dimarts, 14 de febrer de 2017

El "fals" palmarès copero del Real Madrid

Copa d'Alfons XIII
Explicat a El Penalti, programa de Esplugues Tv www.elpenalti.es 

Segons la RFEF el palmarés de la Copa del 1903 al 2016, és:
- FC Barcelona 28 títols
- Athlètic Club de Bilbao 23 títols, tot i que ells s’apunten 24 perquè consideren el “Concurso de football” de la Copa Coronación d’Alfons XIII del 1902, que a sobre ni van disputar (la va jugar el Vizcaya) com a seva;
- Real Madrid 19 títols

Però fent servir els mateixos criteris de la FIFA per a validar com oficials els títols nacionals, explicats per la IFFHS i recollits al informe de CIHEFE per no validar el títol de la Copa de la España Libre al Llevant i la Lliga del Mediterrani del Barça, ambdos disputats al 1937, s’haurien d’eliminar també del palmarès oficial de la Copa els títols guanyats entre 1903 i 1909 per RM i ATB.

Els criteris de IFFHS resumits són:
"A.- Para que una competición sea oficial ha de estar organizada directamente por la federación nacional correspondiente reconocida formalmente por la FIFA.
B- Las competiciones organizadas por entidades inferiores no pueden ser consideradas como competiciones oficiales nacionales"

Per tant, les Copes del Rey disputades entre 1903 i 1909, no cumpleixen cap dels requisits per a ser reconegudes com "oficials".

Com abans de la creació de la RFEF sabem per diverses fonts, que les edicions del 1903 al 1908 d’aquesta competició van ser organitzades directamen pel propi Madrid (o “entitats” de rang inferior), no han de ser considerades com “Competició Oficial Nacional”, sinó com un torneig "amistòs". .

Del 1903 al 1908, l’ATB guanya les dos primeres(1903 i 1904) i les cuatre següents (1905, 1906, 1907 i 1908) les organitza i les guanya el RM.

A les Bases per a participar es pot comprobar que aquestes van signades per Carlos Padrós al 1903 que era el President de Madrid FC, o directament pel Madrid FC a les del 1904 i 1905. A més, aquestes Bases de la competició en el punt 2, dirigien per la fer la inscripció a l’adressa del Madrid FC.
Bases participació Copa 1904

Es de suposar que a partir de la creació de la RFEF al 1909, el Madrid FC amb 4 títols i ATB amb 2 deurien presionar per a salvaguardar momentàniament el palmarés de tenir més títols. Però això no els havia de donar la categoria d’oficial

Hi ha anys que la Competició és ridícula, amb només 2 equips que disputen un sol partit, o una de l’ATB que guanya sense jugar cap partit.

Hi ha la curiositat que el FC Barcelona mai va participar en cap de les 6 edicions que van ser organitzades pel Madrid FC, i en canvi si a la del 1909, també anterior a la creació de la RFEF, però organitzada per Federación de Futbol de Madrid.

I a partir del 1910, amb la RFEF creada a l’any abans, sentant el que serien les bases d’una competició ja oficial. I assumint la total organització, el RM no torna a guanyar la Copa fins al 1917, i la següent fins al 1934. Curiòs, oi?

En resum, si els títols del 1937 de Copa de la España Libre del Llevant i de la Lliga del Mediterrani del Barça, no són reconeguts com a oficials, els mateixos criteris fan que les Copes disputades del 1903 al 1909 tampoc ho sigui.

