divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal 2010

Des d'Un Crit Valent, us volem desitjar un Nadal ben feliç i un 2011 amb tot tipus d'èxits.
.
Visca el Barça
Un Crit Valent!

dimecres, 15 de desembre de 2010

Ni publicitat, ni aquest deute; aleshores com ho fem?

En primer lloc i per a que tothom li quedi ben clar:
.
D’entrada no ens agrada la publicitat de Qatar Foundation, bé ni aquesta ni cap altre, però tampoc ens agrada el forat econòmic amb un deute net de més de 400 milions i en brut de quasi 600 milions en el qual entenem que està el FC Barcelona.
.
Ara ens treurem part de la hipocresia, d’anar dient que amb Unicef no portavem publicitat, obviant que a qui va beneficiar directament l’acord, i que ens va millorar el seu contracte va ser a Nike; acord que per cert, la junta anterior tampoc el va passar per l’Assemblea de Compromissaris, que entenem havia d’haver estat consultada.

.

Doncs bé, un dels trets diferencials del FC Barcelona, el fet de no portar publicitat de pagament a l’espai principal de la nostra samarreta arriba a la seva fi, amb la signatura de l’acord amb la Qatar Foundation per un import total de 165 milions d’euros per 5 anys i mig.

.

Era un final anunciat i previsible donades les informacions rebudes del gran deute que arrossega el nostre Barça, i que al 2003 l’Assemblea de Compromissaris ja va donar permis per amplíssima majoria, per a que la Junta Directiva busqués una marca publicitària a canvi d’una quantitat important d’euros (parlaven d’uns 12 milions), acord que s’enten que no ha estat mai revocat.

.

Recordem que va ser a la primera Assemblea del President Laporta, realitzada a l’agost del 2003, on es va consultar i posar a votació el tema de la publicitat, i on en canvi no es va preguntar (ni votar) per la “salvatge” pujada del 40% de mitjana que van aplicar als abonaments del Camp Nou.

.

Durant els primers anys i després de diversos intents fallits per diversos i variats motius, no es van poder tancar els acords amb Pfizer (laboratori farmacèutic de la viagra), Betandwin.com (casa d’apostes) o Beijing 2008 (Organitzadora dels JJOO), i que es van produir diversos “moviments” econòmics (pujada dels abonaments, vendes de patrimoni, activació dels crèdits fiscals, no pagar a Sogecable, etc, …) que podien posposar un acord publicitari, i veient a mitjans de l’any 2006 la mala imatge de la Junta amb la denúncia d’incumpliment dels Estatuts del Barça, es va acollir la idea del directiu Evarist Murtra de la publicitat solidària amb Unicef.

.

Amb aquesta acció el Barça pujava un graó en la solidaritat mundial “regalant” la samarreta i aportant 1,4 milions d’euros anuals aUnicef i a més netejava la imatge de Nike amb sospites d’explotació, i de la junta que estava a punt de ser condemnada per no convocar les eleccions.

.

Nosaltres l’any 2006 vàrem proposar si és que s’havia de posar publicitat a la samarreta, que aquesta servis per a eixugar la pujada del 40% que van patir els abonaments a l’any 2003; i a les darreres eleccions la nostra proposta donat que els números ja es sospitaven “greus”, proposàvem que una marca pagués per a no posar publicitat i així associar-la a Unicef o si no hi havia mes remei, posar la publicitat i destinar més diners a Unicef i a causes més properes, i la resta a eixugar directament el deute.

.

Ara hi ha les dirverses opinions de si publicitat si o publicitat no, o si en concret aquesta publicitat si o aquesta publicitat no.

.

Quin embolic, qui sap realment on són els límits de l'ètica o fins i tot dels escrúpuls per a posar una marca o una altra.

.

A qui hem de fer cas o de qui ens hem de fiar, de la directiva?, de la Qatar Sport Investment (que és la societat que paga)?, d'Aministia Internacional (amb les seves denúncies)?, de l'ONU, d'uns periodistes (que ho veuen bé)?, d'altres periodistes (que ho veuen malament)?, de l'oposició (que ho veu fatal)?, d'Unicef (que sembla que ho beneix)?, o del nostre entrenador (que sembla que ho troba correcte)?.

.

Però al final pot semblar per alguns comentaris que s'escolten, que només hem estat "més que un club" els darrers 4 anys, i aixó no és cert. Dir que deixem de ser Més que un Club, per ser un club més, és una falta de respecte als nostres pares i avis, que tant han lluitat i defensat el nostre Barça.

.

Fa dècades que som Més que un Club i ho continuarem sent.

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

dimecres, 1 de desembre de 2010

EL MILLOR PARTIT DE LA HISTÒRIA ?

Dilluns a la nit vem ser molt feliços. Fer-li cinc gols al Madrid, assolir el liderat, veure el “tarannà” dels blancs, fer-ho amb deu jugadors del planter ... Aquests 111 anys d´història no mereixien menys.

.

Però si per alguna cosa es recordarà aquest matx és per l´excel.lència sublim del joc : el control, les passades, les parets, la velocitat d´execució ... fins arribar a porteria tants cops com vàrem voler. S´està debatent si és el millor partit de la història del Barça.

.

Us suggereixo un divertimento : des d´aquestes línies proposem deu partits que ens semblen – quasi – perfectes ; no tant pel resultat o per la trascendència ( no surt Wembley, ni Basilea, ni París ... ), sinó pel joc. Juguem?

.

- 1959. Copa d´Europa. Wolwershampton-2, Barça-5 ( els “pross” anglesos fan el passadís als jugadors del Barça camí dels vestidors )

.

- 1974. Lliga. Madrid-0, Barça-5 ( l´equip de Cruyff els fa una maneta en el declivi del Generalíssim ).

.

- 1978. Recopa d´Europa. Barça-3, Anderlecht-0 ( el Barça remunta per penals el resultat de l´anada, tot camí de Basilea ).

.

- 1.990. Lliga. Ath. Bilbao-0, Barça-6 ( amb quatre gols d´Stòitxkov, la primera part és un rondo gegant i un recital de verticalitat ).

.

- 1991. Recopa d´Europa. Barça-3, Juventus-1 ( després d´avançar-se la Juve, la segona part és d´un futbol extraordinari ).

.

- 1.993. Champions League. Barça-4, Dynamo Kiiv-1 ( en la major demostració ofensiva del Dream Team, es remunta un 3 a 1 de l´anada ).

.

- 1.994. Lliga. Barça-5, Madrid-0 ( amb hat trick de Romario, el Barça torna a fer la maneta 20 anys després ).

.

- 2009. Champions League. Barça-4, Bayern Munich-0 ( amb els quatre gols a la primera part, és la primera gran exhibició europea del “Pep Team” ).

.

- 2009. Lliga. Madrid-2, Barça-6 ( la major golejada al feu blanc, que resol la lliga del triplet amb una exhibició de Messi i companyia).

.

- 2009. Champions League. Barça-2, Manchester Utd.-0 ( domini absolut a Roma sobre el campió Anglés en la tercera Champions ).

.

Són deu meravelles, deu joies del futbol. Jo, honestament, em quedo amb aquest 5 a 0, sublim, excel·lent ... ART !

.

Visca el Barça

Jordi Medina.

.

Enlace versión en castellano clicka aquí

divendres, 19 de novembre de 2010

Si Bernabéu aixequés el cap (que Déu no ho vulgui) doncs:

