Si Bernabéu aixequés el cap (que Déu no ho vulgui) doncs:

Estaria força orgullòs de veure com tracten al Barça, al seu entrenador i al seus jugadors aquests mitjants de comunicació que semblen més l’antiga premsa del Movimiento al dictat de salvaguardar l’honor patrio, immaculat i intocable del Madrid, i disposats cegament a mentir, crispar i tergiversar el que faci falta, que no pas ser uns mitjans respetuosos, justos i imparcials.

.

Ens refererim concretament a certs periodistas dels Punto Pelota de turno, del Marca, de l’As, etc, amb un altaveu a nivell estatal complet, cosa que obviament no tenen els mitjans catalans, intentant fer creure a tot l’Estat el que realment no és, i creant com a dogma inqüestionable les seves línies editorials.

.

Som molts els que ja n’estem farts i volem alguna sol.lució, per part d’algun estament.

.

El president Bernabéu que segons algún article era una persona discreta però alhora també venjativa i rencorosa, a banda també de xenòfoga envers Catalunya, racista i masclista, no va dubtar mai en utilizar durant dècades tota la influencia en els estament esportius, polítics i militars de la dictadura, per a treure’n el rèdit màxim a tots els nivells posibles pel Madrid, com sembla que en democràcia intenta fer ara l’anomenat ser superior voluntària o involuntàriament amb certs mitjans de comunicación i que ja va fer en sectors polítics fa uns anys.

.

Ja són masses anys de rebre constantent, un tracte injust i insultant, agreujat en aquests darrers dos anys de triomfs, on qualsevol anècdota d’un fet que no els hi agradi, és tractat directament com quasí bé una afrenta a la Constitución i a la indisoluble unitat d’Espanya, amb tot tipus de menyspreus, mofes, mentides i insults.

.

I ara ja no és només atacar al Barça i als seus jugadors com Piquè o Xavi, com ha succeït darrerament, ara ja s’ataca a tot el que es bellugui per tal d’afavorir sense cap mena de rubor a l’equip blanc, com ara li ha passat al Sr.Preciado per defensar-se de les insinuacions i mentides del Sr.Mourinho.

.

Si, perquè el Sr.Mourinho menteix al dir que el que va fer el Sr.Preciado contra el Barça seria sancionable a la Premier League, i aixó és manipular. El que realment és sancionable a la Premier League, i hi ha algún cas recient, és alinear jugadors del 2on equip, que es diferent.

.

Però no sempre tot pot quedar impune, que els instigadors i provocadors que són indiscutiblement els CULPABLES, quan pasen pel sedàs d’aquesta premsa semblin en molts casos les víctimes, i que qui realment és víctima pel fet de queixar-se de la situación, automàticament passa a ser un provocador, i ara hi una petita oportunitat almenys amb la sol.licitut per part de la Comissió Antiviolència de que hi hagi alguna mena de sanció.

.

Algún cop alguna comissió deontològica del Col.legi de Periodistes hauria de manifestar-se envers aquest tipus de premsa malintencionada, que només fa que provocar i generar més crispació.

.

I per acabar, a tots aquells que ens acusen de sempre estar pensant en el passat, que sàpiguen que encara han de pasar anys per poder equilibrar tot el que han arribat a robar, i del que sempre ells són els primers en aprofitar qualsevol mínima ocasió per a presumir i refregar-ho a tothom, creient-se que són el melic del món.

.

Però què s’han pensat?

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace versión en castellano: Clicka aquí

Dissabte, Diumenge o Dilluns ens ha de ser igual, però...

Si encara hi ha algú que pensa que no n’hi ha per tant amb aixó del futbol, i menys per un Barça-Madrid, només cal que es fixi en la quantitat de pàgines de diaris, i hores de ràdio i televisió, que se li dediquen només per la tria del dia en que s’ha de jugar, i un cop decidit també.

.