Per tant el Palmarès autèntic del Campionat d’España ghauria de ser:
- FC Barcelona 28 títols
- Athlètic Club 21 títols (2 menys)
- Real Madrid 15 títols (4 menys)

Salut i Barça

Quim Molins @qmolins  @uncritvalent_of 

Document en pdf català  Clicka aquí  

Traducción al castellano Clicka aquí

Video de la secció El Rastro de El Penalti


Bibliografia: El rei de Copes David Salinas Editorial Meteora 2009

dimecres, 1 de febrer de 2017

1943 Origen del “poder” del Real Madrid


Bernabeu voluntari a la Guerra Civil
L’origen del poder adquirit al llarg de dècades per part del Real Madrid, s’ha d’enmarcar al 1943, just després de la lamentable eliminatòria de Copa del Generalísimo quan dimiteixen les directives ambdos clubs i accedeix a la presidència del Real Madrid un personatge racista, masclista i xenòfog amb Catalunya com Santiago Bernabéu.

Bernabéu era exjugador i directiu dl RM, i comptava amb la forta amistat (segons explicava el propi Bernabéu) del Jefe de la Casa Militar de Franco, el General Agustín Muñoz Grandes Comandant en cap de la Divisón Azul, força de voluntaris que va lluitar amb l’exèrcit aleman de Hitler al front de Rússia. Fet pel qual va ser condecorat personalment pel propi Hitler.

Muñoz Grandes amb Hitler
Bernabeu al 1938 a la Guerra Civil es va allistar voluntari a la sanguinària 150 División del General Muñoz Grandes, per a segons les seves paraules “Reconquistar Cataluña para España”, participant a l’ocupació de Catalunya i a la desfilada de les tropes franquistes pels carrers de Barcelona al febrer del 1939.

- Muñoz Grandes de 1943 a 1945, quan Bernabeu accedeix a la presidència del RM, i vol aixecar un Nou Chamartin, era el Jefe de la Casa Militar de Franco;

- Muñoz Grandes de 1951 a 1957, quan es va produir l’escàndol del Cas DiStéfano, i el RM necessitava tot el suport governamental per la creació de la Copa d’Europa, era el Ministro del Ejército del Gobierno de Franco;

- Muñoz Grandes de 1962 a 1967, quan el Real Madrid atravessa una greu crisi econòmica, pot signar un contracte en exclusiva amb TVE que va ser vigent fins a començaments dels anys 80’s, era el Vicepresidente del Gobierno de Franco

Doncs bé, Bernabéu al setembre de 1943 un cop es nombrat president i crea la seva 1ª Junta per a deixar ben contents a la Falange i a militars, té el gest segons el professor Eduardo González Calleja (engarregat directament per Florentino Pérez de dirigir la Historia oficial del centenari del RM) de nomenar President Honorífic del RM al Teniente General Eduardo Saenz de Buruaga, Gobernador Militar de Madrid i amic personal de Franco

Aquest Eduardo Saenz de Buruaga va ser un militar sanguinari, del qual es fàcil trobar a la xarxa els criminals fets a la població de Baena, pels quals avui en dia serien considerats i jutjats com crims de guerra
ABC 16/09/1943

Doncs el Real Madrid amb un President com Bernabeu amic del Jefe de la Casa Militar de Franco, amb un president d’honor com Saenz de Buruaga, forma una Junta Directiva on el seu Vicepresident 1er es el Teniente Coronel Fernando Càrcer Disdier, que era l’ajudant de Muñoz Grandes a la División Azul.

La conclussió que es pot treure, és que el RM sense l’estreta relació de Bernabéu amb alts personatges, militars i dirigentents polítics del Règim franquista, mai hagués arribat a aconseguir el nivell econòmic, social i esportiu, que observant avui en dia el palco del Bernabéu, encara manté.

Salut i Barça

Quim Molins @qmolins  @uncritvalent_of 

Documento en pdf  "1943 Origen del "poder" del RM" Clicka aquí



divendres, 3 de juny de 2016

El RM ha de tornar al futbol, 7 Champions


Bé, el dissabte finalment es va perpetrar la tragèdia de Milà per a l'Atlètic de Madrid i també per als amants del futbol.