Estaria força orgullòs de veure com tracten al Barça, al seu entrenador i al seus jugadors aquests mitjants de comunicació que semblen més l’antiga premsa del Movimiento al dictat de salvaguardar l’honor patrio, immaculat i intocable del Madrid, i disposats cegament a mentir, crispar i tergiversar el que faci falta, que no pas ser uns mitjans respetuosos, justos i imparcials.
.
Ens refererim concretament a certs periodistas dels Punto Pelota de turno, del Marca, de l’As, etc, amb un altaveu a nivell estatal complet, cosa que obviament no tenen els mitjans catalans, intentant fer creure a tot l’Estat el que realment no és, i creant com a dogma inqüestionable les seves línies editorials.
.
Som molts els que ja n’estem farts i volem alguna sol.lució, per part d’algun estament.
.
El president Bernabéu que segons algún article era una persona discreta però alhora també venjativa i rencorosa, a banda també de xenòfoga envers Catalunya, racista i masclista, no va dubtar mai en utilizar durant dècades tota la influencia en els estament esportius, polítics i militars de la dictadura, per a treure’n el rèdit màxim a tots els nivells posibles pel Madrid, com sembla que en democràcia intenta fer ara l’anomenat ser superior voluntària o involuntàriament amb certs mitjans de comunicación i que ja va fer en sectors polítics fa uns anys.
.
Ja són masses anys de rebre constantent, un tracte injust i insultant, agreujat en aquests darrers dos anys de triomfs, on qualsevol anècdota d’un fet que no els hi agradi, és tractat directament com quasí bé una afrenta a la Constitución i a la indisoluble unitat d’Espanya, amb tot tipus de menyspreus, mofes, mentides i insults.
.
I ara ja no és només atacar al Barça i als seus jugadors com Piquè o Xavi, com ha succeït darrerament, ara ja s’ataca a tot el que es bellugui per tal d’afavorir sense cap mena de rubor a l’equip blanc, com ara li ha passat al Sr.Preciado per defensar-se de les insinuacions i mentides del Sr.Mourinho.
.
Si, perquè el Sr.Mourinho menteix al dir que el que va fer el Sr.Preciado contra el Barça seria sancionable a la Premier League, i aixó és manipular. El que realment és sancionable a la Premier League, i hi ha algún cas recient, és alinear jugadors del 2on equip, que es diferent.
.
Però no sempre tot pot quedar impune, que els instigadors i provocadors que són indiscutiblement els CULPABLES, quan pasen pel sedàs d’aquesta premsa semblin en molts casos les víctimes, i que qui realment és víctima pel fet de queixar-se de la situación, automàticament passa a ser un provocador, i ara hi una petita oportunitat almenys amb la sol.licitut per part de la Comissió Antiviolència de que hi hagi alguna mena de sanció.
.
Algún cop alguna comissió deontològica del Col.legi de Periodistes hauria de manifestar-se envers aquest tipus de premsa malintencionada, que només fa que provocar i generar més crispació.
.
I per acabar, a tots aquells que ens acusen de sempre estar pensant en el passat, que sàpiguen que encara han de pasar anys per poder equilibrar tot el que han arribat a robar, i del que sempre ells són els primers en aprofitar qualsevol mínima ocasió per a presumir i refregar-ho a tothom, creient-se que són el melic del món.
.
Però què s’han pensat?
.
Visca el Barça
Joaquim Molins

Enlace versión en castellano: Clicka aquí

divendres, 29 d’octubre de 2010

Dissabte, Diumenge o Dilluns ens ha de ser igual, però...

Si encara hi ha algú que pensa que no n’hi ha per tant amb aixó del futbol, i menys per un Barça-Madrid, només cal que es fixi en la quantitat de pàgines de diaris, i hores de ràdio i televisió, que se li dediquen només per la tria del dia en que s’ha de jugar, i un cop decidit també.
.
Molts entenem que el futbol és un espectacle meravellos que es juga normalment els caps de setmana (Europa a banda), i que per alguns alló que deia Bill Shankley de que "El futbol no és qüestió de vida o mort, és molt més important que aixó" és ben cert.
.
Però resulta que a alguns polítics, que seguraments ni els agrada, ni els importa, ni el futbol, ni el Barça, han pres la decisió de fer coincidir segurament els dos "esdeveniments" mes importants (les eleccions al Parlament de Catalunya i el Barça-Madrid al Camp Nou) en el mateix cap de semana, i ja està liada.
.
A nosaltres, endefinitiva hi anirem sigui el dia que sigui, bé si es diumenge i et "toca" ser un dels membres de les meses electorals doncs... , però entenem l’afectació que pot produir en les diferents i variades tipologies de seguidors, en funció del dia escollit.
.
Cada data té punts a favor i en contra, i que depenent del dia, en surten beneficiats uns o altres seguidors, en funció dels desplaçaments, feines, horaris i fins i tot per ser membre l’operatiu voluntari o no de les Eleccions (meses electoral, seguretat, interventors, funcionariat,…).
.
El problema del dissabte, jornada de reflexió, és significadament esportiu, donat que tindriem només un dia d’entrenament després del desplaçament a Grècia, i aquí és son veiem el gran exemple d’esportivitat per part dels sectors "habituals" de la prensa nacionalmadridista (com no podia ser d’altra manera), apretant per a que sigui el dia escollit, donat que ells tindrien més temps de preparació del mateix, "preocupant-se" i "interessant-se" sospitosament d’una manera espectacular per les Eleccions al Parlament de Catalunya.
.
L’avantatge del dissabte a les 20h, entenem que és un tema de costums, on molta gent no treballa (restaurants, centres comercials,etc. a banda), i es pot desplaçar des de tot el territori amb tranquilitat, i la diversió de veure els cops de colze per a tenir un bon lloc a la Llotja del Camp Nou.
.
El diumenge podría semblar el dia perfecte, perque hi ha hores de sobra per anar a votar i després anar al Camp Nou o a veure’l per televisió; però algú s’aturat a pensar amb les desenes i desenes de milers de ciutadans que es quedarien a les 19h "voluntàriament" sense poder sortir dels més de 2700 Col.legis electorals, en les més de 8000 meses electorals d’arreu de Catalunya?
.
Penseu que l’operatiu engloba directament a més de 77000 persones entre membres de les meses, seguretat, funcionariat de les administracions, a més de 48000 persones marcades com a suplents que han d’estar ocalitzables per a qualsevol incidencia, i periodistes, etc.
.
Però al final, sigui el dia que sigui dissabte, diumenge o dilluns, el que tots sabem és que l’ambient i la presió del Camp Nou estarà a l’alçada del partit.
.
Visca el Barça
Joaquim Molins

dimarts, 19 d’octubre de 2010

L’auditoria i la Due Dilligence

“Disposición séptima de la ley del Deporte 10/1990 de 15 de octubre

4- Los miembros de las Juntas Directivas de estos clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente.”

.

Segons aquesta part del texte de la disposició (la resta fa referència a altres aspectes), hem d’entendre que els comptes signats, presentats i auditats per la junta sortint del Sr.Laporta no havien de tenir cap salvetat ni incertesa, al finalitzar la temporada 2009-2010.

.

Si aixó és així, i per posar una mica de llum a tot aquest embolic, els socis hem de saber amb total claretat i vericitat si existia l’informe d’auditoria de Deloitte dels números tancats per la junta sortint, i si aquest existia si contenia salvetats i incerteses.

.

La llei agradarà o no, els estatuts agradaran o no, però malauradament (o no) s’han de cumplir, i està clar que els comptes de finalització de mandat de la junta del Sr.Laporta, entenem que havien d’incorporar segons sembla deduir-se de la Llei, un informe net de salvetats per a ser pres en consideració i poder ser presentats a l’Assemblea.

.

Per tant, creiem que les preguntes a fer són clares:

.

- Existia l’informe d’auditoria del tancament del Sr.Laporta?

- Si existia, aquest contenia salvetats?

- Si existien tals salvetats, podía ser presentat el tancament a l’Assemblea, o els resultats havien d'estar ajustats com diu aquesta disposició?

.

Si tal com sembla, que si que existia l’informe d’auditoria però aquest, com es reconeix per totes bandes contenia fins a cinc salvetats i vàries incerteses (algunes d’elles prou greus al nostre entendre), i que un cop incorporades o ajustades (encertadament o no, tal com mana la Llei) ens porta a un tancament deficitari de la temporada 2009-2010 en quasi 80 milions d’euros, la decisió de demanar a l’Assemblea que es voti (a favor, en contra, en blanc o abstenció) l’acció de demanar responsabilitat social sembla clara, per molt bona gestió esportiva que s’hagi fet.

.

Era necessari per la Junta del Sr.Laporta, crear presumptament tal forat econòmic, amb diferents casos (Viladecans, Sant Joan Despí o Sogecable, entre altres) per a conseguir el magnífic èxit esportiu?

.

A Un Crit Valent creiem que no, i nosaltres no confonem el resultat de l’auditoria amb el de la Due Dilligence, que per cert mereixerà una atenció especial pels resultats dels que d’entrada i a falta d’un estudi més profund, pressuntament mostren unes quantites gastades sense gaire control.

.

Però si que ens ve de gust comentar avui un dels aspectes de la Due Dilligence que, on a falta d’un estudi més important quan hi hagi l’accés a la mateixa, ens sembla curiòs, com és el cas de la compra de 1.518 entrades per a la Final de la Champions League de Roma a un preu segons el document presentat a l’Assemblea de 631.000 euros.

.

Segons expliquen, sembla que aquestes entrades eren per a completar les 3.909 entrades del 20% que sempre es quedaven per a “compromisos del club” i que no anaven destinades pas pel sorteig dels socis.

.

Doncs bé, si agafem el cost de la compra i el dividim pel número d’entrades comprades, ens dona un preu per entrada de 415 euros. Doncs aquest preu per entrada és el doble de l’entrada més cara de les que estaven a la venda per l’Estadi Olímpic de Roma per a la Final de la Champions, que eren de 70, 90, 140 i 200 euros.

