dimecres, 23 de novembre de 2011

Tornen a “segrestar/censurar” imatges.

En aquest darrer cap de setmana del 20N curiosa coincidència, i a resultes de la darrera jugada del València-Madrid, han explicat que des de La Sexta s’ha intentat evitar que es pugués veure la seqüència de les mans d’Higuaín des d’una perspectiva, on en veia clarament que si que aturava la pilota amb la ma.
.
Aquest és un gest al qual la TVE del tardo-franquisme de començaments dels 70 ens tenia ben acostumats, per a quan no podien actuar amb una censura prèvia; si alguna cosa no agradava, doncs cap l’arxiu i a classificar-ho com a "secret", i com si fossin aquells documents els quals havien d’esperar 40 anys a ser desclassificats per a poder ser vistos, i es clar, dir que no s’havia gravat o que s’havien fet malbé, etc.
.
Aixó sembla que va passar amb el famós penal assenyalat per Guruceta al juny de 1970, on sempre s’haviem vist la seqüència en 6 o 9 fotos de la cursa entre Rifé i Velazquez i com aquest darrer es tira fora l’àrea, però mai les imatges en moviment de TVE, ni del NODO.
.
Sempre s’havia dit que aquestes imatges no existíen, que TVE no gravava el partits (ja ja ja) o que el NODO no l’havia recollit en la filmació. Doncs bé, misteriosament han aparegut, i des de fa uns messos al Youtube, algú va penjat les imatges de TVE, com si 40 anys després s’haguessin desclassificat i aquí estan.
Volem recordar també, que en aquella mateixa temporada el resum del NODO, va censurar la criminal entrada de De Felipe a Bustillo del partit de la 1ª jornada de lliga disputat al Bernabéu entre el Madrid i el Barça. I en el seu resum setmanal no en van fer ni una sola menció. Aquesta entrada la vam recuperar fa poc temps.
Encara que la "desaparició" més cèlebre va ser el 0 a 5 del mes de Febrer de 1974, on a part de desapareixer dels arxius de TVE, també va desapareixer tal com va explicar el periodista de Canal+ Julio Maldonado a l’Aquest Any Cent de TV3, de la videoteca del Real Madrid.
Ara el programa Efectivament, està buscant les imatges de TVE de l’agressió de Villar a Cruyff del partit televisat de la nit del 24 de març del 1974, del qual ara només es poden veure 3 fotos, i TVE evidenment diu que no el té.
.
I si cap particular no el va gravar com va passar amb el 0 a 5, potser ens haurem d’esperar al 2014, per a que TVE l’ensenyi?…
.
I ens preguntem: Quantes cintes més deuen tenir "amagades"?
.
Salut i Visca el Barça
.
Joaquim Molins
Enlace castellano clicka aquí

dimarts, 15 de novembre de 2011

És el moment per a canviar el nom del Estadio Santiago Bernabéu?

