dijous, 22 de desembre de 2011

El cicle guanyador intacte, Campions del Món de Clubs 2011

Encara que una minúscula part de la "humanitat" no ho vulgui reconeixer i que aquesta "casualment" es troba a Madrid, tenim el millor equip de la història de futbol.
.
Ni Mourinho, ni Pérez, ni tota la trouppe de la "caverna madridista", poden minimitzar, ni aturar amb les seves provocacions i els seus menyspreus constants envers el nostre club i el nostre joc, el ressó mundial dels nostres èxits.
.
Per molt que s’esforcin (que ho fan), a la premsa mundial no surt ni una sola línia de tota la porqueria que amb tanta constància ens estan lleçant des de Madrid quasi bé a diari des de fa uns quants anys per a intentar desviar l’atenció.
.
Tanquem aquest any 2011, amb un espectacular 5 de 6 en títols, i amb un nivell de joc que ens fa sentir inmensament feliços, col.loquen el nostre palmarés de títols mica en mica al nivell del qual ens van apartar durant dècades els poders polítics i esportius.
.
Escoltar de boca de l’entrenador del Manchester United, poc després de perdre contra el Barça la final de la Champions League a Wembley, que mai ningú els havia donat un bany semblant, fa reflexionar sobre la nostra gran capacitat futbolística, i l’enorme respecte al futbol de Sir Àlex Fergusson.
.
Diuen que Risto Mejide va escriure que: "Si que no sabes ganar como el Barça, al menos aprende a perder como el Manchester".
.
A la"caverna" només els ha faltat que Neymar, encara a la gespa de l’Estadi Internacional de Yokohama, després de perdre per 4 a 0 la final de la Copa del Món de Clubs de la Fifa, digués que acabaven de rebre una lliçó de futbol.
.
Si als resultats d’aquests 3 anys i mig tant espectaculars, els hi sumem els títols dels anys de Rijkaard, on molts jugadors importants del actuals ja hi eren, ens dona que en 7 anys i mig hem guanyat: 3 Champions League, 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 2 Mundials de Clubs, 2 Supercopes d’Europa i 5 Supercopes d’Espanya, endefinitiva BRUUUUTAL.
.
A tot aixó se li poden sumar les 5 victòries en lliga al Bernabéu, més una 6à en l'eliminatòria de la semifinals de la Champions.
.
Ha costat molts anys d’esforços però finalment tenim la recompensa del reconeixament i l’agraïment del món del futbol, a un estil de joc i de fer les coses, on si la política i els "polítics" dels anys 50, 60, 70 i part dels 80, no haguessin actuat afavorint al Real Madrid, mai ens hauriem apartar.
.
I el més important és que a aquest grup de jugadors i tècnics encara se’ls hi veuen uns quants anys de recorregut a un altíssim nivell, i que els possibles recanvis estaran llestos per a continuar ja no un cicle, sino que el que esperem sigui definitivament una era d’èxits constants del nostre Barça.
.
El mes segur és que aixó últim del futur que ens pot esperar, és el que posa més nerviossos al Madrid, al Sr.Pérez i principalment a tota la "caverna".
.
Però ara toca brindar per la continuïtat del cicle amb la Champions de Wembley, la Lliga, la Supercopa d’Espanya de les "xancletes", la Supercopa d’Europa i el 2on Mundial de Clubs de la nostra història guanyats enguany i desitjar el millor per a tots en aquestes dates.
Salut, Bon Nadal i sobretot Visca el Barça .
.
Quim Molins
Un Crit Valent!
.
Foto: M.Ruiz-FCB
Enlace traducción castellano clicka aquí

