Barcelona 92 i Saporta, el poder madridista

Franco va morir al Novembre de 1975, però molts franquistes/madridistes el van sobreviure més anys incrustats als diferents estaments esportius, com José Plaza al Colegio Nacional de Árbitros fins l’any 1990, i fins avui en dia com l’Alfredo Florez al Comité de Competició.

.

Començo aquest escrit així, per a explicar la següent història sobre el:poder madridista:

.

Molta gent desconeix que per a les Olimpiades de 1972, en la que va ser escollida la ciutat de Múnic, el poder franquista, l’Ajuntament de Madrid i el Comité Olímpic Español, es van aliar per a saltar-se la proposta inicial, ferma, coherent i ben preparada de la ciutat de Barcelona, i presentar Madrid com la ciutat candidata a la votació que es va realitzar a Roma a l’any 1966.

.

El COE per a poder designar a Madrid com a ciutat cantidata pels JJOO del 1972 en comptes de Barcelona, va convocar d’urgència una reunió sense indicar a l’Ordre del dia que es votaria entre les ciutats de Barcelona i Madrid, pel dia 24 de desembre de 1965, i a la qual els principals membres catalans del COE no hi podien assistir.

.

En Juan Antonio Samaranch un dels membres principals del COE i representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Deportes i principal valedor de la candidatura de Barcelona, era a Austràlia amb l’equip de Copa Davis, i altres membres catalans del COE també eren de viatge o van ser advertits de que era una reunió sense importància.

.

Vist el resultat de la mateixa, el rebot català va ser important, fins i tot va haver dimissions, però es clar a l’any 1966 poca queixa pública es podia fer.

.

http://olimpismo2007.blogspot.com.es/2007/12/candidaturas-olmpicas-espaolas-v-madrid.html

.

Doncs bé, Samaranch en va prendre bona nota, i poc temps després de ser escollit President del Comité Olímpic Internacional a l’any 1980, va voler recuperar la idea de que Barcelona pugués organitzar uns Jocs Olímpics.

.

La idea, segons explica en Julián García Candau al seu llibre “Madrid-Barça, Historia de un desamor” (1996), passava per a parlar, explicar i convencer a certs estaments i mitjans de Madrid, amb anterioritat a que l’Ajuntament de Barcelona fes oficial la voluntat de presentar la candidatura.

.

O sigui que Samaranch amb l’experiència viscuda al 1965 va traçar un pla, que consistia en tenir-ho tot lligat per a evitar una reacció negativa a Madrid, i va demanar ajuda per a portar-lo a bon port a una de les persones amb més influències i que millor havia vellugat els fils de l’esport a Espanya durant més de 30 anys per a beneficiar al Real Madrid a tots els nivells (nacionalització de jugadors de futbol i basket, retransmissions TV, etc.), al seu amic Raimundo Saporta.

.

Candau explica que en una reunió feta a la seu de la FIBA al Carrer Serrano de Madrid, se li va demanar a Saporta que intercedis sobretot davant de premsa de la capital per a que no reaccionessin de forma negativa al moment que es fes pública la voluntat de Barcelona de presentar la candidatura.

.

I Saporta va fer molt bé la feina que li havien encarregat, donat que tots els mitjans de comunicació, per la raó que fòs, van ser complaents amb la idea engegada per Barcelona i no van mostrar cap tipus de confrontació.

.

Ja és curiós que per a evitar problemes i realitzar un dels somnis més importants que ha viscut Barcelona, també s’hagués de passar per Madrid i per la gestió d’una de les persones que més van contribuir durant anys a que es beneficiès en tots els àmbits al Madrid (i per tant perjudiqués al Barcelona); i com a recordatori final dir que va ser qui va signar el contracte il.legal amb el Millonarios de Bogotà que validar la RFEF, i que va servir per a robarnos a Distéfano.

.

