dimarts, 29 de setembre de 2009

Nosaltes no li tenim ganes, pero...

Des de l’arribada d’en Joan Laporta a la presidència del Barça, ja són molts cops que en surt esquitxat per una cosa tant voluntària i al mateix temps evitable com és el fet de mentir.

Algún dia algú hauria de fer un resum del les mentides del President, des de la ja llunyana del fitxage d’en Beckham, fins a la de negar el coneixement de l’auditoria/espionatge dels seus companys de junta.

I donem per fet que en aquest darrer cas va mentir, perquè de moment ja hi ha una divergència entre les explicacions del Sr.Oliver i les declaracions del Sr.Laporta, en el punt de que el primer va afirmar que un cop va tenir els informes, el President i els "auditats/espiats" es van enterar al mateix moment; i el President a Màlaga va donar una versió diferent, consistent en que el Sr.Oliver li va ensenyar els informes, i que va se ell i solament ell, el que va considerar un cop els havia vist, que s’havia d’explicar el que havia passat als afectats.

Ens preguntem com un mandat com el del Sr.Laporta tant ple d’èxits esportius, pot estar tant continuament tacat per aspectes que embruten la imatge ètica del club, per les actuacions provocades per ell mateix, per certs directius i pel Director General. I denunciar aixó, no és tenir-ne ganes.

Ja des dels casos antics dels Beckham, la pujada d’abonaments, les ventes de patrimoni, les entrades de Paris, al darrer, a molts en queda la sensació de que ens aixequen la camisa, amb un discurs encaminat a donar la volta a tot, i presentar-se ell com a víctima amb escuses "barates". Però el mes trist és, que en la majoria de casos s’han demostrat les mentides.

I ens preguntem quants cops mes ens han mentit, i encara no ho sabem?

Ara una de les escuses que ens van donar, és que aquestes actuacions a Estats Units són molt comunes, i es clar, nosaltres voldriem aclarir que no tot el que a USA és considera normal, aquí és legal.

Volem recordar que hi ha altres actuacions de la parella Oliver-Laporta que també han generat dubtes. Recordem la roda de premsa del Sr.Oliver explicant la magnífica oportunitat d’entrar a MSL, sense cap cost pel Barça i amb una espectativa de negoci brutal, tractant de "tontets" als periodistes que hi vàren assistir perque no ho entenien.

Clar que mes esperpèntica va ser aleshores retirar-se, si tot era tant idíl.lic. De tota aquesta història, ja només quedaria saber realment quants diners ens va costar.

De moment el que queda ben clar, és que de les declaracions dels tres vicepresidents que han parlat, s’extreu que 2 d’ells no s’ho van prendre gaire esportivament. Ferrer afirma que el tema es va tractar amb contundència (sic) i Boix declara una conversa dura (fins i tot molt dura) amb Oliver i que es va cabrejar molt. Per tant el que es diu normal, no ho van trobar.

I repetim que el problema no és com, ni quan apareixen aquest tipus de noticies. El problema real, es que en la majoria de casos les notícies són certes. I denunciar-les no és, tenir-li ganes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

divendres, 25 de setembre de 2009

Ho sento, però no ens els creiem

Ja ho hem dit mes d’un cop, no cal que vingui ningú de fora per a desestabilitzar-nos, nosaltres solets en tenim ben prou per a fer-ho perfectament.

Tenim la sensació un cop sentides les explicacions del Sr.Oliver sobre el greu escàndol destapat per El Periódico de Catalunya, que molta gent ha actuat malament. Però el mes greu no és l’aparició, sino la notícia.

En primer lloc és estrany que el Sr.Franquesa si té uns indicis d’una activitat al seu voltant que creu que pot ser "sospitosa" no vagi als Mossos d’Esquadra.

Poca gent creu que el President no sabes que el Sr.Oliver va encarregar investigar a 4 dels seus 5 vicepresidents, però es clar amb l’antecedent de que també deia que "desconneixia" que el seu cunyat pertanyia a la Fundación…

Però si realment és així, el Sr.Oliver havia de ser cessat automàticament i sense cap tipus d’indemnització.

I on queda la dignitat dels investigats, que un cop assabentats de la investigació es queden ben aferrats a la cadira?

La situació de la Junta el dia en que es van repartir els informes, deuria ser espectacular. Els 4 vicepresidents investigats, al.lucinats i preguntant-se que, amb aquesta "auditoria" (sic) de qui se’ls protegia i de que se’ls defensava.

Una interpretació que es pot donar a tota aquesta història, és que sembla que s’ha investigat/espiat/auditat/….als vicepresidents per a poder "eliminar" a algun candidat i col.locar tranquilament al continuista que mes interessi al President Laporta i al Sr.Oliver. Potser algú de Catalunya Oberta?

I finalment, i és una sensació particular després de que el Sr Oliver digui que una "auditoria de seguretat" no va mes enllà de revisar registres públics i poca cosa mes, que el import de 56.000 euros potser és una mica exagerat.

