Quan l’altre dia el president del R.Madrid el Sr.Pérez, es despatxava a gust fent aquelles declaracions en que deia que ells portaven marcat a l’ADN la paraula Europa, a molts ens va agafar per riure, perquè creiem que no era possible tanta falta d’humilitat i tanta prepotència, faltant el respecte a la gent amb memòria..
Aquests madridistes viuen permanentment instal.lats en l’engany i la mentida, perquè no volen ni poden reconneixer que l’origen de tots els seus deliris de grandesa, estan marcats per la història d’España i per la forma en que vàren aconseguir les 5 primeres Copes d’Europa.
.
Fem directament referència al fet de que sense l’estret lligam del R.Madrid amb les altes esferes del Règim, amb els organismes oficials i fins i tot amb El Pardo, no haguessin aconseguit ROBAR-NOS a DiStéfano, ni tampoc formar un gran equip ple de jugadors extrangers, nacionalitzats espanyols pels "servicios al régimen".
.
Volem recordar que el R.Madrid que es "passejava" per Europa a finals dels anys cincuanta, "el mejor embajador de España" en paraules d’un ministre del Règim, estava ple de jugadors extrangers (nacionalitzats o no) com, Rogelio, Santamaria, DiStéfano, Kopa, Didi, Canario, Rial o Puskas, i que quan havien de jugar el Campeonato de España sense extrangers (pel reglament), feien el ridícul davant dels clubs que tenien millors plantilles nacionals com el Barça o l’Atlétic de Bilbao.
.
Voler fer creure a tothom que ells han estat sempre el melic del món futbolístic europeu amb l’antecedent històric explicat, i sabent que a partir de la sisena Copa d’Europa guanyada amb els "ye-yes" a l’any 1966, van haver de passar 32 anys, per a poder guanyar la següent (en fora de joc) a l’any 1998, és actuar d’una forma irrespetuosa i "chulesca".
.
Estudiant aquest periòde de 32 anys, que pels madridistes sembla que no hagi existit:
.
1.- Veiem que un R.Madrid que guanya 16 de les 32 lligues d’Espanya (11 d’elles amb Plaza), només és capaç d’arribar a una final de la Copa d’Europa a l’any 1981 i la va perdre amb el Liverpool;
2.- Que juga dos finals de la Recopa d’Europa, l’any 1971 amb el Chelsea i l’any 1983 amb l’Aberdeen i també les va perdre;
3.- I finalment juga dos finals de la Copa de la UEFA, l’any 1985 amb el magnífic Videoton i l’any 1986 amb el Colònia, i aquestes si que les guanya;
.
O sigui, que el resum d’aquest 32 anys és: 5 finals europees ( 1 CE, 2 RE, 2 UE) amb només els 2 títols de la UEFA.
.
El nostre Barça, en aquest mateix periòde:
.
1.- Només pot guanyar 6 lligues d’Espanya, però consegueix arribar a 3 finals de la Copa d’Europa, als anys 1986, 1992 i 1994, guanyant la de l’any 1992 a Wembley;
2.- I juga 6 finals de la Recopa d’Europa, en perd dos l’any 1969 i l’any 1991, però en guanya quatre, els anys 1979 Basilea, 1982 Barcelona, 1989 Berna i 1997 Rotterdam;
.
Per tant, el resum europeu del Barça en aquests mateixos 32 anys és superior, amb 9 finals disputades (3 CE i 6 RE), i 5 títols europeus aconseguits amb 1 Copa d’Europa i les 4 Recopes.
.
I en l’actualitat afagant les classificacions estadístiques que fa la IFFHS, per a veure realment on està el R.Madrid, veiem que la possició històrica que li correspon futbolíticament és la 4ª, i si es fa referència no a la històrica sinó a l’actual, la possició baixa a la 33ª. A les dues classificacions, és el Barça el que les encapçala.
.
Amb tot aixó volem dir que actuar amb tanta prepotència com ho han fet el President, els jugadors i tota premsa nacionalmadridista, té el risc que si punxes com ha passat, es decobreix la gran mentida del R.Madrid un altre cop: que la seva històrica aureola europea té un origen, i aquest és extremadament fosc.
.
Mentres tant, nosaltres hem de continuar amb la línia marcada de respecte envers a tots els rivals, i ser concients que fent les coses be arribar a jugar finals europees no és fàcil, però que és aquest és el camí.
.
