dijous, 5 de novembre de 2015

De la nit de les Senyeres al 1975, a la nit de les Estelades al 2015, 40 anys


28 de Des de 1975 Barça-Real Madrid La nit de les Senyeres

4 de nov de 2015 Barça-Bate Borisov La nit de les Estelades


Ara estem a punt de cumplir 40 anys d’una de les nits històriques que van donar el tret de sortida a recuperar les llibertats i la dignitat del poble català.

El 20 de novembre de 1975 es va produir finalment la mort del Dictador Francisco Franco, i quasi un mes després, el 28 de desembre el dia dels Sants Inocents, es va jugar al Camp Nou un Barça-Madrid que ha passat a la història com la nit en que les Senyeres van tornar a onejar en mans des la gent blaugrana de forma pública en un camp de futbol, des del temps de la República.

Al recordat programa de TV3 Aquest Any Cent!, en Joan Granados, exdirectiu d’Agustí Montal, explica com amb Jaume Rosell (cofundador de Convergència i pare de Sandro Rosell) van tenir la gran pensada que pel dia del Real Madrid ja fer un acte reivindicatiu i que el Camp Nou havia d’estar plè de Senyeres; i que van contactar amb Jacint Borras i amb diverses associacions per a la confecció d’un miler d’elles.

Potser avui 1000 senyeres poden semblar poques, però es que és partia de cero.


No cal dir que la gravació de RTVE del partit va “desapareixer” com d’altres (el 0-5 del 73-74, l’At Blibao-Barça de l’hòstia de Villar a Cruyff, etc), i que al resum del NO-DO, ja van tenir cura de retallar/censurar les imatges on es veiessin les Senyeres, on per cert el Barça va acabar guanyant per 2-1, amb un gol d’una volea espectacular de Rexach des de la frontal de l’àrea a punt d’acabar el partit.


El Barça sempre ha estat i ha actuat al costat del poble de Catalunya, i ha quedat un cop més demostrat amb l’espectacular exhibició d’estelades al partit de Champions League del Bate Borisov, l’absoluta disconformitat amb la Uefa per les dos sancions rebudes, que amb una interpretació manipulada, coharten  drets fonamentals de les persones

I 40 anys després de la nit de les Senyeres, hem defensat la nostra dignitat i llibertat d’expressió, de forma ordenada, pacífica i festiva, davant un organisme com la Uefa que va modificar al 2013 un Reglament i va introduir el famós article 16.2 apartat E, que s’ha aprofitat segurament i pressumptament seguint indicacions polítiques españoles, per a sancionar-nos.

O sigui que aquest partit del Bate Borisov, passarà a la història del imaginari blaugrana, com el partit de la nit de les Estelades. Per cert el resultat 3-0 amb 2 gols de Neymar i un de Suárez.

Ara tocarà defensar-nos davant d’apel.lació, el TAS, la Justícia Ordinària, l’Europarlament o el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, per aconseguir definitivament que aixecar l’Estelada o que al minut 17 amb 14 segons cridar INDEPENDÈNICIA no sigui un fet sancionable

Salut i Visca el Barça

Quim Molins  @qmolins

@uncritvalent_of

PD El mateix dia que el Barça fa una defensa de les llibertats i dels Drets Humans, el Madrid demana disculpes a la Falange Española y de la Jons. No tenen remei

Foto 28/12/1975 Seguí www.fcbarcelona.cat 

Versión en castellano CLICKA AQUÍ

divendres, 30 d’octubre de 2015

El Barça i les estelades des del 1922


Estelada a l'esbós de Les Corts 1922
A resultes de les dos sancions rebudes per part de la Uefa, per l’exhibició d’estelades a la Final de Berlín i al partit del Camp Nou contra el Bayer Leverkusen, juntament amb els crits d’INDEPEDÈNCIA al minut 17 amb 14 seg, sembla que no hem sabut fer veure la vinculació històrica del Barça amb les reivindicacions dels ciutadans de Catalunya.

Potser és perquè l’executiu que enviem a fer “pedagogia”, diguem-ne que per la seva vinculació política, no fora la persona més indicada per a defensar-nos?

Doncs bé, el famós article 16.2 del Règim disciplinari de la UEFA diu:

2. En todo caso, los clubes son responsables del comportamiento inapropiado de sus aficionados y podrían estar sujetos a medidas disciplinarias incluso si pueden probar que no cometieron negligencias en ninguno de estos casos:

a) La invasión o intento de invasión del campo.
b) El lanzamiento de objetos.
c) El encendido de bengalas u otros objetos.
d) El uso de punteros láser o dispositivos similares.
e) La exhibición de gestos, palabras, objetos u otras formas de expresión de mensajes que no se ajusten al evento deportivo, especialmente mensajes políticos, ideológicos, religiosos, ofensivos o provocativos.
f) Destrozos.
g) La interrupción de los himnos nacionales.
h) Cualquier falta de orden o disciplina dentro o en los alrededores del estadio.

Segons vaig escoltar, aquest article va ser introduït en un canvi reglamentari al 2013, i per aquesta raó mai abans havíem estat advertits. Ara el que falta, és coneixer qui va “instigar” aquest canvi.

