divendres, 3 de juny de 2016

El RM ha de tornar al futbol, 7 Champions


Bé, el dissabte finalment es va perpetrar la tragèdia de Milà per a l'Atlètic de Madrid i també per als amants del futbol.

Després d'una Lliga de Campions plena de "casualitats" pel RM en forma de facilitats aconseguides en els sortejos de les eliminatòries amb rivals de segon nivell com Roma, Wolsburgo o Manchester City, vull recordar que ja en la fase de Grup els va tocar el PSG, però amb les perles dels "potentíssims" Malmö i Xakhtar Donetsk, que no eren ni campions de les seves lligues a Suècia i Ucraïna.

O sigui, que el Reial Madrid en TOTA aquesta Lliga de Campions s'ha enfrontat a 7 equips, i dels quals NOMÉS el PSG era campió de la seva Lliga.

Ho sento, però el valor d'aquesta Champions és molt inferior a qualsevol de les últimes edicions, i fins i tot m'atreviria a dir, a qualsevol de les àmfores que van robar als anys 50.

En els dies previs a la final, ens cansàvem d'escoltar, a causa de la mala sort que havia acompanyat a l'Atlètic de Madrid en les dues finals que havia disputat (1974 i 2014), la milonga que el futbol li debia una Copa d'Europa a l'equip matalasser.

Les Copes s'han de guanyar, i no esperar que obri un miracle; Però una cosa molt diferent és el que va passar amb el lamentable arbitratge de l'anglès Mark Clattenburg, donant per vàlid el primer gol del RM en fora de joc i poc després menjant-se un clar penal amb les mans de Ramos.

Doncs bé, tant presumir de Copes d'Europa i Champions, i se'ls hauria de caure la cara de vergonya.

El RM ha de retornar als seus legítims propietaris, per alineació indeguda de Distéfano, atès que les autoritats franquistes van prevaricar al validar l'acord il·legal entre RM i Milionaris, les 5 primeres àmfores d'Europa.

2 al Stade de Reims (1956 i 1959)
1 a la Fiorentina (1957)
1 al Milan (1958)
1 al Eintracht de Frankfurt (1960)

I 2 per fora de joc a la Juventus (1998) i Atlètic de Madrid (2016)

Salut i Barça

Quim Molins  @qmolins @uncritvalent_of 

Versión en castellano en la web de La Ronda www.laronda.es AQUÍ 


dijous, 26 de maig de 2016

Política i fútbol de la mà

Llotja Final Copa del Rei 2016
Està clar que ben entrat el segle XXI política i esport haurien de seguir camins separats, però a Espanya no és possible.

I el pitjor és, que els que més repeteixen aquest "mantra", són els que més s'entesten a que vagin de la mà.

Als barcelonistes ens acusen per tots costats, de voler polititzar l'esport per les nostres ànsies nacionalistes; Però aquests mateixos acusadors callen quan altres clubs, polítics i periodistes fan el mateix, o fins i tot més, amb les seves ànsies espanyolistes i d'uniformitat territorial.

En vigílies de la celebració de la Final de la Copa del Rei (sic) hem assistit a l'actuació de la delegada del Govern a Madrid, amb l'enèsim intent de cohartar amb mentides, actuacions dels barcelonistes; En aquest cas la llibertat d'expressió dels seguidors, intentant prohibir amb absurdes excuses les banderes estelades a la Final de la Copa.

Els curiós dels que insisteixen una i altra vegada en no barrejar política i esport, ho fan comentant i defensant el nom del Campionat d'Espanya com la Copa del Rei, polititzant directament amb el nom. A la resta d'Europa, aquesta competició porta el nom o del país, de la Federació, o fins i tot una marca publicitària.

També m'agradaria comentar la imatge de la llotja amb l'ajudant militar del Borbó, enmig de les autoritats. Destacava massa enmig de les autoritats polítiques, socials i esportives. Potser si havia d'acompanyar al Rei que no anava d'uniforme, el seu ajudant tampoc havia de portar-lo.

Convé recordar, que si en la història del futbol espanyol algun club ha utilitzat la política per a prosperar a nivell social, a nivell esportiu, a nivell econòmic, etc ..., aquest al llarg de més de 70 anys ha estat el Reial Madrid, amb ajudes de tot tipus des del ja llunyà 1943 fins fa pocs mesos.

Que no s'oblidi que la Comissió Europea va confirmar que el RM va rebre il·legalment ajudes públiques per valor d'uns 25 milions d'euros i que ha de tornar; I per a mi. aquests "favors" també és una relació de política i futbol.

