Les premeditades declaracions del General Manuel Fernández-Monzón Altolaguirre a T5, si aquell que considerava a Intereconomia TV “un oasis antirojo de libertad” advertint/recordant al President Mas del que li va passar al President Companys a 24 hores del 72è aniversari del seu assassinat per les tropes franquistes, em va fer pensar en el President del Barça Josep Suñol i també en el seu tràgic final.
El que va passar dissabte a la nit portat al camp de
l’esport, seria com si un d’aquests periodistes caverno-messetaris, en un afany
de protagonisme i deixat portar per l’emoció del moment, en un dels seus
discursos antibarcelonistes diaris, inventant-se declaracions o accions
catalanistes del President del Barça, li recordes el que li va passar al
President Josep Suñol.
No em digueu exagerat a mi, són ells els que des de fa anys
utilitzen en tot tipus de premsa (escrita, radiofònica i televisiva), una
dialètica verbal duríssima encaminada a menysprear constantment els èxits i
l’essència del nostre Club amb total impunitat.
El fet de recordar en aquest escrit al President Suñol,
afussellat a l’agost de 1936 per les tropes franquistes a les quals es va
allistar de voluntari Santiago Bernabéu, segons les seves pròpies paraules
“Para la reconquista de Cataluña para España”, es deu a haver llegit el llibre
“Nacidos para incordiarse”, un altre exemple horroròs de manipulació per part
del Sr.Relaño, un del màxims esponents d’aquest tipus de premsa
hispano-manipuladora amb els seus Villaratos i photoshops.
Aquest personatge (el Sr.Relaño) no en té prou amb manipular
la història recent, que fins i tot s’atreveix a mentir en dos llibres (366
historias del futbol mundial i el Nacidos para incordarse) sobre Josep Suñol,
afirmant que ja no era President del Barça al moment de la seva mort, i donant
a entendre que als barcelonistes ens interessa amagar aquest fet, per ser textual: “base sobre las que el Barcelona
monta su leyenda de víctima del franquismo”
La realitat es que Suñol en un entrevista al MD el dia 10 de
juliol, la qual Relaño reprodueix en part, diu que vol dimitir, però es clar
aixó de dimitir no es fa davant d’un periodista, que fins i tot li diu que no
li acceptaran, sino que havia d’esperar a comunicar-ho oficialment davant de la
Junta Directiva, per a nomenar al successor, i aixó malauradament ja no es va
poder fer, pel Cop d’Estat del General Franco el dia 18 de juliol.
Per tant el dia 6 d’agost de 1936 dia del seu afussellament,
Josep Suñol i Garriga empressari i diputat ERC, era li agradi o no al Sr.Relaño
el 29è President del FC Barcelona.
Per cert Relaño ho remata dient que el Cop d’Estat es va fer
en nom de la República (ein?), com diria Schuster “no hase falta desir nada
mas”
Salut i Visca el Barça
11 comentaris:
Com sempre s...MAGISTRAL!!!
el meu dubte,la meva pena,el meu kabreig,es que vosté no sigui a programes com puto pelota o qualsevol altre de la puta caverna per dil-si o com a minim,fel-si arribar aquestes "denúncies" contra la opressió,manipulació i vergonya aliena d,aquest "periodisme" feixista!!!
Esa obsesión que tiene Relaño de insistir en que Suñol iba a dimitir, no la entiendo.
Que si iba a dimitir? Puede ser, y qué?
Ridiculo
Reportatge molt aclaridor Quim, com sempre
Bona feina
Subtil, curt i bo.
Es te que reconeixer que hi ha gent amb "inventiva", es molt bo !!!!!
Salutacions i abraçadas
N'estic dels comentaris dels generals "Arencibias" aquestos, fins els recollons. Son uns fills de...el 95%.....que lis donin ....... a tots aquests gossos franquistes!!!!
Ets un crack!!!
Joaquim, molt interesant!
Molt bo, com sempre.
Deuen està "escgarrinats", donat que l'únic que fan es difamar, mentir i amenaçar, tant al Barça com a Catalunya.
Vica el Barça i Visca Catalunya
Que rabia debe sentir Relaño para mentir y manipular en el caso del Presidente Suñol.
Que vergüenza
Molt interessant aquest paral·lelisme que fas entre el 36 i la situació actual.
Molt encertat, com sempre!
Bona feina...
Publica un comentari a l'entrada