dijous, 24 de desembre del 2009

2009, no ha estat un somni

Ja s´ha dit tot, però no podíem acomiadar aquest any inoblidable i etern sense fer una reflexió : no, no ha estat un somni, al contrari, obrim els ulls, guardem-ho a la memòria, perquè d´aquí molts anys ho podrem explicar.

El Barça de les 6 Copes !!!

Una lliga brillant, coronada amb l´històric 2 a 6. Una Copa exitosa. Una Champions on vam fer-ni 5 al Lió, 4 al Bayern, vam arribar a l´èxtasi amb Iniesta, i als llorers romans davant el Manchester United. La Supercopa d´Espanya. La d´Europa amb el golàs de Don Pedro el Gran, i la culminació, el primer Mundial, amb els gols també inoblidables de Pedro i Messi.

6 títols ! Mai s´havia aconseguit, i serà molt difícil que algú ho repeteixi.

Però encara es fa més gran la llegenda, si pensem com juga aquest equip, que la columna vertebral és de la pedrera ( Victor, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro, Bojan... ) que han assolit la categoria de millors jugadors del Món ( Pilota d´Or i FIFA World Player ), i la destresa, humiltat, categoria, lideratge i sentiment pur del Pep Guardiola.

Les llàgrimes d´Abu Dhabi reflexen el tarannà del tècnic, del grup i del club, de tots els qui estimem el Barcelona, quan van mal dades i quan el vent bufa de cara.

Ara, caldria demanar que aquest grup segueixi assolint títols, i passi a la història no només per un o dos anys, sinó per marcar l´estil del futbol mundial durant aquesta década. Pensem també que perdrem competicions, cal estar preparats, i seguir amb el suport i sense esquinçar el carnet.

Deixem clar ara i en aquests moments que tots som tan culers quan es guanya com quan es perd. És un joc. Però els sentiments ningú ens els ha pogut arrabassar, ni ho faran mai. Celebrem, gaudim i donem suport incondicional.

Una felicitació també per a l´equip d´handbol, brillant campió de la Copa Asobal ( malgrat l´arbitratge ) i de l´equip de básquet, ja amb dos títols, líder en les dues competicions, i amb un balanç increïble : 23 victòries per 1 derrota.

El Barça sempre ha estat el Club més gran del món. Ara, també és el millor equip de la història.

De les eleccions, ja en parlarem aviat …

Bones Festes i millor ( no serà fàcil ) 2010.

Jordi Medina.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Per fi Campions del Món

Joan Gamper el 19 de febrer de 1922, en la Cerimònia de col.locació de la Primera Pedra del camp de Les Corts; va dir que: "Als jugadors els hi demano fidelitat. Que damunt del pit porten l’escut del Barcelona, i dessota l’escut els batega el cor. Una cosa lligada amb l’altra, fan al jugador ideal.
.
Per tant Messi amb el seu gol del dissabte, que ens va fer Campions del Món, va donar vida a la frase del nostre fundador, tancant així un 2009 perfecte.
.
Tots els que érem a Abu Dhabi i els que ho varen veure per televisió, som conscients que acabàvem de viure un moment històric, i ens va abraçar un sentiment inmens de felicitat, en el moment que l’àrbitre (que mereixeria un escrit apart) va pitar el final del partit, i que ens "coronava" Campions del Món.
.
A partir d’ara, amb el lema "Tot guanyat. Tot per guanyar", s’obren nous reptes per aquest magnífic equip, per aquest 2010 que estem a punt de començar.
.
Repetir-ho un altre cop som conscients que és impossible, però també ho semblava l’any passat, i s’ha conseguit. Del que estem segurs, és que aquest grup ho intentarà, i ens tornarà a tenir al seu costat.
.
Podem marcar un cicle en el futbol modern, que farà perdre els papers i els nervis a tots aquells que han fomentat històricament els seus triomfs amb el "robatòri" d’un jugador, la proximitat al poder i a l’ajut arbitral de l’època Plaza (de 13 lligues designant, 11 RM i 2 ATM).
.
Si seguim així d’units equip i seguidors, abans atraparem en Lligues i Champions al RM, que ells es puguin acostar mínimament al que hem fet aquest any.
.
Senyors: Visca el millor equip del Món, Visca el Barça .
Joaquim Molins .
Mes fotos del desplaçament a Abu Dhabi, clickant a la pantalla de "Fotos desplaçaments UCV"

