dimarts, 29 d’octubre del 2013

Amb Cruyff al 1973, va entrar el color a casa nostra

28 d'octubre de 1973 Barça-Granada
Encara faltaven dos anys per la mort al llit d’un hospital del responsable de la Guerra Cívil a Espanya, de la foscor de la repressió de quasi cuaranta anys d’una dictadura militar i de qui esportivament va permetre la protecció estatal al Real Madrid.
 
Aquesta setmana es cumpleixen els cuaranta anys del debut oficial de Johan Cruyff amb el Barça, moment en el qual, el club i la societat catalana van començar a passar mica en mica del blanc i negre permanent d’Espanya, a veure la vida en colors.

Però fins a arribar a aquell 28 d’octubre de 1973, vuitena jornada de la Lliga 1973-74 contra el Granada, data del primer partit oficial en que va poder jugar Johan Cruyff de blaugrana, el Club va haver de driblar molts entrebancs.

El primer i més important era la prohibició fitxar a jugadors extrangers, vigent des del 1953 quan per l’actuació dels estaments del Règim franquista, el totpoderòs General Moscardó com a cap de la Delegación Nacional de Deportes ho va promulgar per a boicotejar el fitxatge de Di Stéfano pel Barça.

Doncs bé, a començaments dels anys 70’s s’havia flexibilitzat una mica la prohibició aquesta, permetent el fitxatge de jugadors sudamericans que puguessin justificar ser fills o nets d’espanyols i que no haguessin debutat a la selecció del seu país; Van ser el anomentats oriunds.

Els clubs aprofitant aquesta petita escletja van còrrer a “importar” molts jugadors de Sudamèrica i la FEF acceptava sense cap problema les documentacions que se li presentava, dubtosa en la majoria de casos.

No va haver cap problema fins que va ser el Barça el que intentar fitxar els seus primers oriunds. La Federació va acceptar la fitxa d’un jugador anomenat Cos, però va vetar la del Milonguita Heredia, que era dels pocs que tenia la documentació correcte.

El lio ja estava muntat un altre cop, i la diferent vara de medir a tots els clubs excepte el Barça,van fer que el President Montal fart de tantes injustícies enviés a Sudamèrica al jove advocat Miquel Roca i Junyent, per a que elaborés un informe general de l’origen dels oriunds que havien estat inscrits a la Lliga espanyola.

El informe que Miquel Roca va presentar al Barça i a continuació el President Montal va transmetre a la Federación Española de Fútbol al maig de 1973 va ser tant demolidor, que per a evitar que es fes públic, no és que permetessin el fitxatge d’Heredia pel Barça, és que van decidir obrir les fronteres i autoritzar els fitxatge de jugadors extrangers.

Aleshores el Barça anar a pel millor jugador del món del moment, tricampió d’europa amb l’Ajax d’Amsterdam i guanyador de dues Pilotes d’Or, al qual ja havia fet una aproximació tres anys abans.

Després de dures negociacions portades espectacularment pel gerent del Club Armand Carabén, ajudat en les tasques de traducció per la seva dona Marjolijn van der Meer que era holandesa, i de les pressions del propi Cruyff als directius de l’Ajax, es va arribar finalment a l’acord el dia 13 d’agost de 1973.

Però un cop Cruyff ja era blaugrana encara van quedar pendent tot de tràmits burocràtics per a resoldre, alentits per una banda per l’Ajax i pe la FEF, que van fer que el millor jugador del món no pugués debutar en competició oficial fins a la vuitena jornada.

A partir d’aquí, per lo bo i per lo dolent, res va tornar a ser igual i avui en dia la màgia encara dura.
 
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Foto: Arxiu FCB www.fcbarcelona.cat
 
Enllaç al Diari d'Opinió 50x7.com en català CLICKA AQUÍ
 
Enlace al Diari d'Opinió 50x7.com en castellà CLICKA AQUÍ
 

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Els nens, "expulsats" del Camp Nou

Barça-Getafe 12h 10/02/2013

Sempre hem dit que som especialistes en muntar “crisis setmanals” sense l’ajut de cap factor extern, i el lio d’aquesta setmana amb el trencament d’un dels fets diferencials que ens uneix a molts dels socis del Barça, com es el “debutat” al Camp Nou de la ma de pares i avis, i haver repetit aquest mateix gest amb els nostres fills o nets, és de matrícula d’honor al despropòsit.
 