Molts entenem que el futbol és un espectacle meravellos que es juga normalment els caps de setmana (Europa a banda), i que per alguns alló que deia Bill Shankley de que "El futbol no és qüestió de vida o mort, és molt més important que aixó" és ben cert.

.

Però resulta que a alguns polítics, que seguraments ni els agrada, ni els importa, ni el futbol, ni el Barça, han pres la decisió de fer coincidir segurament els dos "esdeveniments" mes importants (les eleccions al Parlament de Catalunya i el Barça-Madrid al Camp Nou) en el mateix cap de semana, i ja està liada.

.

A nosaltres, endefinitiva hi anirem sigui el dia que sigui, bé si es diumenge i et "toca" ser un dels membres de les meses electorals doncs... , però entenem l’afectació que pot produir en les diferents i variades tipologies de seguidors, en funció del dia escollit.

.

Cada data té punts a favor i en contra, i que depenent del dia, en surten beneficiats uns o altres seguidors, en funció dels desplaçaments, feines, horaris i fins i tot per ser membre l’operatiu voluntari o no de les Eleccions (meses electoral, seguretat, interventors, funcionariat,…).

.

El problema del dissabte, jornada de reflexió, és significadament esportiu, donat que tindriem només un dia d’entrenament després del desplaçament a Grècia, i aquí és son veiem el gran exemple d’esportivitat per part dels sectors "habituals" de la prensa nacionalmadridista (com no podia ser d’altra manera), apretant per a que sigui el dia escollit, donat que ells tindrien més temps de preparació del mateix, "preocupant-se" i "interessant-se" sospitosament d’una manera espectacular per les Eleccions al Parlament de Catalunya.

.

L’avantatge del dissabte a les 20h, entenem que és un tema de costums, on molta gent no treballa (restaurants, centres comercials,etc. a banda), i es pot desplaçar des de tot el territori amb tranquilitat, i la diversió de veure els cops de colze per a tenir un bon lloc a la Llotja del Camp Nou.

.

El diumenge podría semblar el dia perfecte, perque hi ha hores de sobra per anar a votar i després anar al Camp Nou o a veure’l per televisió; però algú s’aturat a pensar amb les desenes i desenes de milers de ciutadans que es quedarien a les 19h "voluntàriament" sense poder sortir dels més de 2700 Col.legis electorals, en les més de 8000 meses electorals d’arreu de Catalunya?

.

Penseu que l’operatiu engloba directament a més de 77000 persones entre membres de les meses, seguretat, funcionariat de les administracions, a més de 48000 persones marcades com a suplents que han d’estar ocalitzables per a qualsevol incidencia, i periodistes, etc.

.

Però al final, sigui el dia que sigui dissabte, diumenge o dilluns, el que tots sabem és que l’ambient i la presió del Camp Nou estarà a l’alçada del partit.

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

L’auditoria i la Due Dilligence

“Disposición séptima de la ley del Deporte 10/1990 de 15 de octubre

4- Los miembros de las Juntas Directivas de estos clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente.”

.

Segons aquesta part del texte de la disposició (la resta fa referència a altres aspectes), hem d’entendre que els comptes signats, presentats i auditats per la junta sortint del Sr.Laporta no havien de tenir cap salvetat ni incertesa, al finalitzar la temporada 2009-2010.

.

Si aixó és així, i per posar una mica de llum a tot aquest embolic, els socis hem de saber amb total claretat i vericitat si existia l’informe d’auditoria de Deloitte dels números tancats per la junta sortint, i si aquest existia si contenia salvetats i incerteses.

.

La llei agradarà o no, els estatuts agradaran o no, però malauradament (o no) s’han de cumplir, i està clar que els comptes de finalització de mandat de la junta del Sr.Laporta, entenem que havien d’incorporar segons sembla deduir-se de la Llei, un informe net de salvetats per a ser pres en consideració i poder ser presentats a l’Assemblea.

.

Per tant, creiem que les preguntes a fer són clares:

.