divendres, 9 de desembre de 2011

Preparats pel Madrid-Barça, i a continuar amb el cicle guanyador

A diferència de les darreres lligues on sempre s’ha jugat el partit del Bernabéu a poques jornades per acabar la lliga per a posar màxima pressió al Barça, aquesta temporada és al revés i el tenim ara.
.
El barcelonisme és sent esperançat, perquè més enllà de la punxada a Getafe, veu que en els altres deplaçaments importants l’equip ha donat la cara i ha creat prous ocasions per haver guanyat els partits, i que si no s’ha fet ha estat per mala sort, o per algun error puntual que hem pagat molt greu o fins i tot per mals arbitratges.
.
Per aixó no tenim cap dubte que demà el Barça, a poc que pugui i que tingui un arbitrage que no permeti la violència blanca que vam patir en el tram final de la temporada passada, podem guanyar i tornar fer callar a coneguda "Caverna".
.
Curiosament sembla que el partit es jugarà a priori en un ambient sense l’enorme càrrega de violència com els de l’any passat, on des del club blanc i amb l’afegit dels periodistes "cavernaris" es van dedicar a escalfar els enfontaments fins a límits vomitius.
.
Pels afeccionats és d’agrair, però els que no han callat i si que han continuat erre que erre i "potser" per pròpia iniciativa, són aquests mitjants que han continuat actuant d’altaveu, i com aquell que no vol, si que han contribuït a menysprear-nos.
.
Aquest periodisme esportiu que tant critiquem, i que més enllà de lloar i defensar al seu Madrid, cosa que es pot entendre, el que fan és insultarnos permanentment, traspassant totes les línies de la decència i que en molt casos podrien ratllar el delicte, demà pot tenir un altre vegada l’antídot amb un bon resultat del Barça.
.
Crec que treure un resultat possitiu al Bernabéu, seria donar un cop d’efecte davant de tants mitjants nacionals que dessitjen la nostra derrota, i és el que es merexerien per la seva falta d’imparcialitat.
.
Penso que la TVE del franquisme, tindria enveja de veure com ens tracten avui en dia a Intereconomía, Marca TV, La Sexta, T5, A3, La1, etc.
.
Els jugadors que suaran la nostra samarreta, segur que a part de guanyar com ja han fet molts cops en els darrers anys, voldran tornar deixar en ridícul a tots aquests "periodistes" que dia rera dia els estan menysprean a ells i al club que defensen.
.
Demà com molts altres cops juguem contra el Madrid, però també ho fem contra el Siro, Hermel, Sauca, Rocero, Rodriguez, San Martín, Relaño, García Caridad, Luque, Serrano, Gómez, etc…
.
Salut, Visca el Barça i a guanyar al Bernabéu
.
Quim Molins
Enlace tradución castellano clicka aquí

dimecres, 23 de novembre de 2011

Tornen a “segrestar/censurar” imatges.

En aquest darrer cap de setmana del 20N curiosa coincidència, i a resultes de la darrera jugada del València-Madrid, han explicat que des de La Sexta s’ha intentat evitar que es pugués veure la seqüència de les mans d’Higuaín des d’una perspectiva, on en veia clarament que si que aturava la pilota amb la ma.
.
Aquest és un gest al qual la TVE del tardo-franquisme de començaments dels 70 ens tenia ben acostumats, per a quan no podien actuar amb una censura prèvia; si alguna cosa no agradava, doncs cap l’arxiu i a classificar-ho com a "secret", i com si fossin aquells documents els quals havien d’esperar 40 anys a ser desclassificats per a poder ser vistos, i es clar, dir que no s’havia gravat o que s’havien fet malbé, etc.
.
Aixó sembla que va passar amb el famós penal assenyalat per Guruceta al juny de 1970, on sempre s’haviem vist la seqüència en 6 o 9 fotos de la cursa entre Rifé i Velazquez i com aquest darrer es tira fora l’àrea, però mai les imatges en moviment de TVE, ni del NODO.
.
Sempre s’havia dit que aquestes imatges no existíen, que TVE no gravava el partits (ja ja ja) o que el NODO no l’havia recollit en la filmació. Doncs bé, misteriosament han aparegut, i des de fa uns messos al Youtube, algú va penjat les imatges de TVE, com si 40 anys després s’haguessin desclassificat i aquí estan. video
Volem recordar també, que en aquella mateixa temporada el resum del NODO, va censurar la criminal entrada de De Felipe a Bustillo del partit de la 1ª jornada de lliga disputat al Bernabéu entre el Madrid i el Barça. I en el seu resum setmanal no en van fer ni una sola menció. Aquesta entrada la vam recuperar fa poc temps.
video
Encara que la "desaparició" més cèlebre va ser el 0 a 5 del mes de Febrer de 1974, on a part de desapareixer dels arxius de TVE, també va desapareixer tal com va explicar el periodista de Canal+ Julio Maldonado a l’Aquest Any Cent de TV3, de la videoteca del Real Madrid. video
Ara el programa Efectivament, està buscant les imatges de TVE de l’agressió de Villar a Cruyff del partit televisat de la nit del 24 de març del 1974, del qual ara només es poden veure 3 fotos, i TVE evidenment diu que no el té.
.
I si cap particular no el va gravar com va passar amb el 0 a 5, potser ens haurem d’esperar al 2014, per a que TVE l’ensenyi?…
.
I ens preguntem: Quantes cintes més deuen tenir "amagades"?
.
Salut i Visca el Barça
.
Joaquim Molins
Enlace castellano clicka aquí

dimarts, 15 de novembre de 2011

És el moment per a canviar el nom del Estadio Santiago Bernabéu?