.

La sensació que ens queda, i repetim a falta de que apareixi més información a la Due Dilligence completa, és que a més de l’entrada, el club també pagava el desplaçament als seus amics i compromisos.

.

O potser hi ha una altre explicació, no?

.

Visca el Barça

Joaquim Molins

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Gespa sota sospita, hi ha algun altre error?

Arran de la noticia apareguda ahir, en que el Club ha decidit emprendre l’enèssim canvi de gespa del Camp Nou dels darrrers anys, amb un cost segons les informacions d’uns 300.000 euros, volem fer una serie de consideracions més enllà de l’excusa "fácil" del perqué és malmet la gespa donant la culpa (que en part podría ser certa), al propi recinte, a la climatología de Barcelona, o a l’estrany atac d’un fong "assassí" detectat al mes de juny que no ha tingut sol.lució.
.
Nosaltres pensem que hi podria influir algún altre factor, perquè no entenem que una gespa cuidada, tractada i mimada com la nostra aguanti només 1 any, sense haver patit una temporada climatològicament parlant molt adversa.
.
Des de l’ampliació de la 1ª graderia del Camp Nou a l’estiu de 1994, en que es va enfonsar uns 4 m el nivel del terreny de joc fins ara, s’han produït uns 9 canvis de gespa per diversos i variats motius. Per les obres a la 1ª gradería, per les destrosses després de concerts (2005 U2, 2008 Bruce Springsteen i 2009 U2), o pel mal arrelament.
.
Molts recordem la sensació de ridícul amb les experiències de l’empresa Hidroplant (la qual no podia ser molt criticada) que per 2 cops als anys 1994 i a l’any 1996 no va donar amb la solución adequada, i amb la foto inclosa del Sr.Pulido a peu de gespa fent veure que l’estirava i dient que estava pertecte estat, i al cap de pocs dies semblava una platja.
.
Al setembre del 1996 i després d’un Barça-Espanyol, en que la gespa semblava més un camp de talps que un camp de futbol, on fins i tot hi va influir en la trajectòria de la pilota en el nostre gol de la victoria, es va decidir el canvi total de la gespa amb un nou sistema i el canvi d’Hidroplant per l’empresa Garden Tona.
.
Aquesta nova gespa si va arrelar correctament i va aguantar perfectament fins l’estiu del 2004, o sigui 8 anys sense problemes i amb el manteniment i tractament per part de l’empresa Garden Tona.
.
Aleshores aquell estiu es van efectuar unes obres a la tribuna, zona de premsa, vestidors i a la zona de les banquetes i es va decidir el canvi de la gespa que havia durat 8 anys.
.
En els primers mesos de la temporada 2004-2005, i amb la nova gespa es van encadenar una sèrie de lesions greus de lligaments de genolls a jugadors com Motta, Edmilson, Gabri i Larsson, de les quals es van "culpabilitzar" a l’estat de la gespa i/o del seu suport, encara que no es va demostrar mai la relació causa-efecte i que el seu aspecte era bo.
.
Per a exculpar la gespa es va comentar la curiositat que cap jugador dels equips contraris que es van enfrontar al Barça aquella temporada, va prendre mal al nostre estadi per culpa de la gespa, i que les lesions podien ser causa de la "casualitat" o per un escalfament "insuficient".
.
Encara que la gespa presentava un bon aspecte, i vàrem fer en ella un gran futbol guanyant la lliga, al final de la mateixa (juny del 2005), es va decidir canviar l’empresa de manteniment Garden Tona per Royal Verd.
.
Aquesta nova empresa Royal Verd, ja es va encarregar aquell estiu del 2005, després del concert d’U2, d’arreglar l’estat en que havia quedat la gespa no fent una actuació total, sino parcial volent salvar-ne la meitat, que al final es va demostrar com una actuació insuficient i amb un resultat final bastant lamentable, donat que no va arrelar correctament per molts tractaments i cuidados que se li van donar.
.
Veient que no hi havia res a fer, al febrer de 2006, es va efectuar el canvi de tota gespa del Camp Nou, amb un resultat final excelent.
.
Aquesta gespa va aguantar perfectament 2 temporades i mitja, des de febrer del 2006 fins als concerts de Bruce Springsteen a finals de juliol del 2008, en que la gespa va quedar tant malmesa que es va decidir canviar-la juntament amb el seu suport.
.
El resultat va ser perfecte des del 1er partit, contribuint segurament en la seva part corresponent a la consecució final del triplet amb un futbol especacular, però es va decidir fer 2 concerts d’U2 a l’estiu del 2009, i la conseqüència va ser una altre gespa a fer punyetes, i un nou canvi per la que ara s’està aixecant.
.
Donats aquests antecedents, ens preguntem si: - aquest any s’ha variat o baixat la guardia en quan a tractaments, mesures preventives, respecte els altres anys?
- S’ha modificat el manteniment, el reg, etc..?
- el substrat i/o el drenatge inferior van quedar malmesos per l’acció del pes de tants milers i milers de persones en els darrers concerts, i no es va canviar?
- Es van disminuir els recursos destinats a Royal Verd?
- realment la qualitat d’aquesta gespa subministrada des de França és l’addient pel nostre clima, o no?
- el tractament de Garden Tona que va conseguir mantenir la gespa 8 anys (1996-2004) sense canvis, és molt diferent de l'actual?
- La gespa pel transcurs d’un any normal sense concerts, no està assegurada en cap companyia?
.
Esperem que aquesta nova gespa arreli correctament i que el seu manteniment tant de prevenció com el del dia a dia, comportin una durabilitat més important i llarga al nostre mantell verd.
.
Aquí qui hi surt guanyant quasi cada any, és aquesta empresa de Burdeos subministradora de la gespa. Ja ens podrien enviar als socis, unes caixetes de vi de la zona, que amb tants canvis les tenim pagades de llarg, no?
.
Visca el Barça
Joaquim Molins

dimarts, 21 de setembre de 2010

Inda casi té el seu heroi

El Sr.Eduardo Inda, director del diari esportiu amb més vendes a Espanya, a l’abril passat va dir/demanar fastigosament que: "A Messi hay que pararlo por lo civil o por criminal", i es va quedar tant ample.
.
Sense entrar a valorar si aquestes paraules per si mateixes haurien d‘haver estat preses en consideració pel Comité d’antiviolència, si que entenem que mereixerien algun expedient davant el Col.legi de Periodistes.
.
La paciència té un límit, i ja n’estem farts d’aquest periodistes que per lloar "las (antigues) glorias deportivas que campean por España" del seu R.Madrid, ens ho fassin menyspreant i insultant a diari, des dels múltiples i variats programes d’àmbit nacional, dissimulant-ho amb un tó burleta i creant un clima "bèlic" i de crispació amb les seves manifestacions en contra del nostre Barça.
.
Doncs bé, tots aquest periodistes de la premsa nacionalmadridista han estat a punt de tenir un nou heroi (Franco, Bernabéu, Arieta, De Felipe, Goikoetxea), en la figura del defensa txec de l’Atlético de Madrid Tomas Ujfalusi.
.
Només la sort i la fortuna van fer que el peu de Messi continués engaxat a la seva cama dreta, després de l’esgarrifosa entrada que va patir, i que no es produís una lesió molt més greu.
.
En un primer moment la reacció de premsa nacionalmadrista va semblar que lamentaven la lesió i que criticaven l’entrada d’Ujfalusi, però acte seguit, artistes com són de desviar atencions, van agafar les ponderades, però directes declaracions postpartit d’en Pep Guardiola, en que els deixava un cop més en evidència, les van tergiversar al seu gust i van decidir que aixó si que era greu, i que el Comité Antiviolència hauria d’actuar. Lamentable un cop més.
.
Per tant, ens hem de creure les seves lamentacions? Doncs nosaltres creiem que NO.
.
De moment i per molt poc, Messi ha evitat entrar a llista negra de les estrelles del Barça lesionades per "energumens" del futbol:
.
- Kubala lesionat per Arieta a San Mamés;
- Bustillo lesionat per De Felipe al Bernabéu;
- Schuster i Maradona lesionats per Goikoetxea, un a San Mamés i l’altre al Camp Nou;
.
Avui, donat que el vol rassant de Goikoetxea impactant contra turmell de Maradona és fàcil de trobar i veure, rescato les oblidades imatges en blanc i negre de la també terrorífica entrada de Pedro De Felipe, defensa del R.Madrid, contra Miguel Angel Bustillo, la nostra jove promesa.de 22 anys a començaments de la temporada 69-70.
.
video .
Val a dir que l’àrbitre Ortiz de Mendivil (un altre personatge digne d’estudi) no va pitar ni falta, ni es va dignar a aturar el joc, i que els jugadors del R.Madrid no van tirar la pilota fora, amb un clar exemple de manca d’esportivitat.
.
Bustillo mai més va poder recuperar el seu magnífic nivell després d’aquella Triada, i molts anys després va declarar que De Felipe no s’havia disculpat mai.
.
I amb tot aixó no oblidem que la víctima ha estat Messi i no Ujfalusi, perque ja ens ho veiem a venir, que ara tot serà que poster no n’hi havia per tant i que el "pobre" només havia arribat tard. Potser si que no volia lesionar-lo (només faltaria), però va entrar a fer mal.
.
O no recordeu que Goikoetxea després de lesionar a Maradona, mentres estava sancionat finalment amb 10 partits, com a "premi" va poder jugar amb la selecció espanyola?.
.
Tot plegat fastigos.
.
Visca el Barça
Joaquim Molins
.

