El Madrid si que rebenta el mercat

Hi ha part de l'anomenada premsa nacional-madridista que per amagar la indecència dels preus que està pagant el president del Madrid per a fer-se a correcuita amb uns jugadors al preu que sigui, tenen la cara dura de posar per exemple els fitxatges de Cruyff i de Maradona que va fer el Barça.

Per endavant volem deixar clar, que cadascú amb els seu diners fa el que mes li convé, donat que estem en una societat on mana el lliure mercat.

.

Però hi ha un petit detall que s'escapa, o que s'amaga; Aquest és que :

.

Qui ha deixat diners al president del madrid per a fer aquesta despesa qualificada per a molts sectors com a mínim d'immoral i indecent, són bancs i caixes que han rebut l'ajut del govern per a intentar reactivar l'economia, salvant-los de possibles problemes de liquidat amb la contraprestació de donar facilitats a les petites i mitjanes empresses que tant ho necessiten en aquests moments, i per les notícies que es saben es veu que no ho fan.

.

Vés a saber per a quina raó, i per a nosaltres millor, els madridistes es deixen entabanar un altre cop per un personatge (Florentino), que a part de pulir-se en 6 anys el "pelotazo" va deixar uns números vermells per sobre dels 200 milions d'euros, i li riuen la gràcia.

.

I ara el Barça que ha de fer? Ha de jugar en la tendència de preus alts que ha marcat el president del madrid?, pensem que no.

.

Una altra cosa es preguntar-se, si es que el Barça necessitava reforços, ja s'haurien d'haver fet o no.

.

Recordem que la temporada passada ens van vendre que el fet de començar a presentar jugadors a finals de maig o començament de juny, abans de la votació de la moció de censura, només obeïa a la magnífica feina feta per en Txiki al llarg de l'any i que les presentacions eren el fruit de les gestions fetes.

.

Doncs ara a 17 de juny que hem de pensar? No hem fitxat a ningú, hi ha renovacions de contractes conflictives; i aixó que és? mala previsió o es que no era necessari?.

.

Està clar que nosaltres pensem que ara no hem de perdre el cap. Ja que les possibles contractacions de reforços que no estaven fetes, ara no sembla que sigui el millor moment per a fer-les.

.

Creiem que continuem tenint una millor plantilla, molt més unida i conjuntada, amb uns cracks que volen continuar guanyant títols pel Barça.

.

Visca el Barça

.

Joaquim Molins

Qui vigila als dirigents del futbol?

Ens ho preguntem, perquè no veiem del tot clar la política de "nen" ric a costa d’endeutar-se fins mes enllà de les orelles que vol tornar a aplicar el president del Real Madrid, gastant-se una quantitat immoral de milions d’euros.

La mateixa premsa nacional-madridista que s’ha passat tota la temporada parlant de "canguelos", "decretazos",… etc, ara continua amb la mateixa cantarella per a maquillar i callar, fent de "complice" i donant cobertura així al despilfarro.

La pregunta d’avui en dia, no és ja d’on surten tants milions d’euros per als pagaments d’aquets traspassos tant sobrevalorats, que la resposta és fàcil (dels bancs), sino que seria el perquè i amb quines garanties es donen aquests diners a un club que segons es comenta deu més de 550 milions d’euros, i que amb aquests fitxatges, aquest deute pujarà a més de 800 milions, i sembla que tothom ho troba bé.

Pensem que algun organisme hauria de fiscalitzar i vigilar, al igual que el Banc d’Espanya fa amb els Bancs i Caixes, o la CNMV amb a les empreses que cotitzen en Borsa, etc, les "disbauxes" de certs dirigents del món del futbol, i no permetre certes operacions i moviments que puguin posar en perill als propis clubs.

És només una idea que també ens afavoriria a nosaltres i a la resta de clubs de la lliga espanyola, donat que els socis i afeccionats estaríem més tranquils pensant que algú més vetlla pel futur i la seguretat econòmica dels mateixos clubs.

Per tant l’actuació del Real Madrid aquest estiu serà un mal exemple de com s’ha de portar un club, ja que dóna la impressió que s’ho juga al tot o res, i si a la propera temporada la jugada no els hi surt bé, em sembla que riurem i molt.

Nosaltres creiem que els que estan realment nerviosos i alhora envejosos són ells, la mateixa premsa i el seu nou president, quan han vist com ha funcionat la política de predrera i d’alguns fitxatges que ha aplicat el Barça, i el magnífic resultat d’aquest any.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Copa, Lliga i Champions, sóm TRICAMPIONS

Hem fet els tres pams,… i ja estem a la glòria

.

Ha estat un mes de maig meravellòs i històric. Des dels "afussellaments del 2 de maig" al Real Madrid amb l’espectacular 2 a 6, ha estat un no parar d’alegries i d’emocions, fins rematar-ho el dia 27 guanyant la final de la Champions League a Roma enfront del Manchester United.

.

Entremig l’eliminatòria agònica amb el Chelsea, i la victòria per 4 a 1 a l’Atlètic Club de Bilbao a la final de la Copa del Rei disputada a València.

.

Creiem que ha estat, i amb el màxim de respecte per les mítiques plantilles del passat, el millor Barça de la història, pels resultats, per les xifres i sobretot pel joc que hem desenvolupat tot l’any. Al final no ha estat el "Record team", però poc li ha faltat.

.

Ara que hem assolit aquests èxits, hem de mirar de mantenir-nos més temps a l’èlit, i que la plantilla no s’ensorri en un no rès com va passar després de la final Paris 2006. Ara estem en disposció de marcar un cicle d’èxits esportius que vagi més enllà de dos anys magnífics.

