dimecres, 29 d’abril de 2009

Barcelona, Madrid, Berlín, Londres...

Hem arribat a la gran setmana.
Per sort, som en disposició de guanyar-ho tot.
L´eliminatòria amb el Chelsea que ja ha començat, promet grans emocions. Per tercera vegada en 5 anys som a les semifinals, cosa que pocs poden dir ... Som en el bon trajecte que duu a Roma.
No cal dir que serà un dur enfrontament, amb un estil de joc del Chelsea molt fisic, molt tàctic. Com l´any passat, el Barça s´enfronta a l´imperi futbolístic britànic.
Després ve l´enfrontament de Lliga al Bernabeu, amb un clar avantatge – diguin el que diguin – i un elevat nivell de joc mostrat durant tot el Campionat. Podria ser decisiu per a la conquesta de la Lliga, però si no va massa bé, cal estar tranquils, seguirem líders, amb avantatge ( potser també amb l´average ), un millor calendari i nous reptes per assolir.
De retruc, el cap de setmana hi ha festa grossa a Berlin, amb la desena Final Four de la nostra història. Tanta intensitat esportiva dóna peu a veure la grandesa del Barça. Confiem que els Navarro, Lakovic, Ilyasova, Fran Vazquez, Andersen ... ens donin una nova alegria.
I, finalment, per tancar una setmana plena de compromisos a alt nivell, la tornada a Londres ...
En fi, la primera reflexió a fer és la seguent : que bonic és arribar a aquestes alçades de la temporada amb totes les opcions de títol en joc!
Si algun compromís no surt bé, cal tenir serenitat i seny.
I, per suposat, a gaudir de l´espectacle i animar el Barça.
Molt sort. Gràcies. Visca el Barça !
Jordi Medina. UN CRIT VALENT ¡

dimecres, 22 d’abril de 2009

Mereix ser directiu en Xavier Sala i Martín? Doncs no

Davant de les notícies on s’anuncia l’entrada a la Junta directiva del Barça d’en Xavier Sala i Martín, President de la Comissió Econòmica, brillant i reconegut economista, voldriem fer una sèrie de consideracions al respecte.
Sense entrar a valorar de si es el moment oportú de fer-ho, volem recordar el seu comportament, en diversos episodis de la història recent del nostre Club.
A l’estiu del 2006, i a resultes de la sentència que obligava al Barça a "convocar" (que no celebrar) les eleccions a la Presidència del Club de forma immediata, perquè un jutge va entendre que el President Laporta i la seva Junta Directiva no van cumplir els Estatuts, en X.Sala i Martín com a President de la Comissió Econòmica va ser nomenat President de la Junta Gestora del FC Barcelona.
Ell en aquest càrrec, va ser el responsable de convocar unes eleccions a la Presidència del Club a correcuita, la qual cosa no era necessària, en mig de les vacances de l’estiu, privant així una participació majoritària, i afavorir d’aquesta manera els interessos de la Junta Directiva condemnada.
Un Crit Valent, hi va participar per a que hi hagués un procés electoral obert, cosa que va succeir, i en cap cas vàrem rebre del President de la Junta Gestora (Xavier Sala i Martín) del Barça, ni el mes mínim contacte, ni una trista salutació, ni una trucada interessant-se en tota la precampanya.
Volem dir que a diferència del que va ocorrer a les anteriors eleccions (2003), on el President de la Junta Gestora del Club en aquell moment, el Dr. Joan Trayter, va tenir la gentilesa de convidar-nos a casa seva per a comentar aspectes de les eleccions (entre altres, les possibles dates…) i després també va tenir la cortesia de visitar-nos ell, a la nostra seu electoral.
En canvi en Xavier Sala i Martí ens va ignorar com si li molestessim. Només una freda i distant salutació a la tarda d’entregar les signatures recollides i de signar l’acta electoral a les oficines del Club.
Un segon episodi, va ocorrer a la temporada passada, on unes declaracions seves (potser amb raó o no, i potser induïdes o no) van deixar en evidència al cos tècnic i mèdic del Club, dient alló que certs jugadors no estaven lesionats (com oficialment es deia), sino que estaven apartats. Aixó va provocar un fort terratrèmol a la plantilla, i dies després va haver de demanar disculpes.
Els darrers episodis ja van ocorrer en el transcurs del procés de la Moció de Censura que va endegar el soci i advocat Oriol Giralt, on a sobre de dubtar de la validesa d’un possible nombre de signatures presentades, fent-se el "xuleta" dient que si no n’hi havia de falses dimitiria (la qual cosa no va fer), va arribar a declarar que en el cas que prosperés i ell tornés a ser nomenat President de la Junta Gestora, que·digin el que digin els Estatuts, jo no faré res.
Realment necessitem un personatge així per a un càrrec d’honor, com es ser directiu del FC Barcelona?
Nosaltres creiem que NO.
Joaquim Molins
.

dimarts, 14 d’abril de 2009

Reflexions sobre les repercussions del nostre informe

Davant de l´impacte que ha assolit el nostre informe sobre les "19 lligues", voldria fer publiques una sèrie de reflexions :
Primera.- Encara estem sorpresos de l´elevat nombre de visites (15.000 en una setmana), així com del ressò mediàtic, mitjans audiovisuals, internet, premsa escrita i radiofónica, tant la catalana propera al barcelonisme, com d´altra més "anti".
Segona.- Vull fer alguns agraïments especials : -Al Joaquim Molins, per la seva tasca impagable d´investigació I difusió. -Als visitants del nostre blog. -A tots els qui ens heu donat suport, tant via comentaris, com en forma d´adhesió personal. -Als mitjans de comunicació, no només als pro-barcelonistes (amb alguna curiosa i sospitosa excepció, producte d´un servilisme exempt d´imparcialitat i equidistància ), sinó a d´altres, d´abast estatal, gallecs i, àdhuc, alemanys.
Tercera.- També vull fer una sèrie de necessàries precisions : -Amb aquest informe s´hi podrà o no estar d´acord, però no ens inventem res, ens limitem a incoporar informació històrica de carácter estadística o científica. -En cap moment es va pensar desenvolupar aquesta idea per molestar ningú, ni generar cap polémica. -Creiem que l´exercici de la memòria històrica , no només és legítim, sinó necessari. -En cap moment hem manifestat que el Madrid hauria perdut les 19 lligues, ni que totes elles haguessin anat en benefici del Barça ; sostenem, això sí, que el repartiment hauria estat un altre. El Madrid n´hauria guanyat, sí, però també el Barça, i l´Athletic, i el València, i ´l´Sporting, i l´Atlético de Madrid ... -L´informe, en cap moment, parla ni de "Franco" ni de "robatori". -Tampoc es fa referència a partits concrets, o arbitartges, ni tan sols campionats puntuals ... S´analitzen dos períodes ( anys 50 I 70-80 ) amb dos esdeveniments excepcionalment claus ( Di Stefano I Plaza ) amb dades objectives a la mà. -Anòmins i companyia : ni s´ha mentit, ni hi ha victimisme ni madriditis. Res d´això tenim. Tenim barcelonisme i voluntat de posar a l´abast dels barcelonistes llum sobre episodis foscos.
Per acabar, dir als qui han entrat només per insultar i faltar al respecte ( altre tema, totalment legítim, és discrepar, discutir amb arguments, opinar ... ), que aquest blog no va dirigit a ells, ni per continguts ni per objecte. Si tant estimen els seus colors, el millor que poden fer és honorar-los amb una mica d´elegància.
Gràcies. Visca el Barça ! Jordi Medina.
.
Enlace traducción castellano