dimarts, 29 de setembre de 2009

Nosaltes no li tenim ganes, pero...

Des de l’arribada d’en Joan Laporta a la presidència del Barça, ja són molts cops que en surt esquitxat per una cosa tant voluntària i al mateix temps evitable com és el fet de mentir.

Algún dia algú hauria de fer un resum del les mentides del President, des de la ja llunyana del fitxage d’en Beckham, fins a la de negar el coneixement de l’auditoria/espionatge dels seus companys de junta.

I donem per fet que en aquest darrer cas va mentir, perquè de moment ja hi ha una divergència entre les explicacions del Sr.Oliver i les declaracions del Sr.Laporta, en el punt de que el primer va afirmar que un cop va tenir els informes, el President i els "auditats/espiats" es van enterar al mateix moment; i el President a Màlaga va donar una versió diferent, consistent en que el Sr.Oliver li va ensenyar els informes, i que va se ell i solament ell, el que va considerar un cop els havia vist, que s’havia d’explicar el que havia passat als afectats.

Ens preguntem com un mandat com el del Sr.Laporta tant ple d’èxits esportius, pot estar tant continuament tacat per aspectes que embruten la imatge ètica del club, per les actuacions provocades per ell mateix, per certs directius i pel Director General. I denunciar aixó, no és tenir-ne ganes.

Ja des dels casos antics dels Beckham, la pujada d’abonaments, les ventes de patrimoni, les entrades de Paris, al darrer, a molts en queda la sensació de que ens aixequen la camisa, amb un discurs encaminat a donar la volta a tot, i presentar-se ell com a víctima amb escuses "barates". Però el mes trist és, que en la majoria de casos s’han demostrat les mentides.

I ens preguntem quants cops mes ens han mentit, i encara no ho sabem?

Ara una de les escuses que ens van donar, és que aquestes actuacions a Estats Units són molt comunes, i es clar, nosaltres voldriem aclarir que no tot el que a USA és considera normal, aquí és legal.

Volem recordar que hi ha altres actuacions de la parella Oliver-Laporta que també han generat dubtes. Recordem la roda de premsa del Sr.Oliver explicant la magnífica oportunitat d’entrar a MSL, sense cap cost pel Barça i amb una espectativa de negoci brutal, tractant de "tontets" als periodistes que hi vàren assistir perque no ho entenien.

Clar que mes esperpèntica va ser aleshores retirar-se, si tot era tant idíl.lic. De tota aquesta història, ja només quedaria saber realment quants diners ens va costar.

De moment el que queda ben clar, és que de les declaracions dels tres vicepresidents que han parlat, s’extreu que 2 d’ells no s’ho van prendre gaire esportivament. Ferrer afirma que el tema es va tractar amb contundència (sic) i Boix declara una conversa dura (fins i tot molt dura) amb Oliver i que es va cabrejar molt. Per tant el que es diu normal, no ho van trobar.

I repetim que el problema no és com, ni quan apareixen aquest tipus de noticies. El problema real, es que en la majoria de casos les notícies són certes. I denunciar-les no és, tenir-li ganes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

6 comentaris:

joseagustin ha dit...

Ramón Besa treballar com cap d´esports per el diari EL PAIS (per tant, gens sospitos el seu mitja de viure de les promocions de productes del Barça ni d´abraçar cap corrent ni a favor ni en contra de cap president). Amant d´un estil de joc com és el de Guardiola, com abans ho erà del dream team, gens resultadiste, independent per tots aquells que tilden els del Grupo Zeta o Godo de tindre interesos tant comercials, com de voler ficar cullarada a les properes eleccions. Bé, dic tot això del Ramón perquè va publicar que´l Director General i en Xavier Sala Martin son socis, no va dir en quina mena de negoci ho son, però si ell ho diu, jo poso la mà al foc per ell. Sé que la idea de globalitzar la marca Barça ve d´en Xavier Sala i Martin, així que ves a saber si el tema M.S.L. no va ser el seu primer intent de fer negoci junts?.
Aquell tema com diuen el amics d´un CRIT VALENT, mai és va acabar d´explicar quan va costar, ni perquè és va deixar si resultava un negoci brutal, sempre segons el director general, clar, per això té tant de pes la informació d´en Ramón Besa.
Potser els quatre amics vice-presidents podien demanar-li a la empresa de les auditories de seguretat que li fessin una al Joan i un altre en Xavier Sala Martín,( pagan ells quatre, els sortirà sempre millor de preu), després de fer-la, els informes a tots dos i no és deurien d´emprenyar gens ni mica, és una idea gratuita que els hi dono, per si la volen posar en pràctica.
FORÇA BARÇA

El Conde de Montecristo ha dit...

Valents: Dieu que no li teniu ganes, però deu n'hi do com apreteu.
El problema es que sempre que hi ha hagut dubtes, normalment s'ha vist que el President a mentit.
Es una llàstima.

El Conde de Montecristo ha dit...

Perdó HA mentit

Albert ha dit...

No et preocupis, jo m'encarregaré de fer aquest recull que demanes. Ja m'ajudaràs.

El dia que els periodistes diguin tot el que saben sobre Laporta, al·lucinarem.

Només faltaria que criticar el que es fa malament fos anar en contra d'algú.
Adéu!

Sílvia ha dit...

Hola!
Si no es vol sentir criticat, millor no fer certes coses, oi?
salutacions
sílvia

Albert ha dit...

Em sento coaccionat com a soci del Fc. Barcelona!
Si dir el que el Sr.Laporta no fa bé algunes coses, es atacar el meu Club, aixó es intentar privar del dret a no estar d'acord amb la linea que segueix la Junta.

S'ha parlat molt del tema de las entrades de la Final de Paris; però, del tema de les entrades de la Final de Roma, gairabé no hi han hagut comentaris.
Em faig algunes preguntes:
Es correcte canviar les normes del sorteig dos dies abanç?
Si en aquell moment ja havien sol·licitat més entrades de les que, en teoria, el Barça tenia?