- Existia l’informe d’auditoria del tancament del Sr.Laporta?

- Si existia, aquest contenia salvetats?

- Si existien tals salvetats, podía ser presentat el tancament a l’Assemblea, o els resultats havien d'estar ajustats com diu aquesta disposició?

.

Si tal com sembla, que si que existia l’informe d’auditoria però aquest, com es reconeix per totes bandes contenia fins a cinc salvetats i vàries incerteses (algunes d’elles prou greus al nostre entendre), i que un cop incorporades o ajustades (encertadament o no, tal com mana la Llei) ens porta a un tancament deficitari de la temporada 2009-2010 en quasi 80 milions d’euros, la decisió de demanar a l’Assemblea que es voti (a favor, en contra, en blanc o abstenció) l’acció de demanar responsabilitat social sembla clara, per molt bona gestió esportiva que s’hagi fet.

.

Era necessari per la Junta del Sr.Laporta, crear presumptament tal forat econòmic, amb diferents casos (Viladecans, Sant Joan Despí o Sogecable, entre altres) per a conseguir el magnífic èxit esportiu?

.

A Un Crit Valent creiem que no, i nosaltres no confonem el resultat de l’auditoria amb el de la Due Dilligence, que per cert mereixerà una atenció especial pels resultats dels que d’entrada i a falta d’un estudi més profund, pressuntament mostren unes quantites gastades sense gaire control.

.

Però si que ens ve de gust comentar avui un dels aspectes de la Due Dilligence que, on a falta d’un estudi més important quan hi hagi l’accés a la mateixa, ens sembla curiòs, com és el cas de la compra de 1.518 entrades per a la Final de la Champions League de Roma a un preu segons el document presentat a l’Assemblea de 631.000 euros.

.

Segons expliquen, sembla que aquestes entrades eren per a completar les 3.909 entrades del 20% que sempre es quedaven per a “compromisos del club” i que no anaven destinades pas pel sorteig dels socis.

.

Doncs bé, si agafem el cost de la compra i el dividim pel número d’entrades comprades, ens dona un preu per entrada de 415 euros. Doncs aquest preu per entrada és el doble de l’entrada més cara de les que estaven a la venda per l’Estadi Olímpic de Roma per a la Final de la Champions, que eren de 70, 90, 140 i 200 euros.

.

La sensació que ens queda, i repetim a falta de que apareixi més información a la Due Dilligence completa, és que a més de l’entrada, el club també pagava el desplaçament als seus amics i compromisos.

.

O potser hi ha una altre explicació, no?

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Gespa sota sospita, hi ha algun altre error?

Arran de la noticia apareguda ahir, en que el Club ha decidit emprendre l’enèssim canvi de gespa del Camp Nou dels darrrers anys, amb un cost segons les informacions d’uns 300.000 euros, volem fer una serie de consideracions més enllà de l’excusa "fácil" del perqué és malmet la gespa donant la culpa (que en part podría ser certa), al propi recinte, a la climatología de Barcelona, o a l’estrany atac d’un fong "assassí" detectat al mes de juny que no ha tingut sol.lució.

.

Nosaltres pensem que hi podria influir algún altre factor, perquè no entenem que una gespa cuidada, tractada i mimada com la nostra aguanti només 1 any, sense haver patit una temporada climatològicament parlant molt adversa.

.

Des de l’ampliació de la 1ª graderia del Camp Nou a l’estiu de 1994, en que es va enfonsar uns 4 m el nivel del terreny de joc fins ara, s’han produït uns 9 canvis de gespa per diversos i variats motius. Per les obres a la 1ª gradería, per les destrosses després de concerts (2005 U2, 2008 Bruce Springsteen i 2009 U2), o pel mal arrelament.

.

Molts recordem la sensació de ridícul amb les experiències de l’empresa Hidroplant (la qual no podia ser molt criticada) que per 2 cops als anys 1994 i a l’any 1996 no va donar amb la solución adequada, i amb la foto inclosa del Sr.Pulido a peu de gespa fent veure que l’estirava i dient que estava pertecte estat, i al cap de pocs dies semblava una platja.