Potser és fàcil d’encertar, si veiem com estan actuant certs personatges vinculats a la política esportiva de l’Espanya del PP, per a intentar frenar l’onada independentista que mostrem els seguidors del Barça pública, voluntària i pacíficament per tot Europa.

Curiosa va ser la resposta del màxim responsable de l’esport espanyol el sr Miguel Cardenal President del CSD, fent-se l’ofès, com aquell a qui han descobert, a la pregunta de Lluís Canut al programa Efectivament, on li preguntava si sabia com havia arribat la cinta de la Final de Berlin, amb la senyal de TV3, a mans de la delegada ucraniana Anna Bordiugova, que no havia vist el partit.

No pot ser que es criminalitzi al Barça i als seguidors per mostrar una bandera que no està prohibida enlloc, usada habitualment des de fa dècades, i que fins i tot el Parlament de Catalunya en una resolució del 2014 va acceptar com senyal identificatiu de Catalunya.

A més, gràcies a Manuel Tomàs Director del Centre de Documentació del FC Barcelona, vam saber quan va publicar al 2007 el llibre “Les Corts i el Barça: 85 anys d’història compartida”, que en una de les propostes de la tribuna que van presentar al 1922 els Arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany pel Camp de Les Corts, aquesta anava coronada amb una senyera estelada.
Ajunt BCN i FC Barcelona 2007 de Manuel Tomàs

Esbós Tribuna Les Corts 1922
O sigui Barça i Estelades, 93 anys d’història compartida. Que no es trenqui

Salut i Barça

Quim Molins  @qmolins

@uncritvalent_of

Versión en castellano CLICKA AQUÍ




dijous, 4 de desembre de 2014

Porta els colors i l’escut, però no és la samarreta del Barça

Proposta per a la temporada 2015-2016
Ho sento, però la samarreta que vol perpetrar Nike per a la propera temporada 2015-2016, i a la qual tot sembla indicar que el President (no votat, ni ratificat) Josep Maria Bartomeu ha donat el vist-i-plau, no passaria el mínim rigor històric.
 
El diari Sport el dia 2 de desembre del 2014, va presentar el dibuix de les samarretes per a la propera temporada, i la sorpresa inicial es va transformar en indignació, al veure com Nike i la Directiva, juguen amb uns sentiments històrics ja no nostres, sinó dels nostres pares y avis.
 
Encara diria més, Nike i la Directiva, juguen i es carreguen sense encomanar-se a ningú, amb una de les primeres decissions de Joan Gamper, fundador i salvador del nostre Club, i crec que no hi tenen cap dret.
 
La reunió fundacional com tots sabem, es va produir el 29 de Novembre del 1899, al Gimnàs Solé del Carrer Montjuic del Carme, a prop de les Rambles. El dia 8 de desembre el Barça va jugar (i perdre) el seu primer partit, i a continuació el dia 13 de desembre es va produir la primera reunió de la Junta Directiva, i es van pendre les primeres decissions per la història del Club:
 
-          Ratificar i ampliar els membres de la primera Junta Directiva, passant de 4 a 7;
-          Escollir els colors
-          Decidir la dispossició de la samarreta
-          L’escut inicial
-          Fixar la quota
-          Avisar el proper partit que seria contra el FC Català
 
Dies després el 17 de desembre el setmanari Los Deportes ho anunciava així:
 
Los Deportes 17 de desembre de 1899
Tot i que en hemeroteques com a La Vanguardia del 15 de desembre en una nota semblant diu que els colors serán el “negro y encarnado”, Los Deportes ja marca el “azul oscuro y encarnado a rayas perpendiculares y en el pecho el escudo del Barcelona” definitiu per a la samarreta del Football Club Barcelona.
 
Geomètricament en una samarreta, s’enten la perpendicularitat respecte el pla horitzontal del terreny de joc, o sigui q la decissió de Gamper va quedar clara des del primer dia: les franges verticals, i així estan dibuixades al nostre escut.
 
Escut que per cert, està definit als Estatuts del Club i indica la dirección de les franges.
 
Ras, curt i al peu: com a socis exigim la retirada d’aquesta proposta de samarreta amb la qual no ens podem sentir representats.

I si la producció de la samarreta ja ha començat en alguna fàbrica de ves a seber on, que l'aturin i no es preocupin, la poden posar igualment a la venta que tindrà sortida.

Però el Barça no de jugar amb aquesta samarreta.
 
Nike no pot canviar els nostres sígnes identitaris
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins             @qmolins
 
@uncritvalent_of
 
Versión en castellano CLICKA AQUÍ

dilluns, 8 de setembre de 2014

Petició al FC Barcelona per signar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir

La Plataforma barcelonista Un Crit Valent! amb més de 10 anys d'història, ha signat la petició de diversos grups i plataformes de suport al FC Barcelona, on es demana a la Directiva del nostre Club que el Barça com a institució que sempre històricament ha estat al costat de Catalunya en tots els grans esdeveniments democràtics, se sumi com a Institució al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Salut, Visca el Barça i Visca Catalunya
 
Un Crit Valent!
@uncritvalent_of

dimarts, 8 de juliol de 2014

"Yo vine para jugar en el Barcelona" DiStéfano Maig 1953. La política i el Cas DiStéfano


Vida Deportiva Agost 1953
Això és el que textualment va declarar Alfredo DiStéfano al diari Marca al maig de 1953, només aterrar a l'aeroport de Madrid.