dimecres, 16 de desembre del 2009

Preparant Abu Dhabi amb el Racc

Per endavant vagi la nostra consideració pel Racc, l’emblàtic Real Automòbil Club de Catalunya, tant per la seva història centenària, pels seus milers de socis, com pels seus serveis, però el que realment no entenem, són els preus que ofereixen als seguidors, quan volen seguir al Barça.

Ara en vigilies de disputar el Mundial de Clubs de la Fifa a Abu Dhabi i a punt de gravar amb lletres d’or el nom del FC Barcelona en els llibres d’història del futbol, ja tornen a sortir comparacions entre els preus que ofereix l’agència oficial del Barça, i els preus que qualsevol persona, sense ser professional del turisme, pot aconseguir vellugant-se només una mica.

La diferència és tant important, que mereixeriem una explicació, perquè sino la imaginació ens pot portar a pensar, que els seguidors paguem els desplaçaments a tots aquells que viatgen "per la cara", i aixó no seria del tot just.

Sinó com s’enten que alló que un particular, com explica i detalla en una carta a La Vaguardia, pot aconseguir per uns 1000 euros (400€ avió+300€ 6 nits d’hotel+140€ lloguer cotxe), l’agència oficial del Barça, que ha de vetllar primer per nosaltres, no ho pot oferir?.

Les ofertes del Racc pels seguidors per anar a Abu Dhabi han estat aquestes:

  • Viatge exprés a la final per 595 euros (trasllats i taxes incloses)
  • Viatge i 5 nits en hotel de 5 estrelles 2040 euros
  • Viatge expedició amb 7 nits d’hotel, 5380 euros

Un Crit Valent es pregunta com pot ser que si tenim un preu base de l’avió que pot oscilar entre els 400 euros de la carta de La Vanguardia i els 595 euros del xarter exprés del Racc, i que per exemple hotels de 5 estrelles d’Abu Dhabi, com un Sheraton es pot contractar per uns 75 euros la nit (375 euros 5 nits), o el mateix Park Rotana (de la oferta del Racc) a 130 euros , com poden "oferir" aquests preus tant alts.

Entenem que un preu base de 5 nits hauria d’haver estat ofert per la meitat de preu (595+375=970 euros), perquè hi caldria sumar un visita guiada a la ciutat.

Després la gent es sorpren que a certs desplaçaments, hi vagin tants pocs seguidors pagant, perquè com a curiositat en els darrers desplaçaments de Kazan (1900 euros) i Kiev, quasi hi han anat mes "enxufats" que seguidors.

Potser algun dia, igual que va succeir amb l’escàndol de les entrades de la Final de la Champions de Paris del 2006, on el Racc va haver de sortir en roda de premsa a explicar que el club se li havia quedat 1300 entrades del seu cupo, perque deien que havien fet curt amb els compromisos, també ens haurien d’explicar les raons d’aquestes diferències de preu.

O potser ens ho podem imaginar.

Visca el Barça, i cap a Abu Dhabi a tancar l’any mes històric del nostre club.

Joaquim Molins

dijous, 10 de desembre del 2009

L'altre equip de la "ciutat"