Aixó si, 300 milions d’euros després, ahir alguns ja començaven com que lo del "triplete" o "doblete amb la décima" ja no és possible, que la lliga ja veuen que és blanca, i a resar amb que nosaltres no arribem a la Final; és que no n’aprenen.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Enlace castellano: Clicka aquí
21 comentaris:
Quines barbaritats!
Així m'agrada, ja que ningú ho fa, cal recordar els perqués.
La història està escrita, i les barbaritats les vàrem patir nosaltres.
Muy buena comparación entre las trayectorias europeas de ambos, especialmente en lo que se refiere a los últimos cincuenta años... Ya es hora de dejar las cosas claras.
Felicitats!
Des de fa anys que NO són ningú a Europa, però ells segueixen erre que erre amb la seva prepotència. NO APRENEN
gràcies Lyon!
Salutacions!
Això està tret de l'informe aquell de l'oligofrènic Medina que no té cap rigor. Totes les dades que dóna són fàcilment rebatibles.
No és per fer polèmica, però no sé quina dada és rebatible:
Si eren extrangers o no, si van ser 32 anys, si va guanyar 16 lligues i el Barça només 6.
Si va jugar 1 sola final de Copa d'Europa i el Barça 3, o les dades de la IFFHS?
Si ha guanyat 2 titols europeus i el Barça 5.
Jo tampoc vull fer polèmica, però cada vegada que llegeixo opinions de gent de Madrid (i alrededors) o del Madrid (i alrededors) soc mes concient de com en som de diferents els uns dels altres ...
per Barley: Per mi ja pots començar a rebatre, això si, la història és la que és, no és pot canviar al teu gust, com heu volgut fer tota la vida. I només hem parlat de futbol, que podriem parlar del basquet i seria, si fa o no fa, lo mateix. O és que no vols recorda que només el R. MADRIZZZ aconseguia tramita amb celeritat la nacionalització de jugadors com Brabender, Cliford Luyck, Walter Servier, era tal el poder que tenia el señor Raimundo Saporta, que fins i tot, els equips españols que anaven a jugar a Europa, li demannaven a ell, que tingues cura de posar arbitres amb condicions. Al final, li van posar al seu nom a un torneig.
Buscar, buscar si vols, el fets son els que son, pots mirar i remirar a les hemerotecas, però res podrà fer canviar els aconteixements que és ven viure
"...res podrà fer canviar els aconteixements que és ven viure". Típic llenguatge grandiloqüent del victimisme atàvic que es viu aquí.
No penso perdre el temps rebatent el que digui el senyor Medina, però, si sou una miqueta rigorosos i feu una mica de crítica instrospectiva veureu que les coses no van ser així.
Només un parell d'apunts molt breus:
El tema Di Stefano. Què dieu de El Pardo ni tonteries? El senyor Casaus, en un acte d'honestedat, ja va explicar fa anys que el que va passar va ser que en Pepe Samitier, llavors secretari tècnic del Barça, va negociar amb l'equip equivocat. Samitier volia reunir en un mateix equip Kubala i Di Stefano però l'home va fotre la pota i el Madrid es va avançar. Per cert, El Pardo no va fer res per impedir que Kubala fitxés pel Barça, no?
I una coseta molt simple. Reviseu els dos partits que va perdre el Madrid a Tenerife i fixeu-vos en l'arbitratge. Si hagués estat a l'inrevés encara estaríem com amb el Guruceta.
I consti que no tinc cap simpatia pel Madrid. Per a mi se'n pot anar a segona.
@barley
Segons ho veiem nosaltres "...res pot fer canviar els aconteixaments..." (cosa que hem sembla que no he escrit), no es poden canviar, però si explicar les raons del perqué van passar. (al menys al nsotre entendre)
Creiem que som rigorosos, perque creiem que no hem inventat cap dada, i que tot el que recordem està escrit.
Sobre els seus apunts:
1.- Sobre els estrets lligams al Pardo, em refereixo i així està escrit i explicat en un llibre del Sr.García Candau, que durant molts anys Raimundo Saporta anava sovint al Pardo (potser anava a jugar al mus, no sé).
