dimecres, 24 de febrer de 2010

No ens torneu a aixecar la camisa (I)

A falta que pugui apareixer l’anomenada Tercera Via, avui farem un primer recordatori d’algunes de les aixecades de camisa "més célebres" que hem patit els socis, per part dels precandidats en relació a la seva vinculació al Club, des de que hi van accedir al juny del 2003.
.
De l’autoerigit representant del cava català, potser en parlarem més endavant.
.
Que quedi ben clara i per endavant, la nostra alegria pels resultats esportius obtinguts, però aixó no treu que lamentem el deteriorament de la imatge social i institucional del nostre Barça en aquests mateixos anys, quan el més normal donat que la pilota entrava, haguéssin estat uns mandats sense tanta convulsió interna (15 directius dimitits), sense tantes mentides i sense haver provocar tants escàndols.
.
A Un Crit Valent, sóm conscients del diferent grau d’implicació, d’acceptació i de responsabilitat en els fets, d’uns i d’altres en plegar abans o més tard.
- El Sr.Rossell, amb el seu grup a l’estiu de l’any 2005;
- El Sr.Soriano i d’altres a l’estiu de l’any 2008, en l’intent fallit de "cop d’estat" que va intentar per a accedir a la presidència i fracasar, pel resultat del Vot de Censura;
- El Sr.Benedito, al març del 2009, ara fa només un any, en trobar poc ètic i amb raó, però amb la de coses greus que ja havien succeït, que el despatx professional del president fes un negoci de comissions amb un client del club. Client acusat pels organismes oficials internacionals de ser un dictador i un tirà, amb un nul respecte al seu país pels drets humans; Però que aquest no era el motiu de la seva queixa;
- I el Sr.Godall i el Sr.Ferrer, aguantant bous i esquelles, fins al darrer dia;
.
Sembla mentida com s’oblida (encara que alguns no ho fem!) que tots ELLS (Rossell, Godall, Ferrer, Benedito i Soriano) van fer creure a molts socis que tenien fitxat a Beckham; Que segurament sense aquesta primera "mentida" que va capgirar totes les enquestes i que el candidat favorit no va saber respondre, no haguessin pogut dedicar o passar alguns dels millors anys de la seva vida en el Barça.
.
Des del ja llunyà 2003, creiem que ens han "aixecat la camisa" en:
1.- El Cas Beckham;
2.- Els 8 dies de juny de 2003, i el TSJC així ho ha dit;
3.- Els fixatges de Rustu (porter extracomunitari), Mario, Cuaresma, Maxi López, etc;
4.- No aixecar les catifes, amagant la Due Dilligence a qui va sol.licitar veure-la, amb sentència del TSJC recorreguda al Tribunal Suprem, que els condemnava a fer-ho. Fem la següent reflexió, si no hi ha res a amagar perquè no s’ensenya, i si hi ha alguna cosa a amagar perquè no s’ensenya?;
5.- Pujada estratosfèrica del 40% de mitjana dels abonaments del Camp Nou, gran idea econòmica;
6.- L'embolic del cunyat i de la Fundación Franco, mentint dos cops a l’Assamblea de Socis, i els directius aplaudint amb les orelles;
7.- Vendre patrimoni, amb l’eufemisme de possar-los en valor, i així equilibrar els balanços, una altre gran idea econòmica;
8.- Saltar-se els estatuts, no convocant les eleccions quan tocava a la primavera del 2006, i obligats a fer-ho judicialment i confirmat posteriorment pel TSJC;
9.- L’escandalosa gestió del repartiment de les entrades de la Final de Champions de Paris al maig del 2006, amb quasi 4.000 entrades per a "compromisos";
10.- Quedar-se amb els diners dels drets televisius que corresponien a Sogecable, i condemnats posteriorment a retornar-los, i així aquells anys equilibrar balanços, una altre gran idea econòmica.
.
Continuarem en una segona part.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Foto: Portada de "El Crack 10" 28 de maig de 2003
Enlace castellano: Clicka aquí

