Molts barcelonistes que als anys setanta ja anàvem al futbol i seguiem el Barça, sempre hem tingut la idea, que hi va haver moltes lligues que no les vàrem saber guanyar i altres que no les vàrem poder guanyar per factors externs.
.
Aquests factors externs ja els vàrem explicar l’any passat, en el informe de "El gran frau de 19 lligues", en que en un capítol (al final teniu l’accés) vàrem estudiar els números de les lligues afectades per les designacions arbitrals del Sr.José Plaza i els seus resultats, en contrapossició de les lligues en que no designava, i els resultats no deixaven cap dubte.
.
A Un Crit Valent, quan fem aquesta mena informes, no ens agrada estudiar els resultats i les accions d’un sol partit, ni fins i tot d’una sola temporada, perquè volem abarcar periodes ben amples, per poder observar clarament les tendències en un sentit o en un altre.
.
Així creiem que podem treure conclusions mes justes estudiant les 23 temporades afectades per les designacions o no del Sr.Plaza i dels 21 anys de la presidència del Sr.Villar:
.
- Amb el Sr.Plaza designant en solitari, en 13 temporades, 11 títols pel RM, 2 per l’ATM i 0 pel FCB.
.
- Entremig, en 2 periodes de 5 anys, en que el Sr.Plaza no designava o no ho feia en solitari, van guanyar: 2 títols el RM, 2 títol el FCB, 2 títol RS, 2 títols ATB, 1 títol VAL i 1 títol ATM.
.
I si ara mirem els guanyadors de les lligues amb el Sr,Villar, veiem que el FCB guanya 9 títols, el RM guanya 8, el VAL 2 i el DEP i l’ATM 1. O sigui, que entre Barça i Madrid està igualat.
.
Per tant a nivell de resultats finals, entenem que voler comparar les nostres queixes de l’època Plaza amb les actuals de certs mitjans sobre el villarato, és un insult inacceptable la inteligència, a la nostra història, i a la memòria de tants barcelonistes que no van poder disfrutar d’un Barça victoriòs, i que aquestes queixes no eren producte d’un victimisme, sinó de la realitat.
.
També ens preguntem: Però quines temporades estan afectades pel villarato?, Les darreres? Les primeres?, Les del mig?, Unes si i unes altres no? Les 21? És que ni ells mateixos ho saben.
.
Un "exemple" del rigor i de la paranoia que gasten, el tenim en la temporada passada, en que guanyant-la amb un futbol per a recordar tota la vida, i treient 9 punts sobre el RM, al llarg de la mateixa, estava a l’ordre del dia parlar moltes setmanes del villarato.
.
Doncs resulta que en "La otra Liga" del diari Marca, al final conclouen que després de tant villarato, el FCB hagués tret el mateixos punts, i que el RM havia tret 4 punts de mes, i que la diferència final hagués estat de 13 punts i no de 9.
.
Per tant, davant d’aquesta nova campanya i que la història demostra que menteixen un altre cop, creiem que ha arribat l’hora de tornar demanar i fins i tot a exigir a aquests mitjans, respecte i educació.
.
Visca el Barça
.
Joaquim Molins
.
Enllaç informe Plaza
.
Versión en castellano:
8 comentaris:
Voy a hacer de abogado del diablo...
Dirán que el villarato empezó hace unos pocos años, no al comienzo del mandato de Villar, en unas elecciones ganadas por el mismo con el apoyo de Laporta... desde entonces el presidente está pagando favores al Barça.
Por supuesto, las dos ligas ganadas por el Madrid en pleno villarato fueron conseguidas a pesar del mismo, el Madrid tuvo que luchar contra el resto de los equipos y contra las consignas de Villar y Sánchez Arminio.
Ni que decir tiene que el Barça ganó el año pasado todo lo que ganó por su gran juego, pero que lo tuvo más fácil porque en caso de duda o en los momentos difíciles tenía un cómodo colchón de apoyo...
Digamos lo que digamos, siempre tendrán una respuesta para justificar lo injustificable.
Me quedo con una frase de Perarnau... los problemas imaginarios no tienen solución. Así que al final incluso nos beneficia que sigan dando la matraca con el tema...
Perdón, quería comentarte que el enlace de la traducción a castellano no funciona (a mí al menos no).
Aún así, por lo que he podido entender, el estudio es interesante. Me gustaría poder leerlo y comprenderlo mejor.
Saludos.
No és moment de lamentar-se de res, vivim la nostra millor època i l'hem de gaudir.
Els que es creen el villarato, pitjor per a ells, nosaltres a seguir gaudint del nostre Barça.
Hola!
Alguns (creadors del Villarato) manipulen les dades al seu gust.
Bon estudi.
salutacions
Sílvia
M´agrada molt veure com les venes del Tomas Roncero son a punt d´esclatar de ràbia davant els resultats del Barça, davant la indiferència d´en Pep, els jugadors i part de la premsa de B.c.n (no així el Jan), diuen en càstella que" NO HAY MAYOR DESPRECIO, QUE NO HACER APRECIO". Veure això i pensar amb la bilis del ésser superior treta per la boca perquè el seu Madrizzz no ha retallat la diferència de 5 punts, m´ompla de alegria i satisfacció, amb seguretat no hi ha res millor avui en día.
Els mitjans de Madrid, simplement, que els bombin, son tan prepotens com el seu gran cap, un personatje que va de senyor, però que de senyor no té res, mai ha sapigut perdre. Ho he dit varies vegades en aquest blog i en d´altres, pensen que som un terreny conquerit i com tal els hi tenim que rendir cumpliment, només ells poden fer mofa i demostra prepotencia, per això no entenen res, nosaltres guanyem i no som prepotens en la victoria.
Està bé, està bé que gent com el crit valent els hi demostrin amb rigor com son els fets, com han sigut en altres temps, ara, dit això, sisplau, ni una paraula més gastada en voler explicar allò que no volen ni tenen la sana intenció d´apendre.
Estic d'acord. Si analitzem les coses més àmpliament, tenint en compte un conjunt de temporades, tot es veu més clar.
A més, ara les càmeres poden demostrar moltes coses, però abans, segons explica el mateix Rexach, quan el Barça jugava a fora i els partits no es televisaven, rebien puntades de peu per totes bandes.
Adéu!
Podrieu fer un informe igual que el heu fet pel senyor Plaza, amb les estadísitiques des de que hi ha el sr. Villar.
Amics, no val la pena gastar més paper, s´han tornat boixos del tot, avui llegin al Alfredo Relaño a la seva columna de opinió del As, ve a insinuar que al Barça triunfa perquè jugar igual que la selección española. Embolica que fa fort!, això ja és l´últim que podia sentir a dir. 21 any jugan al mateix sistema d´en Johan i ara resulta que ens hem copiat del Luís Aragones. Veure per creure fins on pot arribar la seva bogeria. Algú, sisplau, algú té que dir-lia aquest boig quatre coses.
Publica un comentari a l'entrada