dimarts, 3 de novembre de 2009

La Flàvia i la Chelo al DEC

No és interés d’Un Crit Valent entrar a comentar avui cap dels aspectes que ha relatat l’extreballadora del Club, l’ara públicament coneguda Flàvia Massoli al programa DEC d’Antena 3 del divendres passat, mes enllà de reafirmar-nos en que no creiem que tot un President del Futbol Club Barcelona, hagi de col.locar a la seva amant a sou dels socis.

Però sobre el programa i seus periodistes si que hi hauria moltes coses a dir.

Creiem que si volien apretar al President Laporta per les seves idees independentistes i aspiracions polítiques i del que es tractava divendres era de posar-lo contra les cordes descobrint aspectes de la seva vida personal i íntima, es van equivocar no preparant-se una mica millor la història.

Estem convençuts que qualsevol periodista esportiu de Barcelona, que tots eren concients de la relació, hagués pogut treure més suc i més titulars, que els especialistes en "salsa rosa" que estan més acostumats a les "juergues" i sortides dels "pseudo-galàctics" i del "nivell" d’algunes les seves acompanyants.

Segurament ells (aquests tipus de periodistes) no poden entendre com una història d’aquestes, coneguda per tots el periodistes d’aquí, es silencii i no sigui automàticament carn per aquests programes.

No valorem l’actitud de l’extreballadora del Club acudint a aquest programa, potser s’ho hagués pogut estalviar, però un cop fet, si que creiem que va estar molt mes discreta del que tothom pensava, segurament per lo malament que ho varen fer els entrevistadors, perquè obsesionats en voler incidir en els temes de "llit", no van saber interpretar tot el que la Flàvia estava explicant.

Ja va ser espectacular el moment en que el conductor de DEC en un "alarde" de coneixements deixa anar que era molt greu que el Sr. Laporta li digués "gilipollas" o "hijo de p.." al President d’Extremadura, i acte seguit haver de rectificar per que per l’auricular li havien dit que el que havia dit era "imbécil".

Però creiem que el moment de traca i mocador, va ser quan la periodista Chelo Garcia Cortés, amiga i defensora de Pantojas, Borjas, etc (nivelón brutal), afincada a Barcelona, després del tercer cop de ser totalment incapaç de pronunciar correctament el nom del nostre Club, l’anomenava "el Club Futbol Barcelona", i s’escolta perfectament com algú li diu que es diu Futbol Club Barcelona, i la Chelo molesta respón:

"…bueno si, pero es que a mi no me gusta el fútbol y además yo soy del Real Madrid, que quieres que te diga."

La frase es filosòficament pura, i de la que si apliquem la lògica, es pot concloure que als que no els agrada el futbol són del Real Madrid. i per tant als que ens agrada el futbol som del Barça.

Visca el Barça

Joaquim Molins

6 comentaris:

joseagustin ha dit...

Com bé dius va ser una entreviste pobre, molt pobre, semblava més important sapigue quina marca de calçotets i pijama portava el Jan o potser quines paraules li deia quan feien l´amor. També s´ha de dir que va defugir moltes preguntes, chorres, si vols, però que donen suc amb aquesta mena de preguntes. Potser d´aqui uns dies la veiem al SALVAME DE LUXE, i li fan preguntes més punyens, tipus...Després de quatre anys de relació, el Jan no li havia presentat als seus papas, amb 47 anys que té le nen?Quina posició l´agrada més al Jan?, però diria que aquesta noia no donarà molt joc amb les entrevistes que li poguin fer aquets voltors. Per lo que respecta al Barça dir, que tots els periodistes ho savien, els seus caps també i ningú li ha semblat greu amb cap aspecte, així que coninuem amb l´ oasis català.

El Conde de Montecristo ha dit...

Però la noia aquesta, ara tant modosita, era concient de que havia entrat al Barça per "enchufe", que el presi estava casat, etc...
Que tenia pis i cotxe, i que ja li anava be, no pagar res, eh.
Aixó no treu que segurament va signar sota presions la baixa del Barça, i ara que ja no té ni al Laporta, ni el cotxe (te lo regalo si apruebas, pero si cortamos me lo devuelves porque realmente es de la financiera), i també sense casa, ara reclama cobrar l'atur.
Realment es que el Presi no sap tancar les coses.
Després de fer-la ja tant grossa, ara li venia d'arreglar-li els papers.
Si el ridicul es ja tant gran que no be d'aquí

Albert ha dit...

No vaig veure l'entrevista, però com dius, segur que se'n podria haver tret més suc.

La frase filosòfica que esmentes al final és sensacional.
Adéu!

Jordi ha dit...

Volia veure l'entrevista, més aviat per curiositat. No vaig poder, però segons el que llegeixo no em vaig perdre res. D'aquestes històries n'hi han a cabassos, els periodistes les saben, però coneixen que el Barça està per sobre de tot i de tuthom.

El que s'ha de fer per guanyar audiència és una cosa espectacular. Visca el periodisme de qualitat, independent i amb opinió.

Sílvia ha dit...

Hola!
Una bona conclusió :)
Vaig tenir la sort de no veure l´entrevista, però Laporta faria bé en ser més discret (pel club que representa i per un tema personal, els seus fills per exemple) i sobretot no incloure a dit part del personal del club.
sautacions.
Sílvia

Agus ha dit...

Boníssims els escrits Quim!!!
jo voto per que els posin en el Mundo deportivo!!!!