Després de les increïbles "facilitats" econòmiques de les que ha tornat a disfrutar el Madrid per part del seu Ajuntament, i que fan que pugui afrontar les reformes multimilionaries del seu estadi, potser ja seria el moment en que pensessin en la possibilitat de canviar finalment el seu nom.
.
Sempre hem cregut que és poc repectuòs pels que van defensar la legalitat vigent de la República, mantenir aquest nom, donat que ell es va allistar voluntari a una de les divisions més sanguinàries del bàndol feixista (la 150a División), sota les ordres del seu amic el general Muñoz Grandes "para la reconquista para España de Cataluña", entrant a diverses poblacions de Catalunya com Artesa de Segre, Ponts, Solsona i Berga, on un cop "alliberades" les violacions dels drets humans (execucions sense judici, robatoris, tortures, violacions, etc.) en contra de la població civil encara són recordades.
.
Ara fa més de vuit anys, la revista Sapiens va fer un reportatge d’investigació sobre l’actuació de Santiago Bernabéu a la Guerra Civil, complementat amb diverses declaracions de diferents entrevistes on es veia com destilava per una banda xenofòbia envers Catalunya, un cert racisme i un masclisme recalcitrant, que avui en dia serien fàcilment denunciables.
.
Ja es veu que els lligams de Santiago Bernabéu i del Madrid amb el poder franquista queden clars des d’abans del seu curiós accés (potser provocat) a la presidència del Madrid a l’any 1943, i que aquests es van mantenir fins a a la seva mort a l’any 1978 (35 anys sense eleccions, tal com els agrada fins i tot avui en dia), o fins i tot més enllà en un aparell completament madridista a la RFEF i CNA.
.
Amb aquests lligams un cop president, d’entrada va aconseguir aixecar el nou estadi de Chamartin en una època de penúries econòmiques i d’escassetat de materials, lligant a l’arquitecte del Valle de los Caidos per l’elecció del projecte, i escollint la mateixa constructora.
.
O que aquest amic, el general Muñoz Grandes condecorat personalment per Adolf Hitler, va ser ministre en diferents etapes (entre elles quan s’havia de perpetrar el Robatori en el Cas DiStéfano) i vice-president del govern de Franco de l’any 1962 al 1967.
.
Cal dir que hi va haver punts de fricció en alguns moments puntuals amb el Règim:
- que un cop es va encarar a un alt militar franquista en el palco del Bernabéu;
- o que a la gent del Règim no li va agradar que donés una insignia a un militar jueu;
- o que l’Ajuntament de Madrid no vulgues requalificar el Bernabéu per a fer el gratacels més alt d’Europa;
- o que va fer plegar ja en democràcia, a un militant de Fuerza Nueva de la Junta Directiva del club;
.
Però res, comparant-ho amb els impressionants beneficis aconseguits pel Madrid dels estaments i organismes oficials durant les dècades del franquisme i del post-franquisme: on decisions arbitrals a banda, hi ha la curiosa adquisició del terrenys de l’antiga Ciudad Deportiva o d’una part dels terrenys del Bernabéu, la llarga llista de jugadors nacionalitzats tant de futbol com bàsket, etc.
.
I el 20 de Novembre s’acosta…
.
Salut, sort i Visca el Barça
.
Un Crit Valent
.
Enlace traducción castellano clicka aqui

dilluns, 7 de novembre de 2011

I si canviem possible penal, per possible fora de joc?

Ara que ja fins hi tot apareixen "filials blaveres" de l’anomenada Central Lechera, amb el diari Super Deporte i el seu "cas Villa", i la "sueca" amb la biografia d'Zlatan Ibramovic, intentant trencar o desestabilitzar la unitat del nostre vestidor, es curiòs veure com després d’un impresionant i espectacular partit de futbol com el d’ahir entre l’Atlètic Club i el Barça, hi ha llocs (semblo Mou) que es dediquen més temps en analitzar si una jugada era penal o no, en comptes de lloar l’espectacle vist sota una pluja intensa.
.
Que si l’agafa a fora, que si l’estira dins, que si és una jugada clara, que si el Reglament, que si una circular específica, etc., i curiosament qui no es queixen i qui no es tiren (i és d’agrair) com molts altres, són el jugadors bascos i el seu entrenador.
.
També crec que si hagués passat al revés, segurament nosaltres demanariem penal; però no és menys cert que d’aquesta jugada analitzada fins i tot amb lupa, aumentant la imatge, encerclant els jugadors per a que no ens despistessim, se’n obvia una analisi detallada del començament de la mateixa, on podria haver fora de joc d’Iraola.
.
Ara en aquest cas ni es tiren línies correctament o no, es calla no fos cas que se’ls desmontés més de mitja escaleta del programa de tota la setmana.
.
Ja ho sé que pot semblar que no ho és o potser si que ho és i claríssim, però del que em queixo, és que com sempre utilitzen diferent vares de mesurar, i en aquest cas ni ho debaten.
.
Menció a part per els locutors del partit a Canal +1, on després de la trepitjada que va patir Cesc, encara es preguntaven lo curiòs que era com de se li havia sortit la bota. Algun cop escriuré algún improperi.
.
Per sort el Barça ens té a nosaltres. Parafrassejant al President Companys parlant de Catalunya, jo ho aplico al Barça, i es pot dir que:
.
"Totes les causes justes tenen multitud de defensors, la de Barça només ens té a nosaltres"
.
Salut, sort i Visca el Barça
.
Quim Molins

dimecres, 20 d’abril de 2011

Tornem a estar a tres pams de la glòria

Vàrem escriu fa només dos anys, a la vigilia de la final de la Copa del Rei del 2009 contra l'Atlètic Club de Bilbao que, parafrassejant el gran llibre de l’Antoni Bassas “A un pam de la glòria”, estavem a tres pams de la glòria (veure escrit maig 2009).

.

Doncs bé, amb la Lliga a punt de caure, a hores de jugar la final de la Copa del Rei i amb la possibilitat de clasificar-nos per la final de la Champions League de Wembley, estem en dispossició de poder repetir l’èxit del 2009.

.

Aixó és producte d’una feina ben feta a tots els nivells, del directiu, del periodístic, del social i evidentment de l’esportiu encapçalat per en Pep Guardiola.

.

L’afició amb un suport incondicional a aquest grup meravellós que ens ha fet tant feliços,i que no para de rebre atacs constantment de la premsa nacionalmadridista no us deixara sols en cap moment.

.

Segurament els atacs, menyspreus, mofes i fins i tot insults quasi be diaris, ens han fet molt més forts, I per aixó tots tenim més ganes de respondre a on realment sabeu I podeu fer-ho: el terreny de joc.

.

És el que esperem, estant a tres pams de la glòria.

.

Salut, sort i Visca el Barça

.

Joaquim Molins

dimarts, 12 d’abril de 2011

Florentino, catxondejant-se dels seus propis jugadors!!!

Després d'uns mesos de silenci, i davant el constant atac que des de la premsa més messetària i cavernària de la capital estem sotmesos, volem treure el cap amb una petita pinzellada.
.
A partir d'ara es veu que qualsevol gest que impliqui utilitzar la ma oberta on es puguin veure els 5 dits, podrà ser considerat una mostra d'ofensa (i sancionable) contra el Rrrreal Madrid.
.
O sigui que tothom a vigilar.
.
Ara venen unes setmanes claus per la història del nostre Barça.
.
Si tot sortis bé, fariem una revolcada tant forta a la història del futbol d'Espanya, que ens recuperariem de cop i volta de molts dels greuges als quals hem estat sotmesos.
.
Per tant, avui a classificar-se per la semifical de la Champions League, i a encarar i preparar concientment els enfrontaments de Lliga de dissabte, la Final de la Copa de Rey del dia 20 d'abril i les semis de Champions contra el Madrid.
.
Fins la propera, salut, sort i Visca el Barça
.
Joaquim Molins

divendres, 28 de gener de 2011

Tornem durant mes de Febrer

No hem tancat el blog, només ha estat un descans d'unes setmanes.
Tornem al Febrer per encarrilar, esperem, ja un tram final de temporada ben exitòs amb la final de la Copa, les eliminatòries de la Champions League i la Lliga.
Com sempre:
Visca el Barça
Un Crit Valent