Salut  i Visca el Barça

Quim Molins
.
Enlace castellano clicka aquí

1953 El Camp Nou de la Avenida del Generalísimo

Deixant a banda si és necessari o no la construcció d’un nou estadi, que jo crec que no, volem recordar que durant uns anys, a començaments dels anys 50 (de 1950 a 1953) ja es va plantejar la possibilitat d’aixecar el Camp Nou del Barça a l’entrada de la Diagonal (perdò Avendida del Generalísimo) a la zona de la Torre Melina, on en l’actualitat hi ha l’Hotel Juan Carlos I.

Al setembre de 1950, fins i tot abans de l’arribada de Ladislao Kubala al Barça, la directiva d’Agustí Montal va comprar uns 80.000 m2 a la zona de la Maternitat (50.000 dels quals eren edificables), en previsió per si s’havia de construir un nou estadi, donat que el camp de Les Corts es començava a quedar petit, i es veia la dificultat d’ampliar-lo de nou.

.

Però com sempre passa amb el Barça, de seguida van apareixer els "típics" entrebancs per part de les autoritats municipals i de la Dirección Nacional de Urbanismo, dirigits a canviar/permutar els terrenys comprats per uns altres a l’entrada de Barcelona.

.

Es va anar avançant amb les negociacions ja amb el president Enric Martí Carretó i fins i tot es va signar un contracte de permuta, i segons va descobrir en Carles Santacana a la Revista Barça, es va fer un projecte a càrrec curiosament del que seria el "tercer pare" del Camp Nou amb Mitjans i Soteras, en Lorenzo García-Barbón.

.

En García-Barbón va projectar al març de 1953 un estadi per a un mínim de 80.000 espectadors sentats i totalment cobert, del qual es van fer públiques un parell de fotos de la maqueta i un plànol genèric de l’emplaçament.

Però aquest projecte va quedar aparcat definitivament al Febrer de 1954 pel nou president del Barça en Francesc Miró-Sans pels retards que havien provocar les autoritats municipals i per les "dificultats" trobades per a poder adquirir les finques necessàries al voltant de la inicialment permutada, i va decidir que es tornava a la idea inicial de construir el camp nou als terrenys comprats pel president Montal a l’any 1950.

Les "dificultats" trobades es centraven en la negativa per part de la Universitat depenent del Ministerio de Educación, a vendre els terrenys al Barça i segons en Xavier G. Luque aquesta decissió partia del mateix ministre Joaquin Ruiz-Giménez, que que va arribar dir que els terrenys universitaris eren "seus" i que allà no hi entrava el Barça.

Vull recordar que pocs mesos abans de que el Barça finalment abandonés la idea de la Diagonal (perdò, Av del Generalísimo), ja va ocorrer la gravíssima injerència del poder franquista a l’agost de 1953, via la Delegación Nacional de Deportes, amb el robatori del jugador Distéfano al Barça per a portar-lo al Madrid.

I encara hi gent que s’atreveix a negar les "dificultats/presions" a les quals va estar sotmés el Barça en aquells anys.

Salut i Visca el Barça

Quim Molins

Fotos:

Barça, Revista Oficial FC Barcelona.

El Camp Nou. 50 anys de batec blaugrana

Enlace castellano clicka aquí

El cicle guanyador intacte, Campions del Món de Clubs 2011

Encara que una minúscula part de la "humanitat" no ho vulgui reconeixer i que aquesta "casualment" es troba a Madrid, tenim el millor equip de la història de futbol.

.

Ni Mourinho, ni Pérez, ni tota la trouppe de la "caverna madridista", poden minimitzar, ni aturar amb les seves provocacions i els seus menyspreus constants envers el nostre club i el nostre joc, el ressó mundial dels nostres èxits.

.

Per molt que s’esforcin (que ho fan), a la premsa mundial no surt ni una sola línia de tota la porqueria que amb tanta constància ens estan lleçant des de Madrid quasi bé a diari des de fa uns quants anys per a intentar desviar l’atenció.

.

Tanquem aquest any 2011, amb un espectacular 5 de 6 en títols, i amb un nivell de joc que ens fa sentir inmensament feliços, col.loquen el nostre palmarés de títols mica en mica al nivell del qual ens van apartar durant dècades els poders polítics i esportius.

