Diari ABC 16 setembre de 1943 |
L’accés que dona internet a la informació, s’ha convertit en
un enemic de la història del Real Madrid, perquè ens permet confirmar
l’estreta, continuada i profitosa relació del R Madrid amb el règim franquista.
Fa unes setmanes vaig explicar la relació de Bernabéu amb el General Muñoz Grandes, iniciada a la Guerra Civil i que es va fer més estreta a partir de 1943 quan aquest va tornar del front de Rússia i es va incorporar com a Jefe de la Casa Militar de Franco.
Amb Muñoz Grandes establert a Madrid, es va produir relleu de la directiva del Madrid per l’escàndol de l’11-1 de Copa a Chamartín, i el posterior nomenament al setembre de 1943 de Santiago Bernabéu com a president del club.
A partir d’aquest nomenament comença la veritable relació del R Madrid amb el poder central, quan per a guanyar-se els favors del règim franquista i treure’n un profit pel Club, Bernabéu nomena directius a personatges amb poder de les “altes esferes” militars i falangistes i amb influència política real.
La 1a junta de Bernabéu presentada al setembre de 1943, tenia com a homes connectats al poder, a:
- Vicepresident 1er al Teniente Coronel d’Infanteria Fernando Càrcer Disdier, que havia estat ajudant del General Muñoz Grandes a la División Azul;
- Vicepresident 2on a Francisco Gómez de Llanos, Director
General d’Hisenda, i posterior Ministre d’Hisenda (1951-1957), quan es va
tractar el Cas Di Stéfano;
- Secretari: Luís Ávila, Notari amb grans lligams amb
l’estament militar, amb la Guàrdia Civil i amb l’Ajuntament de Madrid;
- Tressorer: Luís Corrales, Interventor de la Dirección
General del Tesoro y Deuda Pública, i Jefe Superior de l’Administración del
Cuerpo Pericial de Contabilidad del Estado; Clau per la financiació del futur
nou Chamartin;
- Vocal: Francisco Aylagas, Director General de Prisiones
(1945) i Procurador a Cortes (1946)
- Vocal: Pedro Méndez, Arquitecte i Presidente de la
Comisaria de Urbanismo de l’Ajuntament de Madrid, clau per les expropiacions,
permisos, etc per la construcció del nou Chamartin
- Etc
I el primer gest de Bernabéu va ser, segons Eduardo González
Calleja historiador triat per Florentino Pérez per a dirigir la Historia
oficial del Real Madrid publicada pel centenari, nomenar President Honorari del
club al Teniente General Eduardo Saenz de Buruaga, Gobernador Militar de Madrid
i amic personal de Franco.
Algú encara s’atreveix a negar la relació directa i estreta entre el Madrid i el Franquisme?
Salut i Visca el Barça
13 comentaris:
Teniu tota la raó del món amb això d’accedir a tota la informació avui en dia i demostrar les coses (per sort).
Si es que hay cosas que son claras, claras, claras, claras, enfin.
FANTÀSTIK KIM!! desmontando a la pu.. peste blanka!!!
Brutal...
Que fort!!! No entenia ni idea.
Gràcies per explicar-ho
No paris...
És una article demolidor!
no hauríem de dir:
Ho sento però algú ho havia de dir....
Per que no ho hem de sentir gens ni mica, HO HEM DE DIR I BEN FORT......
Gràcies Quim.
De bon rollo estas una mica obsesionat emb el tema Madrid i Franco no?
Creec que tots plegats deuriem passar ja d' aixo i mirar endevant al futur de fet el Barça es el equip del present i futur i representa modernitat i el Reeeeeaaaaal Madrizzzzz la antiguetat casposa.
Visca el Barça i Visca Catalunya
Yo creo que es peor tener un pasado franquista reciente, como le pasa al Barça, al patrono de la Fundación Francisco Franco y a su cuñado, el mejor presidente de la historia del Barça
Yo siempre digo lo mismo. No caer en el victimismo. Pero si hoy con 300 camaras se sospecha del villarato y los arbitros, imagina hace 50 años con una camara en blanco y negro, y un arbitro pitando con el generalisimo sentado en el palco. Dudo que hubieran muchos valientes que ante la duda pitaran en contra del Madrid
Imaginat... Mes bven dit ja ho saben el que van fer
Per als qui volgueu saber tota la veritat "La historia oculta del Real Madrid", de Carles Torras (Ediciones Temas de Hoy). Allà ho veureu tot.
Publica un comentari a l'entrada