I malgrat tot CAMPIONS

Salut i Barça

Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of

Versión en castellano en la web de La Ronda www.laronda.es 

CLICKA AQUÍ

dijous, 5 de novembre de 2015

De la nit de les Senyeres al 1975, a la nit de les Estelades al 2015, 40 anys


28 de Des de 1975 Barça-Real Madrid La nit de les Senyeres

4 de nov de 2015 Barça-Bate Borisov La nit de les Estelades


Ara estem a punt de cumplir 40 anys d’una de les nits històriques que van donar el tret de sortida a recuperar les llibertats i la dignitat del poble català.

El 20 de novembre de 1975 es va produir finalment la mort del Dictador Francisco Franco, i quasi un mes després, el 28 de desembre el dia dels Sants Inocents, es va jugar al Camp Nou un Barça-Madrid que ha passat a la història com la nit en que les Senyeres van tornar a onejar en mans des la gent blaugrana de forma pública en un camp de futbol, des del temps de la República.

Al recordat programa de TV3 Aquest Any Cent!, en Joan Granados, exdirectiu d’Agustí Montal, explica com amb Jaume Rosell (cofundador de Convergència i pare de Sandro Rosell) van tenir la gran pensada que pel dia del Real Madrid ja fer un acte reivindicatiu i que el Camp Nou havia d’estar plè de Senyeres; i que van contactar amb Jacint Borras i amb diverses associacions per a la confecció d’un miler d’elles.

Potser avui 1000 senyeres poden semblar poques, però es que és partia de cero.


No cal dir que la gravació de RTVE del partit va “desapareixer” com d’altres (el 0-5 del 73-74, l’At Blibao-Barça de l’hòstia de Villar a Cruyff, etc), i que al resum del NO-DO, ja van tenir cura de retallar/censurar les imatges on es veiessin les Senyeres, on per cert el Barça va acabar guanyant per 2-1, amb un gol d’una volea espectacular de Rexach des de la frontal de l’àrea a punt d’acabar el partit.


El Barça sempre ha estat i ha actuat al costat del poble de Catalunya, i ha quedat un cop més demostrat amb l’espectacular exhibició d’estelades al partit de Champions League del Bate Borisov, l’absoluta disconformitat amb la Uefa per les dos sancions rebudes, que amb una interpretació manipulada, coharten  drets fonamentals de les persones

I 40 anys després de la nit de les Senyeres, hem defensat la nostra dignitat i llibertat d’expressió, de forma ordenada, pacífica i festiva, davant un organisme com la Uefa que va modificar al 2013 un Reglament i va introduir el famós article 16.2 apartat E, que s’ha aprofitat segurament i pressumptament seguint indicacions polítiques españoles, per a sancionar-nos.

O sigui que aquest partit del Bate Borisov, passarà a la història del imaginari blaugrana, com el partit de la nit de les Estelades. Per cert el resultat 3-0 amb 2 gols de Neymar i un de Suárez.

Ara tocarà defensar-nos davant d’apel.lació, el TAS, la Justícia Ordinària, l’Europarlament o el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, per aconseguir definitivament que aixecar l’Estelada o que al minut 17 amb 14 segons cridar INDEPENDÈNICIA no sigui un fet sancionable

Salut i Visca el Barça

Quim Molins  @qmolins

@uncritvalent_of

PD El mateix dia que el Barça fa una defensa de les llibertats i dels Drets Humans, el Madrid demana disculpes a la Falange Española y de la Jons. No tenen remei

Foto 28/12/1975 Seguí www.fcbarcelona.cat 

Versión en castellano CLICKA AQUÍ

divendres, 30 d’octubre de 2015

El Barça i les estelades des del 1922


Estelada a l'esbós de Les Corts 1922
A resultes de les dos sancions rebudes per part de la Uefa, per l’exhibició d’estelades a la Final de Berlín i al partit del Camp Nou contra el Bayer Leverkusen, juntament amb els crits d’INDEPEDÈNCIA al minut 17 amb 14 seg, sembla que no hem sabut fer veure la vinculació històrica del Barça amb les reivindicacions dels ciutadans de Catalunya.

Potser és perquè l’executiu que enviem a fer “pedagogia”, diguem-ne que per la seva vinculació política, no fora la persona més indicada per a defensar-nos?

Doncs bé, el famós article 16.2 del Règim disciplinari de la UEFA diu:

2. En todo caso, los clubes son responsables del comportamiento inapropiado de sus aficionados y podrían estar sujetos a medidas disciplinarias incluso si pueden probar que no cometieron negligencias en ninguno de estos casos:

a) La invasión o intento de invasión del campo.
b) El lanzamiento de objetos.
c) El encendido de bengalas u otros objetos.
d) El uso de punteros láser o dispositivos similares.
e) La exhibición de gestos, palabras, objetos u otras formas de expresión de mensajes que no se ajusten al evento deportivo, especialmente mensajes políticos, ideológicos, religiosos, ofensivos o provocativos.
f) Destrozos.
g) La interrupción de los himnos nacionales.
h) Cualquier falta de orden o disciplina dentro o en los alrededores del estadio.