dijous, 18 de febrer de 2010

Els vuit dies d’or, del 2003

Aprofitem el célebre slogan d’uns grans magatzems, per a tornar fer referència a aquells famosos vuit dies que anaven des de la presa de possessió del càrrec de President del FC Barcelona i de la seva Junta directiva fins al 30 de juny del 2003, data del tancament econòmic de la temporada 2002-2003, i que va realitzar, signar i presentar aquesta nova junta entrant.
.
Ens sembla que mai vuit dies han donat tant a parlar, pàgines de diaris, hores de ràdio i televisió, judicis, sentències, apelacions i fins i tot celebrar unes eleccions en mig de l’estiu del 2006 per obra i gràcia, i diccionari en mà del Sr.Xavier Sala.
.
Doncs embolica que fa fort: Quan ja ningú (o molt poca gent) hi pensava, salta la notícia que l’Audiència de Barcelona revoca, la sentència de 1ª instància del cas dels avals en pricipi favorable als interessos de la Junta directiva, i que estima i deixa ben clar dues coses:
- Que aquells famosos vuit dies de juny, corresponen a la junta del Sr.Laporta;
- I que els van utilitzar per a inflar les pèrdues ja de per si altes d’aquella temporada, en quasi 70 milions euros de mes;
.
I en resum ens ve a dir que la junta continuista, a les eleccions de l’estiu del 2006, tenia l’obligació d’avalar el 15% de pressupost i que no ho van fer, justificant-se en que havien presentat prou exercicis positius, i resulta que no és cert.
.
Al final es demostra que tot plegat, el famós "miracle" econòmic producte de la coneguda i "legal" enginyeria comptable del vicepresident Ferran Soriano, que alguns ja haviem avisat (pujades d'abonaments, vendes de patrimoni, aprofitar crèdits fiscals,...), tampoc era per a tirar coets.
.
Ara, no un jutje, sino un tribunal format per tres magistrats, ens diu que el Sr Laporta i la Junta directiva, s’han saltat per segon cop els Estatuts del Club i la Llei de Esport, i que els directius que continuin en l’actualitat de les eleccions del 2006, han de presentar l’aval.
.
Serà interessant veure ara, si la comissió jurídica del Club pot estudiar obrir un altre expedient disciplinari al President i la Junta, per saltar-se per segon cop els Estatut, i. compte que ja hi ha una sol.licitud cursada per la primera infracció, que va ser no convocar les eleccions en les dates que corresponia.
.
Els "sentenciats" han estat el membres de la Junta directiva actual escollida al 2006, i que en l’actualitat continuin en el càrrec, però entenem que tots els altres exdirectius dimissionaris tant del 2003 com del 2006, moralment i ètica també els hi afecta de ple. Crec que no cal dir tots els noms a qui ens referim, no?
.
I sobretot que quedi ben clar que nosaltres entenem que el FC Barcelona no ha estat condemnat a res, i per tant el club no pot, ni ha de presentar cap recurs al Tribunal Suprem.
.
Ara que no li obrin també un expedient disciplinari al soci, que vetllant al nostre entendre pel be del Barça, ha arribat fins al final en aquest assumpte.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
Enlace castellano: Clicka aquí

dimecres, 10 de febrer de 2010

Manipulant les línies; capítol previ, juny 1970

Ara que ja ha passat mes d’una setmana, del intent de manipulació massiu que van perpetrar certs mitjans de comunicació de la premsa nacional-madridista, per a fer creure als seus lectors i espectadors, que Pedro es trobava en fora de joc, a Un Crit Valent volem recuperar unes imatges del programa de TV3 "Aquest Any Cent!" dedicat als àrbitres.
.
En aquest clip es diu i es mostra, com des de la revista oficial del Real Madrid van manipular les fotografies, de la lluita entre Rifé i Velázquez per a fer creure, donat que no existien les imatges de televisió, ni curiosament del NO-DO, que la possible falta assenyalada semblés dins de l’àrea i que Guruceta ho havia encertat.
.
La realitat era, que la possible falta s’havia produït a uns 2 metres de la frontal de l’àrea, i que l’àrbitre Guruceta va assenyalar el punt de penal.

video

Mira el clip també al youtube: Clicka aquí

Aquell vespre a part de Guruceta, només el president del Real Madrid Santiago Bernabéu, personatge extremadament lligat amb la seva directiva al poder franquista i al qual properament li dedicarem un informe, va veure penal en aquella jugada i així ho va anar pregonant xulescament.