dimecres, 15 de setembre de 2010

Xavi és molt bo, ….però Messi és el millor

Des de fa unes setmanes s’ha mal instaurat en la premsa nacionalmadridista que si o si, el guanyador de la Pilota d’Or d’enguany ha d’anar parar a les mans (o als peus) d’un jugador "patrio", per haver guanyat el Mundial de futbol de Sudàfrica aquest estiu.
.
Molts anys hem vist injustícies en concedir aquest premi (i d’altres) a jugadors que creiem que no havien fet prous mèrits durant tot l’any, per davant de jugadors que si que ho haurien merescut tant pel seu joc, com pels resultats obtinguts.
.
Però ara es fa campanya per a "espanyolitzar" el joc de Xavi i d’Iniesta, pels mèrits contrets amb la selecció espanyola i no pas amb el Barça, tapant així i minimitzar el seu joc al nostre club.
.
I a sobre el que és més pervers, és que fins i tot ja diuen que pel cas que no guanyessin la Pilota d’Or, el següent de la seva "llista" ha de ser Sneijder o fins i tot Robben, subcampions del Mundial, però com a guanyadors de la Champions amb l’Inter (de Mourinho), com excusa pel seu passat madridista, i perquè van evitar (injustament) que el Barça pugués jugar i potser guanyar la final de la Lliga de Campions al Bernabéu.
.
"Espanyolitzant" o fent-se seu el joc de Xavi i d’Iniesta, magnífics jugadors, dels quals en cap cas nosaltres volem minimitzar la vàlua del seu impressionant futbol, volen amagar el joc brutal de la temporada passada i de l’inici de l’actual, de la també nostra estrella: Messi.
.
La Pilota d’Or i el FIFA Worl Player, que ara s’han ajuntat, són per a premiar el joc, el futbol i la trajectòria d’un jugador al llarg d’un any, i no com a premi d’un sol campionat (per molt important que sigui) de tres setmanes.
.
Al 2006 va fer molt mal al futbol que el galardonat fos injustament Cannavaro, per molt que guanyés amb Italia el Mundial, i la lliga amb la tramposa Juventus, per davant d’altres com Ronaldinho (a l’inici dels seu declivi) guanyador de la Lliga espanyola i de la Lliga de Campions, juntament amb Eto’o o Deco.
.
Messi va acabar la temporada passada com a Campió i màxim golejador de la Lliga, semifinalista (eliminat injustament) i màxim golejador de Lliga de Campions, i Bota d’Or com a màxim golejador europeu, i amb el "parèntessi" estival ha tornat un altre cop amb gols a la Supercopa d’Espanya, a la Lliga i a la Lliga de Campions. Ells mateixos.
.
Per tant Xavi és molt bo, i Iniesta, i Valdés, i Puyol, i Piqué, i Busquets i Pedro, però Leo Messi és el millor jugador de futbol del món d’aquests moments.
.
Visca el Barça
Joaquim Molins

dilluns, 2 d’agost de 2010

Bon estiu, i bona feina President!

Ja ha passat un mes des del nomenament de Sandro Rosell com President del nostre Barça, i segons per a quins foros s’intueix que pel "nou Entorn", no es voldrà deixar passar-ne una. Repetim, només és una intuició.
.
A molts ens hagués agradat que aquest "control" que es vol exercir ara, que a nosaltres ens pot semblar correcte, se’n haguessin preocupat per a la gestió Institucional, Patrimonial i Social del President Laporta i de la seva junta.
.
A resultes de la interpretació feta per la junta dels números auditats, ens deixa una sensació que alguna cosa ha succeït, a l’espera de veure l’auditoria de Deloitte (ara hem vist la interpretació que n'ha fet la junta).
.
Ara nosaltres ens agafem uns dies de vacances, i desitgem a tots un bon estiu.
.
Tornarem a noves forces amb la Supercopa d’Espanya i amb el començament de la Lliga, per a continuar donant suport al nostre Club.
.
Salut i Visca el Barça
.
Un Crit Valent!

dimecres, 9 de juny de 2010

Ara toca fer balanç (Encara que costi)

Cal fer un balanç sobre aquest trajecte electoral´2010, en el qual Un Crit Valent ha participat en coalició, i de manera gens lluïda, tot sigui dit de pas.
.
Cal considerar una sèrie d´elements generals que han influït ( moltes candidatures i, una en especial, que ha deixat poc marge tant en espai mediàtic com en la recollida dels avals ), però no es poden buscar excuses: ha estat un fracàs.
.
Es va sortir tard, el precandidat, Santi Salvat, no era prou conegut ( tot i això, cal dir que en Santi va fer una bona campanya, i hauria estat un magnífic candidat ), es varen prendre decisions de campanya i de comunicació errònies i/o tardanes, no tothom hi va posar el coll de la mateixa manera ...
.
En fi, inexcusable. El resultat final, en part immerescut, en part, conseqüència d´errors que no podem el·ludir, ha estat el que ha estat, i punt.
.
En tot cas, no vull deixar de donar les gràcies a aquells que ens han ajudat : signants, mitjans de comunicació que ens han permès el seu espai per difondre el missatge, voluntaris que han treballat, Penyes que ens han acollit, persones anònimes que han mostrat afecte, i, com sempre, companys d´Un Crit Valent.
.
Ara toca seguir donant suport el Club i fer costat els diversos equips esportius (tenim en joc l´ascens del Barça Atlètic a 2ª A i el títol de lliga de l´ACB).
.
En quant al procés electoral que acaba aquest diumenge dia 13, només podem demanar :
  • als candidats, seny i joc net.
  • donar prioritat a l´exposició dels programes.
  • el qual compliment, caldrà exigir a qui guanyi.
  • a la nova Junta Directiva, que eviti els "ismes", i busqui la unitat del barcelonisme, i no la ruptura.
  • i, sobretot, seguir en el camí dels èxits esportius.
En aquest cas, sempre estarem al costat de qui dirigeixi el Club. Si no hi ha joc net, si no es compleix el programa, si es fomenten els "ismes" davant la unitat, ho direm.
.
Dit això, que guanyi el millor, i tots a votar diumenge !
.
Visca el Barça
.
Jordi Medina

dimecres, 19 de maig de 2010

El Camp Nou que necessitem

Avui la Candidatura de Santi Salvat, ha presentat amb l’arquitecte Joan Pau Mitjans, la nostra proposta per poder donar el màxim de solucions als socis del Barça que no poden disposar d’un abonament.
.
És un projecte que en dues fases, fa que es guanyin més de 15.000 seients nous al Camp Nou, amb cost allunyat de la caríssima caixa de colorets del Projecte Foster, que tant agradava i del que sembla que ara reneguen certs precandidats que l'any 2007 ocupaven càrrecs (Ferrer, Ingla i Benedito).
.
Amb aquesta proposta fem que no sigui necessària ni la recalificació ni la venta dels terrenys dels Miniestadi, que tant preocupa als veïns del barri de Les Corts per l’increment de vivendes, i als socis per la disminució del nostre patrimoni.
.
El cost total de les dues fases, estaria al voltant dels 90 milions d’euros, per tant res a veure amb els 300 milions inicials del Projecte Foster, i s’autofinanciaria practicament sol, amb la venta dels abonaments als socis de la llista d’espera, tal com ja es va fer amb l’ampliació de la 3ª graderia a començaments dels anys vuitanta, i amb l’ajut si fos necessari d’una entitat bancària.

Clicka per a engrandir

El Projecte de Joan Pau Mitjans contempla per un cantó la creació de 4 noves files de seients ampliant la 3ª graderia amb un nou acabament superior, i per altre banda la creació de 2 grades noves a la Tribuna i una nova coberta.