Aquesta directiva ha pres una decisió injusta, basada en principi en uns números falsos o manipulats d’un informe de seguretat, i amparant-se en un Decret que s’incumpleix des de fa anys, i ha decidit per seguretat que els nens menors de vuit anys que no tinguin entrada o abonament ja no podran entrar al Camp Nou, tal com s’ha fet sempre.
 
Els responsables de seguretat del Camp Nou el dia del Barça-Getafe jugat a les dotze del migdia, després d’haver-se incentivat des de totes bandes l’assistència de nens al partit i que fos un èxit, van comptabiltzar i xifrar el rècord històric de nens en 56 anys d’existència de l’Estadi en 10.000.
 
A partir d’aquí sense que mai hagi hagut cap incident remarcable, ni avalantxes, sobreaforaments, etc per la presència dels nens al Camp Nou, s’ha muntat una pel.lícula de terror, on fins i tot s’ha parlat del trist incident del Madrid Arena, per a justificar-se, des de que el Sr.Freixa ho va anunciar el dimarts passat en roda de premsa.
 
Han parlat en cuatre dies els senyors Freixa, Rosell, Cardoner, Moix i Vilarrubi, i per les seves paraules es desprèn que els pares hem estat uns irresponsables per a posar en perill la vida dels nostres fills quan en un dia important els hem portat al Camp Nou.
 
I aixó no és veritat, perquè en la majoria de partits on els pares per l’experiència que tenim, creiem que pot haver el més mínim problema, ens autoregulem i deixem els nens a casa.
 
Hem assitit a un ball de xifres al.lucinant, que van des del desconeixement de l’aforament oficial del Camp Nou, a dir diferents xifres sobre l’assistència del dia del Getafe, passant per la variació del número de nens que realment van assistir-hi.
 
En concret pocs diuen que l’aforament oficial del Camp Nou és de 99.786 espectadors i hem escoltat a varis directius que parlen d’un aforament de 95.000. Raro, no?

El sr.Vilarrubí dir a Rac1 que el dia del Getafe va haver sobreaforament perquè es va arribar als 99.000 espectadors d’assistència oficial i que a aquest número s’havien de sumar el 10.000 nens, i que es miressin les hemeroteques per a comprovar-ho. Doncs bé les hemeroteques i la pàgina web del FC.Barcelona diuen que l’assistència oficial va ser de 85.610 espectadors.
 
I la quantitat de nens que van assistir del dia del Getafe, sempre en boca dels directius, ha variat en una forquilla que anava del 10.000 als 25.000. Exagerat, no?

Per tant, perquè ens hem de creurem el informe del responsable de seguretat on segons el Barça, remarca una previssió d’assistència “al.lucinant” pel Barça Madrid de 30 o 40.000 nens quan mai en 56 anys s’havien superat els 10.000. Increible, no?

I per a tranquilitat de la gent que va al Camp Nou, tot i que com diu el refrany el perill està on està l’home, que sàpiguen que el accessos, els passadissos, les boques, les entrades i sortides de l’Estadi, van estar dissenyades i construides per a assistències superiors a 120.000 espectadors.
Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins
 
Enlace al castellano Clicka aquí 
 
Foto: Miguel Ruiz  www.fcbarcelona.cat

dimecres, 16 d’octubre del 2013

El poc compromis dels compromissaris

Darrera Assemblea 5 d'octubre de 2013
Ens omplim la boca dient que l’Assemblea de socis compromissaris és el màxim organ de control i govern del nostre Club, i quan veus que l’assistència frega només el del 10% dels socis compromissaris convocats, ens hauria de fer reflexionar sobre diversos aspectes.
 
Per una banda hi ha un “passotisme” evident de l’absoluta majoria dels socis escollits compromissaris pel sistema de sorteig pur, i per una altra banda veiem que les Juntes directives s’entesten en fer unes Assemblees “eternes” i soporíferes, a prova de la paciència del més valent.
 
