dimecres, 2 de setembre del 2009

Les Cinc Copes, les actuals i les antigues

Ja estem de tornada, i esperem poder passar tots junts un altre magnífic any.
.
Com cada setembre des de que els Carnets de Soci porten foto, he acudit a les oficines del Club amb els meus fills per actualitzar-les, ja se sap que els nens creixen depressa.
.
I també com cada any i aquest amb mes raó, hem aprofitat per anar a veure les instal.lacions del Camp Nou i el Museu amb les noves Cinc Copes.
Ens vàrem fer les fotos amb elles, però vaig trobar que estaven col.locades en un lloc massa fosc i amb poca il.luminació per la importància que tenen i pel que representen (potser és cosa de disseny). A continuació vaig voler retre un petit homenatge a les antigues Cinc Copes de la temporada 51-52 Campionat de Lliga, Campionat d’Espanya, Copa Llatina, Copa Eva Duarte (per fer el doblet), la Copa Martini-Rossi (per la diferencia de gols), ara que tant s’ha tornat a parlar d’elles.

Doncs a la vitrina central de l’espai dedicat a les cinc copes, on suposadament haurien d’estar exposades n’hi ha cinc, però no són les que es van guanyar aquella temporada.

En aquest lloc preferencial estan esposades les cincs copes dels títols que es van guanyar en tres temporades: 2 Lligues (51-52 i 52-53) i 3 Copes del Generalísimo (51, 52 i 53).

Aixó es pot deure a que encara que aquella temporada 51-52 es van guanyar Cinc Copes, hi va haver gent (encertadament o no) que va considerar mes les cinc copes com un periòde de dos anys en que es va dominar el futbòl espanyol, fins al robatori d’en DiStéfano.

Potser s’hauria de refer l’espai i posar les Cinc Copes juntes, encara que aixó és feina d’un especialista en museus. Ara la Copa Llatina, la Eva Duarte i la Martini Rossi estan camuflades entremig altres copes i no destaquen tal com entenem que hauria de ser.

El Museu necessita un rentat de cara tant en l’aspecte de l’exibició de les Copes i Trofeus guanyats, com en el seu concepte.

Les Copes Llatines i la Copa de Fires, per la importància que realment van tenir, creiem que haurien d’estar en un lloc mes preferèncial.

I finalment no es seriòs ni acceptable que a la vitrina principal del Museu hi manquin Copes. Dona un aspecte lamentable i tercermundista veure que on hi ha d’haver una Copa d’Europa (la de Paris) i la segona Supercopa d’Europa, només hi hagi una petita ressenya. Es que en tenim tant poques, que de seguida es detecta, no?

Les vitrines no són una llibreria per anar agafan copes.

Visca el Barça

Joaquim Molins

3 comentaris:

joseagustin ha dit...

Potser és que voltan per el món fen propaganda de barcelonisme dins la maleta d´algún expert amb marketing, a veure si treiem uns calerons que bona falta fan. Crec que Pablo Ornaque ja no és assessor museistic del presi, si aquell que Nuñez va dir un día, que tot i ser del Español erà bona persona. Segur ens podria orientar per quin despatx s´han perdut, que tambè us dic, com som una mica embaucadors i mal pensats, potser el presi les va agafar l´altre día que va convidar a dinar als jugadors de les cinc Copes perquè volia lluirles davant d´ells. Si pogues el bocamoll ens cremava a la foguera, com no pot, all i aigua. Salut amics del crit.valent

Anònim ha dit...

Igual estan al menjador d'algú

Albert ha dit...

La meva foto encara no l'he canviat i a més està feta amb un mòbil d'una qualitat baixíssima (0,05 megapíxels màxim)

Sí, hi ha qui diu que el Barça de les 5 Copes és "l'equip de les 5 copes", que les va conquerir en tres anys diferents però que eren títols realment importants. No se qui té raó.

Jo crec que el Museu no està ben cuidat perquè es diu J.L.Núñez. Si es digués Museu Joan Laporta, estaria impecable.
Adéu!
Estàs convidat a participar en el concurs de preguntes del meu bloc (és la setmana que ve però pots veure les bases avui mateix)