Esperem que us agradi

Visca el Barça

Joaquim Molins

divendres, 14 de maig de 2010

La feina ja està feta

Si, ja és divendres i els deures de la temporada ja estan fets, encarpetats i entregats.
.
Només resta el darrer examen per a proclamar-nos Campions de Lliga un cop més, després d'una temporada lluitada fins a la darrera jornada magníficament.
.
Després d'aguantar gran part de l'any amb els atacs teledirigits, els menyspreus i els insults de la premsa nacionalmadridista, i callant per a no interferir en el bon funcionament del nostre equip, ara ja estem només a un sol partit d'acabar la temporada, per a respondre'ls.
.
Tampoc volem oblidar que es tractarà del darrer partit en que el President Laporta es sentarà a la llotja del Camp Nou com màxim dirigent del Barça, amb un bagatge de triomfs esportius espectacular en aquests 7 anys de mandat.
.
A partir de la propera setmana es jugarà una altra competició a Can Barça: Les Eleccions a la Presidència del FC Barcelona, i que demanem que per una vegada el comportament del President sigui digne del càrrec, encara que entenem que no ha començat amb bon peu.
.
Només caldria pensar, que hagués dit el Sr.Laporta Elefant Blau, d'un President que convoca les eleccions de tal manera que no facilita als socis donar la signatura a un precandidat qualsevol, perque per un dia no coincideix amb dia de partit?
.
O que diria també el Sr.Laporta Elefant Blau, d'un President que es salta a conciència els Estatuts amb l'aplaudiment de Ferrer, Ingla i Benedito (per nombrar uns precandidats) en el cas de les eleccions del 2006, i que ara amb l'apaludiment de Ferrer es salta la recomanació de que les eleccions han de ser en dia de partit?
.
Ara a guanyar diumenge, a felicitar al Sr.Laporta pels èxits aconseguits i a preparar unes setmanes decisives per a la nostra història.
.
Ens veiem després del partit a l'Hotel Rallye, Travessera de Les Corts 150.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins

dijous, 6 de maig de 2010

Han tingut 7 anys per fer-ho

Des d’Un Crit Valent no queda més que felicitar a l’Associació Blaugranes en Cadira de Rodes per l’èxit de l’acte cel.lebrat a les Cotxeres de Sants, en la seva presentació i per a "reivindicar" si se’m permet l’expressió, l’equiparació de drets entre els culés amb problemes de mobilitat i la resta, per a disposar d’una localitat digna a les instal.lacions blaugranes, i sobretot al Camp Nou.
.
A l’acte al qual han assistir coneguts representants del món de la política, i de l’escena cultural des d’escriptors, músics i actors, també hi estaven convidats tots els precandidats coneguts fins al moment, tots els quals del primer a l’últim havien confirmat la seva assistència.
.
Al final, dels precandidats a la Presidència del FC Barcelona, hi han assistit personalment, el Sr.Agustí Benedito, el Sr.Jaume Ferrer, el Sr.Jaume Guixà i el Sr.Alexis Plaza.
.
El Sr Alfons Godall hi ha assistit en representació del des d’avui precanditat Marc Ingla, i el Sr. Armand Sanz en representació del nostre precandidat Santi Salvat, que per un problema mèdic no va poder assistir.
.
Un dels "ridículs" sonats de la tarda, ha estat quan ja era hora de començar l’acte, de la precandidatura del Sr.Rosell que havia confirmat l’assistència, no havia ningú, i deixava dos cadires buides amb els seus noms a primera fila.
.
Ha estat un lleig que ningú, i menys aquesta associació es mereixen, arreglat en part una hora i mitja més tard amb l’arribada del germà del Sr.Rosell i un membre de la precandidatura, excusant l’assistència del Sr.Sandro Rosell per motius d’agenda, segons surt publicat.
.
Però la reflexió o recordatòri que vol fer Un Crit Valent davant d’aquesta justa reivindicació, i de la signatura posterior d’un Manifest per a la Mobilitat per part de les precandidatures (la del Sr.Rosell finalment també), acordant entre tots un pacte que surtis qui surtis escollit President del Barça es cumpliria el Manifest, és el següent:
.
Cuatre de les set precandidatures signants (Benedito, Ferrer, Ingla i Rosell), a les eleccions de l’any 2003 anaven tots junts amb el Sr.Laporta, i un dels punts del seu Programa Electoral enmarcat en les tasques a fer per la Fundació del FC Barcelona, i defensat i explicat en diferents mitjans del moment pel Sr.Enric Ordoñez, era precisament un Projecte d’accessibilitat a les localitats per a la gent a mobilitat reduïda.
.
Per a dir-ho facilment i que tothom ho entengui, la reivindicació que sota signatura es van comprometre a solucionar, precisament és semblant al que van prometre i que en set anys no han cumplert encara.
.
Un Crit Valent, dins de la precandidatura d’en Santi Salvat, proposarà una solució ràpida, fàcil, efectiva i definitiva per aquests barcelonistes.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins

dilluns, 26 d’abril de 2010

Només ens queda un pas

Per arribar a la Final de la Copa d’Europa d’aquest any al Bernabéu, només ens queda un pas.
.
Un pas difícil i complicat, però en cap cas ni impossible, ni èpic, perquè per a donar la volta a l’eliminatòria contra l’Inter de Milà, només ens cal un bon partit de futbol, i aixó tots sabem i som conscients (i els de l’Inter també ho saben) que ho podem fer.
.
Està molt bé recordar i apel.lar a les nits màgiques del Camp Nou, on tots hem vibrat amb les grans remontades a l’Ipswich Town de la Copa de la UEFA 1977-1978, a l’Anderlecht de la Recopa 1978-1979 o al Goteborg a la semifinal de la Copa d’Europa de l’any 1986, on a mes de jugar bé s’havien de superar en els tres casos uns resultats pitjors, com eren uns 3 a 0 en contra.
.
O de més recents de l’època del Dream Team, o l’eliminatòria de la Copa del Rei amb l’Atlético de Madrid, on a la mitja part perdiem 0 a 3, i el partit va acabar 5 a 4 amb Robson i Mourinho a la banqueta.
.
Hem de ser conscients que ens enfrontarem a un Inter molt fort, entrenat per un Mourinho que tot el que té de de xulesc i provocador, ho té també de campió, i que intentarà com ja ens va fer amb el Chelsea, travar al màxim el partit i sortir al contratac.
.
Però que penseu, que els italians estan tranquils? Tant Figo com Mourinho ja saben com les gasta el Camp Nou a favor i en contra, perquè ho han viscut i patit, i per molt que ho dissimulin, o treguin la seva faceta mes provocativa per a desviar la pressió, ja deuen haver avisat que apretarem, i molt.
.
Confiem amb el nostre Barça, perquè sabem que aquest grup no ens fallarà i que lluitarà fins al darrer suspir per a poder superar l’eliminatòria, i que ens tindrà a tots els socis i seguidors, ja no al darrera, sino al davant i tal com ells faran, nosaltres també ens hi deixarem la pell, la veu i el que faci falta.
.
El premi és massa important com per a fallar ara, jugar una altra final de la Copa d’Europa.
.
Per a nosaltres que la final sigui a Madrid és important, però en cap cas és determinant, perquè el premi és igual d’important jugant-la a Madrid com a Londres, Paris o Roma. El important és jugar la final i guanyar-la, el lloc és secundari, però es clar que no negarem un morbo especial pel lloc escollit aquest any.
.
Figo i Mourinho han de tornar a veure, notar i sentir, que amb el Barça no s’hi juga, que no se’ns pot trair, menysprear o provocar, i quedar esportivament impunes.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins

divendres, 16 d’abril de 2010

Perquè ningú enten als pericos?