.

Al setembre del 1996 i després d’un Barça-Espanyol, en que la gespa semblava més un camp de talps que un camp de futbol, on fins i tot hi va influir en la trajectòria de la pilota en el nostre gol de la victoria, es va decidir el canvi total de la gespa amb un nou sistema i el canvi d’Hidroplant per l’empresa Garden Tona.

.

Aquesta nova gespa si va arrelar correctament i va aguantar perfectament fins l’estiu del 2004, o sigui 8 anys sense problemes i amb el manteniment i tractament per part de l’empresa Garden Tona.

.

Aleshores aquell estiu es van efectuar unes obres a la tribuna, zona de premsa, vestidors i a la zona de les banquetes i es va decidir el canvi de la gespa que havia durat 8 anys.

.

En els primers mesos de la temporada 2004-2005, i amb la nova gespa es van encadenar una sèrie de lesions greus de lligaments de genolls a jugadors com Motta, Edmilson, Gabri i Larsson, de les quals es van "culpabilitzar" a l’estat de la gespa i/o del seu suport, encara que no es va demostrar mai la relació causa-efecte i que el seu aspecte era bo.

.

Per a exculpar la gespa es va comentar la curiositat que cap jugador dels equips contraris que es van enfrontar al Barça aquella temporada, va prendre mal al nostre estadi per culpa de la gespa, i que les lesions podien ser causa de la "casualitat" o per un escalfament "insuficient".

.

Encara que la gespa presentava un bon aspecte, i vàrem fer en ella un gran futbol guanyant la lliga, al final de la mateixa (juny del 2005), es va decidir canviar l’empresa de manteniment Garden Tona per Royal Verd.

.

Aquesta nova empresa Royal Verd, ja es va encarregar aquell estiu del 2005, després del concert d’U2, d’arreglar l’estat en que havia quedat la gespa no fent una actuació total, sino parcial volent salvar-ne la meitat, que al final es va demostrar com una actuació insuficient i amb un resultat final bastant lamentable, donat que no va arrelar correctament per molts tractaments i cuidados que se li van donar.

.

Veient que no hi havia res a fer, al febrer de 2006, es va efectuar el canvi de tota gespa del Camp Nou, amb un resultat final excelent.

.

Aquesta gespa va aguantar perfectament 2 temporades i mitja, des de febrer del 2006 fins als concerts de Bruce Springsteen a finals de juliol del 2008, en que la gespa va quedar tant malmesa que es va decidir canviar-la juntament amb el seu suport.

.

El resultat va ser perfecte des del 1er partit, contribuint segurament en la seva part corresponent a la consecució final del triplet amb un futbol especacular, però es va decidir fer 2 concerts d’U2 a l’estiu del 2009, i la conseqüència va ser una altre gespa a fer punyetes, i un nou canvi per la que ara s’està aixecant.

.

Donats aquests antecedents, ens preguntem si: - aquest any s’ha variat o baixat la guardia en quan a tractaments, mesures preventives, respecte els altres anys?

- S’ha modificat el manteniment, el reg, etc..?

- el substrat i/o el drenatge inferior van quedar malmesos per l’acció del pes de tants milers i milers de persones en els darrers concerts, i no es va canviar?

- Es van disminuir els recursos destinats a Royal Verd?

- realment la qualitat d’aquesta gespa subministrada des de França és l’addient pel nostre clima, o no?

- el tractament de Garden Tona que va conseguir mantenir la gespa 8 anys (1996-2004) sense canvis, és molt diferent de l'actual?

- La gespa pel transcurs d’un any normal sense concerts, no està assegurada en cap companyia?

.

Esperem que aquesta nova gespa arreli correctament i que el seu manteniment tant de prevenció com el del dia a dia, comportin una durabilitat més important i llarga al nostre mantell verd.