Segons vaig escoltar, aquest article va ser introduït en un canvi reglamentari al 2013, i per aquesta raó mai abans havíem estat advertits. Ara el que falta, és coneixer qui va “instigar” aquest canvi.

Potser és fàcil d’encertar, si veiem com estan actuant certs personatges vinculats a la política esportiva de l’Espanya del PP, per a intentar frenar l’onada independentista que mostrem els seguidors del Barça pública, voluntària i pacíficament per tot Europa.

Curiosa va ser la resposta del màxim responsable de l’esport espanyol el sr Miguel Cardenal President del CSD, fent-se l’ofès, com aquell a qui han descobert, a la pregunta de Lluís Canut al programa Efectivament, on li preguntava si sabia com havia arribat la cinta de la Final de Berlin, amb la senyal de TV3, a mans de la delegada ucraniana Anna Bordiugova, que no havia vist el partit.

No pot ser que es criminalitzi al Barça i als seguidors per mostrar una bandera que no està prohibida enlloc, usada habitualment des de fa dècades, i que fins i tot el Parlament de Catalunya en una resolució del 2014 va acceptar com senyal identificatiu de Catalunya.

A més, gràcies a Manuel Tomàs Director del Centre de Documentació del FC Barcelona, vam saber quan va publicar al 2007 el llibre “Les Corts i el Barça: 85 anys d’història compartida”, que en una de les propostes de la tribuna que van presentar al 1922 els Arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany pel Camp de Les Corts, aquesta anava coronada amb una senyera estelada.
Ajunt BCN i FC Barcelona 2007 de Manuel Tomàs

Esbós Tribuna Les Corts 1922
O sigui Barça i Estelades, 93 anys d’història compartida. Que no es trenqui

Salut i Barça

Quim Molins  @qmolins

@uncritvalent_of

Versión en castellano CLICKA AQUÍ




dijous, 4 de desembre de 2014

Porta els colors i l’escut, però no és la samarreta del Barça

Proposta per a la temporada 2015-2016
Ho sento, però la samarreta que vol perpetrar Nike per a la propera temporada 2015-2016, i a la qual tot sembla indicar que el President (no votat, ni ratificat) Josep Maria Bartomeu ha donat el vist-i-plau, no passaria el mínim rigor històric.
 
El diari Sport el dia 2 de desembre del 2014, va presentar el dibuix de les samarretes per a la propera temporada, i la sorpresa inicial es va transformar en indignació, al veure com Nike i la Directiva, juguen amb uns sentiments històrics ja no nostres, sinó dels nostres pares y avis.
 
Encara diria més, Nike i la Directiva, juguen i es carreguen sense encomanar-se a ningú, amb una de les primeres decissions de Joan Gamper, fundador i salvador del nostre Club, i crec que no hi tenen cap dret.
 
La reunió fundacional com tots sabem, es va produir el 29 de Novembre del 1899, al Gimnàs Solé del Carrer Montjuic del Carme, a prop de les Rambles. El dia 8 de desembre el Barça va jugar (i perdre) el seu primer partit, i a continuació el dia 13 de desembre es va produir la primera reunió de la Junta Directiva, i es van pendre les primeres decissions per la història del Club:
 
-          Ratificar i ampliar els membres de la primera Junta Directiva, passant de 4 a 7;
-          Escollir els colors
-          Decidir la dispossició de la samarreta
-          L’escut inicial
-          Fixar la quota
-          Avisar el proper partit que seria contra el FC Català
 
Dies després el 17 de desembre el setmanari Los Deportes ho anunciava així:
 
Los Deportes 17 de desembre de 1899
Tot i que en hemeroteques com a La Vanguardia del 15 de desembre en una nota semblant diu que els colors serán el “negro y encarnado”, Los Deportes ja marca el “azul oscuro y encarnado a rayas perpendiculares y en el pecho el escudo del Barcelona” definitiu per a la samarreta del Football Club Barcelona.
 
Geomètricament en una samarreta, s’enten la perpendicularitat respecte el pla horitzontal del terreny de joc, o sigui q la decissió de Gamper va quedar clara des del primer dia: les franges verticals, i així estan dibuixades al nostre escut.
 
Escut que per cert, està definit als Estatuts del Club i indica la dirección de les franges.
 
Ras, curt i al peu: com a socis exigim la retirada d’aquesta proposta de samarreta amb la qual no ens podem sentir representats.

I si la producció de la samarreta ja ha començat en alguna fàbrica de ves a seber on, que l'aturin i no es preocupin, la poden posar igualment a la venta que tindrà sortida.

Però el Barça no de jugar amb aquesta samarreta.
 
Nike no pot canviar els nostres sígnes identitaris
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins             @qmolins
 
@uncritvalent_of
 
Versión en castellano CLICKA AQUÍ