.

Per nosaltres, i així ho reconeixem, ha estat una sorpresa com en Pep Guardiola ha portat i ha dirigit l’equip al llarg de la temporada, així com la resposta de TOTS el jugadors, després de la gran convulsió soferta pel club l’estiu passat, amb els moviments de la Moció de Censura, canvi d’entrenador, dimissions de la junta, acomiadaments de Ronaldinho, Deco, etc….

.

Pensem que amb aquesta Champions el futbòl restitueix poc a poc al Barça a un lloc de prestigi dins l’èlit europea, d’on actuacions polítiques per una banda i altres esportives dirigides (sense oblidar els errors propis), van fer que durant molts anys no hi tinguessim accés.

.

Disfrutem ara del que hem aconseguit entre tots, fins al començament de la propera temporada, on ens tornarem a il.lusionar amb els reptes que ens queden com la Supercopa d’Europa a l’agost i el Mundial de Clubs al desembre.

.

Gràcies Barça .

Un Crit Valent

Ja només queda un pam, …però quin pam!!!

Uns quants que ja tenims anys i panys en aixó de ser socis del Barça, i que les hem vist de tots colors, veiem amb incredulitat tot el que ha passat aquesta temporada.

.

Es clar que ho diem des d’una òptica totalment positiva, donat que estem a punt de jugar, i esperem de guanyar, la final de la Champions de Roma, i tot per sort, és una bassa d’oli.

.

Amb la Lliga i la Copa del Rei guanyades i celebrades oficialment d’una forma continguda i educada, esperem poder fer història el dimecres a la nit, i concloure així de forma espectacular la temporada.

.

Aleshores podrem afirmar sense cap tipus de reserva, que ens trobarem davant de la millor temporada de la història, donat que doblets ja els hem viscuts, i per sort no fa pas gaire, però guanyar les tres competicions actuals, i a un nivell competitiu tant fort com és ara, no ho hem fet mai.

.

Aixó ho diem amb el màxim respecte al Barça de les Cinc Copes (temp.1951-1952, que va guanyar totes les competicions en les quals va participar.

.

Per tant demanem que tot continui tranquil, i que res ni ningú, destorbi a la plantilla abans del partit, i que l’actitud de certs mitjans que sembla que miren cap un altre cantó, en temes que podrien afectar al Club, continuin així uns dies més.

.

Ja hi haurà temps després d’analitzar, si com pot semblar, hi torna a haver problemes amb les entrades amb la decisió del canvi de les bases del sorteig, i amb la distribució dels quasi bé 4.000 "compromisos ineludibles" del club ( o dels directius).

.

També voldriem fer una crítica o millor dit una reflexió, tant als revenedors d’entrades, com als socis que han aprofitat l’oportunitat per a fer-ho.

.

Que pensin en els socis que es van apuntar al sorteig i s’han quedat sense poder assitir a una final de la Champions, perquè hi ha una sèrie de gent que s’apunta només per a fer negoci.

. És una situació lamentable que té diversos culpables, que són qui ho fa, qui ho provoca i qui ho permet.

.

Ara ja només queda que el dimecres fem el darrer pas per a tocar la glòria i entrar a la història. .

Ave Barça

Joaquim Molins

A tres pams de la glòria

Doncs bé, després del recorregut del Barcelona, Berlín, Madrid i Londres (que comentàvem en l’article anterior), arribem ja al final, i és el moment de demanar i donar el darrer esforç per a poder completar la temporada de manera espectacular.

.

L’afició estarà al costat de l’equip com sempre ha fet, deixant-se la pell, la veu, el temps i els diners, per ajudar a aconseguir finalment els títols. Val a dir que aquest any amb molta més fe, perquè tal com va prometre en Pep a començament de la temporada, la gent veu que els jugadors també es deixen la pell en el camp.

.

En un any hem passat:

.

- Del 4 a 1 del Bernabéu al 2 a 6; - De la moció a l’emoció; - De que haviem d’estar "Al loro", a que tothom està "Al loro" de nosaltres; - De no guanyar res, a estar en disposició de guanyar tres títols; - Etc;

.

La traca final ha estat la classificació en el darrer suspir del partit, per a la final de la Lliga de Campions del proper 27 de maig a Roma, amb el GOL de l’Andrés Iniesta.

.

Ha estat "divertit" escoltar com molts periodistes que sempre s’omplen la boca, parlant de que quan juga un equip "espanyol" (referint-se al Barça) ells "sempre volen" que guanyi (je je je…), i s’han dedicat més a intentar defensar els interessos del Chelsea, denunciant l’actuació de l’àrbitre en els possibles penaltis a l’àrea del Barça, oblidant i ocultant del tot les jugades en que també ens va perjudicar a nosaltres (les mans de Ballack, l’expulsió d’Abidal, i no comentar res del partit d’anada), com si els hi anés la vida.

.

Ara quedarà per veure la parcialitat i o imparcialitat de la premsa nacional-madritista, davant de les properes finals del nostre Club, on ens enfrontarem a l’Atletic Club de Bilbao (equipo de "jugadores españoles") i contra el Manchester United, on juga en Cristiano Ronaldo, jugador pel qual suspiren des de fa anys i ja el consideren "seu".

.

Em permeto homenetjar el llibre de l’Antoni Bassas, "A un pam de la glòria", dient que el nostre Barça avui està "A tres pams de la glòria", a tocar els tres títols. .

Visca el Barça .

Joaquim Molins