Creiem que a tots aquests periodistes de l’actual nacional-madridisme instal.lats en la manipulació i la mentida, que repeteixen les mateixes trampes de fa 40 anys o pitjors, els hauria de caure la cara de vergonya, i en canvi sense cap mena de pudor, continuen amb la mateixa cantarella diària i cada cop mes fastigossa.

A Un Crit Valent n’estem farts d’aquests atacs diaris, sense cap tipus de raó, ni justificació, amb mentides i manipulacions quasi delictives i denunciables, creats i encaminats exclusivament per a intentar desestabilitzar-nos

Per tant demanem el cessament immediat d’aquest tipus periodisme, i a la nostra directiva algun gest de fermesa encaminat a exigir el respecte que el nostre club mereix.

Desconec si els periodistes han de cumplir un codi deontològic o no, però si fos així el mes segur és que la gran majoria d’ells, no és que se l’hagin saltat, sino que se l’han passat pel forro dels pantalons, amb tantes manipulacions, mentides i declaracions ventatgistes.

Un Crit Valent, sempre intentarà donar-hi resposta.

Visca el Barça

Joaquim Molins

Enlace castellano: Manipulando las lineas, junio 1970. Clicka aquí

dijous, 4 de febrer de 2010

Els fills de Plaza i el Villarato

Molts barcelonistes que als anys setanta ja anàvem al futbol i seguiem el Barça, sempre hem tingut la idea, que hi va haver moltes lligues que no les vàrem saber guanyar i altres que no les vàrem poder guanyar per factors externs.
.
Aquests factors externs ja els vàrem explicar l’any passat, en el informe de "El gran frau de 19 lligues", en que en un capítol (al final teniu l’accés) vàrem estudiar els números de les lligues afectades per les designacions arbitrals del Sr.José Plaza i els seus resultats, en contrapossició de les lligues en que no designava, i els resultats no deixaven cap dubte.
.
A Un Crit Valent, quan fem aquesta mena informes, no ens agrada estudiar els resultats i les accions d’un sol partit, ni fins i tot d’una sola temporada, perquè volem abarcar periodes ben amples, per poder observar clarament les tendències en un sentit o en un altre.
.
Així creiem que podem treure conclusions mes justes estudiant les 23 temporades afectades per les designacions o no del Sr.Plaza i dels 21 anys de la presidència del Sr.Villar:
.
- Amb el Sr.Plaza designant en solitari, en 13 temporades, 11 títols pel RM, 2 per l’ATM i 0 pel FCB.
.
- Entremig, en 2 periodes de 5 anys, en que el Sr.Plaza no designava o no ho feia en solitari, van guanyar: 2 títols el RM, 2 títol el FCB, 2 títol RS, 2 títols ATB, 1 títol VAL i 1 títol ATM.
.
I si ara mirem els guanyadors de les lligues amb el Sr,Villar, veiem que el FCB guanya 9 títols, el RM guanya 8, el VAL 2 i el DEP i l’ATM 1. O sigui, que entre Barça i Madrid està igualat.
.
Per tant a nivell de resultats finals, entenem que voler comparar les nostres queixes de l’època Plaza amb les actuals de certs mitjans sobre el villarato, és un insult inacceptable la inteligència, a la nostra història, i a la memòria de tants barcelonistes que no van poder disfrutar d’un Barça victoriòs, i que aquestes queixes no eren producte d’un victimisme, sinó de la realitat.
.
També ens preguntem: Però quines temporades estan afectades pel villarato?, Les darreres? Les primeres?, Les del mig?, Unes si i unes altres no? Les 21? És que ni ells mateixos ho saben.
.
Un "exemple" del rigor i de la paranoia que gasten, el tenim en la temporada passada, en que guanyant-la amb un futbol per a recordar tota la vida, i treient 9 punts sobre el RM, al llarg de la mateixa, estava a l’ordre del dia parlar moltes setmanes del villarato.
.
Doncs resulta que en "La otra Liga" del diari Marca, al final conclouen que després de tant villarato, el FCB hagués tret el mateixos punts, i que el RM havia tret 4 punts de mes, i que la diferència final hagués estat de 13 punts i no de 9.
.
Per tant, davant d’aquesta nova campanya i que la història demostra que menteixen un altre cop, creiem que ha arribat l’hora de tornar demanar i fins i tot a exigir a aquests mitjans, respecte i educació.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Enllaç informe Plaza
.
Versión en castellano: