dimarts, 21 de març de 2017

La Ley de la Memoria Histórica i la prevaricació franquista al Cas DiStéfano

Agost 1953
A l’estiu del 1953 la política i els polítics franquistes de diversos organismes i estaments de la Dictadura de Franco (Federación Española de Fútbol FEF, Delegación Nacional de Deportes DND, Instituto Español de Moneda Extranjera IEME, Ministerio de Hacienda, Ministerio del Movimiento, etc) amb les seves injustes actuacions, van variar el destí del futbol espanyol i europeu, PREVARICANT en favor del RM, per a vestir de blanc a Alfredo DiStéfano. Van validar l’acord l’acord Millonarios-RM, sabent que era il.legal.

64 anys d'enganys després, on tot continua inamobible, van apareixen documents (que aquí mateix es reprodueixen), que demostren que els mobiments i actuacions de les autoritats i organismes oficials van fer que DiStéfano acabés jugant al RM i no al Barça que tenia els Drets autèntics del jugador.

Davant aquestes evidents probes de prevaricació i a part del "Derecho al pataleo", ens queda la via de demanar l'aplicació de la Ley de la Memoria Histórica, demanant com a socis o familiars directes de socis del FC Barcelona al 1953, al Ministerio de Justicia ni que sigui a títol personal una Declaración de Reparación y Reconocimiento Personal, amparat en diversos paràgrafs d'aquesta Llei, que vol reconeixer la injustícia derivada de la Dictadura franquista.

Ja sé que aquesta petició banalitza l'esperit per la que aquesta Llei va ser redactada en molts aspectes, però és un camí que ens queda per a que oficialment es reconeixi d'una vegada, que les autoritats franquistes van instigar i incidir per a perjudicar a conciència al FC Barcelona, com a opció cultural

HISTÒRIA D'UN FITXATGE

DiStéfano era jugador amb contracte en vigor amb River Plate quan al 1949 (amb molts altres jugadors) per causa d’una vaga de futbolistes, es fuga a Colombia i fitxa pel Millonarios de Bogotá. El Millonarios era un equip de l’anomenada DIMAYOR, lliga de l’Asociación Colombiana, que estaba expulsada de la FIFA.

Aquests equips colombians amb jugadors originaris de molts paisos guanyaven molts diners a base de gires i partits amistosos per tot el món. La FIFA, per les queixes dels clubs originaris de molts d’aquests jugadors va acabar prohibint a les seves federacions jugar partits contra els equips d’aquesta lliga colombiana, per a forçar a la Asociación Colombiana a arribar a un acord i legalitzar la situació.
Pacto de Lima 1951

D’aquí, a l’Octubre de 1951 va sorgir EL PACTO DE LIMA q marca les condicions i terminis per a la tornada dels jugadors d’aquests clubs colombians als seus clubs d’origen, autoritzant a que continuin jugant a Colombia fins a l’Octubre de 1954.

El punt clau del Pacto de Lima és:” La Asociación Colombiana de Futbol no está autorizada para transferir ni siquiera uno solo de estos jugadores a otra Asociación Nacional, a menos que no se haya hecho con arreglo previo a este respecto, con la Asociación Nacional interesada”.

Que vol dir això en el Cas Sistéfano? Que Millonarios no pot traspasar cap dret (en aquest cas “autorització”, perquè els Drets Federatius els continuava ostentant River Plate) sobre DiStéfano al RM, si abans no té l’acord amb River Plate i l’AFA.

El Barça interpreta el Pacte de Lima i arriba a l’acord amb el propietari legal dels Drets Federatius de DiStéfano al juny de 1953, el River Plate i diposita a l’AFA el contracte un cop ha pagat a agost del 1953. A partir d’aquí el Barça ho té tot legalment lligat, i sap que el jugador ja no pot jugar fora de Colombia en lloc més que al Barça, i es posa a negociar amb Millonarios, que es despenja amb peticions exagerades per un jugador per el qual li només queda el permis especial fins al cap d’un any i tres mesos, fins a octubre de 1954.

El Barça creu que amb les setmanes el Millonarios rebaixaria les seves pretensions, però el que és cert es que signa la cessió del permis que ostenta sobre Distéfano (autorització per a jugar a Colombia) al RM, i el que va ser més greu és que la Delegación Nacional de Deportes del General Moscardó obliga a FEF a validar-lo.
La Vanguardia 25 de Febrer de 2013

El propi President de la FEF Sancho Dávila li va enviar una carta al General Moscardó, advertint-lo que l’acord Millonarios-RM era textualment PAPEL MOJADO per incumplir el Pacto de Lima.