Dissabte vàrem donar un cop de puny a la taula de la lliga, amb una nova victòria al Bernabéu, la cuarta en set anys (i serien 5 en 10 anys si Losantos Omar a la temp.2000-2001, no hagués anul·lat injustament aquell gol de Rivaldo al temps de descompte).
.
I també vàrem sumar els 3 punts de dimecres passat, en un partit plàcid que serà recordat indiscutiblement pel gol des del mig del camp d’en Pedro.
.
Però ara toca jugar amb l’Espanyol, que ens esperen com cada any, amb ganes tal com confesen, per a poder fastidar-nos.
.
El que queda ben clar sempre, és que ells (jugadors, directius, seguidors… de l’Espanyol) poden dir i declarar el que vulguin sobre el Barça, institucions (Ajuntament de BCN i Generalitat), mitjans de comunicació, ofenent a la que poden o intentar menysprear-nos o menystenir-nos, i ens ho hem d’empassar i callar.
.
Es clar, després es queixen que no tenen suficient suport, que no es senten estimats, que no els fan prou cas, etc, amb unes cantarelles ja "cansines".
.
La gent d’Un Crit Valent, i la majoria de barcelonistes esperem guanyar un cop més al espanyolistes, ara ja la seva nova seu a Cornellà-El Prat a la bonica comarca del Baix Llobregat, tal com ja haviem fet Barcelona als camps de Sarrià i al Lluís Companys de Montjuic.
.
Amb els números freds de les estadístiques dels darrers 20 anys a la mà (9 victòries i 7 empats) i amb el futbol que estem desenvolupant, sóm clarament favorits, però com sempre hem de superar el plus de ràbia (o mala llet) que hi gastaran.
.
Entenem que l’Espanyol i part de la seva gent, mai ha sabut conviure amb amb la resta del territori, i que sempre ha buscat escuses exteriors per a justificar els seus fracassos esportius i socials durant molts anys.
.
A gran part del poble català els costa entendre la filosofia d’aquest club que:
.
- Com a club català de futbol es diu Espanyol;
- Ells poden criticar, i que no suporten una crítica;
- Els va costar anys i anys catalanitzar el nom i el seu himne;
- Tenen un president que fa anys i anys que anuncia que plega i que no ho fa mai;
- Es nega a vendre entrades a seguidors i afeccionats correctes del Barça, per no saber controlar l’accés dels Boixos;
- Partit rere partit permet i recolça que s’escolti el Put…Barça i Put.. Tv3, o pitjors; i després volen i demanen comprensió;
- Es neguin a portar una petita senyera, es col.loquin la bandera d’Anglaterra;
- Que desconeixent l’origen (com altres clubs) dels seus colors blanc i blau, es creuen la invenció de mitjans dels anys setanta fent creure que són en honor de l’Almirall Roger de Llúria;
- Que per guanyar uns anys d’història menteixen sobre la seva creació/fundació que va ser a l’any 1909, i no a l’any 1900 com diuen;
- Etc.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Imatge: diverses pàgines d'internet, autor desconegut

divendres, 9 d’abril de 2010

Institucionalment preocupats i esportivament optimistes

Esportivament:
.
A les vigílies del determinant Madrid-Barça d’aquest cap de setmana, ens embarga un sentiment d’un optimisme moderat, donat que confiem en el nostre grup, que fins ara no ens ha fallat.
.
Som conscients que juguem al Bernabéu i que d’entrada i perquè anem empatats a quasi bé a tot, i a uns certs dubtes sobre l’arbitratge de Mejuto, podriem considerar als blancs algo més favorits que a nosaltres.
.
Però no és menys cert, i volem recordar a tots que ens els darrers anys hem tret resultats favorables en bastants enfrontaments; Tres victòries en 6 anys. I que el joc que hem desevolupat darredament amb un Messi estelar, ens convida a un optimisme prudent.
.
Institucionalment:
.
Finalment ja s’ha produït l’acte en que el Sr.Laporta ha premiat al seu assessor, amic i client (l’ordre es pot canviar, si es desitja) amb la distinció de la Presidència d’Honor del nostre club al Sr. Johan Cruyff.
.
Un Crit Valent enten que realment el Sr.Cruyff pels seus mèrit com a jugador, entrenador i/o el que sigui, si que podria d’optar a dit o designació directe per part de la junta directiva, com diu l’article 16 dels estatuts a un reconeixament d’honor, com altres jugadors, entrenadors o presidents de la història del nostre Barça.
.
Però no trobem addient ni el moment en que s’ha produït el nomenament, al final del mandat del Sr.Laporta; ni el rang assignat per la manca real de consens en la figura de Cruyff.
.
Entenem que la Junta pot designar a dit a qui consideri oportú per a distingir-lo com a Membre d’Honor del FCBarcelona, però que no li pot otorgar cap càrrec sense el vist-i-plau del socis.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
PD. Potser no estaria de més, que repassin les dates històriques del nostre Club, i més si en volem fer ús d'elles en un discurs d'un acte en que es va voler donar quasi bé una relevància de Cap d'Estat.
.
Ho diem perquè trobem intolerable que el presentador de l'acte, errés en la data de la Final de la Champions de Paris de 2006, quan va dir que va ser el 16 de maig i realment era el 17, glossant l'origen dels noms de les diverses sales de les instal.lacions.

dijous, 25 de març de 2010

Sr.Laporta, creu que ens ho empassarem tot?

Se’ns fa difícil deixar de comentar el sorprenent darrer moviment que ha efectuat el Sr.Laporta, respecte a no voler sota cap concepte, mantenir-se neutral en el proper procés electoral.
.
Amb sorpresa hem assistit a un d’aquells rampells o "canvis d’humor" als quals ja ens té tant acostumats, quan hem passat d’escoltar/llegir en un parell de messos, que el Sr.Laporta li digués al Sr.Ferrer que "Ets un merda, i et merexeries una hòstia" per voler encapçalar una candidatura, a "Estic content que el Jaume Ferrer hagi pres la decisió de liderar aquesta candidatura. És un home que defensarà aquest model, que és el que convé al barcelonisme."
.
Però realment el Sr.Laporta creu que ens ho empassarem tot?
.
Una presidència tant exitosa esportivament parlant, a la qual li han plegat mes de 15 directius, sembla que acabarà amb les mateixes convulsions per l’actitud del propi president.
.
Aquestes actituds i reaccions han fet que després de "cremar" a la familia, directius, coneguts, polítics, periodistes i certs amics, ara li ha tocat el torn a l’Alfonso, al seu amic de tota la vida i en paraules seves, a qui li deu que ell fos president del Barça. Doncs poca broma.
.
El paper de tots plegats és lamentable, i si una tercera via forta i potent no ho evita, malauradament posen en ventatja la candidatura (no presentada) del Sr.Rossell.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins

divendres, 19 de març de 2010

FUTBOL en majúscules, i a quarts de finals

S’han acabat els vuitens de finals de la Champions League, i hem presentat les millors credencials per a poder optar a repetir el títol, amb gols, ocasions i un Camp Nou ple i ambientat, en resum un partidàs.
.
Però d’entrada i com sempre ens ha ensenyat el nostre entrenador i quasi be guia, hem de ser prudents perquè només ha estat un pas, però nosaltres volem afegir, que aquesta prudència no amagi l’alegria i la il.lusió que tenim, en la possibilitat d’aconseguir la nostra cuarta Copa d’Europa.
.
Ara que coneixarem realment quin és el veritable Cami a Madrid, amb el sorteig de tot el quadre de quarts de final i semifinals fins a la final del dissabte 22 de maig, veiem que el nostre equip està recuperant el nivell i el to futbolístic, que tant ens va fer disfrutar la temporada passada.
.
A Madrid ja poden anar parlant de Villaratos, fin de ciclos, montant campanyes intentant fer veure Messi com un jugador violent, o altres en les que volen presentar al nostre entrenador com un instigador i un provocador, i per altra banda muntar les campanyes que facin falta per a intentar santificar a CR9, que nosaltres intentarem fer història.
.
A veure quina sort ens depara el sorteig entre Manchester, Arsenal, Girondins, Olimpyc de Lyó, CSKA, Inter i Bayern.
.
Aixó si mentres tothom parla de futbol, uns es despenjen amb una importantíssima notícia a tota portada de boxa, és que no n’aprenen.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins

dijous, 11 de març de 2010

En l’ADN el R.Madrid no porta la paraula Europa, sinó “TRAMPOSO” i “RIDÍCULO”

Quan l’altre dia el president del R.Madrid el Sr.Pérez, es despatxava a gust fent aquelles declaracions en que deia que ells portaven marcat a l’ADN la paraula Europa, a molts ens va agafar per riure, perquè creiem que no era possible tanta falta d’humilitat i tanta prepotència, faltant el respecte a la gent amb memòria.
.
Aquests madridistes viuen permanentment instal.lats en l’engany i la mentida, perquè no volen ni poden reconneixer que l’origen de tots els seus deliris de grandesa, estan marcats per la història d’España i per la forma en que vàren aconseguir les 5 primeres Copes d’Europa.
.
Fem directament referència al fet de que sense l’estret lligam del R.Madrid amb les altes esferes del Règim, amb els organismes oficials i fins i tot amb El Pardo, no haguessin aconseguit ROBAR-NOS a DiStéfano, ni tampoc formar un gran equip ple de jugadors extrangers, nacionalitzats espanyols pels "servicios al régimen".
.
Volem recordar que el R.Madrid que es "passejava" per Europa a finals dels anys cincuanta, "el mejor embajador de España" en paraules d’un ministre del Règim, estava ple de jugadors extrangers (nacionalitzats o no) com, Rogelio, Santamaria, DiStéfano, Kopa, Didi, Canario, Rial o Puskas, i que quan havien de jugar el Campeonato de España sense extrangers (pel reglament), feien el ridícul davant dels clubs que tenien millors plantilles nacionals com el Barça o l’Atlétic de Bilbao.
.
Voler fer creure a tothom que ells han estat sempre el melic del món futbolístic europeu amb l’antecedent històric explicat, i sabent que a partir de la sisena Copa d’Europa guanyada amb els "ye-yes" a l’any 1966, van haver de passar 32 anys, per a poder guanyar la següent (en fora de joc) a l’any 1998, és actuar d’una forma irrespetuosa i "chulesca".
.
Estudiant aquest periòde de 32 anys, que pels madridistes sembla que no hagi existit:
.
1.- Veiem que un R.Madrid que guanya 16 de les 32 lligues d’Espanya (11 d’elles amb Plaza), només és capaç d’arribar a una final de la Copa d’Europa a l’any 1981 i la va perdre amb el Liverpool;
2.- Que juga dos finals de la Recopa d’Europa, l’any 1971 amb el Chelsea i l’any 1983 amb l’Aberdeen i també les va perdre;
3.- I finalment juga dos finals de la Copa de la UEFA, l’any 1985 amb el magnífic Videoton i l’any 1986 amb el Colònia, i aquestes si que les guanya;
.
O sigui, que el resum d’aquest 32 anys és: 5 finals europees ( 1 CE, 2 RE, 2 UE) amb només els 2 títols de la UEFA.
.
El nostre Barça, en aquest mateix periòde:
.
1.- Només pot guanyar 6 lligues d’Espanya, però consegueix arribar a 3 finals de la Copa d’Europa, als anys 1986, 1992 i 1994, guanyant la de l’any 1992 a Wembley;
2.- I juga 6 finals de la Recopa d’Europa, en perd dos l’any 1969 i l’any 1991, però en guanya quatre, els anys 1979 Basilea, 1982 Barcelona, 1989 Berna i 1997 Rotterdam;
.
Per tant, el resum europeu del Barça en aquests mateixos 32 anys és superior, amb 9 finals disputades (3 CE i 6 RE), i 5 títols europeus aconseguits amb 1 Copa d’Europa i les 4 Recopes.
.
I en l’actualitat afagant les classificacions estadístiques que fa la IFFHS, per a veure realment on està el R.Madrid, veiem que la possició històrica que li correspon futbolíticament és la 4ª, i si es fa referència no a la històrica sinó a l’actual, la possició baixa a la 33ª. A les dues classificacions, és el Barça el que les encapçala.
.
Amb tot aixó volem dir que actuar amb tanta prepotència com ho han fet el President, els jugadors i tota premsa nacionalmadridista, té el risc que si punxes com ha passat, es decobreix la gran mentida del R.Madrid un altre cop: que la seva històrica aureola europea té un origen, i aquest és extremadament fosc.
.
Mentres tant, nosaltres hem de continuar amb la línia marcada de respecte envers a tots els rivals, i ser concients que fent les coses be arribar a jugar finals europees no és fàcil, però que és aquest és el camí.
.
Aixó si, 300 milions d’euros després, ahir alguns ja començaven com que lo del "triplete" o "doblete amb la décima" ja no és possible, que la lliga ja veuen que és blanca, i a resar amb que nosaltres no arribem a la Final; és que no n’aprenen.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Enlace castellano: Clicka aquí

dijous, 4 de març de 2010

Més aixecades de camisa (II), de l'11 a la 18

L’escrit de la setmana passada en que esmentavem uns primers 10 punts, en que considerem que el President i les seves directives des de ja la de l’any 2003, ens han aixecat la camisa, va tenir ressó en certs foros lligats a una precandidatura.
.
Una de les respostes obtingudes per part d’un responsable de la mateixa, a part de calificar aquest blog de "Planflet Infecte, que no para d’insultar" (sic), va ser fer simplement una relació dels triomfs obtinguts en aquests anys, com si nosaltres els desconeixéssim o com si no ens alegréssim, sense donar cap més explicació "oficial".
.
Però de la llista de 1.- Beckham, 2.- Els 8 dies de juny, 3.- Certs fixatges, 4.- Catífes, 5.- Pujada del 40%, 6.- Cunyat, 7.- Vendre patrimoni, 8.- Incumplir els estatuts, 9.- Les entrades de Paris y 10.- El cas Sogecable, els comentaris es van centrar en justificar a qualsevol preu que no es va mentir en el Cas Beckham i que la majoria de la gent ho va entendre malament, i en segón terme i per molt que hi hagin sentències en contra, que no es van saltar els Estatuts.
.
Realment ha estat curiosa la reacció, de no voler veure el que és obvi, amagar sotaterra els escàndols i el cap sota l’ala, i actuar amb una fidelitat com si no hagués passat res de res, sense entedre que el Barça sempre ha estat gran i no només ara per obra i gràcia de la seva gestió.
.
Hem guanyat molts títols i amb un joc envejable, per lo qual ens alegrem com els primers, però s’han deixat de banda altres aspectes que amb els comportaments i les actuacions del President i de la Junta Directiva, han fet minvar greument la imatge i els valors del nostre Barça.
.
Doncs be, avui relacionem 8 punts més continuant la numeració de la setmana passada, per a recordar els comportaments i les actuacions fetes nomes en 7 anys, que des d’Un Crit Valent considerem que es podien haver evitar, i que ens han perjudicat socialment i institucional:
.
11.- El Cas de la Flàvia Massoli, on entenem que el President ha de tenir la seva vida privada i pot fer el que cregui convenient, possant la frontera moral i ètica a on ell vulgui, però que no és de rebut tenir l’amiga/parella/amant a sou del Club, i que els directius li permetin;
.
12.-El canvi de la normativa per a accedir a les entrades de la final de la Champions de Roma, quan el procés de sol.licitud d’elles ja havia començat; A més, amb una aturada informàtica que vist el resultat final, va fer pensar molt malament;
.
13.- Els lios de publicitat de la samarreta del 1er equip, amb les explicacions de la millor oferta "fantasma" de la història amb Beijing 2008, i amb la tira de viatges a la China per a tancar el contrate; o la de la casa d’apostes Betandwin, desconeguda fins aquell moment, i que es va fer una publicitat brutal a costa del Barça "impagable";
.
14.- Vendre el nom de les seccions, permeten que per "cuatre" euros suplantint el nom del FC Barcelona;
.
15.-La compra d’uns terrenys a Viladecans per un preu m2 que sembla multiplicat per 5 ó 6 , segons s’ha publicat i que a sobre està protegit i no es pot construir-hi res;
.
16.- El comportament del President a l’aeroport de Barcelona, on sembla ser que després de que l’arc de detecció de metalls sonés diversos cops, es va baixar els pantalons quedant-se en calçotets; Aixó va ser vist per un periodista que li va recriminar l’acció allà mateix i va rebre per resposta un "Si s’havia excitat". Aquest periodista ho va escriure, i el primer que es va fer va ser negar-ho, per acabar reconexent l’acció, i demanant dispculpes;
.
17.- La quantitat innecessària de directius viatgers per tot el món, a costa del Club, tant sigui pels partits, com per altre tipus d’actes. Molts pensem que no són necessàries aquestes expedicions tant numeroses que es monten, i es clar a càrrec del Club. A vegades hem arribat a creure que el cost d’aquests desplaçaments (despeses, hotels, avions, viatges previs de preparació etc) a un país del tercer món per a fer un acte humanitari, és molt més alt del que realment s’acaba donant;
.
18.- El revés judicial, i van uns quants i d’importants, i ara per l’Audiència Provincial (TSJC) en el cas del avals;
.
Continuarem amb una tecera part.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Enlace castellano: Clicka aquí

dimecres, 24 de febrer de 2010

No ens torneu a aixecar la camisa (I)