A la darrera Assemblea per a tractar sis punts de l’ordre del dia, hi va haver deu intervencions, el Sr.Rosell, Sr.Faus (dos cops), Sr. Adell (dos cops), el Sr.Rosich, el Sr.Cardoner, el Sr. Freixa, el Sr. Trayter i finalment amb el Palau Blaugrana ja quasi bé buit, el Sr.Bassols.

Pots llegar l'article sencer al Diari d'Opinió 50x7.com CLICKANT AQUÍ

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Enlace al castellano Clicka aquí 
 

divendres, 4 d’octubre del 2013

El dia que TVE va fer de Punto Pelota o Tiki-Taka

Mundo Deportivo del 12 de novembre de 1985
La manipulació informativa actual per a perjudicar la imatge del FC Barcelona, qua fan a diari programes televisius com el Punto Pelota, el Tiki-Taka, los Malonos, etc,,,. als anys 80's van tenir un origen en la Moviola d'algún Estudio Estadio.

A començaments de la temporada 85-86 José Plaza va recuperar el poder de designar en solitari els àrbitres dels partits, i “ajudar” així al Real Madrid a acabar amb la sequera de cinc anys seguits sense guanyar cap títol de lliga.
 
Recordem que es van enllaçar els dos títols de la Real Societat de San Sebastià, els dos títols de l’Athlètic Club de Bilbao i un del FC Barcelona, coincidint amb cinc anys on José Plaza havia perdut el poder de la designació arbitral.
 
La polèmica d’afavorir al Madrid no va trigar gaire a arribar, però el que no esperavem és que des de RTVE es prengués part tant descaradament per a justificar els arbitratges favorables al club blanc.
 
L’escàndol televisiu i arbitral va saltar el dia del Barça-Madrid, partit jugat al novembre de 1985, quan amb 1 a 0 favorable al Barça, l’àrbitre Urio Velázquez va anul.lar un gol legal a Steve Archibald i la retransmissió de RTVE  a càrrec de José Angel de la Casa tot i veient les repeticions de la jugada anaven insistint i s’escolta perfectament en el video, que el gol estava ben anul.lat per fora de joc. (veure vídeo al segon 28)
 
Un cop acabat el partit, per cert 2 a 0 a favor del Barça (Marcos i Calderé), RTVE lluny de rectificar, van continuar insistint en l’Estudio Estadio de torn que el gol estava ben anul.lat i que la jugada era un fora de joc inqüestionable.
 
Com si fos l’actual Punto Pelota o Tiki-Taka, van muntar una Moviola delirant on els especialistes arbitrals del plató anaven dient i justificant que Archibald “evidentment” estava en fora joc, “porque estava solo”, passant olímpicament de la posició de la pilota.
 
La indignació dels barcelonistes que vèiem el programa, escoltant les manipulacions del presentador i dels especialistes, era semblant a la que tenim actualment quan veiem Punto Pelota o Tiki-Taka.
 
La cirereta al pastis de tot l’escàndol muntat, va tenir l’honor de col.locar-la l’exàrbitre, exseleccionador i periodista Pedro Escartin, que diuen té erigit un bust enfront de l’estadi Bernabéu, que amb el Reglament a la mà va corroborar el que deia tota aquella colla de desinformats, i sense cap mena de rubor va sentenciar que la jugada estava ben anul.lada.
 
Curiosament. la única veu que es va escoltar aquella nit a l’Estudio Estadio, que desautoritzava a Urio Velázquez i que va afirmar que el gol estava mal anul.lat i que havia d’haver pujat al marcador va ser la de José Plaza.
 
L’escàndol per la manipulació informativa feta estava servida, i el Barça no es va quedar amb el braços creuats, i va instar a RTVE a que fes una rectificació pública de la informació errònia donada.
 
Aquesta va arribar a un noticiari de mínima audiència i a la matinada.

La jugada és a partir del segon 28:

 


Salut i Visca el Barça
 
Quim Molins @qmolins

@uncritvalent_of
 
Enlace al castellano Clicka aquí