2.- Del cas DiStéfano, que el Barça es va confiar i va cometre algún error segur.Incis la película del Sr.Casaus en que Samitier es MENTIDA. El Barça va negociar amb el propietari legal del Jugador (River Plate), i el Madrid (Saporta) va anar a negociar on jugava fugat (Millonarios). Em permeteria recomenar-te, encara que tornessis a llegir el capitol del Cas Distéfano, en el nostre informe (te'l pots baixar a la dreta del blog, Informe: el frau de 19 lligues)
3.- Kubala: Els primers que van voler fitxar-lo van ser el Madrid i despres l'Espanyol. Però tenia un problema per haver-se escapat del seu pais, i del seu club. Estan a la capital, el RM i RCDE, van comportbar les dificultats per a que Kubala pugués jugar, i el Barça jugantsela el va fitxar i el va tenir 1 anys sense puguer jugar pels problemes, fins que es van poder arreglar els papers. Però el Barça se la va jugar i li va sortir be, però ja et dic al cap d'un any.
4.-I en quan als Tenerife, ara pel denostat Villarato, hi ha gent interessada en recordar un partits, en que en el fons no va passar res que hagués canviat el triomf final del Barça.
a) En el 1er Tenerife, que jo recordi hi va haver amb 2 a 1 un gol anul.lat al Buitre, però despres Rocha mmarca en propia porta, i entre Sanchis i Buyo la van liar solets. I amb 3 a 3 el Barça també era campió
b) En el 2on Tenerife parlen de dos penals, i per mi un que diuen d'Agustin a Zamorano no ho es, i el segon no le pogut veure mai.. I amb 2 a 2 el Barça també era Campió
Atentament
Joaquim Molins
Per cert, Casaus també deia que la frase:
"Mens sana in corpore sano" era del papa Joan Pau II
Florentino ja pot anar dient bestieses, que els seus diners no porten la felicitat al club blanc.
Bon anàlisi aquest.
Adéu!
Hola!
El pas de la prepotència al ridícul és molt curt.
Bona comparació!
Sílvia
És que m'avorreix el tema, perquè discutir amb gent que mai acceptarà res que vagi contra els seus principis, que no contra la realitat, és impossible.
De tota manera:
Tot i que des del barcelonisme s'ha acusat al Real Madrid de rebre ajuts durant el règim franquista, la realidad és que des de el final de la Guerra Civil fins l'arribada d'Alfredo Di Stéfano (reitero que va ser per una negligència de Pepe Samitier) al Real Madrid, el Barça va ser l'equip que més èxits va obtenir. En aquest període (1939-1955) el Barcelona guanyà cinc lligues i 4 copes del Generalísimo. A més, entre les temporades 1952-53 i 1954-55 va acaparar tots els títols possibles. Durant aquest període, el Madrid només va guanyar dos Copas del Generalísimo.
Una altra cosa. A principis de la dècada dels 60 el Barcelona va decidir solucionar el seu important dèficit amb la venda dels terrenys de l'antic camp de les Corts, considerats zona verda, com a zona edificable, cosa a la que l'Ajuntament es va negar. Després de perdre diferents plets, el Consejo de Ministros presidit per Franco donà via lliure al projecte.
@barley
El tema et pot avorrir, perquè crec que hi ha pàràmetres de la història que entenc que no els coneixes.
La realitat i la història es basa en els fets d'unes actuacions prou explicades i demostrables (fins a un cert punt).
Hi ha prou bibliografia, i grabacions de declaracions, per a composar la història, i fer-se la idea del que va ocorrer.
Però com veig, i estant en tot el teu dret no has llegit el informe de les 19 lligues:
1.- Després a de GC, em sembla que Franco prou feina tenia com per ocuparse del futbol, aixo si:
- en pricipi l'equip que es va intentar afavorir, va ser l'Atlético de Aviación (d l'ejèrcit), mentre a nosaltres ens van anar imposant des del Gobern Civil (com a molts clubs) els directius i presidents (militars, exmilitars i falangistes,es clar tots del mateix color).
- El FCB despres de la GC pasa 5 anys sense guanyar la lliga, i es va anar refent, amb un secretàri tècnic com Samitier.
- L'arribada de DiStéfano va ser a agost-set de 1953, i no 1955 com dius.
- I si el FCB guanya 5 Lligues, i l'ATM 4, el VAL 3, l'ATB 1 i el SEV 1, o sigui repartit, però a finals dels 40 el Barça amb una gran planificació de pedrera, va anar fent un gran plantilla , a la que a les acaballes de l'abril de 1951, si va poder sumar Kubala, fitxat al juny de 1950, i que va estar 11 messos sense poder jugar.