La Vanguardia 25 de Febrer del 2013 (CLICKA Pag 1 i CLICKA Pag 2)

Aleshores Moscardó comença a moure l’ajut institucional franquista al RM, demant per telegrama al seu superior, o sigui el Ministro de la Secretaria General del Movimiento, que aprovi una ordre prohibint el fitxatge de jugadors extrangers.

A partir d’aquí podriem parlar de les presions i amenaces a que es va sotmetre al President del Barça Enric Martí Carreto, amb tots els organismes oficials implicats que van prevaricar

A la pròpia FEF (Federación Española de Fútbol) plagada de falangistes i militars, el General Moscardó té com a Vocal al seu fill millitar Miguel Moscardó i al seu gendre, militar també Fernando Esquivias

La DND (Delegación Nacional de Deportes) del General Moscardó, ordenant via Telegrama descobert en la investigació de Xavier García Luque, Jordi Finestres i Sid Lowe, al Ministre Raimundo Fernández-Cuesta, l'aprovació d'una ordre prohibint el fitxatge de jugadors extrangers

Per part del IEME (Instituto Español de Moneda Extranjera) en dos branques, investigant origen dels dolars pagats a River Plate i l’amenaça de tancar l’accés a divises per a pagar la importació del cotó per a les fàbriques tèxtils; Per cert, el Director General del IEME Manuel Vila era Directiu del RM des de 1946.

Per part del Ministerio de Hacienda amb amenaces d’inspeccions a les empreses d’ell i dels membres de la junta; Per cert, el ministre era Francisco Gómez de Llanos, Directiu al 1943 de la 1ª Junta de Santiago Bernabéu.

Per part del Ministerio de la Secretaria General del Movimiento tancant les fronteres als jugadors extrangers el 22 d’agost de 1953.

Per part del Ministerio de Información amb l’ordre de censura informativa sobre el Cas Distéfano, prohibint a les agències que s’informés res sobre el conflicte..

Setembre 1953 Ministerio de Información
recorda la CENSURA INFORMATIVA
La Historia Oculta del RM de Carles Torras
Fins arribar al pseudo arbitratge de Muñoz Calero, al qual van obligar a sotmetre’s al Barça, i que va dictaminar el 15 de setembre de 1953 allò de 2 anys per a cada club, quan a part d’il.legal del RM només li quedava vigència fins a 31 d’octubre de 1954. O sigui un any i un mes.

La frase que li van acabar dient i que Martí Carreto explica a Narcis de Carreras, ho resumeix tot  “Martí, sea sensato, que usted tiene familia”. Aquí va entendre que no hi havia res a fer, va signar el laude de l’arbitratge i va marxar cap a Barcelona, on al cap de pocs dies veient que no es podia “lluitar” i ens senyal de dignitat on en un moment no s’admetien dimissions, la Junta Directiva del Barça va dimitir en ple, i no va signar l’acord final de la cessió dels legítims drets del jugadors argentí.

Amb la Junta Directiva del Barça dimitida, va ser la Junta Gestora presidida per Josep Vidal-Ribas l’encarregada de signar  amb el franquista Bernabeu la renuncia al Drets Legals i la cessió d’ells al RM
Octubre 1953 Cessió i renúncia dels Drets
del FCB sobre DiStéfano a favor del RM
Quasi tota la veritat de Josep Ma Minguella


PROPOSTA:

Doncs bé, la meva proposta és ben clara veient l’acte de PREVARICACIÓ d’organismes oficials del franquisme, per a validar un contrate il.legal, com era l’acord Millonarios-RM, només queda un via:

Ni que sigui a títol individual com a Socis o familiars de socis del Barça al 1953, demanar l’aplicació de la Ley 52/2007 coneguda com Ley de la Memoria Histórica, demanant que es reconegui l’acte de PREVARICACIÓ de la Delegación Nacional de Deportes, per la persecució patida pel nostre Club com a “opción cultural”

Salut i Barça

Quim Molins @qmolins  @uncritvalent_of 

Dossier pdf en català CLICKA AQUÍ

Traducción al castellano CLICKA AQUÍ

Video de la Secció El Rastro de El Penalti