En un moments en que en els mitjans de comunicació semblava que callaven tota informació que podia afectar al Sr.Laporta (Flavia, Kuwaits, Mallorca, Uzbekistains, Giralt,…), una noticia com aquesta ens retorna una a la vida

Visca el Barça

Joaquim Molins

dimarts, 15 de setembre de 2009

Els números blancs d'en Ramos Marcos

La setmana passada al programa "Que has dinat" d’en Sergi Mas a Com Ràdio, l’exàrbitre Sergi Albert va explicar que l’exàrbitre internacional Joaquin Ramos Marcos, fardava i presumia en algunes reunions d’haver dirigit un Barça-Madrid, amb una samarreta de l’equip blanc a sota de l’equipació arbitral.

La noticia recollida a l’e-noticies.cat, així com la resposta posterior de l’exàrbitre al programa Punto Pelota d’Intereconomia TV en el qual col.labora, són espectaculars

http://esports.e-noticies.cat/sinverguenza-bocazas-falso-imbecil-jeta-mala-persona-32530.html

A Un Crit Valent no sabem si la noticia es certa o no, però que un excompany es tiri a la piscina i ho expliqui ens dona prou peu per a creure-ho, i potser només faltaria algú que assistís a aquelles reunions "s’atreveixi" a confirmar-ho.

A resultes del mal anomenat informe d’UCV de les "19 lligues robades" presentat el 23 de març passat (si voleu el poder llegir i descarregar al link de la columna blava de la dreta), on entre altres arguments questionavem la feina arbitral en l’anomenada època Plaza, alguns tertulians del Punto Pelota sense haver-lo ni llegit com anaven reconeixen, en mig de crits i vermells de ràbia a punt d’explotar, ens van dedicar una sèrie de comentaris (alguns d’ells amb molt mala baba) que no van caure en sac trencat.

Entre els tertulians, Ramos Marcos inicialment menys encés que els seus companys va venir a dir-nos que per molt que els números diguin una cosa que ell mai se’ls creuria i fins i tot va amenaçar amb anar als jutjats, i aleshores per a desacreditar l’informe, als que pensem d’aquesta manera i endefinitiva a la història del Barça, va mentir deliberadament afirmant que l’exàrbitre Rigo (al qual "acusaven" de barcelonista) UN ANY VA ARBITRAR AL BARÇA 36 PARTITS SEGUITS i es va quedar tant ample.

No cal dir que aquest discurs va ser confirmat, secundat i afirmat completament pels seus companys de programa Roncero, Siro López, José Damiàn González…..

Video: Comentaris Punto Pelota (Intereconomia TV) 24/3/09

Aixó ens va portar a pensar a fer un petit estudi comparatiu, dels partits que va arbitrar Ramos Marcos en lliga al Barça (33 partits) i al Madrid (30 partits), i veure els números fredament de com ens havia afectat.

Doncs el resultat final és que amb Ramos Marcos:

- El Madrid va guanyar el 60% dels partits que va arbitrar i va perdre el 23,3%

- El Barça va guanyar el 45% dels partits i va perdre el 30,3%

- Va xiular els mateixos penals a favor (4 a cadascú), però mentres al Barça li va assenyalar 9 en contra al Madrid només 1

- També hi ha una diferència important en quan a les amonestacions, 55 pel Barça i 39 al Madrid

Són interessants també els números dels enfrontaments directes entre Barça i Madrid, on veiem que dels 5 clàssics que va xiular 3 els van guanyar els blancs per 1 empat i 1 victòria del Barça, amb 2 penals a favor del Madrid i un a favor del Barça.

I si centressim els números en les 6 temporades de l’època Plaza que va enganxar, veiem com aquests, encara es tornen mes blancs.

Link:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FY2NkN2MyYTMtZGQyZC00OGUxLWJhZWEtNzdhNjViMTljNDBm&hl=es

o

Fes un click per a engrandir el quadre

Els números i les estadístiques poden ser només casualitats, i que tots els barcelonistes que hem vist/patit els seus arbitratges estessim equivocats; I que el clauer del Madrid que parlava en Sergi Mas, amb el que deien que es passejava per Salamanca, i que del qual també haviem sentit parlar, potser no va existir mai.

I finalment, afirmar que el Barça dels seus arbitratges en té mes mal records que altres. Visca el Barça Un Crit Valent!!! PD: Amb Ramos Marcos vàrem guanyar la Copa del Rey de l’any 1988, per 1 a 0 contra la Real Sociedad

Enlace traducción castellano:

http://docs.google.com/fileview?id=0B0bUkBKthj6FZWMzYjJhNjMtNzczNi00MjQ4LWI1MWItZmNlOTk1MDIwY2Rl&hl=es

divendres, 11 de setembre de 2009

Nou horari, televisions i TDT

Com cada any, després de la primera jornada de lliga s’ha produït l’habitual aturada de la competició per a la disputa d’un parell de partits de les seleccions; Volem recordar que a mitjans d’agost també se’n van disputar, paralitzant així les preparacions físiques dels jugadors.