.

Aquí qui hi surt guanyant quasi cada any, és aquesta empresa de Burdeos subministradora de la gespa. Ja ens podrien enviar als socis, unes caixetes de vi de la zona, que amb tants canvis les tenim pagades de llarg, no?

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Inda casi té el seu heroi

El Sr.Eduardo Inda, director del diari esportiu amb més vendes a Espanya, a l’abril passat va dir/demanar fastigosament que: "A Messi hay que pararlo por lo civil o por criminal", i es va quedar tant ample.

.

Sense entrar a valorar si aquestes paraules per si mateixes haurien d‘haver estat preses en consideració pel Comité d’antiviolència, si que entenem que mereixerien algun expedient davant el Col.legi de Periodistes.

.

La paciència té un límit, i ja n’estem farts d’aquest periodistes que per lloar "las (antigues) glorias deportivas que campean por España" del seu R.Madrid, ens ho fassin menyspreant i insultant a diari, des dels múltiples i variats programes d’àmbit nacional, dissimulant-ho amb un tó burleta i creant un clima "bèlic" i de crispació amb les seves manifestacions en contra del nostre Barça.

.

Doncs bé, tots aquest periodistes de la premsa nacionalmadridista han estat a punt de tenir un nou heroi (Franco, Bernabéu, Arieta, De Felipe, Goikoetxea), en la figura del defensa txec de l’Atlético de Madrid Tomas Ujfalusi.

.

Només la sort i la fortuna van fer que el peu de Messi continués engaxat a la seva cama dreta, després de l’esgarrifosa entrada que va patir, i que no es produís una lesió molt més greu.

.

En un primer moment la reacció de premsa nacionalmadrista va semblar que lamentaven la lesió i que criticaven l’entrada d’Ujfalusi, però acte seguit, artistes com són de desviar atencions, van agafar les ponderades, però directes declaracions postpartit d’en Pep Guardiola, en que els deixava un cop més en evidència, les van tergiversar al seu gust i van decidir que aixó si que era greu, i que el Comité Antiviolència hauria d’actuar. Lamentable un cop més.

.

Per tant, ens hem de creure les seves lamentacions? Doncs nosaltres creiem que NO.

.

De moment i per molt poc, Messi ha evitat entrar a llista negra de les estrelles del Barça lesionades per "energumens" del futbol:

.

- Kubala lesionat per Arieta a San Mamés;

- Bustillo lesionat per De Felipe al Bernabéu;

- Schuster i Maradona lesionats per Goikoetxea, un a San Mamés i l’altre al Camp Nou;

.

Avui, donat que el vol rassant de Goikoetxea impactant contra turmell de Maradona és fàcil de trobar i veure, rescato les oblidades imatges en blanc i negre de la també terrorífica entrada de Pedro De Felipe, defensa del R.Madrid, contra Miguel Angel Bustillo, la nostra jove promesa.de 22 anys a començaments de la temporada 69-70.

.

.

Val a dir que l’àrbitre Ortiz de Mendivil (un altre personatge digne d’estudi) no va pitar ni falta, ni es va dignar a aturar el joc, i que els jugadors del R.Madrid no van tirar la pilota fora, amb un clar exemple de manca d’esportivitat.

.

Bustillo mai més va poder recuperar el seu magnífic nivell després d’aquella Triada, i molts anys després va declarar que De Felipe no s’havia disculpat mai.

.

I amb tot aixó no oblidem que la víctima ha estat Messi i no Ujfalusi, perque ja ens ho veiem a venir, que ara tot serà que poster no n’hi havia per tant i que el "pobre" només havia arribat tard. Potser si que no volia lesionar-lo (només faltaria), però va entrar a fer mal.

.

O no recordeu que Goikoetxea després de lesionar a Maradona, mentres estava sancionat finalment amb 10 partits, com a "premi" va poder jugar amb la selecció espanyola?.

.

Tot plegat fastigos.

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

.

Enlace en castellano