.

Escoltar de boca de l’entrenador del Manchester United, poc després de perdre contra el Barça la final de la Champions League a Wembley, que mai ningú els havia donat un bany semblant, fa reflexionar sobre la nostra gran capacitat futbolística, i l’enorme respecte al futbol de Sir Àlex Fergusson.

.

Diuen que Risto Mejide va escriure que: "Si que no sabes ganar como el Barça, al menos aprende a perder como el Manchester".

.

A la"caverna" només els ha faltat que Neymar, encara a la gespa de l’Estadi Internacional de Yokohama, després de perdre per 4 a 0 la final de la Copa del Món de Clubs de la Fifa, digués que acabaven de rebre una lliçó de futbol.

.

Si als resultats d’aquests 3 anys i mig tant espectaculars, els hi sumem els títols dels anys de Rijkaard, on molts jugadors importants del actuals ja hi eren, ens dona que en 7 anys i mig hem guanyat: 3 Champions League, 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 2 Mundials de Clubs, 2 Supercopes d’Europa i 5 Supercopes d’Espanya, endefinitiva BRUUUUTAL.

.

A tot aixó se li poden sumar les 5 victòries en lliga al Bernabéu, més una 6à en l'eliminatòria de la semifinals de la Champions.

.

Ha costat molts anys d’esforços però finalment tenim la recompensa del reconeixament i l’agraïment del món del futbol, a un estil de joc i de fer les coses, on si la política i els "polítics" dels anys 50, 60, 70 i part dels 80, no haguessin actuat afavorint al Real Madrid, mai ens hauriem apartar.

.

I el més important és que a aquest grup de jugadors i tècnics encara se’ls hi veuen uns quants anys de recorregut a un altíssim nivell, i que els possibles recanvis estaran llestos per a continuar ja no un cicle, sino que el que esperem sigui definitivament una era d’èxits constants del nostre Barça.

.

El mes segur és que aixó últim del futur que ens pot esperar, és el que posa més nerviossos al Madrid, al Sr.Pérez i principalment a tota la "caverna".

.

Però ara toca brindar per la continuïtat del cicle amb la Champions de Wembley, la Lliga, la Supercopa d’Espanya de les "xancletes", la Supercopa d’Europa i el 2on Mundial de Clubs de la nostra història guanyats enguany i desitjar el millor per a tots en aquestes dates.

Salut, Bon Nadal i sobretot Visca el Barça .

.

Quim Molins

Un Crit Valent!

.

Foto: M.Ruiz-FCB

Enlace traducción castellano clicka aquí

Preparats pel Madrid-Barça, i a continuar amb el cicle guanyador

A diferència de les darreres lligues on sempre s’ha jugat el partit del Bernabéu a poques jornades per acabar la lliga per a posar màxima pressió al Barça, aquesta temporada és al revés i el tenim ara.

.

El barcelonisme és sent esperançat, perquè més enllà de la punxada a Getafe, veu que en els altres deplaçaments importants l’equip ha donat la cara i ha creat prous ocasions per haver guanyat els partits, i que si no s’ha fet ha estat per mala sort, o per algun error puntual que hem pagat molt greu o fins i tot per mals arbitratges.

.

Per aixó no tenim cap dubte que demà el Barça, a poc que pugui i que tingui un arbitrage que no permeti la violència blanca que vam patir en el tram final de la temporada passada, podem guanyar i tornar fer callar a coneguda "Caverna".

.

Curiosament sembla que el partit es jugarà a priori en un ambient sense l’enorme càrrega de violència com els de l’any passat, on des del club blanc i amb l’afegit dels periodistes "cavernaris" es van dedicar a escalfar els enfontaments fins a límits vomitius.

.

Pels afeccionats és d’agrair, però els que no han callat i si que han continuat erre que erre i "potser" per pròpia iniciativa, són aquests mitjants que han continuat actuant d’altaveu, i com aquell que no vol, si que han contribuït a menysprear-nos.

.