Aquest fet no per esperat i conegut no deixa de sorprendre'ns, però si ara que s’ha llençat el globus sonda (o no) de la possibilitat de disputar partits a les 3 de la tarda, amb les excuses de certes audiències a l’altre punta del món i amb el justificant o excusa que a Europa també ho fan.

Un Crit Valent no està en contra del futur, ni de la globalització del nostre Barça, però no està d’acord que es facilitint les audiències a gent de l’altre punta del món i no als seguidors d’aquí.

Si tant volem fer i copiar el que fan a altres lligues europees, fem-ho i copiem-ho tot, no? Per exemple:

- A Anglaterra, França i Alemania, ja porten disputades 4 jornades, a Holanda 5, a Portugal 3 i a Italia 2 (Aquí recordem que només 1).

- És per molts conegut, perquè així s’ha dit, que a la Premier League ja estan marcats amb dia i hora, tots els partits de totes les jornades. (Aquí a falta de pocs dies no sabem ni dia, ni hora, i si es retransmet per quin canal serà)

Fins quan anirem transigint a costa dels interessos econòmics d’unes poques persones, en contra dels interessos dels seguidors directes dels clubs?

Ara es veu que volen fer la prova de passar de deixar-nos sense sopar, amb tants partits a les 10 de la nit, a que no dinem en condicions, amb possibles partits a le 3 de la tarda.

Un Crit Valent sempre ha pensat que el problema, no era tant de jugar a les 10 de la nit, sino que va ser la gran quantitat de cops que ho vàrem fer, i les nostres queixes anaven en aquesta direcció.

I si finalment s’ha de jugar a les 3 hi juguem, però TOTS, i després que no hi hagin queixes per insolacions, digestions pesades, o si els partits són dolents migdiades en males postures

Visca el Barça i Bona Diada

Joaquim Molins

PD:

Per cert, a data d’ahir 10 de setetembre de 2009 continuo sense descodificador de TDT, i a la majoria de llocs em van dir que fins a l’Octubre….

Ni al Carrefour de Gran Via 2, ni a Glòries; Ni Corte Inglés de Diagonal (aquí almenys van oferir-me la CAM, però jo tinc una tele "normal"), ni Portal de l’Àngel; Ni als Hipercors de Meridiana, ni al de Cornellà; I finalment ni al Media Mark de l’Hospitalet, ni al de La Maquinista.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Les Cinc Copes, les actuals i les antigues

Ja estem de tornada, i esperem poder passar tots junts un altre magnífic any.
.
Com cada setembre des de que els Carnets de Soci porten foto, he acudit a les oficines del Club amb els meus fills per actualitzar-les, ja se sap que els nens creixen depressa.
.
I també com cada any i aquest amb mes raó, hem aprofitat per anar a veure les instal.lacions del Camp Nou i el Museu amb les noves Cinc Copes.
Ens vàrem fer les fotos amb elles, però vaig trobar que estaven col.locades en un lloc massa fosc i amb poca il.luminació per la importància que tenen i pel que representen (potser és cosa de disseny). A continuació vaig voler retre un petit homenatge a les antigues Cinc Copes de la temporada 51-52 Campionat de Lliga, Campionat d’Espanya, Copa Llatina, Copa Eva Duarte (per fer el doblet), la Copa Martini-Rossi (per la diferencia de gols), ara que tant s’ha tornat a parlar d’elles.

Doncs a la vitrina central de l’espai dedicat a les cinc copes, on suposadament haurien d’estar exposades n’hi ha cinc, però no són les que es van guanyar aquella temporada.

En aquest lloc preferencial estan esposades les cincs copes dels títols que es van guanyar en tres temporades: 2 Lligues (51-52 i 52-53) i 3 Copes del Generalísimo (51, 52 i 53).

Aixó es pot deure a que encara que aquella temporada 51-52 es van guanyar Cinc Copes, hi va haver gent (encertadament o no) que va considerar mes les cinc copes com un periòde de dos anys en que es va dominar el futbòl espanyol, fins al robatori d’en DiStéfano.

Potser s’hauria de refer l’espai i posar les Cinc Copes juntes, encara que aixó és feina d’un especialista en museus. Ara la Copa Llatina, la Eva Duarte i la Martini Rossi estan camuflades entremig altres copes i no destaquen tal com entenem que hauria de ser.

El Museu necessita un rentat de cara tant en l’aspecte de l’exibició de les Copes i Trofeus guanyats, com en el seu concepte.

Les Copes Llatines i la Copa de Fires, per la importància que realment van tenir, creiem que haurien d’estar en un lloc mes preferèncial.

I finalment no es seriòs ni acceptable que a la vitrina principal del Museu hi manquin Copes. Dona un aspecte lamentable i tercermundista veure que on hi ha d’haver una Copa d’Europa (la de Paris) i la segona Supercopa d’Europa, només hi hagi una petita ressenya. Es que en tenim tant poques, que de seguida es detecta, no?

Les vitrines no són una llibreria per anar agafan copes.

Visca el Barça

Joaquim Molins