Sort del matalàs!

Ja estava perfilat un article dedicat a la realitat social i esportiva de l’Espanyol després de comprovar la diferència de joc desenvolupat amb el seu equip agermanat (segons els altres) que el realitzat una setmana abans enfront nostre. Però davant del lamentable espectacle que hem fet nosaltres i del resultat final del mateix, hem decidit ajornar-lo i canviar-lo per aquest.

Hem jugat malament, i ja portem uns quants partits en que donem massa facilitats, en un dia que haviem d’haver guanyat i donar imatge de fermesa i no mostrar cap signe debilitat davant de l’enèsima "exhibició" del dia abans de l’Espanyol enfront del Madrid (i van 11 cops en 20 anys).

Però en canvi és tercer partit seguit que no guanyem ,1 empat i 2 derrotes consecutives, que combinat amb les victòries del Madrid, s’ha reduït la meravellosa ventatja (matalàs que no coixí)que teniem de 12 a 4 punts.

Els jugadors i els tècnics ens venen a dir que no passa res, que hem de ser positius. Nosaltres ens els podem creure, però si us plau, que facin alguna cosa mes que repetir casi paraula per paraula, el mateix que deien a la lliga 06-07, perque malauradament tots sabem com va acabar, i en un altre article ja vàrem dir que no voliem tornar-ho a viure.

Creiem que falta una mica d’autocrítica, que no confondre amb la humilitat i el respecte enfront els contraris, per part del directius, tècnics i jugadors, i reconèixer públicament que portem uns partits amb un joc lamentable.

Perdre aquest partit en el que hem estat capaços primer d’avançar-nos amb un 0 a 2, i després que ens empatessin, fem el 2 a 3 i el perdem, i havent vist el joc que hem fet en els darrers partits, ens demostra que aixó ara ja no és casualitat i que l'equip està bloquejat per alguna raó.

Però apart que s’hagi vist una fragilitat defensiva alarmant, provinent d’un mig del camp inoperant, ho combinem en un partit en camp contrari en el qual marquem tres gols, i en desaprofitar altres ocasions claríssimes.

Ara haurem de canviar l’objectiu. Abans era el d’intentar guanyar la lliga batent tots els rècords possibles, perque pel joc que desenvolupàvem, els gols que marcàvem i la bona defensa que teniem, ens feia creure que es podia conseguir.

Doncs ara hem de pensar en guanyar-la igualment, però recuperant el bon joc i sobretot els resultats que teniem, i mantenint el coixí que ens ha quedat, després d’haver petat el matalàs de 12 punts.

Hem de creure que al igual que va fer en Liverpool, que va ser capaç de guanyar-los al Bernabeu, hi haurà altres equips que també ho farem.

Joaquim Molins