 |
| 28 d'octubre de 1973 Barça-Granada |
Encara faltaven dos anys per la mort al llit d’un hospital del responsable de
la Guerra Cívil a Espanya, de la foscor de la repressió de quasi cuaranta anys
d’una dictadura militar i de qui esportivament va permetre la protecció estatal
al Real Madrid.
Aquesta setmana es cumpleixen els cuaranta anys del debut oficial de Johan
Cruyff amb el Barça, moment en el qual, el club i la societat catalana van
començar a passar mica en mica del blanc i negre permanent d’Espanya, a veure la
vida en colors.
Però fins a arribar a aquell 28 d’octubre de 1973, vuitena jornada de la Lliga 1973-74 contra el Granada, data del primer partit oficial en que va poder jugar Johan Cruyff de blaugrana, el Club va haver de driblar molts entrebancs.
El primer i més important era la prohibició fitxar a jugadors extrangers, vigent des del 1953 quan per l’actuació dels estaments del Règim franquista, el totpoderòs General Moscardó com a cap de la Delegación Nacional de Deportes ho va promulgar per a boicotejar el fitxatge de Di Stéfano pel Barça.
Doncs bé, a començaments dels anys 70’s s’havia flexibilitzat una mica la prohibició aquesta, permetent el fitxatge de jugadors sudamericans que puguessin justificar ser fills o nets d’espanyols i que no haguessin debutat a la selecció del seu país; Van ser el anomentats oriunds.
Els clubs aprofitant aquesta petita escletja van còrrer a “importar” molts jugadors de Sudamèrica i la FEF acceptava sense cap problema les documentacions que se li presentava, dubtosa en la majoria de casos.
No va haver cap problema fins que va ser el Barça el que intentar fitxar els seus primers oriunds. La Federació va acceptar la fitxa d’un jugador anomenat Cos, però va vetar la del Milonguita Heredia, que era dels pocs que tenia la documentació correcte.
El lio ja estava muntat un altre cop, i la diferent vara de medir a tots els clubs excepte el Barça,van fer que el President Montal fart de tantes injustícies enviés a Sudamèrica al jove advocat Miquel Roca i Junyent, per a que elaborés un informe general de l’origen dels oriunds que havien estat inscrits a la Lliga espanyola.
El informe que Miquel Roca va presentar al Barça i a continuació el President Montal va transmetre a la Federación Española de Fútbol al maig de 1973 va ser tant demolidor, que per a evitar que es fes públic, no és que permetessin el fitxatge d’Heredia pel Barça, és que van decidir obrir les fronteres i autoritzar els fitxatge de jugadors extrangers.
Aleshores el Barça anar a pel millor jugador del món del moment, tricampió d’europa amb l’Ajax d’Amsterdam i guanyador de dues Pilotes d’Or, al qual ja havia fet una aproximació tres anys abans.
Després de dures negociacions portades espectacularment pel gerent del Club Armand Carabén, ajudat en les tasques de traducció per la seva dona Marjolijn van der Meer que era holandesa, i de les pressions del propi Cruyff als directius de l’Ajax, es va arribar finalment a l’acord el dia 13 d’agost de 1973.
Però un cop Cruyff ja era blaugrana encara van quedar pendent tot de tràmits burocràtics per a resoldre, alentits per una banda per l’Ajax i pe la FEF, que van fer que el millor jugador del món no pugués debutar en competició oficial fins a la vuitena jornada.
A partir d’aquí, per lo bo i per lo dolent, res va tornar a ser igual i avui en dia la màgia encara dura.
Però fins a arribar a aquell 28 d’octubre de 1973, vuitena jornada de la Lliga 1973-74 contra el Granada, data del primer partit oficial en que va poder jugar Johan Cruyff de blaugrana, el Club va haver de driblar molts entrebancs.
El primer i més important era la prohibició fitxar a jugadors extrangers, vigent des del 1953 quan per l’actuació dels estaments del Règim franquista, el totpoderòs General Moscardó com a cap de la Delegación Nacional de Deportes ho va promulgar per a boicotejar el fitxatge de Di Stéfano pel Barça.
Doncs bé, a començaments dels anys 70’s s’havia flexibilitzat una mica la prohibició aquesta, permetent el fitxatge de jugadors sudamericans que puguessin justificar ser fills o nets d’espanyols i que no haguessin debutat a la selecció del seu país; Van ser el anomentats oriunds.
Els clubs aprofitant aquesta petita escletja van còrrer a “importar” molts jugadors de Sudamèrica i la FEF acceptava sense cap problema les documentacions que se li presentava, dubtosa en la majoria de casos.
No va haver cap problema fins que va ser el Barça el que intentar fitxar els seus primers oriunds. La Federació va acceptar la fitxa d’un jugador anomenat Cos, però va vetar la del Milonguita Heredia, que era dels pocs que tenia la documentació correcte.
El lio ja estava muntat un altre cop, i la diferent vara de medir a tots els clubs excepte el Barça,van fer que el President Montal fart de tantes injustícies enviés a Sudamèrica al jove advocat Miquel Roca i Junyent, per a que elaborés un informe general de l’origen dels oriunds que havien estat inscrits a la Lliga espanyola.
El informe que Miquel Roca va presentar al Barça i a continuació el President Montal va transmetre a la Federación Española de Fútbol al maig de 1973 va ser tant demolidor, que per a evitar que es fes públic, no és que permetessin el fitxatge d’Heredia pel Barça, és que van decidir obrir les fronteres i autoritzar els fitxatge de jugadors extrangers.
Aleshores el Barça anar a pel millor jugador del món del moment, tricampió d’europa amb l’Ajax d’Amsterdam i guanyador de dues Pilotes d’Or, al qual ja havia fet una aproximació tres anys abans.
Després de dures negociacions portades espectacularment pel gerent del Club Armand Carabén, ajudat en les tasques de traducció per la seva dona Marjolijn van der Meer que era holandesa, i de les pressions del propi Cruyff als directius de l’Ajax, es va arribar finalment a l’acord el dia 13 d’agost de 1973.
Però un cop Cruyff ja era blaugrana encara van quedar pendent tot de tràmits burocràtics per a resoldre, alentits per una banda per l’Ajax i pe la FEF, que van fer que el millor jugador del món no pugués debutar en competició oficial fins a la vuitena jornada.
A partir d’aquí, per lo bo i per lo dolent, res va tornar a ser igual i avui en dia la màgia encara dura.
Salut i Visca el Barça
Quim Molins
Foto: Arxiu FCB www.fcbarcelona.cat
Enllaç al Diari d'Opinió 50x7.com en català CLICKA AQUÍ
Enlace al Diari d'Opinió 50x7.com en castellà CLICKA AQUÍ
10 comentaris:
Jo hi era i estrenava seients, el mateixos que quaranta anys després. Com passa el temps!
NUMBER ONE
Jo tenia 14 anys, i aquell dia era al camp...
Amb 8 anyets ahi em trobava jo a la general del gol sud veient el partit....però el meu jugador preferit era el "Chepas" Juan Manuel Asensi jejeje!
mare de satan senyor....puto frankisme,kin mal ke fa!!!....bravo kim,kom sempre!!
A este maquina le vi yo jugar en atotxa con migueli neeskens y cia
¡Gran tremendo crack!
Gran article!
Gràcies Quim per enèsima vegada.........i encara ens toquen el que no sona
Quina millor manera de presentar els nostres materials per la Fundació Cruyff que amb el mateix Johan subjectant el nostre catàleg durant l’entrevista ahir a Catalunya Ràdio?
Publica un comentari a l'entrada