Aquest periodisme esportiu que tant critiquem, i que més enllà de lloar i defensar al seu Madrid, cosa que es pot entendre, el que fan és insultarnos permanentment, traspassant totes les línies de la decència i que en molt casos podrien ratllar el delicte, demà pot tenir un altre vegada l’antídot amb un bon resultat del Barça.

.

Crec que treure un resultat possitiu al Bernabéu, seria donar un cop d’efecte davant de tants mitjants nacionals que dessitjen la nostra derrota, i és el que es merexerien per la seva falta d’imparcialitat.

.

Penso que la TVE del franquisme, tindria enveja de veure com ens tracten avui en dia a Intereconomía, Marca TV, La Sexta, T5, A3, La1, etc.

.

Els jugadors que suaran la nostra samarreta, segur que a part de guanyar com ja han fet molts cops en els darrers anys, voldran tornar deixar en ridícul a tots aquests "periodistes" que dia rera dia els estan menysprean a ells i al club que defensen.

.

Demà com molts altres cops juguem contra el Madrid, però també ho fem contra el Siro, Hermel, Sauca, Rocero, Rodriguez, San Martín, Relaño, García Caridad, Luque, Serrano, Gómez, etc…

.

Salut, Visca el Barça i a guanyar al Bernabéu

.

Quim Molins

Enlace tradución castellano clicka aquí

Tornen a “segrestar/censurar” imatges.

En aquest darrer cap de setmana del 20N curiosa coincidència, i a resultes de la darrera jugada del València-Madrid, han explicat que des de La Sexta s’ha intentat evitar que es pugués veure la seqüència de les mans d’Higuaín des d’una perspectiva, on en veia clarament que si que aturava la pilota amb la ma.

.

Aquest és un gest al qual la TVE del tardo-franquisme de començaments dels 70 ens tenia ben acostumats, per a quan no podien actuar amb una censura prèvia; si alguna cosa no agradava, doncs cap l’arxiu i a classificar-ho com a "secret", i com si fossin aquells documents els quals havien d’esperar 40 anys a ser desclassificats per a poder ser vistos, i es clar, dir que no s’havia gravat o que s’havien fet malbé, etc.

.

Aixó sembla que va passar amb el famós penal assenyalat per Guruceta al juny de 1970, on sempre s’haviem vist la seqüència en 6 o 9 fotos de la cursa entre Rifé i Velazquez i com aquest darrer es tira fora l’àrea, però mai les imatges en moviment de TVE, ni del NODO.

.

Sempre s’havia dit que aquestes imatges no existíen, que TVE no gravava el partits (ja ja ja) o que el NODO no l’havia recollit en la filmació. Doncs bé, misteriosament han aparegut, i des de fa uns messos al Youtube, algú va penjat les imatges de TVE, com si 40 anys després s’haguessin desclassificat i aquí estan.

Volem recordar també, que en aquella mateixa temporada el resum del NODO, va censurar la criminal entrada de De Felipe a Bustillo del partit de la 1ª jornada de lliga disputat al Bernabéu entre el Madrid i el Barça. I en el seu resum setmanal no en van fer ni una sola menció. Aquesta entrada la vam recuperar fa poc temps.

Encara que la "desaparició" més cèlebre va ser el 0 a 5 del mes de Febrer de 1974, on a part de desapareixer dels arxius de TVE, també va desapareixer tal com va explicar el periodista de Canal+ Julio Maldonado a l’Aquest Any Cent de TV3, de la videoteca del Real Madrid.

Ara el programa Efectivament, està buscant les imatges de TVE de l’agressió de Villar a Cruyff del partit televisat de la nit del 24 de març del 1974, del qual ara només es poden veure 3 fotos, i TVE evidenment diu que no el té.

.

I si cap particular no el va gravar com va passar amb el 0 a 5, potser ens haurem d’esperar al 2014, per a que TVE l’ensenyi?…

.

I ens preguntem: Quantes cintes més deuen tenir "amagades"?

.

Salut i Visca el Barça

.

Joaquim Molins

Enlace castellano clicka aquí