El Barça interpretant correctament l'anomenat Pacte de Lima, va actuar correcte i legalment arribant a un acord amb River Plate, club que poseïa els drets federatius del jugador argentí, que jugaba "fugat" a la DIMAYOR, la lliga Colombia que no estaba reconeguda per la FIFA. I va comunicar l'acord a l'AFA.

Amb la part més important ja tancada, només s'havia d'arribar a un acord amb Millonarios, per a que DiStéfano pugues jugar ja al setembre de 1953, i no haver d'esperar al 1954. La negociació es va complicar al rebutjar el Barça el primer preu marcat per Millonarios, i esperant la rebaixa dels 30.000 dolars americans demanats, donat que el Barça només estaba disposat a pagar 10.000$ o que el jugador estés uns mesos sense jugar.

Amb DiStéfano a Barcelona i el Barça negociant a Colòmbia, van començar les pressions polítiques en contra dels negocis del President del Barça Enric Martí Carreto, per a que no arribés a cap acord amb Millonarios. Fins i tot, i està acredidat en el informe de Ramón Trias Fragas, que Martí Carreto va haver de rebutjar la darrera oferta de Millonarios de que el Barça jugués 2 partits amistosos i prou.

Primer es va amenaçar al Barça en un moment d'escasetat de divises, d'on havien sortit els dólars per l'acord amb River. Només cal recordar que el Director del IEME (Instituto Español de Moneda Extranjera) Manuel Vila era directiu del RM des de 1946, el Director Adjunt del mateix IEME Alfredo Bermúdez, va entrar a la directiva al cap d'un mes.

I quan al setembre de 1953, se'l va obligar a aceptar l'accord presentat per la RFEF, les presions ja era d'impedir la importació de cotó per a les empreses tèxtils del President i de directius.

Va signar i al tornar a Barcelona va dimitir ell i tota la Junta directiva.

A l'abril del 2013, vaig penjar aquest article:
 
La RFEF del Cas Di Stéfano

Sempre he pensat que tots aquells que li retreuren al Barça alló de: “No hay que mezclar política y deporte”, van ser els primers a barrejar-ho i d’una forma descaradara cap el cantó madridista.

El passat 25 de febrer del 2013, el periodista Xavier G.Luque va publicar a La Vanguardia, (CLICKA Pag 1 i CLICKA Pag 2) després d’una investigació amb Jordi Finestres i Sid Lowe, la trobada d’uns documents que proben com la política via la Delegación Nacional de Deportes, va entrar en de ple en el Cas Di Stéfano, fent actuar al Ministerio del Movimiento per a posar els primers entrebancs, i dificultar així el seu fitxage pel Barça.

Sense aquesta intervenció política no s’enten la ressolució final, fent que el jugador argentí acabés al R.Madrid, donat que una carta de data 17 d’agost de 1953 de Sancho Dávila President de la RFEF al Teniente General Moscardó, explicava que el contracte signat entre Millonarios de Bogotà i el Madrid era “papel mojado”.

Però com la RFEF penjava de la DND del Teniente General Moscardó, i aquesta del Ministerio de la secretaria general del Movimiento, en mans de la Falange Española, la Federació va canviar d’opinió.

També van actuar altres madridistes de diverses institucions com el Instituto Español de Moneda Extranjera (IEME), on el seu Director General Manuel Vila ja era directiu del Madrid des de 1946, i el club al Consell de Ministres de Franco hi tenia dos persones clau amb una relació directa i personal:

- El Ministro del Ejército el General Agustín Muñoz Grandes, amic personal de Bernabéu i exministro del Movimiento;

- i el Ministro de Hacienda en Francisco Gómez de Llanos, directiu de la 1ª junta directiva del R.Madrid de Bernabéu;

La junta directiva de la RFEF estava composada per 14 membres i d’aquests n’hi havia un mínim de 7 amb un “currículum” sospitós.

-          President Sancho Dávila, falangista
-          Vicepresident 2on: Agustín Aznar Genner, Falangista, Voluntari de la División Azul i Procurador a Cortes
-          Tresorer: Manuel Motero Valle, Falangista i Procurador a Cortes;
-          Vocal: Mariano Gómez Zamaolla: General del Exèrcit d’Infateria;
-          Vocal: José Antonio Pascual López-Quesada, madridista declarat:

I la gran traca final els:

-          Vocal: Miguel Moscardó Guzman, militar i FILL del Teniente General Moscardó
-          Secretari: Fernado Esquivias Franco, militar i GENDRE del Teniente General Moscardó;

Algú creu que amb aquests personatges, que endefinitiva van canviar el rum de la història del futbol a Espanya, el Barça tenia alguna possibilitat?

Salut i Visca el Barça

Quim Molins @qmolins

@uncritvalent_of

 
Versión en castellano CLICKA AQUÍ