Deixeu-nos fer algunes reflexions històriques sobre certes actituds extraesportives per part blanc-i-blava, que amb el temps sembla que cauen en un cert oblit, i que amb raó o sense han contribuït a que durant alguns periòdes, les relacions entre Barça i Espanyol, no fossin les mes exemplaritzants.
.
No volem parlar ara, ni de partits ni d’arbitratges, sinó de les actituds. D’actituds de certs dirigents espanyolistes, que moguts per un populisme mal entès, aprofiten qualsevol excusa per per a difondre un "mal rotllo" que en general i majoritàriament no existeix.
.
Segurament per part de l’Espanyol també podrien fer una llista on remarcarien en que creuen que han estat perjudicats per l’acció del Barça, però aquí és el nostre torn.
.
O és que no ens hem de sentir molestos per la històrica cantarella dels darrers presidents del RCD Espanyol en no anomenar conscientment i sota cap concepte el nom del Barça?.
.
O és que no podem criticar que durant anys i anys van acollir, voluntàriament o involuntària, al madridisme i a certs sectors d’un espanyolisme que entenem que fan mal a Catalunya?;
.
O és que no ens podiem sentir molestos, perquè sense que vingués a res (Leverkussen va ser posterior), després de la final de Sevilla, durant partits i partits al Gol Sud de Sarrià hi hagués la pancarta del "Duckadam t’estimo"?;
.
O és que tampòc podem explicar la poca esportivitat de l’any 92, en negar-se a fer, el passadis a Sarrià al Campió d’Europa, amb el famós: Pasillo no?;
.
O és que tampoc no podem trobar curiòs, les dificultats d’assumir una catalanitat normal, no volent portar la senyera a la samarreta i acabar posant-se la Creu de Sant Jordi, bandera oficial d’Anglaterra o Georgia, entre altres.
.
I així podriem continuar, amb "anecdotes" passades i d’altres mes actuals (reqüalificacions, impugnacions…), però el que volem dir, es que els dirigents haurien de donar exemple als afeccionats.
.
Aixó si, des d’Un Crit Valent el que trobem mes divertit dels darrers presidents de l’Espanyol (el Sr.Perelló i el Sr.Sánchez) es la gran quantitat de vegades que van dir/amenaçar que plegaven, i que no ho van fer.
.
Esperem tirar endavant sense cap baixa, abans del Mundial de Clubs d’Abu Dhabi, aquest derby sigui metropolità o no.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins

divendres, 4 de desembre del 2009

El President els hi posa massa fàcil

Cada cop el nostre president ens fa mes difícil trobar arguments per a justificar certes actuacions fetes al "marge" de la Presidència del FC Barcelona.

El Sr.Joan Laporta és President del Barça les 24 hores del dia li agradi o no (que sembla que si li agrada, i molt), i per tant, si li apliquem aquesta màxima quan li critiquem els excessos en les declaracions i actuacions polítiques, també l’hem de criticar els excessos en altres tipus de celebracions.

I quan no exerceixi com a tal, se li ha de demanar un comportament adeqüat, perquè a partir d’unes edats aquestes imatges mes que fer riure el que fan és pena.

Realment és encomiable la vitalitat que mostra, però no em direu que si la foto d’un tipus "grassonet" (segons va dir ell mateix "baconet"), amb traje i corbata, suat o mullat amb un puro a una ma (en una zona prohibida) i amb l’ampolla a l’altre, un diumenge a la nit, fos la d’algú altre, mereixeria alguna reflexió de part dels seus pares, i quasi dels seus fills, no?

Ara be, era una festa privada pagada amb els seus diners (segurament), però s’estava cel.lebrant en un local de concurrència pública, i per tant si sap (com tots sabem) que certa part de la premsa, sigui per atacar-lo a ell o per a intentar dessestabilitzar l’equip, aprofiten qualsevol "relliscada" seva per a poder furgar i esbombar-ho, per favor, no els hi posis fàcil tants cops.

D’altra banda no sembla que sigui la millor forma de donar exemple, després de pregonar per tot el món la imatge solidària del Barça amb els desprotegits, amb els nens, amb els malalts, amb el tercer món, etc, amb la donada de despilfarrar "champagne" a 100 euros l’ampolla.

També us prometem que tots aquells que estaven allà a costa de qui fos, no estaven mes contents que tots nosaltres per haver guanyat al Madrid aquella nit, i no vàrem acabar amb aquella imatge.

Aixó si, ja posats a tirar per terra un vi espumós, mes val que sigui el francés que no pas un bon cava català.

Visca el Barça

Joaquim Molins