria estat diferent. Amb les coses del menjar ja sabem que no s’hi juga.

I el tema de l’assegurança és divertit. Resulta que els de l’anterior junta són tan enzes que per cobrir-se de les possibles demandes dels socis contracten una assegurança …que paga el Barça. Però llavors, tot és tan fácil com que el Barça anul.lii l’assegurança i que li tornin els diners, cosa que, vist com està el tema, l’empresa asseguradora segur que farà amb molt de gust. A què esperen per fer-ho?

Quim ha dit...

Sobre l'assegurança, dos coses:
1,- El que dius tú sobre l'assegurança, el Barça podria demanar la seva anul.lació en funció de qui fos en prenedor, l'assegurat i el pagador. I recuperar la part de l'assegurança no gastada.
2.- S'ha de tenir en compte pel cal que finalment fossin condemnats a pagar, que en funció de la quantitat, si aquesta fos superior a la assegurada, el més segur es que s'hauria d'aplicar la regla de la proporcionalitat

Albert ha dit...

Jo vaig tenir la sort de poder anar a Roma, però igualment m'indigna que culers que són socis de tota la vida no hi poguessin anar perquè els amics de Laporta i companyia, a qui potser no agradava el futbol, hi anessin.

I si a sobre en van pagar el doble del que valien és que potser també els van pagar l'avió...
Adéu!