divendres, 19 de novembre del 2010

Si Bernabéu aixequés el cap (que Déu no ho vulgui) doncs:

Estaria força orgullòs de veure com tracten al Barça, al seu entrenador i al seus jugadors aquests mitjants de comunicació que semblen més l’antiga premsa del Movimiento al dictat de salvaguardar l’honor patrio, immaculat i intocable del Madrid, i disposats cegament a mentir, crispar i tergiversar el que faci falta, que no pas ser uns mitjans respetuosos, justos i imparcials.
.
Ens refererim concretament a certs periodistas dels Punto Pelota de turno, del Marca, de l’As, etc, amb un altaveu a nivell estatal complet, cosa que obviament no tenen els mitjans catalans, intentant fer creure a tot l’Estat el que realment no és, i creant com a dogma inqüestionable les seves línies editorials.
.
Som molts els que ja n’estem farts i volem alguna sol.lució, per part d’algun estament.
.
El president Bernabéu que segons algún article era una persona discreta però alhora també venjativa i rencorosa, a banda també de xenòfoga envers Catalunya, racista i masclista, no va dubtar mai en utilizar durant dècades tota la influencia en els estament esportius, polítics i militars de la dictadura, per a treure’n el rèdit màxim a tots els nivells posibles pel Madrid, com sembla que en democràcia intenta fer ara l’anomenat ser superior voluntària o involuntàriament amb certs mitjans de comunicación i que ja va fer en sectors polítics fa uns anys.
.
Ja són masses anys de rebre constantent, un tracte injust i insultant, agreujat en aquests darrers dos anys de triomfs, on qualsevol anècdota d’un fet que no els hi agradi, és tractat directament com quasí bé una afrenta a la Constitución i a la indisoluble unitat d’Espanya, amb tot tipus de menyspreus, mofes, mentides i insults.
.
I ara ja no és només atacar al Barça i als seus jugadors com Piquè o Xavi, com ha succeït darrerament, ara ja s’ataca a tot el que es bellugui per tal d’afavorir sense cap mena de rubor a l’equip blanc, com ara li ha passat al Sr.Preciado per defensar-se de les insinuacions i mentides del Sr.Mourinho.
.
Si, perquè el Sr.Mourinho menteix al dir que el que va fer el Sr.Preciado contra el Barça seria sancionable a la Premier League, i aixó és manipular. El que realment és sancionable a la Premier League, i hi ha algún cas recient, és alinear jugadors del 2on equip, que es diferent.
.
Però no sempre tot pot quedar impune, que els instigadors i provocadors que són indiscutiblement els CULPABLES, quan pasen pel sedàs d’aquesta premsa semblin en molts casos les víctimes, i que qui realment és víctima pel fet de queixar-se de la situación, automàticament passa a ser un provocador, i ara hi una petita oportunitat almenys amb la sol.licitut per part de la Comissió Antiviolència de que hi hagi alguna mena de sanció.
.
Algún cop alguna comissió deontològica del Col.legi de Periodistes hauria de manifestar-se envers aquest tipus de premsa malintencionada, que només fa que provocar i generar més crispació.
.
I per acabar, a tots aquells que ens acusen de sempre estar pensant en el passat, que sàpiguen que encara han de pasar anys per poder equilibrar tot el que han arribat a robar, i del que sempre ells són els primers en aprofitar qualsevol mínima ocasió per a presumir i refregar-ho a tothom, creient-se que són el melic del món.
.
Però què s’han pensat?
.
Visca el Barça
Joaquim Molins

Enlace versión en castellano: Clicka aquí

6 comentaris:

jordiasturies ha dit...

Joaquim, completamente de acuerdo. Lo que está haciendo la caverna, con sus manipulaciones y tergiversaciones insidiosas y odiosas, su campaña en contra de un club y de una afición, es un insulto a la profesión de periodista.

Pero no me haría ilusiones sobre aplicaciones de códigos deontológicos o intervenciones de los colegios de periodistas. El poder mediático de los medios madridistas, como bien dices, es enorme, y anulan toda intentona.

Hay otras vías que me gustaría ver: el que el Barça impusiera un veto a esta prensa, sin declaraciones, sin entrevistas, mientras siga la campaña de acoso y derribo. También soy pesimista: no ocurrió con Laporta, que bautizó a la caverna y se enfrentó a ella, y que aún así otorgó entrevistas a El Mundo, por ejemplo, con lo que mucho menos creo que vaya a ocurrir con Sandro. Pero por soñar...

El progresivo abandono del Marca y As sería otra solución, que pierdan lectores. Estoy seguro de que ningún culé digno de tal nombre los comprará, aunque por Internet la tentación del "gratis total" sea fuerte y tal reducción de lectores ni se note.

Es más, el Marca sigue siendo el periódico más leído de este país. Eso lo dice todo.

Así que hay otra vía, que los atacados, cuando puedan, usen la vía judicial si las manipulaciones se convierten en mentiras y atentan a su honor.

Pero me temo que mientras no cambien los que dominan los medios, esta es una batalla que los culés tenemos perdida... nos queda sólo el derecho al pataleo, me temo.

Ah bueno, y el de regocijarnos porque el hecho de que la campaña exista significa que nos temen, que nos ven como rivales y que necesitan desestabilizarnos como sea.

Si el Barça fuera cuarto de la liga a quince puntos del Madrid, y eliminado en Champions y Copa la campaña se diluiría como un azucarillo.

No lo duden.

Albert ha dit...

Està clar que la premsa madrilenya està fent una campanya antibarcelonista. Però això no és nou.
El pitjor de tot, però, és que només cal veure el nombre de penals xiulats a favor de Barça i Madrid per veure la influència que poden arribar a tenir. Perquè els àrbitres són molt dolents, però no és normal que l'equip que més ataca encara no hagi xutat cap penal.
Adéu!

Sílvia ha dit...

Hola
Ah, però són periodistes o hooligans? Hooligans amb un títol i poc més.
Bon article
Salutacions

Montecristo ha dit...

Hauriem de denunciar a certs periodistes al seus col.legis (si es que estan collegiats).
No és just el tó que que utilitzen al refdereir-se al nostre club.

Som-hi ha dit...

Com tots els diaris, són empreses, i la qüestió es vendre. La manipulació no importa simplement que la gent obri les pàgines i/o compri (jo em netegeria el cul si el comprès).

O algú creu que la Esteban és el plat predilecte de T5 perquè sí??

Anònim ha dit...

Un código deontológico sí que sería recomendable para vuestros artículos "históricos", porque menuda tela.

Claro, que historiadores no es que seais precisamente.