dilluns, 23 de febrer de 2009

No estem bé, però algún dia també hem de parlar dels àrbitres

Hem de saber reconéixer, que des de ja fa unes quantes setmanes l’equip no està tant fi de com ens tenia acostumats. Queden "només" 14 jornades per acabar el campionat i continuem portant una diferència prou important, ara de 7 punts, per pensar que al final "la cosa" acabarà bé, però no si val a badar més.
Com diria el nostre president, "Que no estamos tant mal, hombre!", no ens hem d’angoixar, però és que en partits com els d’Osasuna i Racing de Santander ja vàrem d’haver de remuntar els gols inicials d’aquests per acabar guanyant.
El dia del Betis, aquest es va avançar amb dos gols i ja només vàrem conseguir empatar, i ara l’Espanyol que també es va avançar amb dos gols, va provocar la nostra segona derrota en la Lliga.
Per tant no donem més "vidilla" als madridistes, que aquesta pel.lícula havent-la viscut dos cops (81-82 i 06-07), ja en tenim prou, eh?
L’àrbitre del dissabte, es va deixar influènciar tant pels jugadors de l’Espanyol, com pel seu assistent. Va permetre que uns, des del primer minut perdessin temps amb desmais increibles, que en mes d’una ocasió eren de mes d’un jugador, demostrant aquest una falta d’esportivitat evident. i va expulsar Keita per una falta inexistent, a instàcies de l’Ivàn i del seu assistent, i en canvi Luís Garcia amb el seu cop de colze, entre altres, va quedar indemne.
Per cert algú sap si el Barça li va quedar a deure alguna cosa a l’Iván,?. Ho pregunto perquè tal com va celebrar fa dos anys el "Tamudazo", revolucionat com mai en varis partits al Lluís Companys i els gols d’ahir, sembla que no recordi l’estimació que la parroquia blaugrana li tenia. Crec que els afeccionats no ens mereixiem una reacció tant exagerada per haver-nos fastidiat. Però com diuen, de desagraïts l’infern n’és ple.
Ara que torna la Champions, amb l’eliminatòria amb L’Olympic de Lyó, esperem recuperar el gran futbòl que hem demostrat que sabem fer. En Joan Pla, membre d'Un Crit Valent! estarà a l'estadi de Gerland.
Joaquim Molins
Crec, que per evenja, a la capital ja parlen amb l’Spielberg per a que rodi una pel.licula que al títol també anomenin al Madrid. Recordeu un "guiño" d’en Woody Allen amb el Barça, doncs a la pel.licula "El Dormilón" (1973), a dins d’un VW Escarabat que porta 200 anys abandonat, hi ha un diari de l’any 1990, i en la versió espanyola, hi ha la noticia del fitxatge del fill de Cruyff per 1.000 milions.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

que us queixeu de arbitres te collons la cosa.
Mireu la estadística de penals a favor i en contra!

shojan croif ha dit...

Eso, miremos la estadística. La de goles a favor y en contra, también. La de puntos. La de partidos ganados y perdidos. La de disparos a puerta. La de centros al área. La de posesión del balón.

Y ya puestos, la estadística de portadas de diarios que cargan contra los árbitros cuando sus equipos del alma no les ofrecen otro argumento.

Te collons. Y tanto que los tiene. Más que el caballo de Espartero.

Anònim ha dit...

¿Y?

Que tiene que ver? no mezcles churras con merinas.
Miremos las tarjetas rojas y amarills.
Miremos también el ratio de faltas tarjetas. Desde luego el barcelona sale beneficiado.

Quim ha dit...

Les estadístiques al ser llegides sempre es poden interpretar de diferents maneres, es funció d'uns condicionants o variables.

Marcos ha dit...

Veure com De la Peña crida els gols i fa callar l'orinal...no te preu.

Parles dels àrbitres? Els mateixos que jornada rere jornada us "empenten" per guanyar o empatar?

Recordes la jornada anterior al camp del Betis on us regalen un penal inexistent i deixen de xiular un a favor del Betis claríssim?

Parlar dels àrbires no era de ploramiques?

Perquè no injecteu més hormones a en Messi? Aquest noi si no es "xuta" no "xuta"...és com el seu ídol Maradona...


-----> www.miscosotas.blogspot.com

José Agustín ha dit...

Al món del futbol només hi ha un equip guanyador de Copes que tingui per historia i essència el jugar sempre la pilota i és el Barça.....la resta d´equips?..bé, la resta en algun moment de la seva llarga vida esportiva ha fet coses que com diria un conegut " NO ME RECONOZCO AHI".