Després de les increïbles "facilitats" econòmiques de les que ha tornat a disfrutar el Madrid per part del seu Ajuntament, i que fan que pugui afrontar les reformes multimilionaries del seu estadi, potser ja seria el moment en que pensessin en la possibilitat de canviar finalment el seu nom.
.
Sempre hem cregut que és poc repectuòs pels que van defensar la legalitat vigent de la República, mantenir aquest nom, donat que ell es va allistar voluntari a una de les divisions més sanguinàries del bàndol feixista (la 150a División), sota les ordres del seu amic el general Muñoz Grandes "para la reconquista para España de Cataluña", entrant a diverses poblacions de Catalunya com Artesa de Segre, Ponts, Solsona i Berga, on un cop "alliberades" les violacions dels drets humans (execucions sense judici, robatoris, tortures, violacions, etc.) en contra de la població civil encara són recordades.
.
Ara fa més de vuit anys, la revista Sapiens va fer un reportatge d’investigació sobre l’actuació de Santiago Bernabéu a la Guerra Civil, complementat amb diverses declaracions de diferents entrevistes on es veia com destilava per una banda xenofòbia envers Catalunya, un cert racisme i un masclisme recalcitrant, que avui en dia serien fàcilment denunciables.
.
Ja es veu que els lligams de Santiago Bernabéu i del Madrid amb el poder franquista queden clars des d’abans del seu curiós accés (potser provocat) a la presidència del Madrid a l’any 1943, i que aquests es van mantenir fins a a la seva mort a l’any 1978 (35 anys sense eleccions, tal com els agrada fins i tot avui en dia), o fins i tot més enllà en un aparell completament madridista a la RFEF i CNA.
.
Amb aquests lligams un cop president, d’entrada va aconseguir aixecar el nou estadi de Chamartin en una època de penúries econòmiques i d’escassetat de materials, lligant a l’arquitecte del Valle de los Caidos per l’elecció del projecte, i escollint la mateixa constructora.
.
O que aquest amic, el general Muñoz Grandes condecorat personalment per Adolf Hitler, va ser ministre en diferents etapes (entre elles quan s’havia de perpetrar el Robatori en el Cas DiStéfano) i vice-president del govern de Franco de l’any 1962 al 1967.
.
Cal dir que hi va haver punts de fricció en alguns moments puntuals amb el Règim:
- que un cop es va encarar a un alt militar franquista en el palco del Bernabéu;
- o que a la gent del Règim no li va agradar que donés una insignia a un militar jueu;
- o que l’Ajuntament de Madrid no vulgues requalificar el Bernabéu per a fer el gratacels més alt d’Europa;
- o que va fer plegar ja en democràcia, a un militant de Fuerza Nueva de la Junta Directiva del club;
.
Però res, comparant-ho amb els impressionants beneficis aconseguits pel Madrid dels estaments i organismes oficials durant les dècades del franquisme i del post-franquisme: on decisions arbitrals a banda, hi ha la curiosa adquisició del terrenys de l’antiga Ciudad Deportiva o d’una part dels terrenys del Bernabéu, la llarga llista de jugadors nacionalitzats tant de futbol com bàsket, etc.
.
I el 20 de Novembre s’acosta…
.
Salut, sort i Visca el Barça
.
Un Crit Valent
.
Enlace traducción castellano clicka aqui

dilluns, 7 de novembre de 2011

I si canviem possible penal, per possible fora de joc?

Ara que ja fins hi tot apareixen "filials blaveres" de l’anomenada Central Lechera, amb el diari Super Deporte i el seu "cas Villa", i la "sueca" amb la biografia d'Zlatan Ibramovic, intentant trencar o desestabilitzar la unitat del nostre vestidor, es curiòs veure com després d’un impresionant i espectacular partit de futbol com el d’ahir entre l’Atlètic Club i el Barça, hi ha llocs (semblo Mou) que es dediquen més temps en analitzar si una jugada era penal o no, en comptes de lloar l’espectacle vist sota una pluja intensa.
.
Que si l’agafa a fora, que si l’estira dins, que si és una jugada clara, que si el Reglament, que si una circular específica, etc., i curiosament qui no es queixen i qui no es tiren (i és d’agrair) com molts altres, són el jugadors bascos i el seu entrenador.
.
També crec que si hagués passat al revés, segurament nosaltres demanariem penal; però no és menys cert que d’aquesta jugada analitzada fins i tot amb lupa, aumentant la imatge, encerclant els jugadors per a que no ens despistessim, se’n obvia una analisi detallada del començament de la mateixa, on podria haver fora de joc d’Iraola.
.
Ara en aquest cas ni es tiren línies correctament o no, es calla no fos cas que se’ls desmontés més de mitja escaleta del programa de tota la setmana.
.
Ja ho sé que pot semblar que no ho és o potser si que ho és i claríssim, però del que em queixo, és que com sempre utilitzen diferent vares de mesurar, i en aquest cas ni ho debaten.
.
Menció a part per els locutors del partit a Canal +1, on després de la trepitjada que va patir Cesc, encara es preguntaven lo curiòs que era com de se li havia sortit la bota. Algun cop escriuré algún improperi.
.
Per sort el Barça ens té a nosaltres. Parafrassejant al President Companys parlant de Catalunya, jo ho aplico al Barça, i es pot dir que:
.
"Totes les causes justes tenen multitud de defensors, la de Barça només ens té a nosaltres"
.
Salut, sort i Visca el Barça
.
Quim Molins