2.- Pots reiterar els cops que vulguis que va ser una negligència de Samitier, però sempre serà mentida. Samitier va ser el primer en parlar directament amb el jugador, però mai va negociar res amb cap club.
De veritat en el informe està explicat el Pacte de Lima, que marcava com s'havien d'efectuar els trapassos dels jugadors fugats a Colombia des de diferents lligues amricanes.
Una cosa es que el FCB, un cop tenia el contracte signat amb River Plate (propietari real del jugador) no negociés correctament amb Millonarios, però es que el R.Madrid MAI es podia dirigir a Millonarios (club fora de FIFA) a negociat res (1er calia l'acord del Club d'origen).
Segons els Pacte de Lima, el Contracte entre entre RM i Millonarios havia de ser nul. I en canvi a la FEF el van acceptar.
Un dels annexos del informe és la redacció del Pacte de Lima. Tu mateix ho pots llegir i interpretar com vulguis.
3.- I sobre la venda dels terrenys de Les Corts, també et corretgeixo, i també està explicat al mateix informe, al qual t'adreço, però ja et dic que ni l'Ajuntament s'hi nega (ho enderereix tot el que pot), no hi ha pleits entre FBC i Ajuntament, i Franco en un Consell de Ministres de l'agost de 1965, signa l'Ordre Ministerial de la requalificació acordada i aprovada per l'Ajuntament de BCN.
Els raonaments del canvi d'us dels 24.000 m2 de Les Corts estan explicats al informe, però entre altres eren que el FCB havia contruït el seu Camp Nou en uns 100.000 m2 de terrenys edificables i que els transformava a equipaments esportius
Jo és que ja hauria de saber a aquestes alçades que totes les desgràcies del Barça i de Catalunya són culpa de conspiracions franquistes. I així serà per sempre, per tota l'eternitat, és l'essència del club: el victimisme per bandera, i això no ho curen ni 6 copes ni 600.
Bé, segurament vosaltres també vareu veure un arbitratge impecable al Chelsea-Barça de semifinals de Champions l'any passat o penalty de Baena a Xavi el dia de l'Espanyol.
I no us queixeu que he animat el blog, eh!
No som victimistes, el que passa es que tenim memòria dels greuges "polítics" soferts, i respecte pels nostres pares i avis que els vàren patir, i no vàren poder disfrutar d'un Barça millor per influències externes.
Recordar l'origen dels mals no ser victimistes.
I respecte l'arbitratge del Chelsea-Barça (ara es veu que tothom es preocupa pel Chelsea), jo dic que hi ha un o dos penals que l'àrbitre no pita, però res de 4 o 5 com diuen altres.
A l'altre cantó poso que aquest mateix àrbitre ens va deixar sense Alves (per groga)ni Abidal (expulsat) injustament.
O l'arbitratge del partit d'anada, tb amb un penal no pitat, o que Essien (que va marcar a la tornada) o Ballack, potser mereixien haver estat expulsats.
O ja si continuem amb el Chelsea, potser es la contrapartida d'aquella eliminatòria en que ens van eliminar diria l'any 2005, amb un gol en que estaven agafan a Valdes, i Collina no ho va pitar, i els la vàrem envainar.
Ja veus que tot pot tenir una explicació i justificació plausible (sigui justa o no).
I del penal de Baena, lo mes normal hagués estat no pitar-lo.
I l'essència que dius del recordatori constant les generacions que avui en dia tenen 20 o 30 anys ja ho tenen superat, ja han crescut amb el Dream Team i sense Plaza al Colegio Nacional de Arbitros (ho sento, no he pogut evitar-ho), o per tant amb un Barça ja amb titols equiparats als blancs.
Felicitats per la informació i la repassada als títols aconseguits. No obstant he de dir que hauriem d'anar deixant ja el mirall del Madrid, ara son ells els qui busquen un lloc on (intentar) reflexar-se aupats per la premsa anticatalana.
Que segueixin així, a remolc !!!!
SPORT, sempre amb el Barça (això sí, en castellà):
"Expedientado por decir la verdad
Dijo la verdad. Tal como el vídeo demostró, lo que puso Clos Gómez en el acta no tenía nada que ver con lo que pasó. Pero pese a todo, a Pep Guardiola le abren expediente."
Fins quan? Fins quan haurem de suportar aquests atacs a Catalunya?
Publica un comentari a l'entrada