dimecres, 22 d’abril de 2009

Mereix ser directiu en Xavier Sala i Martín? Doncs no

Davant de les notícies on s’anuncia l’entrada a la Junta directiva del Barça d’en Xavier Sala i Martín, President de la Comissió Econòmica, brillant i reconegut economista, voldriem fer una sèrie de consideracions al respecte.
Sense entrar a valorar de si es el moment oportú de fer-ho, volem recordar el seu comportament, en diversos episodis de la història recent del nostre Club.
A l’estiu del 2006, i a resultes de la sentència que obligava al Barça a "convocar" (que no celebrar) les eleccions a la Presidència del Club de forma immediata, perquè un jutge va entendre que el President Laporta i la seva Junta Directiva no van cumplir els Estatuts, en X.Sala i Martín com a President de la Comissió Econòmica va ser nomenat President de la Junta Gestora del FC Barcelona.
Ell en aquest càrrec, va ser el responsable de convocar unes eleccions a la Presidència del Club a correcuita, la qual cosa no era necessària, en mig de les vacances de l’estiu, privant així una participació majoritària, i afavorir d’aquesta manera els interessos de la Junta Directiva condemnada.
Un Crit Valent, hi va participar per a que hi hagués un procés electoral obert, cosa que va succeir, i en cap cas vàrem rebre del President de la Junta Gestora (Xavier Sala i Martín) del Barça, ni el mes mínim contacte, ni una trista salutació, ni una trucada interessant-se en tota la precampanya.
Volem dir que a diferència del que va ocorrer a les anteriors eleccions (2003), on el President de la Junta Gestora del Club en aquell moment, el Dr. Joan Trayter, va tenir la gentilesa de convidar-nos a casa seva per a comentar aspectes de les eleccions (entre altres, les possibles dates…) i després també va tenir la cortesia de visitar-nos ell, a la nostra seu electoral.
En canvi en Xavier Sala i Martí ens va ignorar com si li molestessim. Només una freda i distant salutació a la tarda d’entregar les signatures recollides i de signar l’acta electoral a les oficines del Club.
Un segon episodi, va ocorrer a la temporada passada, on unes declaracions seves (potser amb raó o no, i potser induïdes o no) van deixar en evidència al cos tècnic i mèdic del Club, dient alló que certs jugadors no estaven lesionats (com oficialment es deia), sino que estaven apartats. Aixó va provocar un fort terratrèmol a la plantilla, i dies després va haver de demanar disculpes.
Els darrers episodis ja van ocorrer en el transcurs del procés de la Moció de Censura que va endegar el soci i advocat Oriol Giralt, on a sobre de dubtar de la validesa d’un possible nombre de signatures presentades, fent-se el "xuleta" dient que si no n’hi havia de falses dimitiria (la qual cosa no va fer), va arribar a declarar que en el cas que prosperés i ell tornés a ser nomenat President de la Junta Gestora, que·digin el que digin els Estatuts, jo no faré res.
Realment necessitem un personatge així per a un càrrec d’honor, com es ser directiu del FC Barcelona?
Nosaltres creiem que NO.
Joaquim Molins
.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

la mejor bandera del Madrid es Pepe, qué estilo !!!!

joseagustin ha dit...

Sincerament no ens fa cap falta que aquest senyor de les americanes, que fa 4 dies no feia més que fica la pota cuan parlava del 1er equip, ens vingui a donar clases de com ser un bon directiu. A part de ser soci, crec que desde el 2003, abans potser no veia ni futbol, només les pag. d´economia, je,je. Ara diu que en moments de crisi, ell fara que la marca Barça faci la gran escalada a nivell mundial i la resta d´equips ens vindran molt enrera en temes de merchandaising. Tots tontetsmenys ell, je,je

Anònim ha dit...

Amb temps m'agradaria fer.me soci delbarça, sempre ha estat una passió.
Però hi ha una cosa que no m'agrada del Barça. La lluita pel poder, la presència de la sospita, la dicotomia entre bons i dolents.
Des de que en Joan Laporta és president, sempre s'ha intentat posar entrebancs, posar problemes, afavorir la guerra entre els bns i els dolents. Potser la llavor del nuñisme, estesa en una gran maassa social i afavorida per interessos presents en grups de comunicació com el Grup godó, en què alguns estandarts viuen per fer caurfe el club, com personatges com la Cristina Cubero, filla d'un president de penya espanyolista, o Andrés Austrels, insigne espanyolista.
Per raons personal, conec l'etapa nuñista, i creieu-me, la corrupció, era la religió de l'etapa. Contractació de serveis a empresses de directius, gestació de negocis no clars.
Per cert, existeix un páginaa www.pelikano.es que parla de vostés, una web susceptible de rebre demandes per la continuaa injuria i falsetat, dirigida per dos periodistes que ai han sabut acdeptar que el nuñisme és ara passat.

Santi ha dit...

Jo al Xavier S-M no me'l puc prendre seriosament. Potser és molt conegut a Columbia o qui sap si al Central Park de NY la gent l'atura per demanar-li autògrafs (juas,juas) però a Catalunya, si no fós perquè està al Barça i pel color de les seves americanes, no el coneixeríen ni a casa seva, ni al seu poble (Cabrera de Mar).

És posiblement una de les persones a Catalunya amb un "ego" més gran que el de "l'amic Jan", que ja és dir.

@ Crit Valent: A verure si un altre dia toqueu el tema del Joan Gaspart, que és botxornós com aquest individu continua posant en ridicul al barcelonisme cada cop que obre la boqueta. Em sorprèn molt que per Barcelona encara ningú li hagi estirat de les orelles.
De fet, em sorprèn com encara no ha hagut d'emigrar de Catalunya per tot el que va fer durant la seva etapa de president.

Una abrçada!!