Després d'una Lliga de Campions plena de "casualitats" pel RM en forma de facilitats aconseguides en els sortejos de les eliminatòries amb rivals de segon nivell com Roma, Wolsburgo o Manchester City, vull recordar que ja en la fase de Grup els va tocar el PSG, però amb les perles dels "potentíssims" Malmö i Xakhtar Donetsk, que no eren ni campions de les seves lligues a Suècia i Ucraïna.

O sigui, que el Reial Madrid en TOTA aquesta Lliga de Campions s'ha enfrontat a 7 equips, i dels quals NOMÉS el PSG era campió de la seva Lliga.

Ho sento, però el valor d'aquesta Champions és molt inferior a qualsevol de les últimes edicions, i fins i tot m'atreviria a dir, a qualsevol de les àmfores que van robar als anys 50.

En els dies previs a la final, ens cansàvem d'escoltar, a causa de la mala sort que havia acompanyat a l'Atlètic de Madrid en les dues finals que havia disputat (1974 i 2014), la milonga que el futbol li debia una Copa d'Europa a l'equip matalasser.

Les Copes s'han de guanyar, i no esperar que obri un miracle; Però una cosa molt diferent és el que va passar amb el lamentable arbitratge de l'anglès Mark Clattenburg, donant per vàlid el primer gol del RM en fora de joc i poc després menjant-se un clar penal amb les mans de Ramos.

Doncs bé, tant presumir de Copes d'Europa i Champions, i se'ls hauria de caure la cara de vergonya.

El RM ha de retornar als seus legítims propietaris, per alineació indeguda de Distéfano, atès que les autoritats franquistes van prevaricar al validar l'acord il·legal entre RM i Milionaris, les 5 primeres àmfores d'Europa.

2 al Stade de Reims (1956 i 1959)
1 a la Fiorentina (1957)
1 al Milan (1958)
1 al Eintracht de Frankfurt (1960)

I 2 per fora de joc a la Juventus (1998) i Atlètic de Madrid (2016)

Salut i Barça

Quim Molins  @qmolins @uncritvalent_of 

Versión en castellano en la web de La Ronda www.laronda.es AQUÍ 


dijous, 26 de maig de 2016

Política i fútbol de la mà

Llotja Final Copa del Rei 2016
Està clar que ben entrat el segle XXI política i esport haurien de seguir camins separats, però a Espanya no és possible.

I el pitjor és, que els que més repeteixen aquest "mantra", són els que més s'entesten a que vagin de la mà.

Als barcelonistes ens acusen per tots costats, de voler polititzar l'esport per les nostres ànsies nacionalistes; Però aquests mateixos acusadors callen quan altres clubs, polítics i periodistes fan el mateix, o fins i tot més, amb les seves ànsies espanyolistes i d'uniformitat territorial.

En vigílies de la celebració de la Final de la Copa del Rei (sic) hem assistit a l'actuació de la delegada del Govern a Madrid, amb l'enèsim intent de cohartar amb mentides, actuacions dels barcelonistes; En aquest cas la llibertat d'expressió dels seguidors, intentant prohibir amb absurdes excuses les banderes estelades a la Final de la Copa.

Els curiós dels que insisteixen una i altra vegada en no barrejar política i esport, ho fan comentant i defensant el nom del Campionat d'Espanya com la Copa del Rei, polititzant directament amb el nom. A la resta d'Europa, aquesta competició porta el nom o del país, de la Federació, o fins i tot una marca publicitària.

També m'agradaria comentar la imatge de la llotja amb l'ajudant militar del Borbó, enmig de les autoritats. Destacava massa enmig de les autoritats polítiques, socials i esportives. Potser si havia d'acompanyar al Rei que no anava d'uniforme, el seu ajudant tampoc havia de portar-lo.

Convé recordar, que si en la història del futbol espanyol algun club ha utilitzat la política per a prosperar a nivell social, a nivell esportiu, a nivell econòmic, etc ..., aquest al llarg de més de 70 anys ha estat el Reial Madrid, amb ajudes de tot tipus des del ja llunyà 1943 fins fa pocs mesos.