A falta que pugui apareixer l’anomenada Tercera Via, avui farem un primer recordatori d’algunes de les aixecades de camisa "més célebres" que hem patit els socis, per part dels precandidats en relació a la seva vinculació al Club, des de que hi van accedir al juny del 2003.
.
De l’autoerigit representant del cava català, potser en parlarem més endavant.
.
Que quedi ben clara i per endavant, la nostra alegria pels resultats esportius obtinguts, però aixó no treu que lamentem el deteriorament de la imatge social i institucional del nostre Barça en aquests mateixos anys, quan el més normal donat que la pilota entrava, haguéssin estat uns mandats sense tanta convulsió interna (15 directius dimitits), sense tantes mentides i sense haver provocar tants escàndols.
.
A Un Crit Valent, sóm conscients del diferent grau d’implicació, d’acceptació i de responsabilitat en els fets, d’uns i d’altres en plegar abans o més tard.
- El Sr.Rossell, amb el seu grup a l’estiu de l’any 2005;
- El Sr.Soriano i d’altres a l’estiu de l’any 2008, en l’intent fallit de "cop d’estat" que va intentar per a accedir a la presidència i fracasar, pel resultat del Vot de Censura;
- El Sr.Benedito, al març del 2009, ara fa només un any, en trobar poc ètic i amb raó, però amb la de coses greus que ja havien succeït, que el despatx professional del president fes un negoci de comissions amb un client del club. Client acusat pels organismes oficials internacionals de ser un dictador i un tirà, amb un nul respecte al seu país pels drets humans; Però que aquest no era el motiu de la seva queixa;
- I el Sr.Godall i el Sr.Ferrer, aguantant bous i esquelles, fins al darrer dia;
.
Sembla mentida com s’oblida (encara que alguns no ho fem!) que tots ELLS (Rossell, Godall, Ferrer, Benedito i Soriano) van fer creure a molts socis que tenien fitxat a Beckham; Que segurament sense aquesta primera "mentida" que va capgirar totes les enquestes i que el candidat favorit no va saber respondre, no haguessin pogut dedicar o passar alguns dels millors anys de la seva vida en el Barça.
.
Des del ja llunyà 2003, creiem que ens han "aixecat la camisa" en:
1.- El Cas Beckham;
2.- Els 8 dies de juny de 2003, i el TSJC així ho ha dit;
3.- Els fixatges de Rustu (porter extracomunitari), Mario, Cuaresma, Maxi López, etc;
4.- No aixecar les catifes, amagant la Due Dilligence a qui va sol.licitar veure-la, amb sentència del TSJC recorreguda al Tribunal Suprem, que els condemnava a fer-ho. Fem la següent reflexió, si no hi ha res a amagar perquè no s’ensenya, i si hi ha alguna cosa a amagar perquè no s’ensenya?;
5.- Pujada estratosfèrica del 40% de mitjana dels abonaments del Camp Nou, gran idea econòmica;
6.- L'embolic del cunyat i de la Fundación Franco, mentint dos cops a l’Assamblea de Socis, i els directius aplaudint amb les orelles;
7.- Vendre patrimoni, amb l’eufemisme de possar-los en valor, i així equilibrar els balanços, una altre gran idea econòmica;
8.- Saltar-se els estatuts, no convocant les eleccions quan tocava a la primavera del 2006, i obligats a fer-ho judicialment i confirmat posteriorment pel TSJC;
9.- L’escandalosa gestió del repartiment de les entrades de la Final de Champions de Paris al maig del 2006, amb quasi 4.000 entrades per a "compromisos";
10.- Quedar-se amb els diners dels drets televisius que corresponien a Sogecable, i condemnats posteriorment a retornar-los, i així aquells anys equilibrar balanços, una altre gran idea econòmica.
.
Continuarem en una segona part.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Foto: Portada de "El Crack 10" 28 de maig de 2003
Enlace castellano: Clicka aquí

dijous, 18 de febrer de 2010

Els vuit dies d’or, del 2003

Aprofitem el célebre slogan d’uns grans magatzems, per a tornar fer referència a aquells famosos vuit dies que anaven des de la presa de possessió del càrrec de President del FC Barcelona i de la seva Junta directiva fins al 30 de juny del 2003, data del tancament econòmic de la temporada 2002-2003, i que va realitzar, signar i presentar aquesta nova junta entrant.
.
Ens sembla que mai vuit dies han donat tant a parlar, pàgines de diaris, hores de ràdio i televisió, judicis, sentències, apelacions i fins i tot celebrar unes eleccions en mig de l’estiu del 2006 per obra i gràcia, i diccionari en mà del Sr.Xavier Sala.
.
Doncs embolica que fa fort: Quan ja ningú (o molt poca gent) hi pensava, salta la notícia que l’Audiència de Barcelona revoca, la sentència de 1ª instància del cas dels avals en pricipi favorable als interessos de la Junta directiva, i que estima i deixa ben clar dues coses:
- Que aquells famosos vuit dies de juny, corresponen a la junta del Sr.Laporta;
- I que els van utilitzar per a inflar les pèrdues ja de per si altes d’aquella temporada, en quasi 70 milions euros de mes;
.
I en resum ens ve a dir que la junta continuista, a les eleccions de l’estiu del 2006, tenia l’obligació d’avalar el 15% de pressupost i que no ho van fer, justificant-se en que havien presentat prou exercicis positius, i resulta que no és cert.
.
Al final es demostra que tot plegat, el famós "miracle" econòmic producte de la coneguda i "legal" enginyeria comptable del vicepresident Ferran Soriano, que alguns ja haviem avisat (pujades d'abonaments, vendes de patrimoni, aprofitar crèdits fiscals,...), tampoc era per a tirar coets.
.
Ara, no un jutje, sino un tribunal format per tres magistrats, ens diu que el Sr Laporta i la Junta directiva, s’han saltat per segon cop els Estatuts del Club i la Llei de Esport, i que els directius que continuin en l’actualitat de les eleccions del 2006, han de presentar l’aval.
.
Serà interessant veure ara, si la comissió jurídica del Club pot estudiar obrir un altre expedient disciplinari al President i la Junta, per saltar-se per segon cop els Estatut, i. compte que ja hi ha una sol.licitud cursada per la primera infracció, que va ser no convocar les eleccions en les dates que corresponia.
.
Els "sentenciats" han estat el membres de la Junta directiva actual escollida al 2006, i que en l’actualitat continuin en el càrrec, però entenem que tots els altres exdirectius dimissionaris tant del 2003 com del 2006, moralment i ètica també els hi afecta de ple. Crec que no cal dir tots els noms a qui ens referim, no?
.
I sobretot que quedi ben clar que nosaltres entenem que el FC Barcelona no ha estat condemnat a res, i per tant el club no pot, ni ha de presentar cap recurs al Tribunal Suprem.
.
Ara que no li obrin també un expedient disciplinari al soci, que vetllant al nostre entendre pel be del Barça, ha arribat fins al final en aquest assumpte.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
Enlace castellano: Clicka aquí

dimecres, 10 de febrer de 2010

Manipulant les línies; capítol previ, juny 1970

Ara que ja ha passat mes d’una setmana, del intent de manipulació massiu que van perpetrar certs mitjans de comunicació de la premsa nacional-madridista, per a fer creure als seus lectors i espectadors, que Pedro es trobava en fora de joc, a Un Crit Valent volem recuperar unes imatges del programa de TV3 "Aquest Any Cent!" dedicat als àrbitres.
.
En aquest clip es diu i es mostra, com des de la revista oficial del Real Madrid van manipular les fotografies, de la lluita entre Rifé i Velázquez per a fer creure, donat que no existien les imatges de televisió, ni curiosament del NO-DO, que la possible falta assenyalada semblés dins de l’àrea i que Guruceta ho havia encertat.
.
La realitat era, que la possible falta s’havia produït a uns 2 metres de la frontal de l’àrea, i que l’àrbitre Guruceta va assenyalar el punt de penal.

video

Mira el clip també al youtube: Clicka aquí

Aquell vespre a part de Guruceta, només el president del Real Madrid Santiago Bernabéu, personatge extremadament lligat amb la seva directiva al poder franquista i al qual properament li dedicarem un informe, va veure penal en aquella jugada i així ho va anar pregonant xulescament.

Creiem que a tots aquests periodistes de l’actual nacional-madridisme instal.lats en la manipulació i la mentida, que repeteixen les mateixes trampes de fa 40 anys o pitjors, els hauria de caure la cara de vergonya, i en canvi sense cap mena de pudor, continuen amb la mateixa cantarella diària i cada cop mes fastigossa.

A Un Crit Valent n’estem farts d’aquests atacs diaris, sense cap tipus de raó, ni justificació, amb mentides i manipulacions quasi delictives i denunciables, creats i encaminats exclusivament per a intentar desestabilitzar-nos

Per tant demanem el cessament immediat d’aquest tipus periodisme, i a la nostra directiva algun gest de fermesa encaminat a exigir el respecte que el nostre club mereix.

Desconec si els periodistes han de cumplir un codi deontològic o no, però si fos així el mes segur és que la gran majoria d’ells, no és que se l’hagin saltat, sino que se l’han passat pel forro dels pantalons, amb tantes manipulacions, mentides i declaracions ventatgistes.

Un Crit Valent, sempre intentarà donar-hi resposta.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano: Manipulando las lineas, junio 1970. Clicka aquí