dijous, 18 de febrer de 2010

Els vuit dies d’or, del 2003

Aprofitem el célebre slogan d’uns grans magatzems, per a tornar fer referència a aquells famosos vuit dies que anaven des de la presa de possessió del càrrec de President del FC Barcelona i de la seva Junta directiva fins al 30 de juny del 2003, data del tancament econòmic de la temporada 2002-2003, i que va realitzar, signar i presentar aquesta nova junta entrant.
.
Ens sembla que mai vuit dies han donat tant a parlar, pàgines de diaris, hores de ràdio i televisió, judicis, sentències, apelacions i fins i tot celebrar unes eleccions en mig de l’estiu del 2006 per obra i gràcia, i diccionari en mà del Sr.Xavier Sala.
.
Doncs embolica que fa fort: Quan ja ningú (o molt poca gent) hi pensava, salta la notícia que l’Audiència de Barcelona revoca, la sentència de 1ª instància del cas dels avals en pricipi favorable als interessos de la Junta directiva, i que estima i deixa ben clar dues coses:
- Que aquells famosos vuit dies de juny, corresponen a la junta del Sr.Laporta;
- I que els van utilitzar per a inflar les pèrdues ja de per si altes d’aquella temporada, en quasi 70 milions euros de mes;
.
I en resum ens ve a dir que la junta continuista, a les eleccions de l’estiu del 2006, tenia l’obligació d’avalar el 15% de pressupost i que no ho van fer, justificant-se en que havien presentat prou exercicis positius, i resulta que no és cert.
.
Al final es demostra que tot plegat, el famós "miracle" econòmic producte de la coneguda i "legal" enginyeria comptable del vicepresident Ferran Soriano, que alguns ja haviem avisat (pujades d'abonaments, vendes de patrimoni, aprofitar crèdits fiscals,...), tampoc era per a tirar coets.
.
Ara, no un jutje, sino un tribunal format per tres magistrats, ens diu que el Sr Laporta i la Junta directiva, s’han saltat per segon cop els Estatuts del Club i la Llei de Esport, i que els directius que continuin en l’actualitat de les eleccions del 2006, han de presentar l’aval.
.
Serà interessant veure ara, si la comissió jurídica del Club pot estudiar obrir un altre expedient disciplinari al President i la Junta, per saltar-se per segon cop els Estatut, i. compte que ja hi ha una sol.licitud cursada per la primera infracció, que va ser no convocar les eleccions en les dates que corresponia.
.
Els "sentenciats" han estat el membres de la Junta directiva actual escollida al 2006, i que en l’actualitat continuin en el càrrec, però entenem que tots els altres exdirectius dimissionaris tant del 2003 com del 2006, moralment i ètica també els hi afecta de ple. Crec que no cal dir tots els noms a qui ens referim, no?
.
I sobretot que quedi ben clar que nosaltres entenem que el FC Barcelona no ha estat condemnat a res, i per tant el club no pot, ni ha de presentar cap recurs al Tribunal Suprem.
.
Ara que no li obrin també un expedient disciplinari al soci, que vetllant al nostre entendre pel be del Barça, ha arribat fins al final en aquest assumpte.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
Enlace castellano: Clicka aquí

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Per primera vegada llegeixo el teu blog, que em sorprèn per la seva claredat, concisió i objectivitat.

M'interessas. Et seguiré.

Gigio

Albert ha dit...

Veient el post que has escrit, suposo que t'agradarà el meu escrit sobre Laporta que acabo de publicar, encara que aquest tema no l'he tingut massa en compte.

Adéu!

Sílvia ha dit...

Hola!
I ara s´apunta a un únic responsable: Soriano. Per què serà? ;)
salutacions i gràcies per l´avís :)
Sílvia

Anònim ha dit...

Hola amics d'un Crit Valent.
Vull felicitar-vos per l'article i que com molts d'altres barcelonistes defensem, constato la coincidència respecte al criteri que ja vaig exposar a la tardor de l'any 2005, de que aquella junta va volguer apropiar-se del millor d'aquells 8 dies, però no assumir cap dels costos dels mateixos. Segurament el fet més greu del mandat Laporta.
Una abraçada i bona feina.
Oriol Giralt

El Conde de Montecristo ha dit...

Hola nois:

La veritat, és que no sé com amb tants escàndols, tots aquests que varen començar al 2003, tenen la barra d'intentar presentar-se.
Tots fins ara estan tocats per alguna mentida, uns mes que altres, però TOTS.
Rossell, Ferrer, Godall, Benedito i Soriano per una banda, vane estar d'acord en "mentirnos" amb Beckham.
I el del "cava català", ens va enganyar en amagar les seves signatures, i no va aclarir altres temes com lo de la Base de dades.
Però com deia l'acudit:
Si tot està molt bé, pero no hi ha ningú mes?