dimarts, 15 de novembre del 2011

És el moment per a canviar el nom del Estadio Santiago Bernabéu?

Després de les increïbles "facilitats" econòmiques de les que ha tornat a disfrutar el Madrid per part del seu Ajuntament, i que fan que pugui afrontar les reformes multimilionaries del seu estadi, potser ja seria el moment en que pensessin en la possibilitat de canviar finalment el seu nom.
.
Sempre hem cregut que és poc repectuòs pels que van defensar la legalitat vigent de la República, mantenir aquest nom, donat que ell es va allistar voluntari a una de les divisions més sanguinàries del bàndol feixista (la 150a División), sota les ordres del seu amic el general Muñoz Grandes "para la reconquista para España de Cataluña", entrant a diverses poblacions de Catalunya com Artesa de Segre, Ponts, Solsona i Berga, on un cop "alliberades" les violacions dels drets humans (execucions sense judici, robatoris, tortures, violacions, etc.) en contra de la població civil encara són recordades.
.
Ara fa més de vuit anys, la revista Sapiens va fer un reportatge d’investigació sobre l’actuació de Santiago Bernabéu a la Guerra Civil, complementat amb diverses declaracions de diferents entrevistes on es veia com destilava per una banda xenofòbia envers Catalunya, un cert racisme i un masclisme recalcitrant, que avui en dia serien fàcilment denunciables.
.
Ja es veu que els lligams de Santiago Bernabéu i del Madrid amb el poder franquista queden clars des d’abans del seu curiós accés (potser provocat) a la presidència del Madrid a l’any 1943, i que aquests es van mantenir fins a a la seva mort a l’any 1978 (35 anys sense eleccions, tal com els agrada fins i tot avui en dia), o fins i tot més enllà en un aparell completament madridista a la RFEF i CNA.
.
Amb aquests lligams un cop president, d’entrada va aconseguir aixecar el nou estadi de Chamartin en una època de penúries econòmiques i d’escassetat de materials, lligant a l’arquitecte del Valle de los Caidos per l’elecció del projecte, i escollint la mateixa constructora.
.
O que aquest amic, el general Muñoz Grandes condecorat personalment per Adolf Hitler, va ser ministre en diferents etapes (entre elles quan s’havia de perpetrar el Robatori en el Cas DiStéfano) i vice-president del govern de Franco de l’any 1962 al 1967.
.
Cal dir que hi va haver punts de fricció en alguns moments puntuals amb el Règim:
- que un cop es va encarar a un alt militar franquista en el palco del Bernabéu;
- o que a la gent del Règim no li va agradar que donés una insignia a un militar jueu;
- o que l’Ajuntament de Madrid no vulgues requalificar el Bernabéu per a fer el gratacels més alt d’Europa;
- o que va fer plegar ja en democràcia, a un militant de Fuerza Nueva de la Junta Directiva del club;
.
Però res, comparant-ho amb els impressionants beneficis aconseguits pel Madrid dels estaments i organismes oficials durant les dècades del franquisme i del post-franquisme: on decisions arbitrals a banda, hi ha la curiosa adquisició del terrenys de l’antiga Ciudad Deportiva o d’una part dels terrenys del Bernabéu, la llarga llista de jugadors nacionalitzats tant de futbol com bàsket, etc.
.
I el 20 de Novembre s’acosta…
.
Salut, sort i Visca el Barça
.
Un Crit Valent
.
Enlace traducción castellano clicka aqui

6 comentaris:

Anònim ha dit...

a veure quan tornem tots els diners de TV3, Televisió PUBLICA catalana.

Oriol ha dit...

Boníssim!

Javi ha dit...

Encara algú vol camuflar la realitat!! Bon article Quim!!! Salut i BArça!!

Alfred ha dit...

Com a mostra de reconciliació, s'hauria de dir Estadio del 2-6 o Estadio del 11 de setembre de 1714

Anònim ha dit...

Como siempre recordando el pasado. ¿Porqué no disfrutais del presente?

Mercè R. ha dit...

Quim està molt bé!! Felicitats pel bloc!!!