Que no s'oblidi que la Comissió Europea va confirmar que el RM va rebre il·legalment ajudes públiques per valor d'uns 25 milions d'euros i que ha de tornar; I per a mi. aquests "favors" també és una relació de política i futbol.

I malgrat tot CAMPIONS

Salut i Barça

Quim Molins @qmolins @uncritvalent_of

Versión en castellano en la web de La Ronda www.laronda.es 

CLICKA AQUÍ

dijous, 5 de novembre de 2015

De la nit de les Senyeres al 1975, a la nit de les Estelades al 2015, 40 anys


28 de Des de 1975 Barça-Real Madrid La nit de les Senyeres

4 de nov de 2015 Barça-Bate Borisov La nit de les Estelades


Ara estem a punt de cumplir 40 anys d’una de les nits històriques que van donar el tret de sortida a recuperar les llibertats i la dignitat del poble català.

El 20 de novembre de 1975 es va produir finalment la mort del Dictador Francisco Franco, i quasi un mes després, el 28 de desembre el dia dels Sants Inocents, es va jugar al Camp Nou un Barça-Madrid que ha passat a la història com la nit en que les Senyeres van tornar a onejar en mans des la gent blaugrana de forma pública en un camp de futbol, des del temps de la República.

Al recordat programa de TV3 Aquest Any Cent!, en Joan Granados, exdirectiu d’Agustí Montal, explica com amb Jaume Rosell (cofundador de Convergència i pare de Sandro Rosell) van tenir la gran pensada que pel dia del Real Madrid ja fer un acte reivindicatiu i que el Camp Nou havia d’estar plè de Senyeres; i que van contactar amb Jacint Borras i amb diverses associacions per a la confecció d’un miler d’elles.

Potser avui 1000 senyeres poden semblar poques, però es que és partia de cero.


No cal dir que la gravació de RTVE del partit va “desapareixer” com d’altres (el 0-5 del 73-74, l’At Blibao-Barça de l’hòstia de Villar a Cruyff, etc), i que al resum del NO-DO, ja van tenir cura de retallar/censurar les imatges on es veiessin les Senyeres, on per cert el Barça va acabar guanyant per 2-1, amb un gol d’una volea espectacular de Rexach des de la frontal de l’àrea a punt d’acabar el partit.


El Barça sempre ha estat i ha actuat al costat del poble de Catalunya, i ha quedat un cop més demostrat amb l’espectacular exhibició d’estelades al partit de Champions League del Bate Borisov, l’absoluta disconformitat amb la Uefa per les dos sancions rebudes, que amb una interpretació manipulada, coharten  drets fonamentals de les persones

I 40 anys després de la nit de les Senyeres, hem defensat la nostra dignitat i llibertat d’expressió, de forma ordenada, pacífica i festiva, davant un organisme com la Uefa que va modificar al 2013 un Reglament i va introduir el famós article 16.2 apartat E, que s’ha aprofitat segurament i pressumptament seguint indicacions polítiques españoles, per a sancionar-nos.

O sigui que aquest partit del Bate Borisov, passarà a la història del imaginari blaugrana, com el partit de la nit de les Estelades. Per cert el resultat 3-0 amb 2 gols de Neymar i un de Suárez.

Ara tocarà defensar-nos davant d’apel.lació, el TAS, la Justícia Ordinària, l’Europarlament o el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, per aconseguir definitivament que aixecar l’Estelada o que al minut 17 amb 14 segons cridar INDEPENDÈNICIA no sigui un fet sancionable

Salut i Visca el Barça

Quim Molins  @qmolins

@uncritvalent_of

PD El mateix dia que el Barça fa una defensa de les llibertats i dels Drets Humans, el Madrid demana disculpes a la Falange Española y de la Jons. No tenen remei

Foto 28/12/1975 Seguí www.fcbarcelona.cat 

Versión en castellano CLICKA AQUÍ