És el moment per a canviar el nom del Estadio Santiago Bernabéu?

Després de les increïbles "facilitats" econòmiques de les que ha tornat a disfrutar el Madrid per part del seu Ajuntament, i que fan que pugui afrontar les reformes multimilionaries del seu estadi, potser ja seria el moment en que pensessin en la possibilitat de canviar finalment el seu nom.

.

Sempre hem cregut que és poc repectuòs pels que van defensar la legalitat vigent de la República, mantenir aquest nom, donat que ell es va allistar voluntari a una de les divisions més sanguinàries del bàndol feixista (la 150a División), sota les ordres del seu amic el general Muñoz Grandes "para la reconquista para España de Cataluña", entrant a diverses poblacions de Catalunya com Artesa de Segre, Ponts, Solsona i Berga, on un cop "alliberades" les violacions dels drets humans (execucions sense judici, robatoris, tortures, violacions, etc.) en contra de la població civil encara són recordades.

.

Ara fa més de vuit anys, la revista Sapiens va fer un reportatge d’investigació sobre l’actuació de Santiago Bernabéu a la Guerra Civil, complementat amb diverses declaracions de diferents entrevistes on es veia com destilava per una banda xenofòbia envers Catalunya, un cert racisme i un masclisme recalcitrant, que avui en dia serien fàcilment denunciables.

.

Ja es veu que els lligams de Santiago Bernabéu i del Madrid amb el poder franquista queden clars des d’abans del seu curiós accés (potser provocat) a la presidència del Madrid a l’any 1943, i que aquests es van mantenir fins a a la seva mort a l’any 1978 (35 anys sense eleccions, tal com els agrada fins i tot avui en dia), o fins i tot més enllà en un aparell completament madridista a la RFEF i CNA.

.

Amb aquests lligams un cop president, d’entrada va aconseguir aixecar el nou estadi de Chamartin en una època de penúries econòmiques i d’escassetat de materials, lligant a l’arquitecte del Valle de los Caidos per l’elecció del projecte, i escollint la mateixa constructora.

.

O que aquest amic, el general Muñoz Grandes condecorat personalment per Adolf Hitler, va ser ministre en diferents etapes (entre elles quan s’havia de perpetrar el Robatori en el Cas DiStéfano) i vice-president del govern de Franco de l’any 1962 al 1967.

.

Cal dir que hi va haver punts de fricció en alguns moments puntuals amb el Règim:

- que un cop es va encarar a un alt militar franquista en el palco del Bernabéu;

- o que a la gent del Règim no li va agradar que donés una insignia a un militar jueu;

- o que l’Ajuntament de Madrid no vulgues requalificar el Bernabéu per a fer el gratacels més alt d’Europa;

- o que va fer plegar ja en democràcia, a un militant de Fuerza Nueva de la Junta Directiva del club;

.

Però res, comparant-ho amb els impressionants beneficis aconseguits pel Madrid dels estaments i organismes oficials durant les dècades del franquisme i del post-franquisme: on decisions arbitrals a banda, hi ha la curiosa adquisició del terrenys de l’antiga Ciudad Deportiva o d’una part dels terrenys del Bernabéu, la llarga llista de jugadors nacionalitzats tant de futbol com bàsket, etc.

.

I el 20 de Novembre s’acosta…

.

Salut, sort i Visca el Barça

.

Un Crit Valent

.

Enlace traducción castellano clicka aqui